Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ull��" dins totes les àrees temàtiques

fons de l'ull fons de l'ull

<Ciències de la salut > Oftalmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'oftalmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/121>

  • ca  fons de l'ull, n m
  • es  fondo del ojo
  • en  fundus of eye

<Oftalmologia > Anatomia>

Definició
Part posterior del globus ocular, especialment la superfície interna revestida per la retina.
fons de l'ull fons de l'ull

<Ciències de la salut > Malalties metabòliques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de malalties metabòliques: Obesitat i diabetis [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/208/>
Aquest diccionari vol recollir els aspectes mèdics principals de l'obesitat i la diabetis, motiu pel qual inclou també símptomes, efectes, substàncies, fàrmacs, etc. que tenen relació amb aquestes malalties.

  • ca  fons de l'ull, n m
  • ca  fons ocular, n m sin. compl.
  • es  fondo de ojo, n m
  • fr  fond d'œil, n m
  • en  fundus of eye, n

<Malalties metabòliques>

Definició
Part posterior de la superfície interna de la retina que s'explora mitjançant l'oftalmoscopi i que en estat normal ofereix una coloració vermella ataronjada més o menys fosca segons la pigmentació en l'epiteli de la retina i de la coroide.

Entre les malalties objectivables amb l'examen del fons de l'ull destaquen la retinopatia diabètica, la hipertensió arterial, l'arterioesclerosi i la neuritis òptica.
fons de l'ull fons de l'ull

<.FITXA REVISADA>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Oftalmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  fons de l'ull, n m
  • ca  fons ocular, n m sin. compl.
  • es  fondo de ojo, n m
  • fr  fond d'œil, n m
  • en  fundus of eye, n

<.FITXA REVISADA>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Oftalmologia>

Definició
Part posterior de la superfície interna de la retina que s'explora mitjançant l'oftalmoscopi i que en estat normal ofereix una coloració vermella ataronjada més o menys fosca segons la pigmentació en l'epiteli de la retina i de la coroide.

Nota

  • Entre les malalties objectivables amb l'examen del fons de l'ull destaquen la retinopatia diabètica, la hipertensió arterial, l'arterioesclerosi i la neuritis òptica.
globus ocular globus ocular

<Ciències de la salut > Oftalmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'oftalmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/121>

  • ca  globus ocular, n m
  • ca  ull, n m
  • es  globo ocular
  • es  ojo
  • en  eye
  • en  eyeball
  • TA  bulbus oculi
  • TA  oculus

<Oftalmologia > Anatomia>

Definició
Òrgan receptor bilateral del sistema visual que rep les imatges de l'exterior i les transmet al cervell a través de la via òptica.
gravit gravit

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gravit, n m
  • ca  herba de pare i fill, n f sin. compl.
  • ca  ull de bou, n m sin. compl.
  • ca  àrnica, n f alt. sin.
  • ca  àrnica borda, n f alt. sin.
  • ca  barret de frare, n m alt. sin.
  • ca  corona de rei, n f alt. sin.
  • ca  espinosa, n f alt. sin.
  • ca  gira-sol, n m alt. sin.
  • ca  herba febrera, n f alt. sin.
  • ca  margarida punxosa, n f alt. sin.
  • ca  pare i fill, n m alt. sin.
  • ca  pares i fills, n m pl alt. sin.
  • ca  pedrafic, n m alt. sin.
  • ca  punxera, n f alt. sin.
  • ca  arnica, n f var. ling.
  • ca  herba de pare-i-fill, n f var. ling.
  • ca  pare-i-fill, n m var. ling.
  • nc  Pallenis spinosa (L.) Cass. subsp. spinosa
  • nc  Asteriscus spinosus (L.) Sch. Bip. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gravit, n m
  • ca  herba de pare i fill, n f sin. compl.
  • ca  ull de bou, n m sin. compl.
  • ca  àrnica, n f alt. sin.
  • ca  àrnica borda, n f alt. sin.
  • ca  barret de frare, n m alt. sin.
  • ca  corona de rei, n f alt. sin.
  • ca  espinosa, n f alt. sin.
  • ca  gira-sol, n m alt. sin.
  • ca  herba febrera, n f alt. sin.
  • ca  margarida punxosa, n f alt. sin.
  • ca  pare i fill, n m alt. sin.
  • ca  pares i fills, n m pl alt. sin.
  • ca  pedrafic, n m alt. sin.
  • ca  punxera, n f alt. sin.
  • ca  arnica, n f var. ling.
  • ca  herba de pare-i-fill, n f var. ling.
  • ca  pare-i-fill, n m var. ling.
  • nc  Pallenis spinosa (L.) Cass. subsp. spinosa
  • nc  Asteriscus spinosus (L.) Sch. Bip. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

hematoma periorbitari hematoma periorbitari

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  hematoma periorbitari
  • ca  ull de vellut sin. compl.
  • en  black eye

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Causes i efectes de lesions i intoxicacions>

herba de boligs herba de boligs

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de boligs, n f
  • ca  bolig, n m sin. compl.
  • ca  anacicle valencià, n m alt. sin.
  • ca  boligs, n m pl alt. sin.
  • ca  botonets, n m pl alt. sin.
  • ca  botons, n m pl alt. sin.
  • ca  margarida borda, n f alt. sin.
  • ca  margarides bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  marieta, n f alt. sin.
  • ca  panigroc, n m alt. sin.
  • ca  panigroc valencià, n m alt. sin.
  • ca  ull de bou, n m alt. sin.
  • ca  bolits, n m pl var. ling.
  • ca  bolitx, n m var. ling.
  • ca  moixino bord, n m var. ling.
  • nc  Anacyclus valentinus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • En relació amb la denominació moixino bord, moixino prové probablement del castellà mohino/mojino, nom aplicat a diverses espècies del gènere Anacyclus.
herba de boligs herba de boligs

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de boligs, n f
  • ca  bolig, n m sin. compl.
  • ca  anacicle valencià, n m alt. sin.
  • ca  boligs, n m pl alt. sin.
  • ca  botonets, n m pl alt. sin.
  • ca  botons, n m pl alt. sin.
  • ca  margarida borda, n f alt. sin.
  • ca  margarides bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  marieta, n f alt. sin.
  • ca  panigroc, n m alt. sin.
  • ca  panigroc valencià, n m alt. sin.
  • ca  ull de bou, n m alt. sin.
  • ca  bolits, n m pl var. ling.
  • ca  bolitx, n m var. ling.
  • ca  moixino bord, n m var. ling.
  • nc  Anacyclus valentinus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • En relació amb la denominació moixino bord, moixino prové probablement del castellà mohino/mojino, nom aplicat a diverses espècies del gènere Anacyclus.
herba vermella herba vermella

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba vermella, n f
  • ca  herba passerella, n f sin. compl.
  • ca  arenària, n f alt. sin.
  • ca  espergulària vermella, n f alt. sin.
  • ca  herba pixadora, n f alt. sin.
  • ca  ull de passerell, n m alt. sin.
  • ca  vermella, n f alt. sin.
  • ca  ull de paxarell, n m var. ling.
  • nc  Spergularia rubra (L.) J. et C. Presl

<Botànica > cariofil·làcies>