Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "vanitat" dins totes les àrees temàtiques

hàbitat natural hàbitat natural

<Jardineria. Paisatgisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  hàbitat natural, n m
  • es  hábitat natural, n m
  • en  natural habitat, n

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició
Hàbitat terrestre o aquàtic diferenciat per unes característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques determinades.
hipòtesi de varietat hipòtesi de varietat

<Educació > Educació infantil > Aprenentatge. Llenguatge>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Aprenentatge i Llenguatge en l'Educació Infantil II [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, [2007]. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/149/149380_infantil_ii.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  hipòtesi de varietat, n f
  • es  hipótesis de variedad, n f

<Educació > Educació infantil > Aprenentatge. Llenguatge>

hipòtesi de varietat hipòtesi de varietat

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2013. (LB; 7)
ISBN 978-84-8384-257-7
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/242/242008_lexic_7.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  hipòtesi de varietat, n f
  • es  hipótesis de variedad, n f
  • fr  hypothèse de variété, n f

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>

hipòtesi de varietat externa hipòtesi de varietat externa

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2013. (LB; 7)
ISBN 978-84-8384-257-7
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/242/242008_lexic_7.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  hipòtesi de varietat externa, n f
  • es  hipótesis de variedad externa, n f

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>

hipòtesi de varietat interna hipòtesi de varietat interna

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2013. (LB; 7)
ISBN 978-84-8384-257-7
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/242/242008_lexic_7.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  hipòtesi de varietat interna, n f
  • es  hipótesis de variedad interna, n f

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>

jita jita

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  jita
  • ca  echijita sin. compl.
  • ca  ecijita sin. compl.
  • ca  kijita sin. compl.
  • ar  جيتا
  • cy  Jita
  • cy  Echijita sin. compl.
  • cy  Ecijita sin. compl.
  • cy  Kijita sin. compl.
  • de  Jita
  • de  Echijita sin. compl.
  • de  Ecijita sin. compl.
  • de  Kijita sin. compl.
  • en  Jita
  • en  Echijita sin. compl.
  • en  Ecijita sin. compl.
  • en  Kijita sin. compl.
  • es  jita
  • es  echijita sin. compl.
  • es  ecijita sin. compl.
  • es  kijita sin. compl.
  • eu  jitera
  • eu  echijita sin. compl.
  • eu  ecijita sin. compl.
  • eu  jita sin. compl.
  • eu  kijita sin. compl.
  • fr  jita
  • fr  echijita sin. compl.
  • fr  ecijita sin. compl.
  • fr  kijita sin. compl.
  • gl  jita
  • gl  echijita sin. compl.
  • gl  ecijita sin. compl.
  • gl  kijita sin. compl.
  • gn  jita
  • gn  echijita sin. compl.
  • gn  ecijita sin. compl.
  • gn  kijita sin. compl.
  • it  jita
  • it  echijita sin. compl.
  • it  ecijita sin. compl.
  • it  kijita sin. compl.
  • pt  jita
  • pt  echijita sin. compl.
  • pt  ecijita sin. compl.
  • pt  kijita sin. compl.
  • tmh  Tajitat
  • tmh  Echijita sin. compl.
  • tmh  ecijita sin. compl.
  • tmh  kijita sin. compl.
  • zh  吉塔语
  • num  Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Tanzània>

Definició
El grup etnolingüístic jita és un dels grups establerts a la regió nord de Tanzània, concretament a la regió de Mara. Generalment, els parlants de jita tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental. A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han tingut un fort impacte sociolingüístic en comunitats veïnes. Aquest és el cas dels jites, que han tingut una forta influència sobre els kerewes.

Una varietat dialectal d'aquesta llengua és el mrangi.

El jita s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Justícia i Caritat Justícia i Caritat

<Islam>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  Justícia i Caritat

<Religions > Islam>

Definició
Moviment politicoreligiós fundat al Marroc el 1973 pel xeic Abdelsalam Yassin.

Nota

  • Tot i haver-se desvinculat de la seva tariqa, el xeic mai no va renegar del sufisme i alguns el qualifiquen de "sufí islamista". Després de la seva mort, el 2012, va ser elegit secretari general de Justícia i Caritat el professor Mohammed Abbadi (1949-). El grup es considera a si mateix un moviment no violent, però rebutja el sistema polític marroquí actual i, en particular, el fet que, segons la constitució, el rei sigui també líder religiós i comandant dels fidels. Actualment, el moviment no està oficialment prohibit, sinó que és "tolerat" per les autoritats marroquines, ja que es tracta d'una de les organitzacions amb més ascendent sobre la població. El moviment Justícia i Caritat es proposa una islamització de la societat i l'erradicació de la pobresa. S'organitza a partir dels usra, que són grups de camarades units per la causa, que es reuneixen per estudiar l'Alcorà i els escrits del xeic i per portar a terme activitats socials. Aquests grups són molt actius a les universitats; hi han creat una xarxa de beneficència que, d'alguna manera, supleix les mancances del sistema. A Catalunya són força actius.
  • El nom de l'organització Justícia i Caritat, transcrit de l'àrab, és Al-Adl wa Al-Ihsan, que es pot traduir per 'Justícia i Espiritualitat'.
llacuna cartilaginosa llacuna cartilaginosa

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia > Histologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  llacuna cartilaginosa, n f
  • ca  cavitat cartilaginosa, n f sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia > Histologia>

Definició
Cadascuna de les petites cavitats forjades al si de la substància fonamental del teixit cartilaginós, que contenen un condròcit (o bé més d'un), producte de la divisió d'una cèl·lula cartilaginosa mare.
llengua A llengua A

<Sociolingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  llengua A, n f
  • ca  llengua alta, n f
  • ca  parlar alt, n m
  • ca  varietat A, n f
  • ca  varietat alta, n f
  • es  lengua alta
  • en  H form
  • en  H variety
  • en  high form
  • en  high language

<Sociolingüística>

Definició
Llengua o varietat lingüística utilitzada per a funcions formals, en situacions de disglòssia.
llengua B llengua B

<Sociolingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  llengua B, n f
  • ca  llengua baixa, n f
  • ca  parlar baix, n m
  • ca  varietat B, n f
  • ca  varietat baixa, n f
  • es  lengua baja
  • en  L form
  • en  L variety
  • en  low form
  • en  low language

<Sociolingüística>

Definició
Llengua o varietat lingüística utilitzada per a funcions informals, en situacions de disglòssia.