Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "vacar" dins totes les àrees temàtiques

cap de varar cap de varar

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cap de varar, n m

<Navegació tradicional>

Definició
Cap que es passa pel monyo de la roda de popa a fi de retenir la barca prop de la platja abans que hagi pogut prendre el rem en l'avarada.
caure caure

<Esport > Muntanyisme > Escalada esportiva>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BESORA i LLADÓ, Jordi [et al.]. Diccionari d'escalada esportiva. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993. 71 p
ISBN 84-393-2661-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  caure, v intr
  • es  caer
  • es  sacar
  • fr  tomber
  • en  fall, to

<Escalada esportiva>

Definició
Davallar involuntàriament en el decurs d'una escalada.
cobrar cobrar

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cobrar, v tr
  • ca  caçar, v tr sin. compl.

<Navegació tradicional>

Definició
Recollir o estirar un cap, una cadena, un cable, un ormeig, etcètera.
conducta de caçar mosques conducta de caçar mosques

<Veterinària i ramaderia > Etologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  conducta de caçar mosques, n f
  • es  conducta de cazar moscas
  • fr  comportement de chasser mouches
  • en  fly-chasing behaviour

<Veterinària i ramaderia > Etologia>

Definició
Estereotípia que consistent a fixar l'atenció, un animal, en un objecte inexistent i, a continuació, llançar-s'hi al damunt com si volgués mossegar-lo.
conducta de caçar mosques conducta de caçar mosques

<Veterinària i ramaderia > Etologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  conducta de caçar mosques, n f
  • es  conducta de cazar moscas
  • fr  comportement de chasser mouches
  • en  fly-chasing behaviour

<Veterinària i ramaderia > Etologia>

Definició
Estereotípia que consistent a fixar l'atenció, un animal, en un objecte inexistent i, a continuació, llançar-s'hi al damunt com si volgués mossegar-lo.
conducta de caçar mosques conducta de caçar mosques

<Veterinària i ramaderia > Etologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  conducta de caçar mosques, n f
  • es  conducta de cazar moscas
  • fr  comportement de chasser mouches
  • en  fly-chasing behaviour

<Veterinària i ramaderia > Etologia>

Definició
Estereotípia que consistent a fixar l'atenció, un animal, en un objecte inexistent i, a continuació, llançar-s'hi al damunt com si volgués mossegar-lo.
consolda major consolda major

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  consolda major, n f
  • ca  consolda, n f alt. sin.
  • ca  herba puntera, n f alt. sin.
  • ca  llengua de vaca, n f alt. sin.
  • ca  matafoc, n m alt. sin.
  • ca  matafoc sempre viu, n m alt. sin.
  • ca  nualós, n m alt. sin.
  • ca  orella d'ase, n f alt. sin.
  • ca  símfit, n m alt. sin.
  • ca  símfit major, n m alt. sin.
  • ca  consolta, n f var. ling.
  • ca  consolva, n f var. ling.
  • ca  consolva major, n f var. ling.
  • ca  consuelda major, n f var. ling.
  • ca  consulta, n f var. ling.
  • ca  matafoc semperviu, n m var. ling.
  • ca  matafoc semprevia, n m var. ling.
  • ca  nualos, n m var. ling.
  • ca  selavat, n m var. ling.
  • ca  sinfit, n m var. ling.
  • ca  sínfit, n m var. ling.
  • ca  sinfit major, n m var. ling.
  • nc  Symphytum officinale L.

<Botànica > boraginàcies>

Nota

  • Selavat és un nom alguerès provinent del sard selabatu.
consolda major consolda major

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  consolda major, n f
  • ca  consolda, n f alt. sin.
  • ca  herba puntera, n f alt. sin.
  • ca  llengua de vaca, n f alt. sin.
  • ca  matafoc, n m alt. sin.
  • ca  matafoc sempre viu, n m alt. sin.
  • ca  nualós, n m alt. sin.
  • ca  orella d'ase, n f alt. sin.
  • ca  símfit, n m alt. sin.
  • ca  símfit major, n m alt. sin.
  • ca  consolta, n f var. ling.
  • ca  consolva, n f var. ling.
  • ca  consolva major, n f var. ling.
  • ca  consuelda major, n f var. ling.
  • ca  consulta, n f var. ling.
  • ca  matafoc semperviu, n m var. ling.
  • ca  matafoc semprevia, n m var. ling.
  • ca  nualos, n m var. ling.
  • ca  selavat, n m var. ling.
  • ca  sinfit, n m var. ling.
  • ca  sínfit, n m var. ling.
  • ca  sinfit major, n m var. ling.
  • nc  Symphytum officinale L.

<Botànica > boraginàcies>

Nota

  • Selavat és un nom alguerès provinent del sard selabatu.
cua de rata cua de rata

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cua de rata, n f
  • ca  apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  cua de lluert, n f alt. sin.
  • ca  cua de vaca, n f alt. sin.
  • ca  flèum, n m alt. sin.
  • ca  flèum de prat, n m alt. sin.
  • ca  gram borrós, n m alt. sin.
  • ca  cuca-cuca, n f var. ling.
  • ca  pegalose, n f var. ling.
  • nc  Phleum pratense L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • Cuca-cuca és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) kukka-kukka.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cua de rata, n f
  • ca  apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  cua de lluert, n f alt. sin.
  • ca  cua de vaca, n f alt. sin.
  • ca  flèum, n m alt. sin.
  • ca  flèum de prat, n m alt. sin.
  • ca  gram borrós, n m alt. sin.
  • ca  cuca-cuca, n f var. ling.
  • ca  pegalose, n f var. ling.
  • nc  Phleum pratense L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • Cuca-cuca és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) kukka-kukka.