Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ungir" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ajuntar, v tr
  • es  unir, v tr
  • fr  joindre, v tr
  • en  join, to, v tr
  • de  fügen, v tr

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ajuntar, v tr
  • ca  associar, v tr sin. compl.
  • es  asociar
  • es  juntar
  • es  unir

<Dret>

Definició
Reunir o posar juntes {diverses coses o persones}, o bé fer-les estar o anar juntes o plegades.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Han ajuntat els diners per poder fer front a la hipoteca.

    Ex.: Abans que comencés el judici, han ajuntat els testimonis.

    Ex.: L'Ajuntament ha associat els projectes presentats per les dues empreses.
clavar clavar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  clavar, v tr
  • es  clavar, v tr
  • fr  clouer (unir deux pièces de bois par clouage), v tr
  • en  nail, to, v tr
  • eu  iltzatu
  • eu  iltzez josi
  • eu  iltzeztatu

<Fusteria > Tècniques i procediments>

fresa d'unir cantells a ziga-zaga fresa d'unir cantells a ziga-zaga

<Maquinària i equipament auxiliar de fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  fresa d'unir cantells a ziga-zaga, n f
  • es  fresa para unir microensambles
  • fr  fraise à dents
  • en  finger-joint cutter

<Indústria > Indústria de la fusta > Maquinària i equipament auxiliar de fusteria>

fresa d'unir cantells a ziga-zaga fresa d'unir cantells a ziga-zaga

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  fresa d'unir cantells a ziga-zaga, n f
  • es  fresa para unir microensambles
  • fr  fraise à dents
  • en  finger-joint cutter

<Fusteria > Màquines i equipament auxiliar > Utillatge > Freses>

Definició
Fresa que té el tall de forma trencada de tal manera que obra els cantells en ziga-zaga per augmentar la superfície encolable.
fresa d'unir cantells a ziga-zaga fresa d'unir cantells a ziga-zaga

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  fresa d'unir cantells a ziga-zaga, n f
  • es  fresa para unir microensambles, n f
  • fr  fraise à dents, n f
  • en  finger-joint cutter, n
  • eu  orrazi mihiztadurako fresa, n

<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>

junyir junyir

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  junyir, v tr
  • es  enyugar
  • es  uncir
  • fr  atteler au joug
  • en  yoke, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Unir dos animals de tir amb un jou perquè estirin un vehicle o un objecte pesant, o arrosseguin una eina agrícola.
junyir junyir

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  junyir, v tr
  • es  enyugar
  • es  uncir
  • fr  atteler au joug
  • en  yoke, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Unir dos animals de tir amb un jou perquè estirin un vehicle o un objecte pesant, o arrosseguin una eina agrícola.
ngie ngie

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  ngie
  • ca  angie sin. compl.
  • ca  baminge sin. compl.
  • ca  baninge sin. compl.
  • ca  mengum sin. compl.
  • ca  mingi sin. compl.
  • ca  ngi sin. compl.
  • ca  ugie sin. compl.
  • ca  ungie sin. compl.
  • de  Ngie
  • de  Angie sin. compl.
  • de  Baninge sin. compl.
  • de  Mingi sin. compl.
  • de  Ngi sin. compl.
  • en  Ngie
  • en  Angie sin. compl.
  • en  Baminge/baninge sin. compl.
  • en  Mengum sin. compl.
  • en  Mingi/Ngi sin. compl.
  • en  Ugie sin. compl.
  • en  Ungie sin. compl.
  • es  ngie
  • es  angie sin. compl.
  • es  baminge/baninge sin. compl.
  • es  mengum sin. compl.
  • es  mingi/Ngi sin. compl.
  • es  ugie sin. compl.
  • es  ungie sin. compl.
  • eu  ngie
  • eu  angie sin. compl.
  • eu  baminge/baninge sin. compl.
  • eu  mengum sin. compl.
  • eu  mingi/Ngi sin. compl.
  • eu  ugie sin. compl.
  • eu  ungie sin. compl.
  • fr  ngie
  • fr  angie sin. compl.
  • fr  baninge sin. compl.
  • fr  mingi sin. compl.
  • fr  ngi sin. compl.
  • gl  ngie
  • gl  angie sin. compl.
  • gl  baminge/baninge sin. compl.
  • gl  mengum sin. compl.
  • gl  mingi/Ngi sin. compl.
  • gl  ugie sin. compl.
  • gl  ungie sin. compl.
  • it  ngie
  • it  angie sin. compl.
  • it  baminge/baninge sin. compl.
  • it  mengum sin. compl.
  • it  mingi/Ngi sin. compl.
  • it  ugie sin. compl.
  • it  ungie sin. compl.
  • nl  Ngie
  • nl  Angie sin. compl.
  • nl  Baninge sin. compl.
  • nl  Mingi sin. compl.
  • nl  Ngi sin. compl.
  • pt  ngie
  • pt  angie sin. compl.
  • pt  baminge/baninge sin. compl.
  • pt  mengum sin. compl.
  • pt  mingi/Ngi sin. compl.
  • pt  ugie sin. compl.
  • pt  ungie sin. compl.

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo>, <Àfrica > Camerun>

Definició
El ngie és parlat a dinou pobles al nord de Widekum i al sud d'Oshie, a l'àrea de Bamenda. La comunitat s'autodenomina ngie, però alguns grups veïns fan servir altres noms, com ara ungie o baminge. A la part occidental del territori ngie, als pobles d'Esaw, Bassic, Abichia, Echia i Nkon, hi ha un subgrup que parla una variant anomenada mengum o igumanyang; la distància entre el mengum i el ngie és prou important, de manera que alguns autors les consideren llengües diferents. Dins del ngie pròpiament dit, hi ha tan sols petites diferències dialectals, especialment entre els pobles centrals i els dos del sud, Akuwu i Azem. El ngie s'inclou dins el grup momo.

Segons els mateixos ngies, són originaris de Duduum, com altres grups veïns amb els quals comparteixen una identitat cultural: els ngoshies, els ngwos i els moghamos. Segons diuen, hi ha cert nivell d'intercomprensió entre el ngie i les llengües d'aquestes comunitats, també del grup momo.

Els ngies fan servir el pidgin anglès del Camerun amb persones d'altres grups lingüístics i, més estranyament, anglès, la llengua de l'ensenyament. El pidgin és força emprat en la vida diària de la comunitat (al mercat, als centres de salut, en les reunions regionals, etc.), tot i que el ngie és la llengua principal a casa, al camp i entre els amics. Els joves parlen sobretot ngie, però el barregen amb el pidgin i l'anglès, fet vist negativament pels adults.

L'única temptativa d'estandardització de la llengua ngie ha estat impulsada per Florence Umenjoh, un parlant nadiu amb estudis en lingüística. Umenjoh és autor d'un llibre sobre la història de la llengua i responsable d'un diari en què es presenta vocabulari ngie.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GINER i ROURICH, Matilde. Vocabulari dels oficis d'art. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. 164 p.
ISBN 84-393-0947-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  unir, v tr
  • es  unir

<Arts > Dibuix tècnic>