Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "unglar" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals 0 CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals
  • ca  espígol (EXEMPLE), n m
  • nc  Eucaryota (EXEMPLE)
  • nc  Lamiaceae (EXEMPLE)
  • nc  Lamiales (EXEMPLE)
  • nc  Lavandula (EXEMPLE)
  • nc  Lavandula angustifolia (EXEMPLE)
  • nc  Magnoliopsida (EXEMPLE)
  • nc  Plantae (EXEMPLE)
  • nc  Streptophyta (EXEMPLE)
  • TA  capsula lentis (EXEMPLE)
  • TH  limbus penicilatus (EXEMPLE)
  • NAV  cuneus ungulae (EXEMPLE)

<Ciències de la vida>

Definició
Les denominacions científiques creades sobre el llatí que pertanyen a una nomenclatura fixada internacionalment es poden recollir en un camp propi amb un codi i una descripció específics, en comptes d'incloure-les en la definició o la nota o bé d'assignar-les a la llengua llatina.

Es proposa distingir almenys els casos següents entre les denominacions basades en les regles gramaticals del llatí:

(1) Noms científics (el codi podria ser nc): Denominacions internacionals de la biologia corresponents als vuit rangs principals de classificació de plantes, animals, bacteris i, parcialment, virus (en els virus, el llatí s'utilitza fins al setè rang, i no fins al vuitè d'espècie). S'escriuen en cursiva i amb majúscula inicial en el primer formant.
Ex.: Eucaryota (domini), Plantae (regne), Streptophyta (fílum), Magnoliopsida (classe), Lamiales (ordre), Lamiaceae (família), Lavandula (gènere), Lavandula angustifolia (espècie; nom comú: espígol).

(2) Terminologies anatòmiques: Denominacions internacionals de l'anatomia humana, que s'escriuen en rodona i en minúscules. Inclouen els casos següents:
- Terminologia anatòmica (codi habitual, TA; correspon a la terminologia macroscòpica humana)
Ex.: capsula lentis
- Terminologia histològica (codi habitual, TH; correspon a la terminologia microscòpica humana
Ex.: limbus penicilatus
- Terminologia embriològica (codi habitual, TE; correspon a la terminologia d'estructures humanes embrionàries i fetals
Ex.: divisio conservativa

(3) Nòmines veterinàries: Denominacions internacionals de l'anatomia veterinària, que s'escriuen en rodona i en minúscules. Inclouen els casos següents:
- Nòmina anatòmica veterinària (codi habitual, NAV; correspon a la terminologia macroscòpica veterinària)
Ex.: cuneus ungulae
- Nòmina embriològica veterinària (codi habitual, NEV; correspon a la terminologia microscòpica veterinària)
Ex.: septum interatriale primum

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació científica de base llatina: Formes tradicionals. També es poden consultar, amb relació als noms d'espècies animals, les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes.
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominacions científiques de base llatina: Caracterització i representació, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-cientifiques-base-llatina.pdf).
0 CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals 0 CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals
  • ca  espígol (EXEMPLE), n m
  • nc  Eucaryota (EXEMPLE)
  • nc  Lamiaceae (EXEMPLE)
  • nc  Lamiales (EXEMPLE)
  • nc  Lavandula (EXEMPLE)
  • nc  Lavandula angustifolia (EXEMPLE)
  • nc  Magnoliopsida (EXEMPLE)
  • nc  Plantae (EXEMPLE)
  • nc  Streptophyta (EXEMPLE)
  • TA  capsula lentis (EXEMPLE)
  • TH  limbus penicilatus (EXEMPLE)
  • NAV  cuneus ungulae (EXEMPLE)

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Equivalents>

Definició
Les denominacions científiques creades sobre el llatí que pertanyen a una nomenclatura fixada internacionalment es poden recollir en un camp propi amb un codi i una descripció específics, en comptes d'incloure-les en la definició o la nota o bé d'assignar-les a la llengua llatina.

Es proposa distingir almenys els casos següents entre les denominacions basades en les regles gramaticals del llatí:

(1) Noms científics (el codi podria ser nc): Denominacions internacionals de la biologia corresponents als vuit rangs principals de classificació de plantes, animals, bacteris i, parcialment, virus (en els virus, el llatí s'utilitza fins al setè rang, i no fins al vuitè d'espècie). S'escriuen en cursiva i amb majúscula inicial en el primer formant.
Ex.: Eucaryota (domini), Plantae (regne), Streptophyta (fílum), Magnoliopsida (classe), Lamiales (ordre), Lamiaceae (família), Lavandula (gènere), Lavandula angustifolia (espècie; nom comú: espígol).

(2) Terminologies anatòmiques: Denominacions internacionals de l'anatomia humana, que s'escriuen en rodona i en minúscules. Inclouen els casos següents:
- Terminologia anatòmica (codi habitual, TA; correspon a la terminologia macroscòpica humana)
Ex.: capsula lentis
- Terminologia histològica (codi habitual, TH; correspon a la terminologia microscòpica humana
Ex.: limbus penicilatus
- Terminologia embriològica (codi habitual, TE; correspon a la terminologia d'estructures humanes embrionàries i fetals
Ex.: divisio conservativa

(3) Nòmines veterinàries: Denominacions internacionals de l'anatomia veterinària, que s'escriuen en rodona i en minúscules. Inclouen els casos següents:
- Nòmina anatòmica veterinària (codi habitual, NAV; correspon a la terminologia macroscòpica veterinària)
Ex.: cuneus ungulae
- Nòmina embriològica veterinària (codi habitual, NEV; correspon a la terminologia microscòpica veterinària)
Ex.: septum interatriale primum

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació científica de base llatina: Formes tradicionals. També es poden consultar, amb relació als noms d'espècies animals, les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes.
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominacions científiques de base llatina: Caracterització i representació, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-cientifiques-base-llatina.pdf).
ànec captacat ànec captacat

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  ànec captacat, n m
  • es  pato de jungla
  • fr  nette à ailes blanches
  • en  white-winged duck
  • de  Weißflügel-Moschusente
  • nc  Asarcornis scutulata
  • nc  Cairina scutulata alt. sin.

<03.03 Ocells > Anseriformes > Anàtids>

ancorar ancorar

<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>

  • ca  ancorar, v tr
  • es  anclar, v tr
  • en  anchor, to

<Fisioteràpia > .Conceptes generals>

Definició
Plaçar una peça, aparell, màquina o instal·lació de manera que resti fixada.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ancorar, v tr
  • es  anclar
  • fr  ancrer
  • en  anchor, to
  • de  mit Anker ausstatten

<Construcció>

ancorar ancorar

<11 Esports nàutics > Vela>, <11 Esports nàutics > Motonàutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  ancorar, v tr
  • ca  fondejar, v tr
  • es  anclar
  • es  fondear
  • fr  mouiller
  • en  anchor, to

<Esport > 11 Esports nàutics > Vela>, <Esport > 11 Esports nàutics > Motonàutica>

Definició
Evitar el desplaçament d'una embarcació llançant l'àncora al fons del mar.
ancorar ancorar

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ancorar, v tr
  • ca  fondejar, v tr sin. compl.
  • es  anclar
  • es  ancorar
  • es  fondear
  • fr  ancrer
  • fr  mouiller
  • en  anchor, to

<Ports > Accions>

Definició
Assegurar una embarcació amb l'àncora o les àncores.
ancorar ancorar

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ancorar, v intr
  • ca  fondejar, v intr sin. compl.
  • es  anclar
  • es  fondear
  • fr  ancrer
  • fr  mouiler
  • en  anchor, to

<Ports > Accions>

Definició
Tirar l'àncora o les àncores amb els caps o les cadenes respectives.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ancorar, v tr
  • es  anclar, v tr
  • fr  ancrer, v tr
  • en  fasten, to, v tr
  • de  verankern, v tr

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  angle, n m
  • es  angular, n m
  • es  ángulo, n m
  • fr  angle, n m
  • fr  cornière, n f
  • en  angle, n
  • en  angle iron, n
  • de  Winkel, n m

<Enginyeria>