Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca escurçana, n f
ca escurçana comuna, n f sin. compl.
ca escurçana ferrassa, n f sin. compl.
ca escurçó, n m sin. compl.
ca ferrassa, n f sin. compl.
ca marina pastinaca, n f sin. compl.
ca milà, n m sin. compl.
ca milana, n f sin. compl.
ca pastinaca, n f sin. compl.
ca pastinaca marina, n f sin. compl.
ca pastinaques, n f pl sin. compl.
ca serreta, n f sin. compl.
ca tòtina, n f sin. compl.
ca corçana, n f var. ling.
ca cursana, n f var. ling.
ca es cursó, n m var. ling.
ca escorçana, n f var. ling.
ca escorçana ferrassa, n f var. ling.
ca escorçó, n m var. ling.
ca escursana, n f var. ling.
ca escursana ferrassa, n f var. ling.
ca escursó, n m var. ling.
ca farrasa, n f var. ling.
ca farrassa, n f var. ling.
ca milá, n m var. ling.
ca raya vaca, n f var. ling.
ca totana, n f var. ling.
ca tòtana, n f var. ling.
ca totina, n f var. ling.
nc Dasyatis pastinaca
nc Dasiatis pastinaca var. ling.
nc Desyatis pastinaca var. ling.
nc Raia pastinaca var. ling.
nc Raja pastinaca var. ling.
nc Raya Pastinaca var. ling.
nc Trygon pastinaca var. ling.
nc Trygon vulgaris var. ling.
es milano
es pastenaca, n f
es pastinaca, n f
es pez obispo, n m
es raya
es raya látigo común
es raya-vaca, n f
fr pastenague
fr pastenague commune
fr raie pastenague
it pastinaca
en common stingray
en sting ray
en stingray
de Gemeine Heich roche

<Rajades i milanes > Dasiàtids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca escurçana, n f
ca escurçana comuna, n f sin. compl.
ca escurçana ferrassa, n f sin. compl.
ca escurçó, n m sin. compl.
ca ferrassa, n f sin. compl.
ca marina pastinaca, n f sin. compl.
ca milà, n m sin. compl.
ca milana, n f sin. compl.
ca pastinaca, n f sin. compl.
ca pastinaca marina, n f sin. compl.
ca pastinaques, n f pl sin. compl.
ca serreta, n f sin. compl.
ca tòtina, n f sin. compl.
ca corçana, n f var. ling.
ca cursana, n f var. ling.
ca es cursó, n m var. ling.
ca escorçana, n f var. ling.
ca escorçana ferrassa, n f var. ling.
ca escorçó, n m var. ling.
ca escursana, n f var. ling.
ca escursana ferrassa, n f var. ling.
ca escursó, n m var. ling.
ca farrasa, n f var. ling.
ca farrassa, n f var. ling.
ca milá, n m var. ling.
ca raya vaca, n f var. ling.
ca totana, n f var. ling.
ca tòtana, n f var. ling.
ca totina, n f var. ling.
nc Dasyatis pastinaca
nc Dasiatis pastinaca var. ling.
nc Desyatis pastinaca var. ling.
nc Raia pastinaca var. ling.
nc Raja pastinaca var. ling.
nc Raya Pastinaca var. ling.
nc Trygon pastinaca var. ling.
nc Trygon vulgaris var. ling.
es milano
es pastenaca, n f
es pastinaca, n f
es pez obispo, n m
es raya
es raya látigo común
es raya-vaca, n f
fr pastenague
fr pastenague commune
fr raie pastenague
it pastinaca
en common stingray
en sting ray
en stingray
de Gemeine Heich roche

<Rajades i milanes > Dasiàtids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca escurçonera de fulla estreta, n f
ca barballera, n f alt. sin.
ca barballeres, n f pl alt. sin.
ca escurçonera, n f alt. sin.
ca escurçonera barballera, n f alt. sin.
ca escurçonera de fulla prima, n f alt. sin.
ca teta de vaca, n f alt. sin.
ca barbellera, n f var. ling.
nc Scorzonera angustifolia L.
nc Scorzonera graminifolia auct. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca escurçonera de fulla estreta, n f
ca barballera, n f alt. sin.
ca barballeres, n f pl alt. sin.
ca escurçonera, n f alt. sin.
ca escurçonera barballera, n f alt. sin.
ca escurçonera de fulla prima, n f alt. sin.
ca teta de vaca, n f alt. sin.
ca barbellera, n f var. ling.
nc Scorzonera angustifolia L.
nc Scorzonera graminifolia auct. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca espai viscut, n m
es espacio vivido
fr espace vécu
en life space

<Geografia > Geografia humana>

Definició

Espai recreat segons la percepció de cada persona.

Nota

Terme original d'Armand Frémont.

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca fenomen del ja viscut, n m
ca déjà vécu, n m sin. compl.
fr phénomène du déjà vécu

Definició

Fenomen al·lucinatori que consisteix a considerar que ha estat viscuda anteriorment una experiència que ho és per primera vegada.

Nota

La denominació déjà vécu és un gal·licisme.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca fetge de vaca, n m
es higado de buey
nc Fistulina hepatica

<Botànica>

Definició

Bolet de soca comestible fins i tot cru, de barret en forma de ventall o de ronyó, amb una cama lateral molt curta i barret de carn fibrosa, però sucosa, de color vermellós, que es fa als troncs dels roures i dels castanyers.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

ca formatge de vaca, n m
es queso de vaca, n m
fr fromage de vache, n m
pt queijo de vaca, n m
en cow's milk cheese, n

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Làctics>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de formatges [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/305>

ca formatge de vaca, n m
es queso de vaca, n m
fr fromage au lait de vache, n m
fr fromage de vache, n m
en cow's milk cheese, n

<Formatges > Tipus de formatges>

Definició

Formatge elaborat exclusivament a partir de llet de vaca.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gallina tacada, n f
ca peix elèctric, n m sin. compl.
ca torpede, n m sin. compl.
ca tremolenca, n f sin. compl.
ca tremoló, n m sin. compl.
ca tremoloia, n f sin. compl.
ca tremoloia d'ulls, n f sin. compl.
ca tremolosa, n f sin. compl.
ca tremolosa ocel·lada, n f sin. compl.
ca vaca, n f sin. compl.
ca vaca comuna, n f sin. compl.
ca vaca enrampadora, n f sin. compl.
ca vaca tremolenca, n f sin. compl.
ca vaca tremolosa, n f sin. compl.
ca vaca tremolosa ocel·lada, n f sin. compl.
ca vaqueta, n f sin. compl.
ca vaqueta elèctrica, n f sin. compl.
ca baca, n f var. ling.
ca peix eléctrich, n m var. ling.
ca tremuló, n m var. ling.
ca tremulosa, n f var. ling.
nc Torpedo torpedo
nc Raya Torpedo var. ling.
nc Torpedo narcae var. ling.
nc Torpedo narce var. ling.
nc Torpedo ocelata var. ling.
nc Torpedo ocellata var. ling.
nc Torpedo oculata var. ling.
es tremielga, n f
es tremolina
es tremolina común
es trimielga
es vaca temblon
fr torpille ocellée
en common torpedo

<Rajades i milanes > Torpedínids>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "vacu" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició