Cercaterm

Nota

• Àmbit: Espanya
• Per a ser accionista d'una societat cal ser titular d'una o més accions. La titularitat de les accions atorga la condició de soci. El soci té, dins la societat, una posició jurídica complexa, composta per una sèrie de drets i d'obligacions.
  L'obligació principal de l'accionista, i pràcticament l'única, llevat que les seves accions estiguin vinculades a prestacions accessòries, és fer l'aportació que correspongui al valor nominal de les accions subscrites, o al valor nominal més la prima d'emissió, en el cas que n'hi hagi. L'aportació es fa en el moment en què el soci s'incorpora a la societat, ja sigui en el moment de la fundació o com a conseqüència d'un augment de capital, i ha de consistir en diners, en béns o en drets patrimonials de naturalesa diversa. Les aportacions es poden fer íntegrament en el moment de la subscripció de les accions. La Llei de societats anònimes (LSA) obliga a desemborsar, com a mínim, un 25 % del valor nominal de les accions en el moment de la subscripció; el 75 % restant es pot desemborsar en un moment posterior (art. 12 LSA). La societat té un dret de crèdit contra l'accionista pel valor de les accions no desemborsades; el valor de les accions no desemborsades s'anomena dividend passiu.
  A banda de les obligacions corresponents, l'accionista té una sèrie de drets reconeguts per la mateixa LSA, més els altres que expressament li són reconeguts pels estatuts de la societat concreta de la qual és soci.
  L'article 48.2 de la LSA recull els drets mínims de l'accionista. Al costat d'aquests drets mínims, la Llei reconeix, en altres articles, drets que també són importants. Segons l'article 48 de la LSA, els drets mínims de l'accionista són els següents: n'hi ha tres de caràcter econòmic (el dret de participar en els beneficis, el dret de participar en la quota de liquidació i el dret de subscripció preferent) i n'hi ha dos de caràcter polític (els drets d'assistència i de vot a les juntes generals de la societat).
  1. DRET DE PARTICIPAR EN ELS BENEFICIS DE LA SOCIETAT. L'article 48.2.a reconeix a l'accionista el dret de participar en el repartiment dels beneficis de la societat. El dret reconegut per aquest article és un dret abstracte de participar en els futurs beneficis de la societat. Aquest dret abstracte es concreta i es converteix en un dret de crèdit del soci contra la societat -donat que, en l'exercici anual, la societat tingui beneficis reals i la junta acordi repartir-los entre els accionistes- en la quantitat que li correspongui segons la participació que té en el capital desemborsat. La junta general no pot, en cap cas, privar l'accionista del dret abstracte de participar en els beneficis de la societat, però sí que pot acordar per majoria no repartir, en concepte de dividends entre els accionistes, els beneficis obtinguts en un exercici social determinat, sinó destinar-los al fons de reserva, a fons de previsió futura o a altres finalitats. La junta general pot decidir lliurement l'aplicació dels resultats d'un exercici. La decisió de no repartir beneficis no es pot, però, convertir en una pràctica habitual, en què la majoria abusi de la seva posició en perjudici de la minoria. Des del moment en què la junta pren l'acord de repartir als accionistes un dividend determinat, els accionistes adquireixen un dret de crèdit contra la societat per la quantitat acordada. Els accionistes tenen un termini de cinc anys per a poder reclamar el pagament dels dividends, que han de ser proporcionals al capital desemborsat. El dividend que correspon a cadascun dels accionistes és la part dels beneficis reals obtinguts que la junta general acorda repartir en proporció al capital que han desemborsat (art. 215.1 LSA). Només es poden repartir beneficis en forma de dividend si el valor del patrimoni net comptable és superior al volum de capital (art. 194.4 LSA).
  2. DRET DE PARTICIPAR EN LA QUOTA DE LIQUIDACIÓ. L'article 48.2.a atorga a tots els accionistes el dret de participar en el patrimoni que quedi una vegada feta la liquidació de la societat. Un cop dissolta la societat, l'accionista té dret a participar en el patrimoni social que resti quan s'hauran pagat tots els creditors de la societat. La quota de liquidació que tenen dret a rebre els accionistes és proporcional al capital desemborsat (art. 277.2.2 LSA), excepte en el cas d'accionistes als quals els estatuts reconeguin una quota de participació privilegiada (art. 277.2.2 LSA). Els accionistes poden renunciar a llur dret, però en cap cas aquest no pot ser suspès per la junta general.
  3. DRET DE SUBSCRIPCIÓ PREFERENT. La Llei estableix a favor dels accionistes el dret de subscripció preferent d'accions en el cas d'augment de capital amb emissió de noves accions (art. 48.2.b); el mateix dret es reconeix en el cas d'emissió d'obligacions convertibles en accions (art. 293 LSA). El dret de subscripció preferent de noves accions també es reconeix en favor dels titulars d'obligacions convertibles (art. 158 i 293 LSA). Els antics accionistes i titulars d'obligacions convertibles tenen dret a subscriure un nombre d'accions proporcional al valor nominal de les que ja posseïen o de les accions que correspondrien als titulars de les obligacions convertibles en accions si en aquell moment es fes la conversió (art. 158.1 LSA). El dret de subscripció preferent s'ha d'exercir en el període de temps fixat pels administradors de la societat, però en cap cas no pot ser inferior a quinze dies a comptar de la publicació de l'anunci de l'oferta de subscripció de la nova emissió en el Boletín Oficial del Registro Mercantil en el cas de societats cotitzades, o a un mes, en el cas de societats que no cotitzen en la borsa. Els accionistes poden renunciar a aquest dret o transmetre'l; la junta general d'accionistes el pot suspendre sempre que es compleixin els requisits que assenyala la Llei. La suspensió d'aquest dret només es pot donar quan ho exigeix l'interès de la societat i es prenguin certes mesures en favor dels accionistes a qui s'ha de privar d'aquest dret: a) que l'acord es prengui complint el requisit de modificar els estatuts (art. 144); b) que en la convocatòria de la junta es faci constar expressament la proposta de suspensió d'aquest dret (art. 144.1.c) i el tipus d'emissió de les noves accions, i que es posi a disposició dels accionistes un informe dels administradors que justifiqui la proposta i un altre d'un auditor o auditora nomenat pel Registre Mercantil que justifiqui el valor raonable de les accions de la societat, i el valor del dret de subscripció preferent que s'intenta suspendre.
  4. DRETS D'ASSISTÈNCIA A LA JUNTA GENERAL, DE VOT I D'INFORMACIÓ. Per mitjà del dret de vot, l'accionista participa directament en la presa dels acords socials i nomena els administradors de la societat. El vot de l'accionista contribueix a la formació de la voluntat de la majoria, que s'identifica amb la voluntat social (art. 93 LSA). Normalment, cada accionista, per petita que sigui la seva participació en el capital social, pot assistir a les reunions de la junta amb veu i vot, personalment o mitjançant una persona que el representi. El dret de vot és proporcional a la seva participació en el capital social (art. 50.2 LSA). La Llei estableix la possibilitat que els estatuts de la societat limitin el nombre màxim de vots que pot emetre un accionista (art. 105.2). En principi, tots els accionistes, fins i tot els titulars d'accions sense vot, tenen dret a assistir a les juntes (art. 48.2.c LSA). Aquest dret es pot limitar en virtut d'una clàusula estatutària en la qual es fixi un nombre mínim d'accions per a poder assistir a la junta; aquest mínim no pot ser mai superior a l'1 ? del capital social (art. 105.1 LSA). Tanmateix, no cal que els socis assisteixin personalment a la junta, sinó que es poden fer representar per una altra persona que exerceixi el seu dret de vot. L'accionista pot nomenar com a representant qualsevol persona, encara que els estatuts poden limitar aquest dret exigint que el representant sigui un altre accionista (art. 106.1). La representació s'ha d'atorgar per escrit i específicament per a cada junta general concreta (art. 106.2 LSA). La LSA determina que els accionistes poden votar per correspondència postal, per correspondència electrònica o utilitzant un altre mitjà de comunicació a distància, sempre que es garanteixi la identitat del soci (art. 105.4). Els estatuts, però, han de concretar la manera d'exercir aquest dret i han de determinar quins vots han de ser admesos. Per tal que els accionistes puguin emetre el seu vot en el sentit favorable a llurs interessos i als de la societat sobre els temes que s'han de tractar en la junta general d'accionistes, la LSA els atorga el dret d'informació (art.112 i 212.2). El dret d'informació adopta dues formes diferents. Els accionistes poden demanar per escrit, abans de la celebració de la junta o verbalment en el moment de la celebració, la informació que creguin necessària sobre els temes que s'han de tractar en l'ordre del dia de la reunió; els administradors de la societat han de proporcionar la informació sol·licitada. La segona modalitat del dret d'informació de l'accionista es fa palesa en l'obligació que tenen els administradors de lliurar, de manera immediata i gratuïta, una vegada convocada la junta, els documents que han de ser aprovats per la junta general; també han de lliurar l'informe dels auditors (art. 212.2 LSA).
  A més dels drets que la LSA reconeix com a bàsics, els accionistes tenen altres drets reconeguts en diferents articles de la Llei, com ara el dret de transmissió les accions (art. 63 i 64), el dret d'impugnació dels acords socials (art. 115), el dret de separació en els casos establerts per la Llei (art. 147 i 225.2) i el dret d'obtenció de certificacions dels acords de la junta.
  D'altra banda, la LSA reforça els drets dels accionistes minoritaris. En aquest sentit, hi ha un conjunt important de drets que es reconeixen als accionistes que són titulars d'un percentatge mínim de capital, que acostuma a ser del 5 %.