Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Cerca bàsica

Cerca avançada

Cerca bàsica
Cerca avançada

Resultats per a la cerca "unipersonal" dins totes les àrees temàtiques

cremador multigàs

<Electrodomèstics>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cremador multigàs, n m
  • ca  cremador universal, n m sin. compl.
  • es  quemador multigás
  • es  quemador universal

<Electrodomèstics>

disseny universal

<Ciències socials > Serveis socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>

  • ca  disseny universal, n m
  • ca  disseny per a tothom, n m sin. compl.
  • es  diseño para todos
  • es  diseño universal

<Serveis socials > Marc de referència > Principis i garanties>

Definició
Disseny de productes, serveis, eines, o entorns físics o virtuals fàcils d'utilitzar per al major nombre de persones possible, sense la necessitat d'adaptacions posteriors ni d'un disseny especial.
disseny universal

<Ciències socials > Educació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  disseny universal, n m
  • ca  disseny per a tothom, n m sin. compl.
  • es  diseño para todos
  • es  diseño universal
  • fr  design pour tous
  • fr  design universel
  • en  design for all
  • en  universal design

<Educació > Educació especial > Integració>

Definició
Disseny de productes, serveis i entorns físics o virtuals fàcils d'utilitzar per al major nombre de persones possible, sense la necessitat d'adaptacions posteriors ni d'un disseny especial.
disseny universal

<Empresa > Ètica empresarial. Responsabilitat social corporativa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de la responsabilitat social [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/175/>

  • ca  disseny universal, n m
  • ca  disseny per a tothom, n m sin. compl.
  • es  diseño para todos
  • es  diseño universal
  • fr  design pour tous
  • fr  design universel
  • en  design for all
  • en  universal design
  • de  Design für Alle
  • de  universelles Design

<Responsabilitat social>

Definició
Disseny de productes i entorns físics o virtuals fàcils d'utilitzar per al major nombre de persones possible sense necessitat d'adaptació.

Nota

  • El disseny universal té set principis: ús equitatiu, flexibilitat en l'ús, ús simple i intuïtiu, informació perceptible, tolerància a l'error, poc esforç físic i dimensions i espai per a l'accés i l'ús.
donació universal

<Dret > Dret notarial > Notaria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>

  • ca  donació universal, n f
  • es  donación universal

<Notaria > Tipologia documental > Herències>

Definició
Donació de tots els béns presents i futurs d'una persona a una altra que confereix al donatari la qualitat d'hereu del donant.

Nota

  • És vàlida a Mallorca i Menorca.
donació universal

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  donació universal, n f
  • es  donación universal

<Dret civil>

Definició
Contracte que transmet a la persona donatària els béns inclosos en la donació, a més de la condició d'hereva de la persona donant.

Nota

  • Àmbit: Illes Balears
  • La donació universal de béns presents i futurs és el contracte tradicional -i únic- d'adquisició d'herència a Mallorca. També la trobem, juntament amb altres varietats de contracte successori, en el dret d'Eivissa i Formentera. En canvi, no és possible atorgar-la a Menorca, ja que dins la remissió que fa l'article 65 de la Compilació del dret civil de les Illes Balears del 1990, al llibre I -que recull el dret de Mallorca- són objecte d'exclusió els articles relatius a la donació universal i a la definició. De totes maneres, és possible que la situació canviï, atès que la doctrina jurídica menorquina considera que no hi ha cap inconvenient seriós per a admetre-la.
    Com s'ha dit, es tracta de l'únic pacte successori d'adquisició reconegut pel dret de Mallorca. Així ho han proclamat la doctrina i la jurisprudència. La Sentència de la Secció Tercera de l'Audiència Provincial de Palma 492/1990, del 27 de juliol, va conèixer de la possible validesa d'una escriptura pública de compravenda que tenia per objecte el dret que el venedor tenia, com a fiduciari d'una herència, a detreure la quarta trebel·liànica i a percebre l'import de les millores fetes en els béns objecte del fideïcomís, si bé el negoci jurídic quedava subjecte a la condició suspensiva que el venedor morís sense deixar fills. El tribunal va considerar que s'estava al davant d'un contracte que havia de produir efectes una vegada mort un dels contractants, en cas de complir-se la condició, i per això havia de ser considerat una disposició mortis causa; i com sigui que no es tractava d'una donació universal, no se'n podia admetre la validesa.
    En realitat, la donació universal és una institució tradicional dins el dret de Mallorca, i el seu atorgament va ser molt freqüent en temps anteriors als actuals, tal com mostren els protocols notarials que hi ha en els arxius històrics. Tanmateix, la institució va entrar en desús, possiblement per una sèrie de circumstàncies, la primera de les quals era la conceptuació i la regulació deficients de la donació universal, que esdevenia una espècie de mort civil anticipada del donant. Després de la reforma del 1990 es disposa ja d'una regulació que tracta de donar resposta a la problemàtica que planteja la institució. Aquesta problemàtica ha posat en relleu el fet que avui en dia torna a ser freqüent fer-ne atorgament, a causa de raons de caràcter fiscal, ja que la Llei 22/2006, del 19 de desembre, de reforma de l'impost sobre successions i donacions, de l'Estat, estableix que la donació universal té tots els beneficis fiscals propis de les adquisicions successòries, fet que implica un tractament fiscal molt favorable quan l'atorgament s'esdevé entre parents pròxims. També hi intervé el fet que, en alguns casos, hi ha interès a donar a les disposicions successòries un caràcter irrevocable que no tenen les disposicions fetes mitjançant testament.
    A continuació es presenta l'exposició de les línies generals de la institució seguint la mateixa sistemàtica que estableixen els articles del 8 al 13 que hi dedica la Compilació del 1990.
    1. LA DONACIÓ UNIVERSAL COM A CONTRACTE I ELS EFECTES QUE TÉ (ARTICLE 8). La donació universal és un contracte de contingut successori, ja que representa una crida al donatari com a futur hereu del donant. I, com a contracte, és irrevocable, a diferència del testament que essencialment és revocable. Abans de la Compilació del 1990, la doctrina i la jurisprudència (Sentència de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears 2/1990, del 28 de setembre) ja havien assenyalat que aquesta irrevocabilitat contractual no es podia entendre en termes absoluts, sinó que era possible deixar-la sense efecte per mutu acord dels atorgants (les antigament anomenades retrodonacions), com també era possible aplicar-los els articles 647 i 648 del Codi civil espanyol (CC) sobre revocació de donacions. La Compilació del 1990 va tractar la matèria i va establir la possible revocació, tan sols per part del donant, en els casos d'incompliment de càrregues i ingratitud -amb remissió a les donacions entre cònjuges quant a les possibles causes d'ingratitud-, i disposava que també queda sense efecte per acord en aquest sentit de donant i donatari recollit en escriptura pública, i, pel que fa a la donació per raó de matrimoni, queda sense efecte si aquest no se celebra en el termini d'un any.
    Tanmateix, el precepte ha estat objecte de modificació recent a conseqüència de la Llei 3/2009, del 27 d'abril, de modificació de la Compilació del dret civil de les Illes Balears, sobre causes d'indignitat successòria i desheretament, que n'ha fet una nova redacció: «la donació universal és valedora de present i irrevocable. No obstant això, pot ser revocada tan sols pel donant en els supòsits previstos en els apartats a i b de l'article 7 bis, en el cas d'incompliment de càrregues o d'ingratitud. Es consideren causes d'ingratitud les del tercer paràgraf de l'article 4.3 d'aquesta Compilació. També es poden deixar sense efecte o modificar per acord del donant i del donatari o dels hereus d'aquest, consignat en escriptura pública. Si n'és el cas, hi serà d'aplicació l'article 1342 del Codi civil». Com es pot veure, la tècnica legislativa és reprovable, ja que en un precepte de set línies hi ha quatre remissions a altres preceptes.
    Certament, per a entendre el precepte no queda més remei que completar-lo amb les remissions, i això duu a les causes de revocació següents: a) la condemna en judici penal, per sentència ferma, al donatari pel fet d'haver atemptat contra la vida del donant o haver-li causat lesions greus, o haver-ho fet al cònjuge actual, a la seva parella estable o de fet, o a algun dels seus descendents o ascendents (apartat a de l'article 7 bis); b) la condemna en judici penal per sentència ferma per delictes contra la llibertat, la integritat moral i la llibertat sexual, si l'ofès és el donant, el cònjuge actual, la seva parella estable o de fet, o algun dels seus descendents o ascendents (apartat b de l'article 7 bis); c) incompliment de càrregues; d) cometre algun delicte contra la persona, l'honor o els béns del donant (art. 648.1 CC); e) imputar al donant algun delicte dels que donen lloc a procediment d'ofici o acusació pública, encara que ho provi, llevat que el delicte s'hagi comès contra el donatari, el seu cònjuge o fills constituïts sota la seva autoritat (art. 648.2 CC); f) negar al donant indegudament els aliments (art. 648.3 CC); g) incompliment greu o reiterat dels deures conjugals; h) anul·lació del matrimoni si el donatari ha obrat de mala fe; i) separació, i j) divorci.
    Les causes de la quarta a la desena són conseqüència de la remissió a l'article 4.3 de la Compilació del 1990. I s'ha de tenir en compte, així mateix, que les causes de la setena a la desena només intervenen si els atorgants de la donació universal són esposos.
    Es poden dir moltes coses sobre aquesta varietat de causes de revocació que recull el precepte comentat. D'entrada hauria estat preferible fer una nova redacció del precepte i fugir de les remissions, atès que la manera com s'ha fet mostra que era innecessari especificar els tipus delictius, com es fa en les causes primera i segona, si després hi ha la causa quarta que s'estén a qualsevol delicte contra la persona, l'honor i els béns del donant; tanmateix, s'ha de tenir en compte que les dues primeres causes amplien el cèrcol subjectiu de la víctima del delicte, fins a comprendre el cònjuge actual del donant, la seva parella estable o de fet i els descendents i ascendents.
    D'altra banda, el precepte crea dubtes, un dels quals és si, dins la causa revocatòria de separació, s'ha d'entendre tant la separació judicial com la separació de fet. Com que es tracta d'una donació universal, que implica el fet de convertir el donatari en hereu universal del donant, sembla oportuna l'extensió a la separació de fet, ja que no és lògic que el donant hagi de consentir que sigui hereu i successor seu una persona amb la qual ha desaparegut la afectio conjugal. Aquesta circumstància de suposar una institució d'hereu a favor del donatari fa que les donacions universals siguin molt diferents de les donacions simples, per la qual cosa les reserves que havia formulat la doctrina al fet que el divorci i la separació siguin causes revocatòries de les donacions entre cònjuges ja no tenen raó de ser quan es tracta de donacions universals, atesa la transcendència successòria que tenen. Per la mateixa raó, serien aplicables les causes revocatòries de què es tracta en cas que els atorgants d'una donació universal siguin una parella estable regida per la Llei 18/2001, del 19 de desembre, de parelles estables, de les Illes Balears, ja que aquesta Llei, a més, assimila les parelles estables al matrimoni quant a relacions patrimonials i règim successori.
    No té cabuda, en canvi, la revocació en el cas de premoriència del donatari, perquè, per a aquest cas -i tret de pacte en contra-, l'article 8, paràgraf quart, estableix que el donatari transmet als hereus tots els drets adquirits en virtut de la donació universal. No és fàcil trobar una solució encertada quan es produeix la premoriència del donatari. L'article 431-24 del llibre IV del Codi Civil de Catalunya (CCCat) es planteja, quan tracta de l'heretament, les conseqüències del fet que l'hereu instituït mori abans que l'heretant; i parteix, com a regla general, de la ineficàcia de l'heretament, si no hi ha pacte que digui el contrari, però en permet la subsistència si l'hereu premort és descendent de l'heretant i deixa descendents, de manera que passa a aquests la seva condició d'hereu contractual; i, en el cas d'haver mort l'hereu instituït ab intestato, dona a l'heretant la facultat d'escollir un dels fills o descendents d'aquell com a substitut, facultat que s'ha d'exercitar en escriptura pública irrevocable o en testament. La solució sembla justa, però possiblement, en el cas de la donació universal mallorquina, s'ha tingut en compte el fet que va acompanyada d'una transmissió actual de béns, de manera que no sembla lògic que el donatari d'aquests béns no sigui també responsable dels deutes que pugui deixar al seu dia el donant. I si bé és veritat que es poden donar casos en què els hereus del donatari premort siguin persones a les quals mai no hauria instituït hereus el donant universal, sempre tindrà la possibilitat de disposar a favor de qui vulgui dels béns no inclosos en la donació i dels béns futurs, o sigui dels que ingressin en el seu patrimoni després de l'atorgament de la donació universal.
    A més d'una disposició successòria, la donació universal és un contracte de donació, per la qual cosa produeix l'efecte de transmetre al donatari els béns presents que s'hi inclouen, com estableix l'article 8 en el paràgraf primer. Cal destacar que, a pesar del nom de donació universal, l'efecte transmissor es concentra en el béns descrits o mencionats en l'escriptura de donació universal, ja que mai no es pot estendre aquest efecte a béns distints dels que s'hi esmenten.
    2. LA DONACIÓ UNIVERSAL COM A PACTE SUCCESSORI I ELS EFECTES QUE TÉ (ARTICLE 9). El precepte descriu els efectes derivats del fet que la donació universal és un pacte successori i, lògicament, el primer d'aquests efectes és convertir el donatari universal en hereu del donant, si bé no accedirà a l'herència fins que no s'hagi produït la seva mort. En aquest moment no té la necessitat d'acceptar l'herència, atès que, de fet, la va acceptar quan va subscriure la donació universal i, per la mateixa raó, tampoc no la pot repudiar. Però sí que pot fer ús del benefici d'inventari, ja que és responsable dels deutes de l'herència del donant, i és natural, per tant, que pugui limitar la responsabilitat a aquesta herència, sense respondre'n personalment amb el patrimoni. Pel que fa als béns que s'han d'incloure en l'inventari, l'article 9 disposa que «comprendrà els béns del donant que no hagin estat transmesos de present en atorgar-se la donació»; tanmateix, el donant pot haver disposat d'aquests béns no inclosos en la donació o respecte dels quals es va reservar la facultat de disposar i, a més a més, pot haver adquirit altres béns després de la donació universal; aquests béns integren la seva herència i, per tant, s'han d'incloure en l'inventari. Per tot això, seria preferible que el precepte digués que l'inventari comprèn tots el béns que integrin el patrimoni del donant en el moment de la seva mort. En canvi, queden fora de l'inventari els béns que es van transmetre al donatari en el temps d'atorgar-se la donació universal; aquests béns han quedat ja incorporats en el patrimoni del donatari des del moment d'atorgar-se la donació universal, i només els podrien executar els creditors del donant, mitjançant l'exercici de l'acció rescissòria, si demostren que la donació universal va ser fraudulenta.
    El paràgraf segon de l'article 9 fa referència als béns futurs; així: «els béns obtinguts pel donant després de l'atorgament de la donació, que es conservin en el seu patrimoni al temps de la seva mort sense haver-ne disposat mortis causa, seran adquirits en aquest moment pel donatari en tant que n'és l'hereu». Béns futurs són, per tant, tots el que el donant pugui adquirir amb posterioritat a la donació universal, i com sigui que aquests béns no estaven, ni hi podien estar, inclosos en la donació universal, és lògic que, respecte d'ells, el donant pugui fer el que vulgui, i en disposi tant de manera onerosa com gratuïta, i tant de forma inter vivos com mortis causa. Certament, s'està parlant d'un negoci jurídic que es titula donació universal de béns presents i futurs, però el fet d'emprar-se aquesta darrera paraula no pot significar mai que el donant quedi en una situació de mort civil anticipada, havent perdut el poder de disposició dels béns que després de la donació passin a formar part del seu patrimoni. Per això la crida als béns futurs a favor del donatari universal s'ha d'entendre com una crida als béns futurs que quedin en el patrimoni del donant quan es mori.
    Del precepte esmentat es podria deduir que el donant té la possibilitat de disposar mortis causa dels béns futurs, però de fet es produeix una contradicció amb altres preceptes, ja que l'article 10 assenyala que els testaments o codicils posteriors a la donació universal tan sols són eficaços quant a la disposició de béns exclosos de la donació, el que a sensu contrario podria indicar que en ells no es podrà disposar dels béns futurs, ja que aquests no estaven exclosos de la donació; i el paràgraf segon de l'article 11 assenyala que «encara que no se l'hagi reservada, el donant conservarà la facultat de disposar, per acte inter vivos, dels béns futurs», amb la conseqüència que, també a sensu contrario, es podria pensar que no té la facultat de disposar-ne mortis causa. En una propera reforma de la Compilació caldria tenir en compte aquestes contradiccions, i establir d'una manera clara les facultats dispositives del donant universal, tant sobre els béns no inclosos en la donació -és a dir, no descrits o mencionats en aquesta, o objecte d'una reserva per part del donant-, com dels béns futurs, disponibilitat que ha de ser tant onerosa com gratuïta i tant inter vivos com mortis causa. I de tots aquests béns, els que no han estat objecte de disposició per part del donant seran heretats quan mori pel donatari universal.
    3. LA DONACIÓ UNIVERSAL EN CONCURRÈNCIA AMB ELS TESTAMENTS DEL DONANT (ARTICLE 10). La donació universal és una declaració mortis causa que ordena la successió del donant; per això la doctrina ha afirmat reiteradament que revoca els testaments anteriors del donant, però, al mateix temps, condiciona els posteriors, atès que aquests tan sols són eficaços per a la disposició dels béns del donant no inclosos en la donació universal -o sigui, no descrits o mencionats en aquesta-, dels que es va reservar el donant en atorgar-la i dels béns futurs.
    Alguns autors han considerat que, clarament, no es poden atorgar testaments posteriors a la donació universal, per a la disposició dels béns indicats, sinó que seria obligat acudir a la figura del codicil, ja que, en el dret de Mallorca -i de Menorca- no pot existir testament sense institució d'hereu, segons el que indica l'article 14, quan estableix que «la institució d'hereu és requisit essencial per a la validesa del testament». Òbviament, aquests testaments en què es disposa d'uns béns concrets no contindrien institució d'hereu, ja que aquesta es va fer quan es va atorgar la donació universal. Altres autors, en canvi, consideren que la institució d'hereu ha d'existir en tots els testaments en què s'ordena la successió del testador, però no seria necessària en els testaments que no tenen aquesta finalitat, amb la conclusió que, quan es tracta d'un testament complementari d'una donació universal, en el qual es fa constar l'existència prèvia d'aquesta, no hi ha cap inconvenient a l'hora d'emprar el testament per a disposar d'aquests béns concrets.
    4. EXCLUSIONS I RESERVES (ARTICLE 11). El precepte permet l'exclusió de la donació universal d'uns béns determinats, com també la reserva de disposar d'alguns béns, i de tots o d'una part dels béns futurs, i assenyala que «encara que no se l'hagi reservada, el donant conservarà la facultat de disposar, per acte inter vivos, dels béns futurs». Indica també que aquestes exclusions i reserves no afecten la universalitat de la donació. I afegeix, en el paràgraf tercer, que si el donant no ha disposat d'aquests béns, els adquirirà quan mori el donatari universal, com a hereu seu.
    Ja abans, en tractar dels béns futurs, s'ha fet referència a aquestes exclusions i reserves. És clara la possibilitat d'aquestes, i també ho és que no afecten la universalitat de la donació, de la mateixa manera que en la successió testada l'hereu o successor universal conviu amb els legataris. I també la posició del donatari universal és semblant a la de l'hereu en la successió testada, ja que hi acreixeran els béns futurs, els no inclosos i els reservats a la donació, dels quals el donant no hagi disposat.
    Pel que fa als béns no inclosos en la donació universal, ja s'ha vist que l'article 8 limita l'efecte transmissor de la donació universal als béns presents que s'hi inclouen. La doctrina ha considerat que aquestes paraules són prou expressives per a concloure que la inclusió ha de ser determinada per la descripció o menció dels béns de què es tracta, sense que el fet d'emprar la fórmula sacramental de donació universal de béns presents i futurs pugui implicar que tots els béns del donant són objecte de transmissió al donatari.
    5. FORMA I SUBJECTES DE LA DONACIÓ UNIVERSAL (ARTICLE 12). Tradicionalment sempre s'han atorgat les donacions universals mitjançant escriptura pública, més que per exigència del negoci jurídic de les donacions -ja que hi pot haver donacions universals que no comprenguin immobles-, pel fet de ser també una disposició d'última voluntat, que necessàriament ha d'estar envoltada de la màxima certesa. Però, curiosament, no s'exigia en la Compilació del dret civil especial de Balears del 1961, per la qual cosa l'article 12 de la Compilació del 1990 ha completat la llacuna després de disposar que la donació universal s'ha de formalitzar necessàriament en escriptura pública.
    La Compilació del 1990 -la del 1961 no en deia res- exigeix als subjectes de la donació universal -donant i donatari- la compareixença personal o mitjançant persona facultada amb poder especial, i no serveixen els poders de caràcter general. Els subjectes d'aquest negoci jurídic han de tenir capacitat per a contractar, encara que al donant se li exigeix un grau més: ha de tenir la lliure disposició dels seus béns, ja que es tracta d'atorgar una donació. El menor emancipat necessitaria, per tant, l'assistència dels pares o tutors per a concórrer a l'atorgament com a donant universal.
    El paràgraf segon del precepte fa referència a la possibilitat que la donació universal s'atorgui a favor de diverses persones, i afegeix que «si fos successivament, no es podran ultrapassar, en cap cas, els límits assenyalats per a la substitució fideïcomissària, ni detreure la quarta trebel·liànica, si no s'havia pactat expressament». No és infreqüent el fet de pactar una substitució fideïcomissària dins la donació universal, i en aquest cas el donatari universal es converteix en fiduciari, amb l'obligació de traspassar l'herència als fideïcomissaris. Si es fa així, no es pot passar del límit que imposa l'article 25 a les substitucions fideïcomissàries, és a dir, la segona generació quan la substitució és familiar, i, si no ho és, tan sols es poden fer dos nomenaments. A més a més, el donatari universal fiduciari no pot detreure la quarta trebel·liànica, ja que aquesta era un remei que la llei va establir perquè els fiduciaris acceptessin una herència gravada en fideïcomisos. Tanmateix, aquest remei no és necessari quan ja no fa cap falta l'acceptació de l'herència, perquè el donatari la va acceptar en subscriure la donació universal.
    En canvi els fideïcomissaris, si no van concórrer a l'atorgament de la donació universal -que sol ser normal en les substitucions familiars-, tenen una situació diferent, perquè no estan vinculats per la conformitat derivada de la subscripció del document. Per tant, és lògic que puguin repudiar l'herència i detreure la quarta falcídia, com pot fer l'hereu designat per testament. La Compilació del 1990 no recull aquest estatus diferent dels fideïcomissaris que no van concórrer a l'atorgament de la donació universal, per la qual cosa és una qüestió que cal tenir en compte en una propera reforma.
    6. ELS PACTES DE LA DONACIÓ UNIVERSAL (ARTICLE 13). En la donació universal s'esdevenen molts pactes. Un dels més freqüents és la reserva de béns per a fer el pagament de llegítimes o la imposició al donatari universal d'aquesta obligació. Aquest precepte indica expressament que «a la donació universal es podran establir limitacions, condicions i substitucions d'acord amb el preceptuat per a la successió testada» i que «a les donacions universals es podran efectuar nomenaments o encàrrecs relatius a la successió del donant, amb la mateixa amplitud i eficàcia que a les disposicions de darreres voluntats».
    A més d'aquestes regles generals, l'article 13 fa una referència especial al pacte d'ajornament de l'efectivitat de la donació universal a la mort del donant o a la d'aquest i el seu consort. Es tracta d'un pacte que formava part molt freqüentment de la donació universal en l'època en què n'era normal l'atorgament. Tant és així que la Compilació del 1961 només tracta de les donacions universals vàlides de present i efectives a la mort del donant, o a la d'aquest i el seu consort, com si fos l'únic tipus de donació universal permès. Però això és desconèixer la realitat històrica, que mostra l'existència d'altres classes de donacions universals, com les vàlides i efectives de present -en què el donant es reservava el necessari per a poder viure en un estat corresponent a les seves circumstàncies-, o les vàlides de present i efectives de la manera que es disposi, i així, per exemple, es condicionava l'efectivitat a la professió de vots a un convent o a l'acabament d'una carrera o a qualsevol altra circumstància. Avui, la Compilació del 1990 assenyala que «la donació universal podrà ser efectiva a la mort del donant, o a la d'aquest i del seu consort, així com contenir qualsevol altra clàusula per la qual se n'ajorni l'efectivitat. També podrà ser efectiva de present».
    Quan es produeix l'ajornament de l'efectivitat de la donació universal, la situació jurídica del donant i del donatari, mentre no es produeixi l'efectivitat, és similar a la de l'usufructuari i el nuu propietari, respectivament. Segons la doctrina, no és que es tracti d'un usdefruit, però de totes les figures jurídiques reconegudes és la que s'assembla més amb els casos d'ajornament de l'efectivitat de la donació universal, i, d'aquesta manera, és possible aplicar-hi les regles tradicionals de l'usdefruit en matèria de millores dels béns donats, reparacions, contribucions, lloguers o legitimació processal. Això no vol dir que, en els pactes de la donació universal, no es pugui excloure alguna d'aquestes regles, però no seria vàlid excloure totalment el règim de l'usdefruit.
    La doctrina mallorquina actual considera que, a més del manteniment de la donació universal com a únic pacte possible d'institució d'hereu, seria recomanable admetre la possibilitat d'un pacte successori d'ordenació de llegat, atès que la realitat pràctica confirma que, de vegades, el que interessa és assegurar la successió futura d'uns béns concrets, més que no pas la designació de l'hereu universal. L'exemple paradigmàtic és la successió en les participacions o accions d'una empresa, en què pot ser molt interessant un pacte entre els titulars actuals d'aquestes participacions o accions sobre quins en seran els futurs propietaris a la seva mort; és evident que, per a instrumentar aquest pacte entre titulars actuals i futurs, no es pot acudir a la via del testament -atesa la possible revocació unilateral posterior- ni a la donació universal, ja que comportaria fer els futurs titulars hereus universals, i és possible que això no sigui el propòsit dels titulars actuals. En canvi, amb el pacte successori d'ordenació de llegat es podria donar irrevocabilitat a aquestes disposicions successòries relatives a béns concrets i determinats. En aquest sentit destaca la modificació que s'ha fet del llibre IV del CCCat, que introdueix dins el capítol dedicat als pactes successoris el pacte d'atribució particular; com també ha resultat versemblant que l'article 72 de la Compilació del 1990, aplicable a Eivissa i Formentera, disposi que els pactes successoris tant poden contenir disposicions a títol universal com singular
  • V. t.: pacte successori n m
donació universal

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  donació universal, n f
  • ca  donatio omnium bonorum, n f sin. compl.
  • es  donación universal

<Dret civil>

Definició
Donació universal de tots els béns presents i futurs, o de tots els béns que la persona donant deixi en morir, encara que exclogui expressament alguna cosa particular.

Nota

  • El llibre quart del Codi civil de Catalunya (CCCat) no menciona la donació universal com un tipus de donació. L'explicació és que l'anomenada donació universal confereix, en realitat, un títol d'hereu contractual, mentre que l'ordenament català no inclou un títol adquisitiu inter vivos que sigui universal.
    En efecte, la idea de la donació universal va ser potenciada per la doctrina tradicional per trobar un fonament sòlid als pactes successoris —heretaments—, prohibits en el dret romà perquè eren pactes sobre successió futura. Per aquesta raó, els autors clàssics consideraven que els heretaments no eren pactes d'aquest tipus sinó donacions universals irrevocables pel fet d'haver estat acceptades en vida del donant. Així, per a Fontanella, un dels autors emblemàtics en aquest aspecte, els heretaments eren donacions però amb efectes post mortem, de manera que la institució tenia caràcter híbrid.
    Tanmateix, quan s'admeten els heretaments com a pacte successori o institució d'hereu, el problema de la donació universal perd una part de la seva importància. Cal, però, analitzar els casos que d'entrada semblen configurar-se com a donació universal. La donació de tots els béns presents i futurs suposa donar béns que encara no estan en el patrimoni del donant i que, per aquest motiu, es poden qualificar de futurs.
    En el dret català, l'expressió drets futurs s'entén en sentit purament material: aquells que encara no existeixen (art. 427-9.3 i 427-14.5 CCCat, art. 568.3.2 CCCat —a imatge de l'art. 1271.2 Codi civil espanyol [CC]—), a diferència del CC, en què aquesta expressió es refereix tant als drets que no estan en el patrimoni del donant com a aquells que, estant-ho, resultin indisponibles segons allò que disposa l'article 635-2. En aquest sentit material, són drets futurs els que no existeixen en el moment de fer la donació, com les expectatives de dret que, si bé són susceptibles de protecció jurídica, no són transmissibles perquè no tenen la qualitat de dret subjectiu: les adquisicions sotmeses a condició suspensiva (art. 423-13 CCCat i 1112 CC), o els béns que encara no existeixen, ja que cap dret no s'exerceix en relació amb aquests. També cal entendre per béns futurs, a l'efecte del títol de donació, els que el donant adquireixi després de l'atorgament de la donació i els conservi en el seu patrimoni en el moment de la mort, tal com es desprèn de l'article 431-19.2 del CCCat: en aquest article, els béns que no estan en el patrimoni del donant s'oposen als béns presents de l'article 431-19.1 del CCCat, que poden ser l'objecte d'una donació singular i es refereix als béns que arribin a estar en el patrimoni del donant en un moment posterior a la donació, de manera que en el moment de la donació són béns aliens.
    La inclusió dels béns futurs fa que la donació de tots els béns presents i futurs tingui necessàriament eficàcia obligacional, per aquesta raó el llibre V del CCCat, que regula la donació com a mode adquisitiu (art. 531-17 CCCat), no hi fa cap menció. D'altra banda, la possibilitat d'incloure béns futurs des del punt de vista del negoci exigeix poder crear un règim de béns que l'ordenament admet a l'empara dels articles 431-19.2 i 431-19.3 del CCCat, de manera que els béns que adquireix el donant després de la donació passen directament al patrimoni del donatari. El segon tipus de donació amb objecte universal és la donació dels béns que el donant deixi en morir. Es tracta d'una donació entre vius amb efectes post mortem, en la qual la disposició es fa en vida del donant; per aquest motiu, el títol de donació adquireix la irrevocabilitat per l'acceptació del donatari (art. 623 al 629 CC), però l'execució es difereix en el moment de la mort del causant i llavors els béns de titularitat del donant passen al donatari. La mort del donant actua com a terme d'eficàcia i aquesta característica la distingeix de manera clara de la donació mortis causa.
donant universal

<.FITXA MODIFICADA>, <Hematologia i hemoteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  donant universal, n m, f
  • ca  donador general | donadora universal, n m, f sin. compl.
  • ca  donador universal | donadora universal, n m, f sin. compl.
  • ca  donant general, n m, f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Hematologia i hemoteràpia>

Definició
Donant del grup O, que pot donar sang de manera general a les persones de qualsevol grup sanguini, pel fet que les seves hematies no són aglutinables per cap sèrum.
Energia Universal

<Noves religions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  Energia Universal
  • en  Human Universal Energy
  • en  Spiritual Human Yoga

<Religions > Noves religions>

Definició
Grup religiós fundat per Dang Minh Luong, sergent de l'exèrcit vietnamita influenciat per pensadors hindús i budistes.

Nota

  • Els dos trets principals del pensament del grup Energia Universal són el caràcter curatiu (basat en l'energia universal i la imposició de les mans) i la perspectiva apocalíptica (Dang havia predit dos cataclismes per a l'any 1999). El moviment té la seu a Brussel·les i té presència internacional: a l'Estat espanyol n'hi ha més de 9.000 fidels.
  • El grup Energia Universal s'anomena, en anglès, Human Universal Energy i Spiritual Human Yoga.
escumogen universal

<Protecció civil > Bombers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bombers [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/216>

  • ca  escumogen universal, n m
  • ca  escumogen multiexpansió, n m sin. compl.
  • es  espumógeno universal

<Bombers > Recursos > Material operatiu>

Definició
Escumogen que pot ser emprat eficaçment amb qualsevol tipus de generador d'escuma.