Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "trompetejar" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  tantejar, v tr
  • ca  temptejar, v tr sin. compl.
  • es  tantear

<Dret civil>

Definició
Fer ús del dret de tanteig {sobre una cosa}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: L'Estat va tantejar els manuscrits del segle XV que havien estat subhastats.

    Ex.: En la subhasta, el Govern temptejarà l'immoble per destinar-lo a la construcció d'un nou centre de salut.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  tempestejar, v intr
  • es  tempestear

<Física>

tempestejar tempestejar

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  tempestejar, v intr

<Navegació tradicional>

Definició
Fer una tempesta o tempestes.
temptejar temptejar

<Esport > Esports de combat > Boxa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de boxa. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 83 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 21)
ISBN 84-7739-239-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  temptejar, v tr
  • ca  puntejar, v tr sin. compl.
  • es  puntear
  • es  tantear

<Esport > Esports de combat > Boxa>

Definició
Dur a terme, durant el primer assalt, fintes, cops i moviments del cos per saber quines són les reaccions de l'adversari.
temptejar temptejar

<08 Esports de combat > 01 Boxa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  temptejar, v tr
  • ca  puntejar, v tr sin. compl.
  • es  puntear
  • es  tantear

<Esport > 08 Esports de combat > 01 Boxa>

Definició
Estudiar les reaccions de l'adversari en el transcurs del primer assalt d'un combat executant fintes, cops i moviments.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  temptejar, v tr
  • es  tantear

<Dret civil>

Definició
Fer indagacions o exploracions o fer provatures abans d'emprendre l'execució {d'una cosa}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El Departament de Justícia tempteja la possibilitat de construir un nou centre penitenciari.
trinxat de patata i col amb cansalada viada i trompetes de la mort trinxat de patata i col amb cansalada viada i trompetes de la mort

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  trinxat de patata i col amb cansalada viada i trompetes de la mort
  • es  trinxat con panceta y trompetas de la muerte (guiso de col y patata)
  • fr  trinxat au lard maigre et aux trompettes de la mort (ragoût de chou et de pomme de terre)
  • it  trinxat con pancetta affumicata e trombette della morte (stufato di cavolo e patata)
  • en  trinxat with bacon and horn of plenty mushrooms (cabbage and potato stew)
  • de  Trinxat mit Bauchspeck und Todestrompeten (Kohl-Kartoffel-Eintopf)

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  trompeta, n f
  • ca  trompeta del judici, n f alt. sin.
  • ca  trompeters, n m pl alt. sin.
  • ca  trompetes, n f pl alt. sin.
  • ca  trompetes del judici, n f pl alt. sin.
  • nc  Brugmansia suaveolens (Willd.) Bercht. et J. Presl
  • nc  Datura suaveolens Humb. et Bonpl. ex Willd. sin. compl.
  • nc  Datura arborea Mart. var. ling.

<Botànica > solanàcies>

trompeta trompeta

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  trompeta, n f
  • ca  trompeta del judici, n f alt. sin.
  • ca  trompeters, n m pl alt. sin.
  • ca  trompetes, n f pl alt. sin.
  • ca  trompetes del judici, n f pl alt. sin.
  • nc  Brugmansia suaveolens (Willd.) Bercht. et J. Presl
  • nc  Datura suaveolens Humb. et Bonpl. ex Willd. sin. compl.
  • nc  Datura arborea Mart. var. ling.

<Botànica > solanàcies>

trompeter trompeter

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  trompeter, n m
  • ca  becada, n f sin. compl.
  • ca  flauteret, n m sin. compl.
  • ca  mul, n m sin. compl.
  • ca  músic, n m sin. compl.
  • ca  peix músic, n m sin. compl.
  • ca  peix trompeta, n m sin. compl.
  • ca  trompeteret, n m sin. compl.
  • ca  musich, n m var. ling.
  • ca  pex trumpéta, n m var. ling.
  • ca  pito real, n m var. ling.
  • ca  trompeté, n m var. ling.
  • ca  trompetero, n m var. ling.
  • nc  Macroramphosus scolopax
  • nc  Centriscus scolapax var. ling.
  • nc  Centriscus scolopax var. ling.
  • nc  Macroramphosus gracilis var. ling.
  • nc  Macrorhamphosus scolopax var. ling.
  • es  pipo real
  • es  trompetero
  • fr  bécasse de mer
  • en  longspine spinefish

<Peixos > Macroramfòsids>