Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "tut" dins totes les àrees temàtiques

estirada de corda estirada de corda

<24 Esports tradicionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  estirada de corda, n f
  • ca  joc d'estirar la corda, n m
  • ca  estirar la corda, n m sin. compl.
  • es  batalla de fuerza, n f
  • es  juego de la cuerda, n m
  • es  juego de la soga, n m
  • fr  lutte à la corde, n f
  • fr  tir à la corde, n m
  • fr  tire à la corde, n f
  • it  tiro alla fune, n m
  • en  rope pulling, n
  • en  rope war, n
  • en  tug of war, n
  • en  tug-of-war, n var. ling.
  • eu  sokatira, n
  • eu  soka-tira, n var. ling.

<Esport > 24 Esports tradicionals>

Definició
Esport tradicional propi de molts països disputat entre dos equips que se situen a banda i banda d'una línia central marcada a terra, consistent a estirar cada equip cap a ell una soga subjectada a la vegada per tots els participants fins a aconseguir arrossegar l'equip adversari en direcció al camp propi.

Nota

  • 1. Com a esport tradicional de molts països, hi ha maneres diverses d'establir el guanyador en el joc d'estirar la corda: així, en campionats oficials generalment hi ha una marca que indica el punt mig de la soga i dues marques més equidistants de la marca central, de manera que l'equip guanyador és el que aconsegueix fer arribar a camp propi la marca que li queda més lluny; en canvi, en competicions populars, sovint el que cal és fer arribar el primer jugador de l'equip adversari al propi camp.
  • 2. El joc d'estirar la corda va ser present als jocs olímpics del 1900 al 1920. Internacionalment està regulat, en l'àmbit esportiu, per la Federació Internacional d'Estirada de Corda (TWIF), que organitza un campionat mundial cada dos anys.
estre estre

<Veterinària i ramaderia > Fisiologia > Fisiologia de la reproducció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  estre, n m
  • ca  zel, n m
  • es  celo
  • es  estro
  • fr  chaleur
  • fr  oestrus
  • fr  rut
  • en  estrum
  • en  estrus
  • en  heat
  • en  oestrum
  • en  oestrus
  • en  rut

<Veterinària i ramaderia > Fisiologia > Fisiologia de la reproducció>

Definició
Fase del cicle estral en què les femelles es fan receptives vers el mascle i accepten l'acoblament.
estre estre

<Veterinària i ramaderia > Fisiologia > Fisiologia de la reproducció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  estre, n m
  • ca  zel, n m
  • es  celo
  • es  estro
  • fr  chaleur
  • fr  oestrus
  • fr  rut
  • en  estrum
  • en  estrus
  • en  heat
  • en  oestrum
  • en  oestrus
  • en  rut

<Veterinària i ramaderia > Fisiologia > Fisiologia de la reproducció>

Definició
Fase del cicle estral en què les femelles es fan receptives vers el mascle i accepten l'acoblament.
estre estre

<Veterinària i ramaderia > Fisiologia > Fisiologia de la reproducció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  estre, n m
  • ca  zel, n m
  • es  celo
  • es  estro
  • fr  chaleur
  • fr  oestrus
  • fr  rut
  • en  estrum
  • en  estrus
  • en  heat
  • en  oestrum
  • en  oestrus
  • en  rut

<Veterinària i ramaderia > Fisiologia > Fisiologia de la reproducció>

Definició
Fase del cicle estral en què les femelles es fan receptives vers el mascle i accepten l'acoblament.
farcellet xinès farcellet xinès

<Alimentació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  farcellet xinès, n m
  • ca  huntun [zh], n m sin. compl.
  • ca  wonton, n m sin. compl.
  • es  hatillo de carne de cerdo, n m
  • es  wontón, n m
  • es  won ton, n m var. ling.
  • fr  huntun, n m
  • fr  wonton, n m
  • fr  won ton, n m var. ling.
  • fr  won-ton, n m var. ling.
  • en  wonton, n
  • en  wuntun, n
  • en  won ton, n var. ling.
  • en  won-ton, n var. ling.
  • en  wun tun, n var. ling.
  • zh  馄饨, n
  • zh  húntùn, n

<Alimentació>

Definició
Peça de pasta fina de la cuina xinesa en forma de farcellet o d'anella, elaborada amb farina de blat i aigua i farcida amb una barreja de carn, generalment de porc, gambes i verdura, que es consumeix bullida, sovint en sopes, al vapor o fregida.

Nota

  • La denominació wonton és una forma cantonesa vehiculada probablement a través de l'anglès. La denominació huntun correspon a la forma destonalitzada de húntùn, denominació xinesa transcrita segons el sistema pinyin.
femella femella

<Instal·lacions i màquines>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  femella, n f
  • es  tuerca
  • fr  écrou
  • en  nut
  • en  screw nut

<Indústria > Conceptes generals > Instal·lacions i màquines>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  femella, n f
  • es  tuerca
  • fr  écrou
  • en  nut
  • de  Schraubenmutter

<Construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  femella, n f
  • es  hembra, n f
  • es  tuerca, n f
  • fr  écrou, n m
  • fr  femelle, n f
  • en  female, n
  • en  nut, n
  • en  socket, n
  • de  Buchse, n f
  • de  Mutter, n f
  • de  Schraubenmutter, n f

<Enginyeria>

femella femella

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  femella, n f
  • es  tuerca
  • fr  écrou
  • en  nut
  • en  screw nut

<Fusteria > Materials > Ferramenta > Ferramenta diversa>

Definició
Peça generalment de metall amb un forat normalment roscat en el qual s'introdueix un cargol, fent girar o l'una o l'altre.
femella femella

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  femella, n f
  • es  tuerca, n f
  • fr  écrou, n m
  • en  nut, n
  • en  screw nut, n
  • eu  azkoin, n

<Fusteria > Materials > Ferro>