Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "tut" dins totes les àrees temàtiques

amplificador de tub d'ona progressiva amplificador de tub d'ona progressiva

<Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Radiocomunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  amplificador de tub d'ona progressiva, n m
  • ca  amplificador TWT, n m
  • es  amplificador de tubo de onda progresiva
  • es  amplificador TWT
  • fr  amplificateur à tube à ondes progressives
  • fr  amplificateur TOP
  • en  travelling-wave tube amplifier
  • en  TWT amplifier

<Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Radiocomunicació>

Definició
Amplificador de microones o d'ones mil·limètriques basat en un tub d'ona progressiva.
amplificador de tub d'ona progressiva amplificador de tub d'ona progressiva

<TIC > Telecomunicacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  amplificador de tub d'ona progressiva, n m
  • ca  amplificador TWT, n m
  • es  amplificador de tubo de onda progresiva
  • es  amplificador TWT
  • en  traveling-wave tube amplifier
  • en  TWT amplifier

<Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació>

Definició
Amplificador de microones o d'ones mil·limètriques basat en un tub d'ona progressiva.
aningre aningre

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  aningre, n m
  • es  aningre, n m
  • es  mukali, n m
  • es  aniegre, n m sin. compl.
  • es  kali, n m sin. compl.
  • es  kararo, n m sin. compl.
  • es  landojan, n m sin. compl.
  • es  osan, n m sin. compl.
  • es  tutu, n m sin. compl.
  • fr  aningré, n m
  • en  aningeria, n
  • eu  aningre, n
  • nc  Aningeria spp.

<Fusteria > Materials > Fusta > Fusta massissa>

anou anou

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  anou, n f
  • es  nuez, n f
  • fr  noix, n f pl
  • en  nut, n

<Enginyeria forestal>

arna del tomàquet arna del tomàquet

<Agricultura > Fitopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  arna del tomàquet, n f
  • es  polilla del tomate
  • es  polilla minadora del tomate
  • en  tomato leafminer
  • en  tomato moth
  • en  tomato tuber moth
  • nc  Tuta absoluta

<Agricultura > Fitopatologia>

asta asta

<Empresa > Comunicació empresarial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  asta, n f
  • ca  pal, n m sin. compl.
  • es  asta
  • es  palo
  • fr  fût
  • fr  hampe
  • fr  haste
  • fr  jambage
  • fr  jambe
  • en  main stroke
  • en  stem

<Comunicació empresarial > Comunicació > Publicitat > Creació > Direcció d'art>

Definició
Traç vertical o diagonal principal i necessari d'un caràcter.
aut dedere aut iudicare aut dedere aut iudicare

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  aut dedere aut iudicare, n m
  • es  aut dedere aut iudicare
  • fr  aut dedere aut judicare
  • it  aut dedere aut iudicare
  • en  aut dedere aut judicare
  • ar  التسليم أو المحاكمة

<Àmbits de cooperació i conflicte > Dret internacional penal>

Definició
Principi de dret internacional públic en virtut del qual un estat està obligat a jutjar una persona sospitosa d'haver comès determinats crims o a extradir-la a un estat que pugui i vulgui jutjar-la o lliurar-la a un tribunal penal internacional amb competència per a jutjar-la.

Nota

  • 1. El principi aut dedere aut iudicare s'aplica, per exemple, en casos de tortura, genocidi i crims de guerra.
  • 2. La locució llatina aut dedere aut iudicare significa, literalment, 'o extradir o jutjar'.
auto- auto-

<Ciències de la salut > Prefixos i sufixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  auto-
  • ca  aut- sin. compl.

<Ciències de la salut > Prefixos i sufixos>

Definició
Formes prefixades del mot grec autós mateix, usat per a significar propi, per a ell mateix.
bafut bafut

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bafut
  • ca  babute sin. compl.
  • ca  bufe sin. compl.
  • ca  fut sin. compl.
  • ar  بافوتية
  • cy  Bafut
  • cy  Babute sin. compl.
  • cy  Bufe sin. compl.
  • cy  Fut sin. compl.
  • de  Bafut
  • de  Babute sin. compl.
  • de  Bufe sin. compl.
  • de  Fut sin. compl.
  • en  Bafut
  • en  Babute sin. compl.
  • en  Befe sin. compl.
  • en  Bufe sin. compl.
  • en  Fu sin. compl.
  • en  Fut sin. compl.
  • es  bafuto
  • es  babute sin. compl.
  • es  bufe sin. compl.
  • es  fut sin. compl.
  • eu  bafutera
  • eu  babute sin. compl.
  • eu  bufe sin. compl.
  • eu  fut sin. compl.
  • fr  bafut
  • fr  babute sin. compl.
  • fr  bufe sin. compl.
  • fr  fut sin. compl.
  • gl  bafut
  • gl  babute sin. compl.
  • gl  bufe sin. compl.
  • gl  fut sin. compl.
  • gn  vafuto
  • gn  fut sin. compl.
  • gn  vabute sin. compl.
  • gn  vufe sin. compl.
  • it  bafut
  • it  babute sin. compl.
  • it  bufe sin. compl.
  • it  fut sin. compl.
  • ja  バフット語
  • ja  バブ-ト語、ブフェ語、フー語、フート語 sin. compl.
  • nl  Bafut
  • nl  Babute sin. compl.
  • nl  Bufe sin. compl.
  • nl  Fut sin. compl.
  • pt  bafut
  • pt  babute sin. compl.
  • pt  bufe sin. compl.
  • pt  fut sin. compl.
  • ru  Бафут
  • ru  Фут sin. compl.
  • ru  Буфе sin. compl.
  • ru  Бабуте sin. compl.
  • zh  巴弗特语
  • zh  巴布特、布非、弗特 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Camerun>

Definició
Alguns lingüistes consideren el bafut com una varietat dialectal de la llengua ngemba, ja que la intercomprensió entre els parlants de llengües del grup bantoide meridional és força alta.

La tradició oral situa els orígens dinàstics dels bafuts a les àrees de Ndobo i Tikari.

La forma escrita del bafut va ser codificada el 1982 per Joseph Mfonyam. Des d'aleshores s'ha emprat en traduccions i altres obres.
Barbaria Barbaria

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races avícoles > Ànecs > Aptitud: carn>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  Barbaria
  • ca  mut
  • es  Barbaria
  • es  mudo
  • fr  Barbarie
  • fr  musqué
  • en  Muscovy
  • en  Musk

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races avícoles > Ànecs > Aptitud: carn>

Definició
Raça d'ànecs domèstics explotada per carn.