Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ufanós" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI contraban d'éssers humans, contraban de persones, tràfic d'éssers humans o tràfic de persones? 0 CRITERI contraban d'éssers humans, contraban de persones, tràfic d'éssers humans o tràfic de persones?

<Ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI contraban d'éssers humans, contraban de persones, tràfic d'éssers humans o tràfic de persones?
  • es  (contraban d'éssers humans) tráfico de personas, n m
  • es  (tràfic d'éssers humans) trata de personas, n f
  • es  (tràfic d'éssers humans) trata de seres humanos, n f
  • fr  (contraban d'éssers humans) trafic d'êtres humains, n m
  • fr  (contraban d'éssers humans) trafic de personnes, n m
  • fr  (tràfic d'éssers humans) traite de personnes, n f
  • fr  (tràfic d'éssers humans) traite des êtres humains, n f
  • en  (contraban d'éssers humans) human smuggling, n
  • en  (contraban d'éssers humans) people smuggling, n
  • en  (tràfic d'éssers humans) human trafficking, n
  • en  (tràfic d'éssers humans) trafficking in human beings, n
  • en  (tràfic d'éssers humans) trafficking in persons, n

<Ciències socials > Sociologia>

Definició
Tant contraban d'éssers humans i contraban de persones com tràfic d'éssers humans i tràfic de persones (tots, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- El contraban d'éssers humans, o contraban de persones, és l'acció de facilitar l'entrada il·legal de persones a un estat del qual no tenen la nacionalitat ni el permís de residència, amb la finalitat de treure'n un benefici econòmic; sovint, el contraban inclou també el transport dels afectats.
. L'equivalent castellà és tráfico de personas; els francesos, trafic d'êtres humains i trafic de personnes, i els anglesos, human smuggling i people smuggling.

- El tràfic d'éssers humans, o tràfic de persones, és l'acció de captar, transportar o acollir persones, sovint aprofitant-se d'una situació de vulnerabilitat, per mitjà de l'amenaça, l'engany, l'ús de la força o el pagament a algú amb autoritat sobre les víctimes, amb la finalitat d'explotar-les; aquesta explotació pot ser de tipus sexual o laboral, pot consistir en l'obligació de delinquir o contreure matrimoni, pot comportar sotmetre'ls a l'extracció d'òrgans, etc.
. Els equivalents castellans són trata de personas i trata de seres humanos; els francesos, traite de personnes i traite des êtres humains, i els anglesos, human trafficking, trafficking in human beings i trafficking in persons.

Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Pel que fa a les bases (contraban i tràfic), són calcs de les formes angleses (respectivament, human smuggling i human trafficking), a diferència del que fan el castellà (tráfico i trata de personas), el francès (trafic i traite de personnes) i també l'italià (traffico i tratta di persone). Això es deu al significat habitual de tràfic en català ("Transport de mercaderies") i a la inexistència d'una forma anàloga a trata-traite-tratta, per a les quals en català se sol recórrer també a tràfic.
(2) Pel que fa a la doble possibilitat dels complements en cada cas (d'éssers humans i de persones), es deuen a la documentació abundant de tots dos, amb la particularitat que éssers humans s'utilitza sobretot en àmbits especialitzats, i persones, en àmbits divulgatius.

Nota

àfanes arvense àfanes arvense

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àfanes arvense, n m/f
  • ca  alquemil·la arvense, n f alt. sin.
  • ca  peu de lleó, n m alt. sin.
  • ca  afanes arvense, n m/f var. ling.
  • nc  Aphanes arvensis L.
  • nc  Alchemilla arvensis (L.) Scop. sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

àfanes arvense àfanes arvense

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àfanes arvense, n m/f
  • ca  alquemil·la arvense, n f alt. sin.
  • ca  peu de lleó, n m alt. sin.
  • ca  afanes arvense, n m/f var. ling.
  • nc  Aphanes arvensis L.
  • nc  Alchemilla arvensis (L.) Scop. sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

índex volumètric de fangs índex volumètric de fangs

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  índex volumètric de fangs, n m
  • es  índice volumétrico de fangos
  • en  slugde volume index

<Enginyeria civil > Enginyeria sanitària i ambiental>

Definició
Volum expressat en mil·lilitres ocupat per 1 g de fang procedent del ^líquid de mescla^ del ^tanc d'aeració^ d'un procés de ^fangs activats^.

Es calcula dividint el ^V30^ per la matèria en suspensió volàtil de líquid de mescla.
abraçadora de tres plans abraçadora de tres plans

<Bricolatge > Ferreteria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  abraçadora de tres plans, n f
  • es  abrazadera de tres planos

<Bricolatge > Ferreteria>

abscés urinós abscés urinós

<Microbiologia i patologia infecciosa>, <Urologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  abscés urinós, n m

<Microbiologia i patologia infecciosa>, <Urologia>

Definició
Abscés periuretral constituït per una cavitat situada al voltant de la uretra perineal, en comunicació amb aquesta estructura, que conté pus, esfàcels i orina. Sense tractament, evoluciona cap a la fistulització única o múltiple en la pell de la regió (fístula uretrocutània).
alicates de boca plana alicates de boca plana

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  alicates de boca plana, n f pl
  • es  alicates de picos planos
  • fr  pinces à mors plats
  • en  pointed jaw pliers

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

al·lèrgia a l'holcus llanós (Holcus lanatus) al·lèrgia a l'holcus llanós (Holcus lanatus)

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia a l'holcus llanós (Holcus lanatus), n f
  • es  alergia a heno blanco (Holcus lanatus), n f
  • es  alergia a holco (Holcus lanatus), n f

<Al·lergologia>

Nota

  • Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 97171000135108
armadillo de musell llarg septentrional armadillo de musell llarg septentrional

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  armadillo de musell llarg septentrional, n m
  • es  mulita de Los Llanos, n f
  • fr  tatou des savanes, n m
  • en  Northern long-nosed armadillo, n
  • de  Savannen-Gürteltier, n n
  • nc  Dasypus sabanicola

<Mamífers > Cingulats > Dasipòdids>

armadillo de musell llarg septentrional armadillo de musell llarg septentrional

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  armadillo de musell llarg septentrional, n m
  • es  mulita de Los Llanos, n f
  • fr  tatou des savanes, n m
  • en  Northern long-nosed armadillo, n
  • de  Savannen-Gürteltier, n n
  • nc  Dasypus sabanicola

<Mamífers > Cingulats > Dasipòdids>