Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "tronat" dins totes les àrees temàtiques

fet provat fet provat

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  fet provat, n m
  • es  hecho probado, n m

<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>

fet provat fet provat

<Dret processal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  fet provat, n m
  • es  hecho probado, n m

<Dret processal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  fet provat, n m
  • es  hecho probado

<Dret>

Definició
Fet que, com a tal, hom declara en les sentències dels tribunals d'instància i que serveix de base en les apreciacions jurídiques en cassació.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
forat d'encenalls forat d'encenalls

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  forat d'encenalls, n m
  • ca  forat dels flocs, n m sin. compl.
  • es  lumbrera, n f
  • fr  embouchure, n f
  • en  throat, n
  • eu  argizulo
  • eu  escapement
  • eu  sabai-leiho

<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>

forces aerotransportades forces aerotransportades

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  forces aerotransportades, n f pl
  • ca  tropes aerotransportades, n f pl sin. compl.
  • es  fuerzas aerotransportadas
  • es  tropas aerotransportadas
  • fr  forces aéroportées
  • fr  troupes aéroportées
  • it  forze aviotrasportate
  • it  truppe aviotrasportate
  • en  airborne forces
  • en  airborne troops
  • ar  قوات محمولة جواً

<Àmbits de cooperació i conflicte > Manteniment de la pau i la seguretat internacionals>

Definició
Forces armades traslladades en aeronau per entrar en combat.

Nota

  • Les forces aerotransportades estan formades per paracaigudistes i soldats que aterren al camp de batalla amb aeronaus i helicòpters.
fosa pigallada fosa pigallada

<Indústria > Indústria metal·lúrgica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  fosa pigallada, n f
  • es  fundición atruchada
  • fr  fonte truitée
  • it  ghisa trotata
  • en  mottled cast iron
  • en  mottled iron

<Indústria > Indústria metal·lúrgica>

Definició
Fosa intermèdia, per la composició, entre la fosa blanca i la fosa grisa.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  fracció, n f
  • ca  trencat, n m sin. compl.
  • es  fracción
  • es  quebrado
  • en  fraction

<Matemàtiques>

galzeran galzeran

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  galzeran, n m
  • ca  boix marí, n m sin. compl.
  • ca  brusc, n m sin. compl.
  • ca  cirerer de Betlem, n m sin. compl.
  • ca  cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
  • ca  cirereta del bon pastor (fruit), n f sin. compl.
  • ca  gallaret, n m sin. compl.
  • ca  galleran, n m sin. compl.
  • ca  herba de Sant Bonifaci, n f sin. compl.
  • ca  mataaranyes, n f sin. compl.
  • ca  boix mascle, n m alt. sin.
  • ca  brusc punxenc, n m alt. sin.
  • ca  bruscol, n m alt. sin.
  • ca  búfol, n m alt. sin.
  • ca  cirer de Betlem, n m alt. sin.
  • ca  cirerer de guinda, n m alt. sin.
  • ca  cirereta del bon pastor, n f alt. sin.
  • ca  cireretes, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de Betlem, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes del bon pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes guindes, n f pl alt. sin.
  • ca  coeta, n f alt. sin.
  • ca  cuetes de tro, n f pl alt. sin.
  • ca  gallerans, n m pl alt. sin.
  • ca  galzeran petit, n m alt. sin.
  • ca  galzerans, n m pl alt. sin.
  • ca  gamó tronador, n m alt. sin.
  • ca  guindes del bon pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de l'erisipela, n f alt. sin.
  • ca  herba erisipelera, n f alt. sin.
  • ca  llorer bord, n m alt. sin.
  • ca  mata marina, n f alt. sin.
  • ca  picaaranyes, n f alt. sin.
  • ca  picapuces, n m/f alt. sin.
  • ca  rusc, n m alt. sin.
  • ca  brusca, n f var. ling.
  • ca  brusco, n m var. ling.
  • ca  ciderer de betlem, n m var. ling.
  • ca  cideretes del bon pastor, n f pl var. ling.
  • ca  cideretes guindes, n f pl var. ling.
  • ca  cirerer de guinga, n m var. ling.
  • ca  cireretes gringues, n f pl var. ling.
  • ca  cireretes guingues, n f pl var. ling.
  • ca  datzerà, n m var. ling.
  • ca  galceran, n m var. ling.
  • ca  gallagans, n m pl var. ling.
  • ca  gallaran, n m var. ling.
  • ca  gallaranc, n m var. ling.
  • ca  gallarancs, n m pl var. ling.
  • ca  galleranc, n m var. ling.
  • ca  galserà, n m var. ling.
  • ca  galseran, n m var. ling.
  • ca  galtzeran, n m var. ling.
  • ca  galzerà, n m var. ling.
  • ca  gamó tronaor, n m var. ling.
  • ca  garseran, n m var. ling.
  • ca  gaseran, n m var. ling.
  • ca  gassarà, n m var. ling.
  • ca  gasserà, n m var. ling.
  • ca  gatzeran, n m var. ling.
  • ca  guingues del bon pastor, n f pl var. ling.
  • ca  herba de la erisipela, n f var. ling.
  • ca  herba disipelera, n f var. ling.
  • ca  herba erisispelera, n f var. ling.
  • ca  mataranyes, n f var. ling.
  • ca  trebo, n m var. ling.
  • nc  Ruscus aculeatus L.

<Botànica > liliàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  galzeran, n m
  • ca  boix marí, n m sin. compl.
  • ca  brusc, n m sin. compl.
  • ca  cirerer de Betlem, n m sin. compl.
  • ca  cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
  • ca  cirereta del bon pastor (fruit), n f sin. compl.
  • ca  gallaret, n m sin. compl.
  • ca  galleran, n m sin. compl.
  • ca  herba de Sant Bonifaci, n f sin. compl.
  • ca  mataaranyes, n f sin. compl.
  • ca  boix mascle, n m alt. sin.
  • ca  brusc punxenc, n m alt. sin.
  • ca  bruscol, n m alt. sin.
  • ca  búfol, n m alt. sin.
  • ca  cirer de Betlem, n m alt. sin.
  • ca  cirerer de guinda, n m alt. sin.
  • ca  cirereta del bon pastor, n f alt. sin.
  • ca  cireretes, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de Betlem, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes del bon pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes guindes, n f pl alt. sin.
  • ca  coeta, n f alt. sin.
  • ca  cuetes de tro, n f pl alt. sin.
  • ca  gallerans, n m pl alt. sin.
  • ca  galzeran petit, n m alt. sin.
  • ca  galzerans, n m pl alt. sin.
  • ca  gamó tronador, n m alt. sin.
  • ca  guindes del bon pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de l'erisipela, n f alt. sin.
  • ca  herba erisipelera, n f alt. sin.
  • ca  llorer bord, n m alt. sin.
  • ca  mata marina, n f alt. sin.
  • ca  picaaranyes, n f alt. sin.
  • ca  picapuces, n m/f alt. sin.
  • ca  rusc, n m alt. sin.
  • ca  brusca, n f var. ling.
  • ca  brusco, n m var. ling.
  • ca  ciderer de betlem, n m var. ling.
  • ca  cideretes del bon pastor, n f pl var. ling.
  • ca  cideretes guindes, n f pl var. ling.
  • ca  cirerer de guinga, n m var. ling.
  • ca  cireretes gringues, n f pl var. ling.
  • ca  cireretes guingues, n f pl var. ling.
  • ca  datzerà, n m var. ling.
  • ca  galceran, n m var. ling.
  • ca  gallagans, n m pl var. ling.
  • ca  gallaran, n m var. ling.
  • ca  gallaranc, n m var. ling.
  • ca  gallarancs, n m pl var. ling.
  • ca  galleranc, n m var. ling.
  • ca  galserà, n m var. ling.
  • ca  galseran, n m var. ling.
  • ca  galtzeran, n m var. ling.
  • ca  galzerà, n m var. ling.
  • ca  gamó tronaor, n m var. ling.
  • ca  garseran, n m var. ling.
  • ca  gaseran, n m var. ling.
  • ca  gassarà, n m var. ling.
  • ca  gasserà, n m var. ling.
  • ca  gatzeran, n m var. ling.
  • ca  guingues del bon pastor, n f pl var. ling.
  • ca  herba de la erisipela, n f var. ling.
  • ca  herba disipelera, n f var. ling.
  • ca  herba erisispelera, n f var. ling.
  • ca  mataranyes, n f var. ling.
  • ca  trebo, n m var. ling.
  • nc  Ruscus aculeatus L.

<Botànica > liliàcies>

gandula gandula

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  gandula, n f
  • es  hamaca, n f
  • es  tumbona, n f
  • fr  transat bébé, n m
  • pt  cama de rede, n f
  • en  baby bouncer, n

<Grans Magatzems > Seccions > Nadons i puericultura>