Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "ungla" dins totes les àrees temàtiques
<Zoologia > Crustacis>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca capítol, n m
- ca ungla, n f sin. compl.
- es capítulo
- es uña
<Zoologia > Crustacis>
Definició
<18 Muntanyisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca ganxo, n m
- ca ungla, n f sin. compl.
- es gancho
- fr crochet
- en hanger
<Esport > 18 Muntanyisme>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llevamà, n m
- ca boixac de camp, n m sin. compl.
- ca boixac, n m alt. sin.
- ca boixacs, n m pl alt. sin.
- ca bojac, n m alt. sin.
- ca boqueta de pardalet, n f alt. sin.
- ca calèndula, n f alt. sin.
- ca calèndula silvestre, n f alt. sin.
- ca cerdans, n m pl alt. sin.
- ca clavellines de mort, n f pl alt. sin.
- ca fartabous, n m alt. sin.
- ca flor d'albat, n f alt. sin.
- ca flor de jaumet, n f alt. sin.
- ca gaites, n f pl alt. sin.
- ca galdiró, n m alt. sin.
- ca galdiró de camp, n m alt. sin.
- ca galdirons, n m pl alt. sin.
- ca garronada, n f alt. sin.
- ca gata rabiosa, n f alt. sin.
- ca gauges bordes, n f pl alt. sin.
- ca goigs, n m pl alt. sin.
- ca goigs bords, n m pl alt. sin.
- ca goja, n f alt. sin.
- ca goja borda, n f alt. sin.
- ca gojats, n m pl alt. sin.
- ca groguet bord, n m alt. sin.
- ca groguet de camp, n m alt. sin.
- ca groguets, n m pl alt. sin.
- ca groguets de camp, n m pl alt. sin.
- ca herba conillera, n f alt. sin.
- ca herba de panet, n f alt. sin.
- ca herba del podador, n f alt. sin.
- ca herbeta de foc, n f alt. sin.
- ca inflabou, n m alt. sin.
- ca inflabous, n m alt. sin.
- ca jaumets, n m pl alt. sin.
- ca llevagat, n m alt. sin.
- ca llevagats, n m alt. sin.
- ca llevamà bord, n m alt. sin.
- ca llevamà de camp, n m alt. sin.
- ca llevamal, n m alt. sin.
- ca llevamans, n m pl alt. sin.
- ca lligamà, n m alt. sin.
- ca lligamans, n m pl alt. sin.
- ca pet de frare, n m alt. sin.
- ca plegamans, n m alt. sin.
- ca unflabous, n m alt. sin.
- ca ungla, n f alt. sin.
- ca ungla de gat, n f alt. sin.
- ca ungleta de gat, n f alt. sin.
- ca gata-rabiosa, n f var. ling.
- ca lleva mans, n m pl var. ling.
- nc Calendula arvensis L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llevamà, n m
- ca boixac de camp, n m sin. compl.
- ca boixac, n m alt. sin.
- ca boixacs, n m pl alt. sin.
- ca bojac, n m alt. sin.
- ca boqueta de pardalet, n f alt. sin.
- ca calèndula, n f alt. sin.
- ca calèndula silvestre, n f alt. sin.
- ca cerdans, n m pl alt. sin.
- ca clavellines de mort, n f pl alt. sin.
- ca fartabous, n m alt. sin.
- ca flor d'albat, n f alt. sin.
- ca flor de jaumet, n f alt. sin.
- ca gaites, n f pl alt. sin.
- ca galdiró, n m alt. sin.
- ca galdiró de camp, n m alt. sin.
- ca galdirons, n m pl alt. sin.
- ca garronada, n f alt. sin.
- ca gata rabiosa, n f alt. sin.
- ca gauges bordes, n f pl alt. sin.
- ca goigs, n m pl alt. sin.
- ca goigs bords, n m pl alt. sin.
- ca goja, n f alt. sin.
- ca goja borda, n f alt. sin.
- ca gojats, n m pl alt. sin.
- ca groguet bord, n m alt. sin.
- ca groguet de camp, n m alt. sin.
- ca groguets, n m pl alt. sin.
- ca groguets de camp, n m pl alt. sin.
- ca herba conillera, n f alt. sin.
- ca herba de panet, n f alt. sin.
- ca herba del podador, n f alt. sin.
- ca herbeta de foc, n f alt. sin.
- ca inflabou, n m alt. sin.
- ca inflabous, n m alt. sin.
- ca jaumets, n m pl alt. sin.
- ca llevagat, n m alt. sin.
- ca llevagats, n m alt. sin.
- ca llevamà bord, n m alt. sin.
- ca llevamà de camp, n m alt. sin.
- ca llevamal, n m alt. sin.
- ca llevamans, n m pl alt. sin.
- ca lligamà, n m alt. sin.
- ca lligamans, n m pl alt. sin.
- ca pet de frare, n m alt. sin.
- ca plegamans, n m alt. sin.
- ca unflabous, n m alt. sin.
- ca ungla, n f alt. sin.
- ca ungla de gat, n f alt. sin.
- ca ungleta de gat, n f alt. sin.
- ca gata-rabiosa, n f var. ling.
- ca lleva mans, n m pl var. ling.
- nc Calendula arvensis L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.
<Bricolatge > Ferreteria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca ungla, n f
- es uña
<Bricolatge > Ferreteria>
<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:
SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca ungla, n f
- ca garrofa, n f sin. compl.
- ca metxa, n f sin. compl.
<Navegació tradicional>
Definició
<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:
SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca ungla, n f
<Navegació tradicional>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Quadrúpedes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca ungla, n f
- es uña
- fr ongle
- en claw
<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Quadrúpedes>
<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Quadrúpedes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca ungla, n f
- es uña
- fr ongle
- en claw
<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Quadrúpedes>
<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Aviram>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca ungla, n f
- es uña
- fr griffe
- en claw
<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Aviram>