Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "vacu" dins totes les àrees temàtiques

Cetopsis candiru Cetopsis candiru

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  Cetopsis candiru
  • ca  Hemicetopsis candiru
  • pt  Candiru-açu
  • nc  Cetopsis candiru
  • nc  Hemicetopsis candiru

<Zoologia > Peixos>

Nota

  • Per a aquest terme no hi ha proposta catalana. Es recomana l'ús del nom científic.
consolda major consolda major

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  consolda major, n f
  • ca  consolda, n f alt. sin.
  • ca  herba puntera, n f alt. sin.
  • ca  llengua de vaca, n f alt. sin.
  • ca  matafoc, n m alt. sin.
  • ca  matafoc sempre viu, n m alt. sin.
  • ca  nualós, n m alt. sin.
  • ca  orella d'ase, n f alt. sin.
  • ca  símfit, n m alt. sin.
  • ca  símfit major, n m alt. sin.
  • ca  consolta, n f var. ling.
  • ca  consolva, n f var. ling.
  • ca  consolva major, n f var. ling.
  • ca  consuelda major, n f var. ling.
  • ca  consulta, n f var. ling.
  • ca  matafoc semperviu, n m var. ling.
  • ca  matafoc semprevia, n m var. ling.
  • ca  nualos, n m var. ling.
  • ca  selavat, n m var. ling.
  • ca  sinfit, n m var. ling.
  • ca  sínfit, n m var. ling.
  • ca  sinfit major, n m var. ling.
  • nc  Symphytum officinale L.

<Botànica > boraginàcies>

Nota

  • Selavat és un nom alguerès provinent del sard selabatu.
consolda major consolda major

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  consolda major, n f
  • ca  consolda, n f alt. sin.
  • ca  herba puntera, n f alt. sin.
  • ca  llengua de vaca, n f alt. sin.
  • ca  matafoc, n m alt. sin.
  • ca  matafoc sempre viu, n m alt. sin.
  • ca  nualós, n m alt. sin.
  • ca  orella d'ase, n f alt. sin.
  • ca  símfit, n m alt. sin.
  • ca  símfit major, n m alt. sin.
  • ca  consolta, n f var. ling.
  • ca  consolva, n f var. ling.
  • ca  consolva major, n f var. ling.
  • ca  consuelda major, n f var. ling.
  • ca  consulta, n f var. ling.
  • ca  matafoc semperviu, n m var. ling.
  • ca  matafoc semprevia, n m var. ling.
  • ca  nualos, n m var. ling.
  • ca  selavat, n m var. ling.
  • ca  sinfit, n m var. ling.
  • ca  sínfit, n m var. ling.
  • ca  sinfit major, n m var. ling.
  • nc  Symphytum officinale L.

<Botànica > boraginàcies>

Nota

  • Selavat és un nom alguerès provinent del sard selabatu.
correntòmetre de mitjana vectorial correntòmetre de mitjana vectorial

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  correntòmetre de mitjana vectorial, n m
  • ca  VACM, n m sigla
  • es  correntímetro de promedio vectorial
  • es  VACM sigla
  • en  vector averaging current meter
  • en  VACM sigla

<Enginyeria civil > Enginyeria marítima>

Definició
^Correntòmetre^ que es caracteritza pel fet d'utilitzar un rotor com a element sensor, per a mesurar la velocitat del corrent, i un compàs electrònic que enregistra com s'orienta el correntòmetre amb el corrent, respecte al nord magnètic, per a mesurar-ne la direcció.

Aquesta orientació es duu a terme mitjançant un penell fixat al cos del correntòmetre, de manera que aquest gira sobre el seu eix vertical, fermat al ^fondeig^, fins a assolir la direcció imposada pel corrent. Les dades enregistrades es processen internament tot seguint un algorisme conegut per mitjana aritmètica de vectors per components. Aquest algorisme consisteix en la mitjana, al llarg d'un període de temps determinat pel període de mostreig, dels components del vector resultant de la velocitat i la direcció mesurades pel correntòmetre. Un cop feta la mitjana dels components, es calcula finalment el vector resultant.

Nota

  • VACM és la sigla corresponent al terme anglès vector averaging current meter.
cua de rata cua de rata

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cua de rata, n f
  • ca  apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  cua de lluert, n f alt. sin.
  • ca  cua de vaca, n f alt. sin.
  • ca  flèum, n m alt. sin.
  • ca  flèum de prat, n m alt. sin.
  • ca  gram borrós, n m alt. sin.
  • ca  cuca-cuca, n f var. ling.
  • ca  pegalose, n f var. ling.
  • nc  Phleum pratense L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • Cuca-cuca és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) kukka-kukka.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cua de rata, n f
  • ca  apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  cua de lluert, n f alt. sin.
  • ca  cua de vaca, n f alt. sin.
  • ca  flèum, n m alt. sin.
  • ca  flèum de prat, n m alt. sin.
  • ca  gram borrós, n m alt. sin.
  • ca  cuca-cuca, n f var. ling.
  • ca  pegalose, n f var. ling.
  • nc  Phleum pratense L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • Cuca-cuca és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) kukka-kukka.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cua de vaca, n f
  • nc  Erigeron pratensis Phil.

<Botànica > compostes / asteràcies>

cua de vaca cua de vaca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cua de vaca, n f
  • nc  Erigeron pratensis Phil.

<Botànica > compostes / asteràcies>

déjà vécu [fr] déjà vécu [fr]

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  déjà vécu [fr], n m
  • ca  fenomen del ja viscut, n m
  • es  déjà vécu, n m
  • fr  déjà vécu, n m
  • en  déjà vécu, n
  • en  déjà vécu phenomenon, n

<Infermeria>

edema ex vacuo edema ex vacuo

<Hematologia i hemoteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  edema ex vacuo, n m

<Hematologia i hemoteràpia>

Definició
Edema que apareix en un òrgan que ha sofert una descompressió massa ràpida; per exemple, en el pulmó després de l'extracció d'un embassament pleural.