Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "vacu" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pagell, n m
- ca auradella, n f sin. compl.
- ca calet, n m sin. compl.
- ca cotorrer, n m sin. compl.
- ca gurrama de pagellet, n f sin. compl.
- ca vaca serrà, n f sin. compl.
- ca able, n m var. ling.
- ca breca, n f var. ling.
- ca gurrama de pegellet, n m var. ling.
- ca pagel, n m var. ling.
- ca paigell, n m var. ling.
- ca pajell, n m var. ling.
- ca patgell, n m var. ling.
- ca patjell, n m var. ling.
- ca paxéll, n m var. ling.
- ca pegell, n m var. ling.
- ca peigell, n m var. ling.
- ca peixell, n m var. ling.
- ca pinzell, n m var. ling.
- ca pitgell, n m var. ling.
- ca pitjell, n m var. ling.
- ca pitxell, n m var. ling.
- ca vaca serra, n f var. ling.
- nc Pagellus erythrinus
- nc Pagellus canariensis var. ling.
- nc Pagellus enythrinus var. ling.
- nc Sparus Erythrinus var. ling.
- nc Sparus erythriuns var. ling.
- es able
- es besuguete
- es breca
- es pagel
- fr pageau
- fr pagel
- fr pageot commun
- it fragolino
- en common pandora
- en pandora
- en sea bream
- de Meerbrassen
<Peixos > Espàrids>
<Zoologia > Insectes>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca panera, n f
- ca panerola, n f sin. compl.
- es cochinilla de humedad
- es vaca de San Antón
<Zoologia > Insectes>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca paradella, n f
- ca fulles de Santa Maria, n f pl sin. compl.
- ca pradella, n f sin. compl.
- ca romàs, n m sin. compl.
- ca agrella, n f alt. sin.
- ca llengua bovina, n f alt. sin.
- ca llengua de vaca, n f alt. sin.
- ca llengües de bou, n f pl alt. sin.
- ca paradelles, n f pl alt. sin.
- ca roma, n f alt. sin.
- ca romes, n f pl alt. sin.
- nc Rumex sp. pl.
<Botànica > poligonàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca paradella, n f
- ca fulles de Santa Maria, n f pl sin. compl.
- ca pradella, n f sin. compl.
- ca romàs, n m sin. compl.
- ca agrella, n f alt. sin.
- ca llengua bovina, n f alt. sin.
- ca llengua de vaca, n f alt. sin.
- ca llengües de bou, n f pl alt. sin.
- ca paradelles, n f pl alt. sin.
- ca roma, n f alt. sin.
- ca romes, n f pl alt. sin.
- nc Rumex sp. pl.
<Botànica > poligonàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca passacamins, n m
- ca escanyavelles, n m sin. compl.
- ca estiravelles, n m sin. compl.
- ca herba caminadora, n f sin. compl.
- ca herba de cent nusos, n f sin. compl.
- ca herba llarga, n f sin. compl.
- ca llengua de moixó, n f sin. compl.
- ca tiravaques, n m sin. compl.
- ca traspassacamins, n m sin. compl.
- ca travacavalls, n m sin. compl.
- ca ametleret, n m alt. sin.
- ca ametleret bord, n m alt. sin.
- ca arenària, n f alt. sin.
- ca cairell, n m alt. sin.
- ca canyaret, n m alt. sin.
- ca cent nusos, n m alt. sin.
- ca centinòdia, n f alt. sin.
- ca cenyuc, n m alt. sin.
- ca cordó, n m alt. sin.
- ca corretjola, n f alt. sin.
- ca corretjoles, n f pl alt. sin.
- ca corriol, n m alt. sin.
- ca corriola, n f alt. sin.
- ca corrioles, n f pl alt. sin.
- ca corriols, n m pl alt. sin.
- ca cruatelles, n f pl alt. sin.
- ca cua de lluert, n f alt. sin.
- ca cua de rata, n f alt. sin.
- ca cua de vaca, n f alt. sin.
- ca destrompassacamins, n m alt. sin.
- ca entrebancacamins, n m alt. sin.
- ca estaca-rossí, n m alt. sin.
- ca estaca-rossins, n m pl alt. sin.
- ca estiravella, n m alt. sin.
- ca estisoreta, n f alt. sin.
- ca gata pelosa, n f alt. sin.
- ca herba caminaire, n f alt. sin.
- ca herba de cent nus, n f alt. sin.
- ca herba de cinquanta nusos, n f alt. sin.
- ca herba de corriola, n f alt. sin.
- ca herba de ferro, n f alt. sin.
- ca herba del nuguet, n f alt. sin.
- ca herba terrera, n f alt. sin.
- ca herbeta urinària, n f alt. sin.
- ca llengua d'ocell, n f alt. sin.
- ca llengua de pardalet, n f alt. sin.
- ca meligó, n m alt. sin.
- ca pelosa, n f alt. sin.
- ca sanguinària, n f alt. sin.
- ca tirabou, n m alt. sin.
- ca tirabous, n m alt. sin.
- ca tiravelles, n m alt. sin.
- ca traspassacamins comú, n m alt. sin.
- ca travabous, n m alt. sin.
- ca travacamins, n m alt. sin.
- ca travarada, n f alt. sin.
- ca almetleret, n m var. ling.
- ca altamandria, n f var. ling.
- ca ammetleret bord, n m var. ling.
- ca centinodi, n m var. ling.
- ca cenyut, n m var. ling.
- ca corrihuela, n f var. ling.
- ca corrijoles, n f pl var. ling.
- ca herba de cent nussos, n f var. ling.
- ca herba de cent nuus, n f var. ling.
- ca herba de les calentures, n f var. ling.
- ca llengua de mixó, n f var. ling.
- ca sentinodi, n m var. ling.
- ca trababous, n m var. ling.
- nc Polygonum aviculare L.
- nc Polygonum monspeliense Pers. var. ling.
<Botànica > poligonàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca passacamins, n m
- ca escanyavelles, n m sin. compl.
- ca estiravelles, n m sin. compl.
- ca herba caminadora, n f sin. compl.
- ca herba de cent nusos, n f sin. compl.
- ca herba llarga, n f sin. compl.
- ca llengua de moixó, n f sin. compl.
- ca tiravaques, n m sin. compl.
- ca traspassacamins, n m sin. compl.
- ca travacavalls, n m sin. compl.
- ca ametleret, n m alt. sin.
- ca ametleret bord, n m alt. sin.
- ca arenària, n f alt. sin.
- ca cairell, n m alt. sin.
- ca canyaret, n m alt. sin.
- ca cent nusos, n m alt. sin.
- ca centinòdia, n f alt. sin.
- ca cenyuc, n m alt. sin.
- ca cordó, n m alt. sin.
- ca corretjola, n f alt. sin.
- ca corretjoles, n f pl alt. sin.
- ca corriol, n m alt. sin.
- ca corriola, n f alt. sin.
- ca corrioles, n f pl alt. sin.
- ca corriols, n m pl alt. sin.
- ca cruatelles, n f pl alt. sin.
- ca cua de lluert, n f alt. sin.
- ca cua de rata, n f alt. sin.
- ca cua de vaca, n f alt. sin.
- ca destrompassacamins, n m alt. sin.
- ca entrebancacamins, n m alt. sin.
- ca estaca-rossí, n m alt. sin.
- ca estaca-rossins, n m pl alt. sin.
- ca estiravella, n m alt. sin.
- ca estisoreta, n f alt. sin.
- ca gata pelosa, n f alt. sin.
- ca herba caminaire, n f alt. sin.
- ca herba de cent nus, n f alt. sin.
- ca herba de cinquanta nusos, n f alt. sin.
- ca herba de corriola, n f alt. sin.
- ca herba de ferro, n f alt. sin.
- ca herba del nuguet, n f alt. sin.
- ca herba terrera, n f alt. sin.
- ca herbeta urinària, n f alt. sin.
- ca llengua d'ocell, n f alt. sin.
- ca llengua de pardalet, n f alt. sin.
- ca meligó, n m alt. sin.
- ca pelosa, n f alt. sin.
- ca sanguinària, n f alt. sin.
- ca tirabou, n m alt. sin.
- ca tirabous, n m alt. sin.
- ca tiravelles, n m alt. sin.
- ca traspassacamins comú, n m alt. sin.
- ca travabous, n m alt. sin.
- ca travacamins, n m alt. sin.
- ca travarada, n f alt. sin.
- ca almetleret, n m var. ling.
- ca altamandria, n f var. ling.
- ca ammetleret bord, n m var. ling.
- ca centinodi, n m var. ling.
- ca cenyut, n m var. ling.
- ca corrihuela, n f var. ling.
- ca corrijoles, n f pl var. ling.
- ca herba de cent nussos, n f var. ling.
- ca herba de cent nuus, n f var. ling.
- ca herba de les calentures, n f var. ling.
- ca llengua de mixó, n f var. ling.
- ca sentinodi, n m var. ling.
- ca trababous, n m var. ling.
- nc Polygonum aviculare L.
- nc Polygonum monspeliense Pers. var. ling.
<Botànica > poligonàcies>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca peix guitarra, n m
- ca guitarra, n f sin. compl.
- ca manta, n f sin. compl.
- ca peix guitarra petit, n m sin. compl.
- ca vaca tremolosa, n f sin. compl.
- nc Rhinobatos rhinobatos
- nc Rhinobatos rhinobatus var. ling.
- nc Rhinobatos rinobatus var. ling.
- nc Rhinobatus columnae var. ling.
- nc Rhinobatus panduratus var. ling.
- es guitarra
- es guitarra común
- es rayón, n m
- es testudo, n m
- fr guitare
- fr poisson-guitare commun
- it pesce chitarra
- en common guitarfish
- en lengthened shape
- de Glattrochen
<Rajades i milanes > Rinobàtids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca peix guitarra, n m
- ca guitarra, n f sin. compl.
- ca manta, n f sin. compl.
- ca peix guitarra petit, n m sin. compl.
- ca vaca tremolosa, n f sin. compl.
- nc Rhinobatos rhinobatos
- nc Rhinobatos rhinobatus var. ling.
- nc Rhinobatos rinobatus var. ling.
- nc Rhinobatus columnae var. ling.
- nc Rhinobatus panduratus var. ling.
- es guitarra
- es guitarra común
- es rayón, n m
- es testudo, n m
- fr guitare
- fr poisson-guitare commun
- it pesce chitarra
- en common guitarfish
- en lengthened shape
- de Glattrochen
<Rajades i milanes > Rinobàtids>
<Zoologia > Peixos>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca peix vaca, n m
- fr poisson-vache
- en cowfish
<Zoologia > Peixos>
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca peix xovato, n m
- ca bestriu vaca, n m sin. compl.
- ca bocadolç clar, n m sin. compl.
- ca bocadolç fosc, n m sin. compl.
- ca bocadolça, n m sin. compl.
- es boquidulce
- es cañabota
- es cañabota gris
- es gato de mar
- es tiburón gris
- fr mounge gris
- fr requin griset
- en bluntnose six-gill shark
- en cow shark
- en gray shark
- de Rotgrauhai
- nc Hexanchus griseus
<Peixos>
