Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "unificar" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Sufix -itzar o -ificar?
<Criteris lingüístics > Formació amb afixos>
Definició
- El sufix -itzar indica l'acció de transformar alguna cosa en l'element apuntat pel nom al qual s'adjunta el sufix. Pel que fa a qüestions formals, té les característiques següents:
(1) S'adjunta a noms comuns.
(2) Els verbs resultants poden ser:
. Verbs transitius (grup més nombrós).
Exemples: canal --> canalitzar; clima --> climatitzar; senyal --> senyalitzar
. Parella de verb transitiu i verb intransitiu pronominal relacionats.
Exemple: alcohol --> alcoholitzar, alcoholitzar-se; vapor --> vaporitzar, vaporitzar-se; desert --> desertitzar, desertitzar-se
. Verbs intransitius (grup més reduït)
Exemple: agonia --> agonitzar; teoria --> teoritzar
- El sufix -ificar indica igualment l'acció de transformar alguna cosa en el que indica el nom a què s'adjunta el sufix, només que sovint són operacions tècniques en què actua voluntàriament un agent. Les característiques formals són les següents:
(1) S'adjunta a noms comuns i a arrels cultes.
Exemples de noms comuns: mòmia --> momificar; gas --> gasificar
Exemples d'arrels cultes: acet- --> acetificar; aur- --> aurificr; lign- --> lignificar
(2) Els verbs resultants poden ser:
. Verbs transitius (grup més nombrós).
Exemples: classe --> classificar; cos --> cosificar; escena --> escenificar
. Parella de verb transitiu i verb intransitiu pronominal relacionats.
Exemple: mòmia --> momiificar, momificar-se; gas --> gasificar, gasificar-se
En la tria d'un o altre sufix per a la formació d'un neologisme, doncs, convé tenir en compte els matisos semàntics i les restriccions morfològiques que solen caracteritzar cada sufix.
Nota
- 1. Per a ampliar la informació, podeu acudir a l'apartat "10.2.3.1 La verbalització a partir d'una base nominal" (punts b i c, pàg. 406-7) de la Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, que és el text que s'ha resumit en aquesta fitxa.
- 2. Podeu consultar una aplicació d'aquest criteri a la fitxa CRITERI espaguetitzar i espaguetització o bé espaguetificar i espaguetificació?
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca abonar, v tr
- ca acreditar, v tr sin. compl.
- ca bonificar, v tr sin. compl.
- es abonar
- es acreditar
- es bonificar
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: El banc m'ha abonat els 200 ? d'interessos que em devia.
Ex.: Finalment, m'han acreditat les minutes que vaig presentar el mes passat.
Ex.: Han bonificat la factura a l'empresa subministradora dels serveis.
<Odontoestomatologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca aurificar, v tr
<Odontoestomatologia>
Definició
<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>
- ca batxillerat unificat polivalent, n m
- ca BUP, n m sigla
- es bachillerato unificado polivalente, n m
- es BUP, n m sigla
- en former Spanish secondary education, n
- en BUP, n sigla
<Gestió universitària > Formació i estudis / Education and studies>
<TIC > Àmbit: Oci i entreteniment>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels videojocs [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/9>
- ca bonificar, v tr
- es bufear, v tr
- es buffear, v tr
- en buff, to, v tr
- de buffen, v tr
<Videojocs > Jocs > Interacció i comunitat>
Definició
Nota
- L'acció de bonificar es refereix tant a l'aplicació d'un efecte positiu a alguna de les característiques d'un personatge de manera temporal (com ara augmentar la velocitat, la salut o la força d'atac) com a millorar la categoria o el rang d'un element d'un videojoc, ja sigui un personatge, un objecte o un enemic, per fer-lo més poderós.
<Protecció civil > Bombers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bombers [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/216>
- ca comunicat unificat d'actuació, n m
- es parte unificado de actuación
<Bombers > Recursos > Documentació>
Definició
Nota
- Aquest document, de format i contingut estandarditzats, està constituït pel comunicat bàsic d'actuació i el comunicat específic d'incendis.
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca construir, v tr
- es construir
- es edificar
- es fabricar
- es levantar
- fr bâtir
- fr construire
- fr élever
- en build, to
- en erect, to
- en raise, to
- de bauen
<Construcció>
<Antropologia > Antropologia social i cultural>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca cosificar, v tr
- ca objectificar, v tr sin. compl.
- es cosificar, v tr
- es objetificar, v tr
- es objetivar, v tr
- es reificar, v tr
- fr chosifier, v tr
- fr objectifier, v tr
- fr objectiver, v tr
- fr réifier, v tr
- it cosificare, v tr
- it oggettificare, v tr
- it oggettivare, v tr
- en objectify, v tr
- de objektivieren, v tr
- de objektivizieren, v tr
<Antropologia > Antropologia social i cultural>
Definició
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cree
- cy Cri
- de Cree
- en Cree
- es cree
- eu creera
- eu cree sin. compl.
- fr cri
- fr cree sin. compl.
- fr oji-cree sin. compl.
- fr oji-cri sin. compl.
- gl cree
- gn kree
- it cree
- pt cree
- scr Alfabet llatí
- scr Sil·labari indígena unificat de Canadà
- num Sistema aràbic
<Àlgica > Algonquina > Central>, <Amèrica > Canadà>
Definició
La classificació de determinades llengües algonquines, com el shawni, dins d'un grup central és merament geogràfica. No s'ha pogut establir un parentiu històric (un origen comú) entre les llengües d'aquesta regió com el que mantenen les llengües algonquines orientals o les algonquines del grup arapaho.
El cree és el que en lingüística es coneix amb el nom de contínuum dialectal. Es tracta d'una sèrie de varietats lingüístiques que es parlen en regions contigües i que no presenten gaires diferències dialectals entre una i les immediatament adjacents. Tanmateix, a mesura que creix la distància geogràfica, esdevenen més i més divergents fins arribar al punt que els dos extrems de la cadena ja no són mútuament intel·ligibles.
Distingim el bloc dialectal del cree oriental (montagnais, naskapi) i el de l'occidental (cree de la plana, cree dels boscos, swampy, etc.). Segons alguns autors, aquests dos blocs dialectals constituirien llengües independents.
De vegades, els europeus van emprar el cree com a llengua de comunicació amb els indígenes, ja que la coneixien fins i tot altres grups de la regió, com ara els sekani.
El cree és una de les llengües indígenes de l'Amèrica del Nord amb més vitalitat, perquè els infants encara l'aprenen a casa com a primera llengua i a l'escola. D'altra banda, aquesta llengua ha exercit influències diverses sobre altres llengües veïnes, com ara l'ojibwa, al llarg de la història.
Existeix una llengua mixta cree-francès, anomenada michif, que parlen els descendents de dones cree i els comerciants canadencs francòfons. En aquesta llengua, que no presenta intel·ligibilitat amb cap de les dues llengües de les quals pren elements, la major part dels noms i dels adjectius són d'origen francès i la major part dels verbs són d'origen cree.
Els crees s'autodenominen ayisiniwok ('homes vertaders') o nehiyawok ('els que parlen la nostra llengua'). Cree podria ser una reducció del mot cristià en francès o d'un mot algonquí que significa 'el primer poble'.
<Imatge personal > Perruqueria. Estètica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ESTÉVEZ, Miquel Àngel; RUBIRALTA, Joan. Vocabulari de perruqueria i bellesa. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1988. 75 p.
ISBN 84-393-0865-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca desfilatge unificat, n m
- es desfilado unificado
- fr effilage unifié
- en uniform feathering
<Imatge personal > Perruqueria>
