Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "tron" dins totes les àrees temàtiques
<Transports>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI dron, drone, vehicle aeri no tripulat o UAV?
- es dron, n m
- es vehículo aéreo no tripulado, n m
- es UAV, n m sigla
- es VANT, n m sigla
- fr drone, n m
- fr véhicule aérien sans pilote, n m
- fr UAV, n m sigla
- it aeromobile a pilotaggio remoto, n m
- it drone, n m
- it velivolo non pilotato, n m
- it APR, n m sigla
- it UAV, n m sigla
- en drone, n
- en unmanned aerial vehicle, n
- en UAV, n sigla
<Transports > Transport aeri>
Definició
Els motius que han portat el Consell Supervisor del TERMCAT a triar aquestes formes són els següents:
- Pel que fa a dron (forma normalitzada pel Consell Supervisor; el plural és drons):
(1) El manlleu anglès drone (originat en el mot de la llengua general drone, 'borinot') té una amplíssima extensió d'ús en català i en les llengües estudiades, amb modificacions a la grafia o sense.
(2) Dron és una adaptació a la grafia i la pronúncia catalanes del manlleu anglès drone, que segueix la tendència del català a adaptar els manlleus d'ús més general, sobretot quan l'adaptació no implica grans canvis gràfics.
(3) La grafia adaptada es documenta abundantment en textos escrits en català (al costat de drone).
(4) Els especialistes consultats donen suport a l'adaptació.
(5) En castellà i en italià també s'ha fet una adaptació: en castellà, sg. dron - pl. drones (el plural segueix les regles de formació pròpies); en italià, sg. drone - pl. droni (el singular es pronuncia [dróne], d'acord amb les regles de l'italià, i el plural segueix les regles de formació pròpies).
- Pel que fa a vehicle aeri no tripulat (forma també normalitzada pel Consell Supervisor):
(1) És una forma descriptiva del significat.
(2) Té força utilització en català, sobretot en dominis d'especialitat.
(3) Es documenten formes anàlogues en anglès i en les llengües estudiades.
(4) Alguns especialistes la prefereixen a dron/drone.
- Pel que fa a UAV (forma també normalitzada pel Consell Supervisor):
(1) És la sigla corresponent a la denominació anglesa unmanned aerial vehicle ('vehicle aeri no tripulat').
(2) És, amb diferència, la sigla més utilitzada en català.
(3) Té l'aval dels especialistes.
(4) S'utilitza en totes les llengües estudiades.
En canvi, *drone (forma proposada en un principi pel TERMCAT) té els inconvenients següents, derivats de la seva incorporació a la llengua general:
(1) No segueix la tendència del català a adaptar manlleus molt coneguts, sobretot quan la intervenció gràfica és petita.
(2) No segueix la tendència de llengües pròximes, que han adaptat la forma (és el cas del castellà i de l'italia; pel que fa al francès, l'adaptació és innecessària perquè la grafia original ja s'ajusta a la pronúncia francesa).
Un dron, o un vehicle aeri no tripulat o un UAV, és una aeronau no tripulada i reutilitzable, de qualsevol mida i qualsevol forma, que és dirigida remotament des de terra o que funciona amb un cert grau d'autonomia.
Nota
- 1. Podeu consultar la fitxa completa de dron (amb els sinònims vehicle aeri no tripulat i UAV) al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Núvols i drons, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/nuvols-i-drons).
- 2. Per a ampliar la informació sobre el tractament dels manlleus, podeu consultar la fitxa CRITERI Creació de denominacions.
<Protecció civil. Defensa>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI dron, drone, vehicle aeri no tripulat o UAV?
- es dron, n m
- es vehículo aéreo no tripulado, n m
- es UAV, n m sigla
- es VANT, n m sigla
- fr drone, n m
- fr véhicule aérien sans pilote, n m
- fr UAV, n m sigla
- it aeromobile a pilotaggio remoto, n m
- it drone, n m
- it velivolo non pilotato, n m
- it APR, n m sigla
- it UAV, n m sigla
- en drone, n
- en unmanned aerial vehicle, n
- en UAV, n sigla
<Protecció civil. Defensa > Defensa>
Definició
Els motius que han portat el Consell Supervisor del TERMCAT a triar aquestes formes són els següents:
- Pel que fa a dron (forma normalitzada pel Consell Supervisor; el plural és drons):
(1) El manlleu anglès drone (originat en el mot de la llengua general drone, 'borinot') té una amplíssima extensió d'ús en català i en les llengües estudiades, amb modificacions a la grafia o sense.
(2) Dron és una adaptació a la grafia i la pronúncia catalanes del manlleu anglès drone, que segueix la tendència del català a adaptar els manlleus d'ús més general, sobretot quan l'adaptació no implica grans canvis gràfics.
(3) La grafia adaptada es documenta abundantment en textos escrits en català (al costat de drone).
(4) Els especialistes consultats donen suport a l'adaptació.
(5) En castellà i en italià també s'ha fet una adaptació: en castellà, sg. dron - pl. drones (el plural segueix les regles de formació pròpies); en italià, sg. drone - pl. droni (el singular es pronuncia [dróne], d'acord amb les regles de l'italià, i el plural segueix les regles de formació pròpies).
- Pel que fa a vehicle aeri no tripulat (forma també normalitzada pel Consell Supervisor):
(1) És una forma descriptiva del significat.
(2) Té força utilització en català, sobretot en dominis d'especialitat.
(3) Es documenten formes anàlogues en anglès i en les llengües estudiades.
(4) Alguns especialistes la prefereixen a dron/drone.
- Pel que fa a UAV (forma també normalitzada pel Consell Supervisor):
(1) És la sigla corresponent a la denominació anglesa unmanned aerial vehicle ('vehicle aeri no tripulat').
(2) És, amb diferència, la sigla més utilitzada en català.
(3) Té l'aval dels especialistes.
(4) S'utilitza en totes les llengües estudiades.
En canvi, *drone (forma proposada en un principi pel TERMCAT) té els inconvenients següents, derivats de la seva incorporació a la llengua general:
(1) No segueix la tendència del català a adaptar manlleus molt coneguts, sobretot quan la intervenció gràfica és petita.
(2) No segueix la tendència de llengües pròximes, que han adaptat la forma (és el cas del castellà i de l'italia; pel que fa al francès, l'adaptació és innecessària perquè la grafia original ja s'ajusta a la pronúncia francesa).
Un dron, o un vehicle aeri no tripulat o un UAV, és una aeronau no tripulada i reutilitzable, de qualsevol mida i qualsevol forma, que és dirigida remotament des de terra o que funciona amb un cert grau d'autonomia.
Nota
- 1. Podeu consultar la fitxa completa de dron (amb els sinònims vehicle aeri no tripulat i UAV) al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Núvols i drons, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/nuvols-i-drons).
- 2. Per a ampliar la informació sobre el tractament dels manlleus, podeu consultar la fitxa CRITERI Creació de denominacions.
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI trol o troll?; trolejar, trollejar o trol·lejar?
- es (trol) trol, n m
- es (trolejar) trolear, v tr
- fr (trol) troll, n m
- fr (trolejar) troller, v tr
- en (trol) troll, n
- en (trolejar) troll, to, v tr
<Tecnologies de la informació i la comunicació > Xarxes socials>
Definició
- Un trol pot ser dues coses diferents:
(a) És una persona que busca generar polèmica a internet mitjançant la publicació de continguts provocatius o controvertits, sovint en forma de missatges a les xarxes socials.
(b) És el contingut deliberadament provocatiu o controvertit publicat per un trol a internet.
. En tots dos casos, l'equivalent castellà és trol; el francès, troll, i l'anglès, també troll.
- El verb trolejar fa referència a l'acció d'atacar una persona, un organisme o un fet o idea mitjançant la publicació a internet (sovint, les xarxes socials) d'un contingut deliberadament provocatiu o controvertit.
. L'equivalent castellà és trolear; el francès, troller, i l'anglès to troll.
Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Trol és una adaptació basada en la pronúncia de l'anglès troll, una forma presa amb sentit metafòric del verb de pesca to troll (en català, pescar amb curricà), que consisteix a pescar arrossegant un esquer des d'una embarcació en moviment; d'aquesta manera, es compara la publicació d'un contingut polèmic a la xarxa per a provocar els participants amb el llançament d'un esquer a mar.
. En l'adaptació al català, probablement també hi ha influït la similitud amb el substantiu d'origen nòrdic trol, associat generalment a personatges astuts i facinerosos.
(2) Trolejar és un verb derivat de trol, que és el nom adaptat en català per al significat de persona que provoca els altres a les xarxes socials; és una derivació paral·lela a casos com ara capità --> capitanejar, patró --> patronejar i tirà --> tiranejar.
En canvi, *troll, *trollejar i *trol·lejar presenten diversos inconvenients:
(1) *Troll, que és la forma anglesa original, té l'inconvenient d'induir en català a una mala pronúncia (paral·lela a moll o a toll). És considera preferible, per tant, recórrer a una adaptació de la grafia que respecti la pronúncia original.
(2) *Trollejar és un derivat de *troll, que presenta el mateix problema de pronúncia; a més, un cop acceptat trol, la grafia derivada amb doble ela deixa de tenir sentit.
(3) *Trol·lejar és un derivat del verb anglès to troll, probablement a partir de la forma de gerundi trolling. que recorre a la ela geminada per evitar la mala pronúncia indicada. Ara bé, un cop incorporada una forma des d'una altra llengua, la base per a tota la família de derivats que es creï ha de ser la forma pròpia (trol) i no altra vegada la forma original (troll). (Igual que de l'anglès football es va fer futbol i, a partir d'aquí, futbolista.)
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de trol i trolejar al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Els trols: de la mitologia nòrdica a les xarxes socials, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/329/).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àrum maculat, n m
- ca àrums, n m pl alt. sin.
- ca barba d'Aaró, n f alt. sin.
- ca cugot, n m alt. sin.
- ca peu de bou, n m alt. sin.
- ca peu de vedella, n m alt. sin.
- ca pota de bou, n f alt. sin.
- ca sarriassa clapada, n f alt. sin.
- ca sarriassa de muntanya, n f alt. sin.
- ca sarriasses, n f pl alt. sin.
- ca serpentina menor, n f alt. sin.
- ca xèrria, n f alt. sin.
- ca xèrries, n f pl alt. sin.
- ca barba d'Aaron, n f var. ling.
- ca barba de Aron, n f var. ling.
- ca sarrices, n f pl var. ling.
- nc Arum maculatum L.
<Botànica > aràcies>
Nota
- L'atribució dels noms consignats en aquesta entrada a Arum maculatum s'ha considerat probable, però no del tot segura, ja que durant molt de temps diversos botànics confonien A. maculatum amb A. italicum
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àrum maculat, n m
- ca àrums, n m pl alt. sin.
- ca barba d'Aaró, n f alt. sin.
- ca cugot, n m alt. sin.
- ca peu de bou, n m alt. sin.
- ca peu de vedella, n m alt. sin.
- ca pota de bou, n f alt. sin.
- ca sarriassa clapada, n f alt. sin.
- ca sarriassa de muntanya, n f alt. sin.
- ca sarriasses, n f pl alt. sin.
- ca serpentina menor, n f alt. sin.
- ca xèrria, n f alt. sin.
- ca xèrries, n f pl alt. sin.
- ca barba d'Aaron, n f var. ling.
- ca barba de Aron, n f var. ling.
- ca sarrices, n f pl var. ling.
- nc Arum maculatum L.
<Botànica > aràcies>
Nota
- L'atribució dels noms consignats en aquesta entrada a Arum maculatum s'ha considerat probable, però no del tot segura, ja que durant molt de temps diversos botànics confonien A. maculatum amb A. italicum
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca abron
- ca bron sin. compl.
- ca brong sin. compl.
- ca doma sin. compl.
- ca gyaman sin. compl.
- cod abrón
- cod brong
- ar أبرون برونغ
- cy Abron
- cy Bron sin. compl.
- cy Brong sin. compl.
- cy Doma sin. compl.
- cy Gyaman sin. compl.
- de Abron
- de Bron sin. compl.
- de Brong sin. compl.
- de Doma sin. compl.
- de Gyaman sin. compl.
- en Abron
- en Bron sin. compl.
- en Brong sin. compl.
- en Doma sin. compl.
- en Gyaman sin. compl.
- es abrón brong
- es bron sin. compl.
- es brong sin. compl.
- es doma sin. compl.
- es gyaman sin. compl.
- eu abronera
- eu bron sin. compl.
- eu brong sin. compl.
- eu doma sin. compl.
- eu gyaman sin. compl.
- fr abron brong
- fr abron sin. compl.
- fr bron sin. compl.
- fr brong sin. compl.
- fr doma sin. compl.
- fr gyaman sin. compl.
- gl abron brong
- gl bron sin. compl.
- gl brong sin. compl.
- gl doma sin. compl.
- gl gyaman sin. compl.
- gn avron vrong
- gn brong sin. compl.
- gn doma sin. compl.
- gn gyaman sin. compl.
- gn vron sin. compl.
- it abron
- it bron sin. compl.
- it brong sin. compl.
- it doma sin. compl.
- it gyaman sin. compl.
- ja アブロン・ブロング語
- ja ドマ語 sin. compl.
- ja ブロン語 sin. compl.
- ja ギャマン語 sin. compl.
- ja ブロング語 sin. compl.
- nl Abron Brong
- nl Bron sin. compl.
- nl Brong sin. compl.
- nl Doma sin. compl.
- nl Gyaman sin. compl.
- pt abron brong
- pt bron sin. compl.
- pt brong sin. compl.
- pt doma sin. compl.
- pt gyaman sin. compl.
- ru Аброн
- ru Брон sin. compl.
- ru Дома sin. compl.
- ru Бронг sin. compl.
- ru Джаман sin. compl.
- zh 阿布隆·布隆格
- zh 布隆、朵玛、戈雅曼、布隆格 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Nigerocongolesa > Kwa>, <Àfrica > Costa d'Ivori>, <Àfrica > Ghana>
Definició
La llengua és anomenada abron a la Costa d'Ivori i brong a Ghana.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agrostis elegant, n f
- nc Agrostis tenerrima Trin.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agrostis elegant, n f
- nc Agrostis tenerrima Trin.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Esport > Esports eqüestres > Hípica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hípica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 123 p. (Diccionaris dels Esports Olímpics; 10)
ISBN 84-7739-228-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca al trot, adj
- es al trote
- fr au trot
- en at the trot
<Hípica > Polo>
Definició
<12 Esports eqüestres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca al trot, adj
- es al trote
- fr au trot
- en at the trot
<Esport > 12 Esports eqüestres>