Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "trull" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI trol o troll?; trolejar, trollejar o trol·lejar? 0 CRITERI trol o troll?; trolejar, trollejar o trol·lejar?

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI trol o troll?; trolejar, trollejar o trol·lejar?
  • es  (trol) trol, n m
  • es  (trolejar) trolear, v tr
  • fr  (trol) troll, n m
  • fr  (trolejar) troller, v tr
  • en  (trol) troll, n
  • en  (trolejar) troll, to, v tr

<Tecnologies de la informació i la comunicació > Xarxes socials>

Definició
Tant trol (nom masculí) com trolejar (verb transitiu) es consideren formes adequades, encara que corresponen a categories lèxiques diferents; en canvi, no es consideren adequades, per motius diversos, les formes *troll, *trollejar ni *trol·lejar.

- Un trol pot ser dues coses diferents:
(a) És una persona que busca generar polèmica a internet mitjançant la publicació de continguts provocatius o controvertits, sovint en forma de missatges a les xarxes socials.
(b) És el contingut deliberadament provocatiu o controvertit publicat per un trol a internet.
. En tots dos casos, l'equivalent castellà és trol; el francès, troll, i l'anglès, també troll.

- El verb trolejar fa referència a l'acció d'atacar una persona, un organisme o un fet o idea mitjançant la publicació a internet (sovint, les xarxes socials) d'un contingut deliberadament provocatiu o controvertit.
. L'equivalent castellà és trolear; el francès, troller, i l'anglès to troll.

Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Trol és una adaptació basada en la pronúncia de l'anglès troll, una forma presa amb sentit metafòric del verb de pesca to troll (en català, pescar amb curricà), que consisteix a pescar arrossegant un esquer des d'una embarcació en moviment; d'aquesta manera, es compara la publicació d'un contingut polèmic a la xarxa per a provocar els participants amb el llançament d'un esquer a mar.
. En l'adaptació al català, probablement també hi ha influït la similitud amb el substantiu d'origen nòrdic trol, associat generalment a personatges astuts i facinerosos.
(2) Trolejar és un verb derivat de trol, que és el nom adaptat en català per al significat de persona que provoca els altres a les xarxes socials; és una derivació paral·lela a casos com ara capità --> capitanejar, patró --> patronejar i tirà --> tiranejar.

En canvi, *troll, *trollejar i *trol·lejar presenten diversos inconvenients:
(1) *Troll, que és la forma anglesa original, té l'inconvenient d'induir en català a una mala pronúncia (paral·lela a moll o a toll). És considera preferible, per tant, recórrer a una adaptació de la grafia que respecti la pronúncia original.
(2) *Trollejar és un derivat de *troll, que presenta el mateix problema de pronúncia; a més, un cop acceptat trol, la grafia derivada amb doble ela deixa de tenir sentit.
(3) *Trol·lejar és un derivat del verb anglès to troll, probablement a partir de la forma de gerundi trolling. que recorre a la ela geminada per evitar la mala pronúncia indicada. Ara bé, un cop incorporada una forma des d'una altra llengua, la base per a tota la família de derivats que es creï ha de ser la forma pròpia (trol) i no altra vegada la forma original (troll). (Igual que de l'anglès football es va fer futbol i, a partir d'aquí, futbolista.)

Nota

aglomerat continu aglomerat continu

<Indústria del suro>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  aglomerat continu, n m
  • ca  rull, n m sin. compl.
  • es  aglomerado continuo
  • es  rollo
  • fr  rouleau
  • en  washer

<Indústria > Indústria del suro>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja, n f
  • ca  gaons, n m pl alt. sin.
  • ca  gavó, n m alt. sin.
  • ca  gavó rull, n m alt. sin.
  • ca  motxa, n f alt. sin.
  • ca  ugons, n m pl alt. sin.
  • ca  ungla de gat, n f alt. sin.
  • ca  gavó reüll, n m var. ling.
  • nc  Ononis natrix L. subsp. crispa (L.) Font Quer et Marcos
  • nc  Ononis crispa L. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja, n f
  • ca  gaons, n m pl alt. sin.
  • ca  gavó, n m alt. sin.
  • ca  gavó rull, n m alt. sin.
  • ca  motxa, n f alt. sin.
  • ca  ugons, n m pl alt. sin.
  • ca  ungla de gat, n f alt. sin.
  • ca  gavó reüll, n m var. ling.
  • nc  Ononis natrix L. subsp. crispa (L.) Font Quer et Marcos
  • nc  Ononis crispa L. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  brossat, n m
  • ca  brull, n m
  • ca  brullo, n m
  • es  requesón, n m
  • it  ricotta, n f

<Làctics>

Definició
Producte lacti fresc elaborat amb xerigot, molt proteic, de textura agrumollada i sorrenca, de color blanc os, dolcenc, eixarreït, amb tocs torrats i recremats i molt poc greixós.

Nota

  • 1. El brossat no és formatge, ja que no s'elabora amb llet sinó amb xerigot, el sèrum residual de les elaboracions formatgeres. Estrictament, s'elabora amb el xerigot obtingut en l'elaboració del formatge serrat de la Vall d'Aran o del formatge de tronxon.
  • 2. La denominació catalana brossat és pròpia de la zona del Pirineu; la denominació brull, del sud del Principat i el País Valencià, i la denominació brullo és pròpia de les comarques centrals del País Valencià (la Safor, el Comtat, la Costera i la Vall d'Albaida).
brossat brossat

<Alimentació. Gastronomia > Productes lactis > Formatges>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de formatges [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/305>

  • ca  brossat, n m
  • ca  brull, n m
  • ca  brullo, n m
  • es  requesón, n m
  • it  ricotta, n f

<Formatges > Altres productes lactis similars>

Definició
Producte lacti fresc elaborat amb xerigot, molt proteic, de textura agrumollada i sorrenca, de color blanc os, dolcenc, eixarreït, amb tocs torrats i recremats i molt poc greixós.

Nota

  • 1. El brossat no és formatge, ja que no s'elabora amb llet sinó amb xerigot. Estrictament, s'elabora amb el xerigot obtingut en l'elaboració del formatge serrat de la Vall d'Aran o del tronxon.
  • 2. La denominació catalana brossat és pròpia de la zona del Pirineu; la denominació brull, del sud del Principat i el País Valencià, i la denominació brullo és pròpia de les comarques centrals del País Valencià (la Safor, el Comtat, la Costera i la Vall d'Albaida).
brull brull

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  brull, n m
  • ca  brulla, n f sin. compl.
  • es  brote tierno, n m
  • fr  jeune pousse, n f
  • en  shoot, n

<Enginyeria forestal>

cadència cadència

<Arts > Música>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cadència, n f
  • es  cadencia
  • en  trill

<Música>

Definició
Trinat sobre la penúltima nota de la cadència al final d'un període, utilitzat pels músics francesos del segle XVI.
consonant vibrant consonant vibrant

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  consonant vibrant, n f
  • ca  consonant vibrant múltiple, n f sin. compl.
  • es  consonante vibrante
  • es  consonante vibrante múltiple
  • fr  consonne vibrante
  • fr  consonne vibrante roulée
  • en  r-consonant
  • en  trill consonant

<Lingüística>

Definició
Consonant que s'articula amb un moviment orgànic molt breu, generalment lingual (però també uvular, del paladar dur, etc.) que obstrueix i allibera, successivament, el corrent d'aire expirat.

Nota

  • En les llengües romàniques hi ha dues modalitats bàsiques d'articulacions vibrants: una velar [ʀ], pròpia del francés i el portugués peninsular, i una apical [r], en la resta de llengües. Tenint en compte el nombre d'obstruccions del corrent d'aire, en la tradició lingüística hispànica, es diferencia la vibrant múltiple, o vibrant pròpiament dita, de la vibrant simple, o bategant.
consonant vibrant múltiple consonant vibrant múltiple

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  consonant vibrant múltiple, n f
  • es  consonante vibrante múltiple
  • fr  consonne vibrante multiple
  • en  roll
  • en  trill

<Lingüística>

Definició
Consonant vibrant que presenta més d'un contacte entre els òrgans articulatoris.