Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "túria" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Formants cultes (1): Norma general i tria de variants per a la creació d'un mot complex
- ca A. Norma general: català econòmic -a < llatí oeconomicus < grec oikonomikós (EXEMPLE), adj
- ca A. Norma general: formant culte somato- < genitiu grec sómatos (EXEMPLE), pfx
- ca B1. Tria per adequació a la norma general: clistocarp (EXEMPLE de forma llatinitzada), n m
- ca B1. Tria per adequació a la norma general: megalocèfal -a (EXEMPLE de forma plena), adj
- ca B2. Tria per homogeneïtat: dipiràmide (EXEMPLE), n f
- ca B3. Tria per analogia amb altres llengües: impedància (EXEMPLE), n f
- ca B5. Tria per ús: anquilosi (EXEMPLE), n f
- ca B6. Tria per formes tradicionals: cirurgia (EXEMPLE), n f
- ca B6. Tria per formes tradicionals: quirúrgic -a (EXEMPLE), adj
<Criteris lingüístics > Formació per composició>
Definició
A. NORMA GENERAL
Per a formar termes amb elements cultes, en català es prenen formants llatins o bé la forma llatinitzada de formants grecs.
Ex. 1: ca solecisme < la soloecismus < gr soloikismós
Ex. 2: ca econòmic < la oeconomicus < gr oikonomikós
Els formants cultes es prenen en la forma plena de l'arrel llatina, que es dona en determinats casos de la declinació (per exemple, en el cas genitiu, però no en els casos nominatiu o acusatiu).
Ex. 1: somat(o)-, forma culta del grec sôma (nominatiu), sómatos (genitiu)
Ex. 2: ginec(o)-, forma culta del grec gyné (nominatiu), gynaikós (genitiu)
B. CRITERIS DE TRIA EN CAS DE VARIANTS
En cas que un terme es presenti amb diverses variants i se'n vulgui prioritzar una, convé valorar el conjunt de criteris següents, que no són excloents entre ells:
B1. Adequació a la norma general
B1.1 Forma llatinitzada
En els termes d'origen grec, té preferència la forma llatinitzada respecte a la forma grega original.
Ex.: clistocarp (i no *cleistocarp) [perquè la forma llatinitzada és clisto-]
B1.2 Forma plena de l'arrel
Té preferència la forma plena de l'arrel (extreta del genitiu), respecte de la forma reduïda.
Ex.: megalocèfal (i no *megacèfal) [perquè l'arrel completa és megalo-]
B2. Homogeneïtat
En els compostos, tenen preferència les construccions amb formants de la mateixa llengua clàssica (grec o llatí) respecte a les construccions que barregen formants de llengües clàssiques diferents i, sobretot, respecte a construccions que barregen un formant culte i un formant de lèxic comú o d'una altra llengua actual).
Ex. 1: dipiràmide (grec + grec) i no *bipiràmide (llatí + grec)
Ex. 2: tubericultura (llatí + llatí) i no *tofonicultura (català + llatí) o *truficultura (francès + llatí)
B3. Analogia amb altres llengües
És convenient tenir en compte les formes adoptades en les llengües de referència.
Ex.: impedància, reactància, conductància i no *impedència, *reactència, *conductència [en correspondència amb les formes franceses impédance, réactance, conductance, malgrat que el sufix català corresponent seria -ència, pel pes en l'ús del català d'aquestes formes del francès]
B4. Coherència dins la mateixa família
Tenen preferència les formacions que mantenen l'accentuació de les formes ja incorporades a la llengua.
B5. Ús
Tenen preferència les formes més utilitzades.
Ex 1.: anquilosi i no *ancilosi [tot i que per etimologia seria preferible la forma amb c]
Ex. 2: plasmagel i no *plasmatogel [tot i que la forma completa de l'arrel és plasmato-]
B6. Formes tradicionals
Tenen preferència les formes tradicionals respecte a les mateixes formes esmenades.
Ex.: cirurgia i cirurgià | cirurgiana i no *quirurgia i *quirurgià | *quirurgiana [perquè les formes amb c ja són medievals]; en canvi, quirúrgic -a, perquè és una forma moderna i s'adapta a la norma general.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Formants cultes (2): Grafia dels formants d'un mot complex i CRITERI Formants cultes (3): Accentuació d'un mot complex.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Formació de termes amb elements cultes en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/formacio-elements-cultes.pdf). [Aquest document és la publicació d'un criteri normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT l'any 1990.]
<Zoologia > Insectes>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca àrctid del seneci, n m
- ca jacobea, n f
- es polilla cinabrio, n f
- es polilla de la hierba cana, n f
- fr tyria, n f
- en cinnabar, n
- en cinnabar moth, n
- nc Tyria jacobaeae
- nc Tyria jacobeae
<Zoologia > Insectes>
Nota
- Insecte de la família dels àrctids.
<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca -úria, sfx
- es -uria
- fr -urie
- en -uria
<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>
Definició
Nota
- Per exemple, acetonúria (presència d'acetona), acidúria (concentració d'àcid), acolúria (presència de pigments biliars), alcalinúria (presència d'alcalis), amonúria (concentració d'amoníac), azotúria (presència de productes nitrogenats renals), bacteriúria (presència de bacteris), bilirubinúria o colúria (presència de bilirubina), calciúria (presència de sals de calci), cilindrúria (presència de cilindres urinaris), creatinúria (presència de creatina), fibrinúria (presència de fibrina o fibrinogen, que s'elimina per l'orina), fosfatúria (excés de fostats), glucosúria (presència de glucosa), hematúria (presència de sang), hemoglobinúria (presència d'hemoglobina), hipercalciúria (presència excessiva de calci), melanúria (presència de melanina o de melanogen), mioglobinúria (presència de mioglobina), oxalúria (excés d'oxalats, sovint càlcics), piúria (presència de pus), porfirinúria (presència de porfirines), proteïnúria (excés de proteïnes), quilúria (presència de quil), seminúria (presència d'esperma), uratúria (excés d'urats), uricosúria (excés d'àcid úric) i urobilinúria (presència d'urobilina).
<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca -úria, sfx
- es -uria
- fr -urie
- en -uria
<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>
Definició
Nota
- Per exemple, acetonúria (presència d'acetona), acidúria (concentració d'àcid), acolúria (presència de pigments biliars), alcalinúria (presència d'alcalis), amonúria (concentració d'amoníac), azotúria (presència de productes nitrogenats renals), bacteriúria (presència de bacteris), bilirubinúria o colúria (presència de bilirubina), calciúria (presència de sals de calci), cilindrúria (presència de cilindres urinaris), creatinúria (presència de creatina), fibrinúria (presència de fibrina o fibrinogen, que s'elimina per l'orina), fosfatúria (excés de fostats), glucosúria (presència de glucosa), hematúria (presència de sang), hemoglobinúria (presència d'hemoglobina), hipercalciúria (presència excessiva de calci), melanúria (presència de melanina o de melanogen), mioglobinúria (presència de mioglobina), oxalúria (excés d'oxalats, sovint càlcics), piúria (presència de pus), porfirinúria (presència de porfirines), proteïnúria (excés de proteïnes), quilúria (presència de quil), seminúria (presència d'esperma), uratúria (excés d'urats), uricosúria (excés d'àcid úric) i urobilinúria (presència d'urobilina).
<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca -úria, sfx
- es -uria
- fr -urie
- en -uria
<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>
Definició
Nota
- Per exemple, anisúria (alternança d'oligúria i poliúria), anúria (absència), disúria (dificultat i dolor), estangúria (gota a gota), iscúria (retenció), oligúria (escassetat), opsiúria (retard de l'eliminació de l'aigua), poliúria (abundància de secreció), pol·laciúria (freqüència) i taquiúria (rapidesa).
<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca -úria, sfx
- es -uria
- fr -urie
- en -uria
<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>
Definició
Nota
- Per exemple, anisúria (alternança d'oligúria i poliúria), anúria (absència), disúria (dificultat i dolor), estangúria (gota a gota), iscúria (retenció), oligúria (escassetat), opsiúria (retard de l'eliminació de l'aigua), poliúria (abundància de secreció), pol·laciúria (freqüència) i taquiúria (rapidesa).
<Ciències de la salut > Prefixos i sufixos>, <Nefrologia>, <Urologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca -úria
<Ciències de la salut > Prefixos i sufixos>, <Nefrologia>, <Urologia>
Definició
<Ciències de la salut > Neurologia > Afàsies>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
AMENGUAL BUNYOLA, Guillem Alexandre. Diccionari d'afàsies i patologies del llenguatge: Català-castellà-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2011. (LB; 6)
ISBN 978-84-8384-200-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/192/192612_Diccionari_d_afaI_sies__pdf_definitiu_.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca afàsia motora transcortical, n f
- ca afàsia transcortical motora, n f
- ca afàsia dinàmica, n f sin. compl.
- ca afàsia motora de Lichtheim, n f sin. compl.
- ca afàsia motriu transcortical, n f sin. compl.
- es afasia dinámica, n f
- es afasia dinámica de Luria, n f
- es afasia motora transcortical, n f
- es afasia transcortical motora, n f
- en dynamic aphasia, n f
- en Luria's dynamic aphasia, n
- en transcortical motor aphasia, n
<Afàsies>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alerç africà, n m
- ca sandàraca, n f alt. sin.
- ca savina articulada, n f alt. sin.
- ca savina de Cartagena, n f alt. sin.
- ca savina de moro, n f alt. sin.
- ca tuia articulada, n f alt. sin.
- ca xiprer quadrivalve, n m alt. sin.
- ca sandaraca, n f var. ling.
- nc Tetraclinis articulata (Vahl) Mast.
- nc Callitris articulata (Vahl) Lam. sin. compl.
<Botànica > cupressàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alerç africà, n m
- ca sandàraca, n f alt. sin.
- ca savina articulada, n f alt. sin.
- ca savina de Cartagena, n f alt. sin.
- ca savina de moro, n f alt. sin.
- ca tuia articulada, n f alt. sin.
- ca xiprer quadrivalve, n m alt. sin.
- ca sandaraca, n f var. ling.
- nc Tetraclinis articulata (Vahl) Mast.
- nc Callitris articulata (Vahl) Lam. sin. compl.
<Botànica > cupressàcies>
