Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "ullar" dins totes les àrees temàtiques
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca jardí d'infants, n m
- ca guarderia, n f sin. compl.
- ca llar d'infants, n f sin. compl.
- es guardería
- fr garderie
- fr jardin d'enfants
- en kindergarten
- en nursery
<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Conciliació de la vida personal, familiar i laboral>
Definició
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca lesió del nervi cubital
- en lesion of ulnar nerve
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits>
<Geografia > Demografia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca llar, n f
- es hogar
- fr ménage
- en household
<Geografia > Demografia>
Definició
Nota
- Una llar pot estar formada per una o per diverses persones, les quals no necessàriament constitueixen una família. En un mateix habitatge pot haver-hi més d'una llar.
<Ciències socials > Antropologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'antropologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 153 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-05-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca llar, n f
- es hogar
- en home
<Antropologia>
Definició
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca llar, n f
- ca xemeneia, n f
- es chimenea
- es hogar
- fr foyer
- en fireplace
- de Feuerstelle
- de Herd
<Construcció>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca llar, n f
- es hogar
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
La determinació del concepte de llar té rellevància jurídica a l'hora de definir l'àmbit de punibilitat de les infraccions penals que contenen el concepte en la descripció típica. Aquesta rellevància és especialment evident en el cas del delicte de violació de llar (art. 202 Codi penal [CP]), però també en altres infraccions com ara el subtipus agreujat de casa habitada en el delicte de robatori amb força en les coses (art. 241 CP), el delicte d'ocupació d'immobles (art. 245 CP) i el delicte contra la Corona que fixa l'article 490 del CP.
En altres preceptes, el Codi utilitza l'expressió domicili com a sinònim de llar. Aquest és el cas de l'article 224 del CP (delicte d'inducció a l'abandó del domicili familiar), o l'article 534 del CP, que castiga el funcionariat públic que, havent-hi una causa per delicte i vulnerant les garanties constitucionals o legals, entra en un domicili sense consentiment de la persona que hi viu. En canvi, en altres preceptes (art. 203 i 635 CP) el terme domicili es vincula a locals en què, en principi, no viu ningú, com són els domicilis de persones jurídiques, els despatxos professionals o les oficines i els establiments mercantils o locals oberts al públic. Per tant, el concepte de domicili és més ampli que el de llar, ja que el concepte de llar només és una modalitat concreta de domicili.
Pel que fa a la jurisprudència, el Tribunal Constitucional afirma que la llar és l'últim reducte de la intimitat personal i familiar (Sentència del Tribunal Constitucional del 26.4.1999, ponent: González Campos). El Tribunal Suprem (TS) la defineix com «el centre o espai on es desenvolupen les arrels de l'individu i on se salvaguarda la seva intimitat i el lliure desenvolupament de la seva personalitat» (Sentència del Tribunal Suprem [STS del 12.11.1998, ponent: Martín Pallín).
La definició del STS considera llar tots els espais físics clarament delimitats on de manera estable viuen una o diverses persones. Però en els casos en què manca algun d'aquests requisits es plantegen més problemes interpretatius. La jurisprudència considera que hom pot parlar de llar fins i tot quan la durada de la residència no és gaire llarga, la qual cosa permet estendre el concepte a llocs com ara l'habitació d'un hotel o d'una pensió (STS del 2.11.1994, ponent: Moyna Ménguez). En el cas de les segones residències, la doctrina del TS considera de manera unànime que aquests habitatges s'han de considerar llar i que els és d'aplicació el subtipus agreujat de robatori en casa habitada, fins i tot en els casos en què els titulars es troben absents durant una temporada llarga (STS del 28.4.1987, ponent: Soto Nieto).
L'article 241 del CP fixa que es consideren dependències d'una llar els patis, els garatges i la resta de departaments o llocs tancats i contigus a l'edifici i en comunicació interior amb aquest amb el qual formen una unitat física (així ho fixa també la STS del 7.2.1987, ponent: Vivas Marzal). Més dubtós, però, és que dins el concepte de llar s'hi puguin inscriure les dependències comunes (vestíbul, escales) a tots els pisos en els habitatges en règim de propietat horitzontal. En alguna sentència (STS del 13.11.1961) el Tribunal Suprem ha negat que aquests espais formin part de la llar. En principi, aquest concepte tampoc no es pot ampliar a àmbits que, tot i ser de propietat privada, no es troben físicament separats de la via pública, com, per exemple, un jardí que no estigui tancat de cap manera.
Tampoc no es considera imprescindible per a poder parlar de llar que l'espai físic on viu una persona sigui un bé immoble i es considera possible parlar de llar en el cas de determinats espais mòbils on és possible viure, com són una caravana, un vaixell o una tenda de campanya.
<Sociologia i ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
- ca llar, n f
- es hogar, n m
- en home, n
<Família > Llars i tipus de convivència>
Definició
<Ciències socials > Serveis socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>
- ca llar amb suport, n f
- ca llar amb servei de suport, n f sin. compl.
- es hogar con apoyo
<Serveis socials > Establiments i recursos>
Definició
Nota
- A Catalunya hi ha llars amb suport per a persones amb discapacitat intel·lectual, discapacitat física i trastorn mental.
<Ciències de la salut > Salut mental i addiccions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de l'atenció a la salut mental i a les addiccions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/242>
- ca llar amb suport, n f
- ca pis protegit, n m
- ca llar amb servei de suport, n f sin. compl.
- es hogar con apoyo, n m
- es piso protegido, n m
- fr appartement protégé, n m
- en supported accommodation, n
- en supported housing, n
<Atenció a salut mental i addiccions > Model d'atenció > Col·laboració interdepartamental>
Definició
Nota
- 1. La llar amb suport té per objectiu afavorir la integració social i la inclusió comunitària de les persones que hi resideixen.
- 2. La llar amb suport compta, principalment, amb un equip de professionals de l'educació social i el treball social.
<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>
- ca llar compartida, n f
- es compartir casa, n m
- es hogar compartido, n m
- es home sharing, n m
- es vivienda compartida, n f
- fr home sharing, n m
- fr partage de logement, n m
- en home sharing, n
- de Home Sharing, n n
<Turisme > Allotjament>
