Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "variant" dins totes les àrees temàtiques
0 CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats
0 CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats
<Zoologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats
- ca Denominació d'una sola unitat autòctona: uacari (EXEMPLE), n m
- ca Denominació d'una sola unitat basada en nom científic: foca (EXEMPLE), n f
- ca Denominació d'una sola unitat patrimonial: mostela (EXEMPLE), n f
- ca Denominació de més d'una unitat amb base de família o gènere: escurçó pirinenc (EXEMPLE), n m
- ca Denominació de més d'una unitat amb base per semblança morfològica: rata cellarda (EXEMPLE), n f
- ca Denominació de més d'una unitat amb base popular: granota verda (EXEMPLE), n f
- ca Denominació de més d'una unitat amb complement adjectiu: territ menut sicilià (EXEMPLE), n m
- ca Denominació de més d'una unitat amb complement de nom en aposició: grua damisel·la (EXEMPLE), n f
- ca Denominació de més d'una unitat amb complement del nom: cargol de punxes (EXEMPLE), n m
- ca Denominació de més d'una unitat amb complement variat: colom antàrtic de bec gros (EXEMPLE), n m
- ca Denominació de més d'una unitat amb referència a l'hàbitat: àguila marina (EXEMPLE), n f
- ca Denominació de més d'una unitat amb referència a la freqüència de distribució: gripau comú (EXEMPLE), n m
- ca Denominació de més d'una unitat amb referència a la morfologia: territ becllarg (EXEMPLE), n m
- ca Denominació de més d'una unitat amb referència a un nom propi: ratapinyada de Natterer (EXEMPLE), n f
- ca Denominació de més d'una unitat amb referència a zona geogràfica: mallerenga de Lapònia (EXEMPLE), n f
- ca Denominació de més d'una unitat amb referència als costums: escarabat de la patata (EXEMPLE), n m
<Zoologia>
Definició
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació, la selecció i la creació de denominacions d'animals al català:
A. SITUACIÓ ACTUAL
En biologia hi ha un sistema binomial de nomenclatura científica internacional fixat per Linné al s. XVIII que identifica les espècies sense ambigüitat per mitjà d'un nom genèric i un nom específic adaptats a la gramàtica llatina. En usos divulgatius, però, es procura que cada llengua tingui una nomenclatura pròpia inequívoca per als tàxons animals fins al nivell de gènere o espècie. (Per a categories inferiors, com ara subespècies, races o varietats, s'ha d'estudiar si cal una denominació pròpia, ja que sovint són útils només en àmbits d'especialitat.)
B. DENOMINACIONS D'ANIMALS EN CATALÀ
Segons el nombre d'unitats lingüístiques, es classifiquen en dos grups:
B1.Denominacions formades per una sola unitat lingüística
(1) Denominacions patrimonials: Són denominacions amb una tradició de segles, sovint aplicades a espècies autòctones però de vegades també a espècies exòtiques (ex.: mostela; lleó).
(2) Noms científics adaptats: Són denominacions que adapten el nom científic (ex.: foca, a partir del llatí phoca (antigament, en català, s'anomenava vedell marí).
(3) Denominacions autòctones: Són denominacions que adapten el nom que rep una espècie en la seva zona de distribució, sovint a través d'una llengua vehicular (ex.: uacari, a partir de la llengua tupí de l'Amazònia).
B2. Denominacions formades per més d'una unitat lingüística
Es tracta de noms formats bàsicament per dos components, amb característiques diferents.
1. Característiques del primer component
El primer component d'un nom de dues unitats sol ser:
(a) El nom popular del gènere (ex.: granota verda (Rana perezi); granota roja (Rana temporaria))
(b) El nom de la família o gènere (ex.: escurçó pirinenc (Vipera aspis); escurçó bufador (Bitis arietans), etc., perquè escurçó s'aplica als gèneres Bitis, Causus, Cerastes, Echis i Vipera.
(c) El nom d'espècies de famílies diverses però amb alguna semblança morfològica (ex.: rata cellarda, de la família dels glírids, i rata d'aigua, de la família dels micròtids).
2. Característiques del segon component
- Pel que fa a la funció gramatical, el segon component d'una denominació de més d'una unitat sol ser un adjectiu o més (ex.: territ menut sicilià), un nom introduït amb la preposició de (ex.: cargol de punxes), un nom en aposició (ex.: grua damisel·la) o bé una combinació de les possibilitats anteriors (ex.: colom antàrtic de bec gros).
- Pel que fa al significat, el segon component d'una denominació de més d'una unitat pot indicar, respecte de l'espècie, la morfologia (ex.: territ becllarg); l'hàbitat (ex.: àguila marina); els costums alimentaris, de creixement, etc., inclosa la planta o animal que parasita (ex.: àguila pescadora, escarabat de la patata); la zona geogràfica on habita o de la qual és originària (ex.: mallerenga de Lapònia), i la freqüència de distribució quan el primer component és comú a dues o més espècies i no hi ha altres elements definidors (comú -una, vulgar, o, si és pertinent, ibèric -a, europeu -a, etc.) (ex.: gripau comú; talpó europeu); finalment, de vegades el segon component és una adaptació d'un nom propi, generalment inclòs en el nom científic (ex.: ratapinyada de Natterer, a partir de Selysius (Myotis) nattereri).
C. NOMBRE DE FORMES DE LES DENOMINACIONS D'ANIMALS
Segons el nombre de denominacions existents per a cada espècie, es poden distingir els casos següents:
C1. Animals autòctons
(1) Animals amb una sola denominació preferent Hi ha una sola denominació en tot el domini lingüístic o bé n'hi ha una de clarament preferent (ex.: llop).
(2) Animals amb més d'una denominació La diversitat de denominacions es deu a l'existència de bases diferents segons el dialecte (ex.: guilla / guineu / rabosa), segons els parlars locals (ex.: besuc de la piga / boga-ravell / calet de la piga / pitxell), segons el registre lingüístic (ex.: ase / burro / ruc) o segons la fase de creixement, el sexe, la casta en animals socials, etc. (ex. ovella / be / xai / anyell / marrà / moltó); igualment, també hi poden haver diferències fonètiques i ortogràfiques menors, també per qüestions dialectals (ex.: cargol / caragol).
C2. Animals exòtics
(1) Animals amb denominació catalana S'hi poden distingir dos casos:
(a) Amb denominació consolidada: Tenen una denominació tradicional o bé una de clarament preferent (ex.: girafa)
(b) Amb denominació provisional: Hi ha una denominació improvisada o diverses de vacil·lants (ex.: ai-ai / aie-aie / ei-ei)
(2) Animals sense denominació catalana Són espècies que es coneixen amb el nom científic o bé amb un nom estranger (generalment, castellà o anglès) (ex.: Morelia spilotes variegata, en anglès carpet python, no té denominació en català).
D. PROBLEMES POSSIBLES DE LES DENOMINACIONS EXISTENTS
(1) Manca de precisió: En animals autòctons, una denominació es pot referir a dues espècies o més que els parlants confonen; en animals exòtics, una descripció més precisa pot obligar a diferenciar espècies abans agrupades sota una de sola.
Ex. animals autòctons: pagre (correspon a Sparus pagrus i a Sparus caeruleostictus)
Ex. animals exòtics: búfal ha donat lloc a búfal indi i búfal cafre o búfal africà
(2) Sinonímia: La tria d'una forma preferent és difícil en casos de sinonímia, que en espècies autòctones es pot deure a raons dialectals i en espècies exòtiques a adaptacions o creacions d'autors diferents.
Ex. animals autòctons: reineta / regina
Ex. animals exòtics: ocapi / okapi
(3) Homonímia: En animals autòctons, dialectes o parlars diferents poden fer servir una mateixa denominació per a espècies que els parlants distingeixen; en animals exòtics, es pot donar el mateix nom a espècies diferents que habiten zones diverses.
Ex. animals autòctons: palaia misèries correspon a Arnoglossus laterna a Tarragona i a Phrynorhombus regius en altres llocs;
Ex. animals exòtics: castor (posteriorment, castor americà i castor europeu)
(4) Manca de coherència amb el grup taxonòmic: En animals autòctons, hi ha denominacions d'espècies creades sense tenir en compte l'existència d'espècies exòtiques en el mateix grup taxonòmic.
Ex.: musaranya nana (Suncus etruscus) i musaranya menuda (Sorex minutus) com a espècies autòctones, tot i que Sorex minutissimus, espècie exòtica, té una mida encara més reduïda.
E. PROPOSTA DE DENOMINACIÓ CATALANA PREFERENT O NOVA
Per a proposar una denominació catalana, s'han de seguir dos passos:
(1) Estudiar si ja hi ha denominacions catalanes existents (i, llavors, triar-ne una com a preferent). [Vegeu la fitxa sobre la selecció de formes en les denominacions catalanes d'espècies.]
(2) En cas que no es documentin formes catalanes existents, crear-ne una de nova a partir de criteris precisos. [Vegeu la fitxa sobre la creació de formes en les denominacions catalanes d'espècies.]
A. SITUACIÓ ACTUAL
En biologia hi ha un sistema binomial de nomenclatura científica internacional fixat per Linné al s. XVIII que identifica les espècies sense ambigüitat per mitjà d'un nom genèric i un nom específic adaptats a la gramàtica llatina. En usos divulgatius, però, es procura que cada llengua tingui una nomenclatura pròpia inequívoca per als tàxons animals fins al nivell de gènere o espècie. (Per a categories inferiors, com ara subespècies, races o varietats, s'ha d'estudiar si cal una denominació pròpia, ja que sovint són útils només en àmbits d'especialitat.)
B. DENOMINACIONS D'ANIMALS EN CATALÀ
Segons el nombre d'unitats lingüístiques, es classifiquen en dos grups:
B1.Denominacions formades per una sola unitat lingüística
(1) Denominacions patrimonials: Són denominacions amb una tradició de segles, sovint aplicades a espècies autòctones però de vegades també a espècies exòtiques (ex.: mostela; lleó).
(2) Noms científics adaptats: Són denominacions que adapten el nom científic (ex.: foca, a partir del llatí phoca (antigament, en català, s'anomenava vedell marí).
(3) Denominacions autòctones: Són denominacions que adapten el nom que rep una espècie en la seva zona de distribució, sovint a través d'una llengua vehicular (ex.: uacari, a partir de la llengua tupí de l'Amazònia).
B2. Denominacions formades per més d'una unitat lingüística
Es tracta de noms formats bàsicament per dos components, amb característiques diferents.
1. Característiques del primer component
El primer component d'un nom de dues unitats sol ser:
(a) El nom popular del gènere (ex.: granota verda (Rana perezi); granota roja (Rana temporaria))
(b) El nom de la família o gènere (ex.: escurçó pirinenc (Vipera aspis); escurçó bufador (Bitis arietans), etc., perquè escurçó s'aplica als gèneres Bitis, Causus, Cerastes, Echis i Vipera.
(c) El nom d'espècies de famílies diverses però amb alguna semblança morfològica (ex.: rata cellarda, de la família dels glírids, i rata d'aigua, de la família dels micròtids).
2. Característiques del segon component
- Pel que fa a la funció gramatical, el segon component d'una denominació de més d'una unitat sol ser un adjectiu o més (ex.: territ menut sicilià), un nom introduït amb la preposició de (ex.: cargol de punxes), un nom en aposició (ex.: grua damisel·la) o bé una combinació de les possibilitats anteriors (ex.: colom antàrtic de bec gros).
- Pel que fa al significat, el segon component d'una denominació de més d'una unitat pot indicar, respecte de l'espècie, la morfologia (ex.: territ becllarg); l'hàbitat (ex.: àguila marina); els costums alimentaris, de creixement, etc., inclosa la planta o animal que parasita (ex.: àguila pescadora, escarabat de la patata); la zona geogràfica on habita o de la qual és originària (ex.: mallerenga de Lapònia), i la freqüència de distribució quan el primer component és comú a dues o més espècies i no hi ha altres elements definidors (comú -una, vulgar, o, si és pertinent, ibèric -a, europeu -a, etc.) (ex.: gripau comú; talpó europeu); finalment, de vegades el segon component és una adaptació d'un nom propi, generalment inclòs en el nom científic (ex.: ratapinyada de Natterer, a partir de Selysius (Myotis) nattereri).
C. NOMBRE DE FORMES DE LES DENOMINACIONS D'ANIMALS
Segons el nombre de denominacions existents per a cada espècie, es poden distingir els casos següents:
C1. Animals autòctons
(1) Animals amb una sola denominació preferent Hi ha una sola denominació en tot el domini lingüístic o bé n'hi ha una de clarament preferent (ex.: llop).
(2) Animals amb més d'una denominació La diversitat de denominacions es deu a l'existència de bases diferents segons el dialecte (ex.: guilla / guineu / rabosa), segons els parlars locals (ex.: besuc de la piga / boga-ravell / calet de la piga / pitxell), segons el registre lingüístic (ex.: ase / burro / ruc) o segons la fase de creixement, el sexe, la casta en animals socials, etc. (ex. ovella / be / xai / anyell / marrà / moltó); igualment, també hi poden haver diferències fonètiques i ortogràfiques menors, també per qüestions dialectals (ex.: cargol / caragol).
C2. Animals exòtics
(1) Animals amb denominació catalana S'hi poden distingir dos casos:
(a) Amb denominació consolidada: Tenen una denominació tradicional o bé una de clarament preferent (ex.: girafa)
(b) Amb denominació provisional: Hi ha una denominació improvisada o diverses de vacil·lants (ex.: ai-ai / aie-aie / ei-ei)
(2) Animals sense denominació catalana Són espècies que es coneixen amb el nom científic o bé amb un nom estranger (generalment, castellà o anglès) (ex.: Morelia spilotes variegata, en anglès carpet python, no té denominació en català).
D. PROBLEMES POSSIBLES DE LES DENOMINACIONS EXISTENTS
(1) Manca de precisió: En animals autòctons, una denominació es pot referir a dues espècies o més que els parlants confonen; en animals exòtics, una descripció més precisa pot obligar a diferenciar espècies abans agrupades sota una de sola.
Ex. animals autòctons: pagre (correspon a Sparus pagrus i a Sparus caeruleostictus)
Ex. animals exòtics: búfal ha donat lloc a búfal indi i búfal cafre o búfal africà
(2) Sinonímia: La tria d'una forma preferent és difícil en casos de sinonímia, que en espècies autòctones es pot deure a raons dialectals i en espècies exòtiques a adaptacions o creacions d'autors diferents.
Ex. animals autòctons: reineta / regina
Ex. animals exòtics: ocapi / okapi
(3) Homonímia: En animals autòctons, dialectes o parlars diferents poden fer servir una mateixa denominació per a espècies que els parlants distingeixen; en animals exòtics, es pot donar el mateix nom a espècies diferents que habiten zones diverses.
Ex. animals autòctons: palaia misèries correspon a Arnoglossus laterna a Tarragona i a Phrynorhombus regius en altres llocs;
Ex. animals exòtics: castor (posteriorment, castor americà i castor europeu)
(4) Manca de coherència amb el grup taxonòmic: En animals autòctons, hi ha denominacions d'espècies creades sense tenir en compte l'existència d'espècies exòtiques en el mateix grup taxonòmic.
Ex.: musaranya nana (Suncus etruscus) i musaranya menuda (Sorex minutus) com a espècies autòctones, tot i que Sorex minutissimus, espècie exòtica, té una mida encara més reduïda.
E. PROPOSTA DE DENOMINACIÓ CATALANA PREFERENT O NOVA
Per a proposar una denominació catalana, s'han de seguir dos passos:
(1) Estudiar si ja hi ha denominacions catalanes existents (i, llavors, triar-ne una com a preferent). [Vegeu la fitxa sobre la selecció de formes en les denominacions catalanes d'espècies.]
(2) En cas que no es documentin formes catalanes existents, crear-ne una de nova a partir de criteris precisos. [Vegeu la fitxa sobre la creació de formes en les denominacions catalanes d'espècies.]
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats
0 CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats
<Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats
- ca Denominació d'una sola unitat autòctona: uacari (EXEMPLE), n m
- ca Denominació d'una sola unitat basada en nom científic: foca (EXEMPLE), n f
- ca Denominació d'una sola unitat patrimonial: mostela (EXEMPLE), n f
- ca Denominació de més d'una unitat amb base de família o gènere: escurçó pirinenc (EXEMPLE), n m
- ca Denominació de més d'una unitat amb base per semblança morfològica: rata cellarda (EXEMPLE), n f
- ca Denominació de més d'una unitat amb base popular: granota verda (EXEMPLE), n f
- ca Denominació de més d'una unitat amb complement adjectiu: territ menut sicilià (EXEMPLE), n m
- ca Denominació de més d'una unitat amb complement de nom en aposició: grua damisel·la (EXEMPLE), n f
- ca Denominació de més d'una unitat amb complement del nom: cargol de punxes (EXEMPLE), n m
- ca Denominació de més d'una unitat amb complement variat: colom antàrtic de bec gros (EXEMPLE), n m
- ca Denominació de més d'una unitat amb referència a l'hàbitat: àguila marina (EXEMPLE), n f
- ca Denominació de més d'una unitat amb referència a la freqüència de distribució: gripau comú (EXEMPLE), n m
- ca Denominació de més d'una unitat amb referència a la morfologia: territ becllarg (EXEMPLE), n m
- ca Denominació de més d'una unitat amb referència a un nom propi: ratapinyada de Natterer (EXEMPLE), n f
- ca Denominació de més d'una unitat amb referència a zona geogràfica: mallerenga de Lapònia (EXEMPLE), n f
- ca Denominació de més d'una unitat amb referència als costums: escarabat de la patata (EXEMPLE), n m
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació, la selecció i la creació de denominacions d'animals al català:
A. SITUACIÓ ACTUAL
En biologia hi ha un sistema binomial de nomenclatura científica internacional fixat per Linné al s. XVIII que identifica les espècies sense ambigüitat per mitjà d'un nom genèric i un nom específic adaptats a la gramàtica llatina. En usos divulgatius, però, es procura que cada llengua tingui una nomenclatura pròpia inequívoca per als tàxons animals fins al nivell de gènere o espècie. (Per a categories inferiors, com ara subespècies, races o varietats, s'ha d'estudiar si cal una denominació pròpia, ja que sovint són útils només en àmbits d'especialitat.)
B. DENOMINACIONS D'ANIMALS EN CATALÀ
Segons el nombre d'unitats lingüístiques, es classifiquen en dos grups:
B1.Denominacions formades per una sola unitat lingüística
(1) Denominacions patrimonials: Són denominacions amb una tradició de segles, sovint aplicades a espècies autòctones però de vegades també a espècies exòtiques (ex.: mostela; lleó).
(2) Noms científics adaptats: Són denominacions que adapten el nom científic (ex.: foca, a partir del llatí phoca (antigament, en català, s'anomenava vedell marí).
(3) Denominacions autòctones: Són denominacions que adapten el nom que rep una espècie en la seva zona de distribució, sovint a través d'una llengua vehicular (ex.: uacari, a partir de la llengua tupí de l'Amazònia).
B2. Denominacions formades per més d'una unitat lingüística
Es tracta de noms formats bàsicament per dos components, amb característiques diferents.
1. Característiques del primer component
El primer component d'un nom de dues unitats sol ser:
(a) El nom popular del gènere (ex.: granota verda (Rana perezi); granota roja (Rana temporaria))
(b) El nom de la família o gènere (ex.: escurçó pirinenc (Vipera aspis); escurçó bufador (Bitis arietans), etc., perquè escurçó s'aplica als gèneres Bitis, Causus, Cerastes, Echis i Vipera.
(c) El nom d'espècies de famílies diverses però amb alguna semblança morfològica (ex.: rata cellarda, de la família dels glírids, i rata d'aigua, de la família dels micròtids).
2. Característiques del segon component
- Pel que fa a la funció gramatical, el segon component d'una denominació de més d'una unitat sol ser un adjectiu o més (ex.: territ menut sicilià), un nom introduït amb la preposició de (ex.: cargol de punxes), un nom en aposició (ex.: grua damisel·la) o bé una combinació de les possibilitats anteriors (ex.: colom antàrtic de bec gros).
- Pel que fa al significat, el segon component d'una denominació de més d'una unitat pot indicar, respecte de l'espècie, la morfologia (ex.: territ becllarg); l'hàbitat (ex.: àguila marina); els costums alimentaris, de creixement, etc., inclosa la planta o animal que parasita (ex.: àguila pescadora, escarabat de la patata); la zona geogràfica on habita o de la qual és originària (ex.: mallerenga de Lapònia), i la freqüència de distribució quan el primer component és comú a dues o més espècies i no hi ha altres elements definidors (comú -una, vulgar, o, si és pertinent, ibèric -a, europeu -a, etc.) (ex.: gripau comú; talpó europeu); finalment, de vegades el segon component és una adaptació d'un nom propi, generalment inclòs en el nom científic (ex.: ratapinyada de Natterer, a partir de Selysius (Myotis) nattereri).
C. NOMBRE DE FORMES DE LES DENOMINACIONS D'ANIMALS
Segons el nombre de denominacions existents per a cada espècie, es poden distingir els casos següents:
C1. Animals autòctons
(1) Animals amb una sola denominació preferent Hi ha una sola denominació en tot el domini lingüístic o bé n'hi ha una de clarament preferent (ex.: llop).
(2) Animals amb més d'una denominació La diversitat de denominacions es deu a l'existència de bases diferents segons el dialecte (ex.: guilla / guineu / rabosa), segons els parlars locals (ex.: besuc de la piga / boga-ravell / calet de la piga / pitxell), segons el registre lingüístic (ex.: ase / burro / ruc) o segons la fase de creixement, el sexe, la casta en animals socials, etc. (ex. ovella / be / xai / anyell / marrà / moltó); igualment, també hi poden haver diferències fonètiques i ortogràfiques menors, també per qüestions dialectals (ex.: cargol / caragol).
C2. Animals exòtics
(1) Animals amb denominació catalana S'hi poden distingir dos casos:
(a) Amb denominació consolidada: Tenen una denominació tradicional o bé una de clarament preferent (ex.: girafa)
(b) Amb denominació provisional: Hi ha una denominació improvisada o diverses de vacil·lants (ex.: ai-ai / aie-aie / ei-ei)
(2) Animals sense denominació catalana Són espècies que es coneixen amb el nom científic o bé amb un nom estranger (generalment, castellà o anglès) (ex.: Morelia spilotes variegata, en anglès carpet python, no té denominació en català).
D. PROBLEMES POSSIBLES DE LES DENOMINACIONS EXISTENTS
(1) Manca de precisió: En animals autòctons, una denominació es pot referir a dues espècies o més que els parlants confonen; en animals exòtics, una descripció més precisa pot obligar a diferenciar espècies abans agrupades sota una de sola.
Ex. animals autòctons: pagre (correspon a Sparus pagrus i a Sparus caeruleostictus)
Ex. animals exòtics: búfal ha donat lloc a búfal indi i búfal cafre o búfal africà
(2) Sinonímia: La tria d'una forma preferent és difícil en casos de sinonímia, que en espècies autòctones es pot deure a raons dialectals i en espècies exòtiques a adaptacions o creacions d'autors diferents.
Ex. animals autòctons: reineta / regina
Ex. animals exòtics: ocapi / okapi
(3) Homonímia: En animals autòctons, dialectes o parlars diferents poden fer servir una mateixa denominació per a espècies que els parlants distingeixen; en animals exòtics, es pot donar el mateix nom a espècies diferents que habiten zones diverses.
Ex. animals autòctons: palaia misèries correspon a Arnoglossus laterna a Tarragona i a Phrynorhombus regius en altres llocs;
Ex. animals exòtics: castor (posteriorment, castor americà i castor europeu)
(4) Manca de coherència amb el grup taxonòmic: En animals autòctons, hi ha denominacions d'espècies creades sense tenir en compte l'existència d'espècies exòtiques en el mateix grup taxonòmic.
Ex.: musaranya nana (Suncus etruscus) i musaranya menuda (Sorex minutus) com a espècies autòctones, tot i que Sorex minutissimus, espècie exòtica, té una mida encara més reduïda.
E. PROPOSTA DE DENOMINACIÓ CATALANA PREFERENT O NOVA
Per a proposar una denominació catalana, s'han de seguir dos passos:
(1) Estudiar si ja hi ha denominacions catalanes existents (i, llavors, triar-ne una com a preferent). [Vegeu la fitxa sobre la selecció de formes en les denominacions catalanes d'espècies.]
(2) En cas que no es documentin formes catalanes existents, crear-ne una de nova a partir de criteris precisos. [Vegeu la fitxa sobre la creació de formes en les denominacions catalanes d'espècies.]
A. SITUACIÓ ACTUAL
En biologia hi ha un sistema binomial de nomenclatura científica internacional fixat per Linné al s. XVIII que identifica les espècies sense ambigüitat per mitjà d'un nom genèric i un nom específic adaptats a la gramàtica llatina. En usos divulgatius, però, es procura que cada llengua tingui una nomenclatura pròpia inequívoca per als tàxons animals fins al nivell de gènere o espècie. (Per a categories inferiors, com ara subespècies, races o varietats, s'ha d'estudiar si cal una denominació pròpia, ja que sovint són útils només en àmbits d'especialitat.)
B. DENOMINACIONS D'ANIMALS EN CATALÀ
Segons el nombre d'unitats lingüístiques, es classifiquen en dos grups:
B1.Denominacions formades per una sola unitat lingüística
(1) Denominacions patrimonials: Són denominacions amb una tradició de segles, sovint aplicades a espècies autòctones però de vegades també a espècies exòtiques (ex.: mostela; lleó).
(2) Noms científics adaptats: Són denominacions que adapten el nom científic (ex.: foca, a partir del llatí phoca (antigament, en català, s'anomenava vedell marí).
(3) Denominacions autòctones: Són denominacions que adapten el nom que rep una espècie en la seva zona de distribució, sovint a través d'una llengua vehicular (ex.: uacari, a partir de la llengua tupí de l'Amazònia).
B2. Denominacions formades per més d'una unitat lingüística
Es tracta de noms formats bàsicament per dos components, amb característiques diferents.
1. Característiques del primer component
El primer component d'un nom de dues unitats sol ser:
(a) El nom popular del gènere (ex.: granota verda (Rana perezi); granota roja (Rana temporaria))
(b) El nom de la família o gènere (ex.: escurçó pirinenc (Vipera aspis); escurçó bufador (Bitis arietans), etc., perquè escurçó s'aplica als gèneres Bitis, Causus, Cerastes, Echis i Vipera.
(c) El nom d'espècies de famílies diverses però amb alguna semblança morfològica (ex.: rata cellarda, de la família dels glírids, i rata d'aigua, de la família dels micròtids).
2. Característiques del segon component
- Pel que fa a la funció gramatical, el segon component d'una denominació de més d'una unitat sol ser un adjectiu o més (ex.: territ menut sicilià), un nom introduït amb la preposició de (ex.: cargol de punxes), un nom en aposició (ex.: grua damisel·la) o bé una combinació de les possibilitats anteriors (ex.: colom antàrtic de bec gros).
- Pel que fa al significat, el segon component d'una denominació de més d'una unitat pot indicar, respecte de l'espècie, la morfologia (ex.: territ becllarg); l'hàbitat (ex.: àguila marina); els costums alimentaris, de creixement, etc., inclosa la planta o animal que parasita (ex.: àguila pescadora, escarabat de la patata); la zona geogràfica on habita o de la qual és originària (ex.: mallerenga de Lapònia), i la freqüència de distribució quan el primer component és comú a dues o més espècies i no hi ha altres elements definidors (comú -una, vulgar, o, si és pertinent, ibèric -a, europeu -a, etc.) (ex.: gripau comú; talpó europeu); finalment, de vegades el segon component és una adaptació d'un nom propi, generalment inclòs en el nom científic (ex.: ratapinyada de Natterer, a partir de Selysius (Myotis) nattereri).
C. NOMBRE DE FORMES DE LES DENOMINACIONS D'ANIMALS
Segons el nombre de denominacions existents per a cada espècie, es poden distingir els casos següents:
C1. Animals autòctons
(1) Animals amb una sola denominació preferent Hi ha una sola denominació en tot el domini lingüístic o bé n'hi ha una de clarament preferent (ex.: llop).
(2) Animals amb més d'una denominació La diversitat de denominacions es deu a l'existència de bases diferents segons el dialecte (ex.: guilla / guineu / rabosa), segons els parlars locals (ex.: besuc de la piga / boga-ravell / calet de la piga / pitxell), segons el registre lingüístic (ex.: ase / burro / ruc) o segons la fase de creixement, el sexe, la casta en animals socials, etc. (ex. ovella / be / xai / anyell / marrà / moltó); igualment, també hi poden haver diferències fonètiques i ortogràfiques menors, també per qüestions dialectals (ex.: cargol / caragol).
C2. Animals exòtics
(1) Animals amb denominació catalana S'hi poden distingir dos casos:
(a) Amb denominació consolidada: Tenen una denominació tradicional o bé una de clarament preferent (ex.: girafa)
(b) Amb denominació provisional: Hi ha una denominació improvisada o diverses de vacil·lants (ex.: ai-ai / aie-aie / ei-ei)
(2) Animals sense denominació catalana Són espècies que es coneixen amb el nom científic o bé amb un nom estranger (generalment, castellà o anglès) (ex.: Morelia spilotes variegata, en anglès carpet python, no té denominació en català).
D. PROBLEMES POSSIBLES DE LES DENOMINACIONS EXISTENTS
(1) Manca de precisió: En animals autòctons, una denominació es pot referir a dues espècies o més que els parlants confonen; en animals exòtics, una descripció més precisa pot obligar a diferenciar espècies abans agrupades sota una de sola.
Ex. animals autòctons: pagre (correspon a Sparus pagrus i a Sparus caeruleostictus)
Ex. animals exòtics: búfal ha donat lloc a búfal indi i búfal cafre o búfal africà
(2) Sinonímia: La tria d'una forma preferent és difícil en casos de sinonímia, que en espècies autòctones es pot deure a raons dialectals i en espècies exòtiques a adaptacions o creacions d'autors diferents.
Ex. animals autòctons: reineta / regina
Ex. animals exòtics: ocapi / okapi
(3) Homonímia: En animals autòctons, dialectes o parlars diferents poden fer servir una mateixa denominació per a espècies que els parlants distingeixen; en animals exòtics, es pot donar el mateix nom a espècies diferents que habiten zones diverses.
Ex. animals autòctons: palaia misèries correspon a Arnoglossus laterna a Tarragona i a Phrynorhombus regius en altres llocs;
Ex. animals exòtics: castor (posteriorment, castor americà i castor europeu)
(4) Manca de coherència amb el grup taxonòmic: En animals autòctons, hi ha denominacions d'espècies creades sense tenir en compte l'existència d'espècies exòtiques en el mateix grup taxonòmic.
Ex.: musaranya nana (Suncus etruscus) i musaranya menuda (Sorex minutus) com a espècies autòctones, tot i que Sorex minutissimus, espècie exòtica, té una mida encara més reduïda.
E. PROPOSTA DE DENOMINACIÓ CATALANA PREFERENT O NOVA
Per a proposar una denominació catalana, s'han de seguir dos passos:
(1) Estudiar si ja hi ha denominacions catalanes existents (i, llavors, triar-ne una com a preferent). [Vegeu la fitxa sobre la selecció de formes en les denominacions catalanes d'espècies.]
(2) En cas que no es documentin formes catalanes existents, crear-ne una de nova a partir de criteris precisos. [Vegeu la fitxa sobre la creació de formes en les denominacions catalanes d'espècies.]
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació
0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació
- ca A1. Formes descriptives d'ús internacional: cavall paso fino (EXEMPLE), n m
- ca A1. Formes descriptives d'ús internacional: gat bobtail japonès (EXEMPLE), n m
- ca A1. Formes descriptives d'ús internacional: gos bullmastiff (EXEMPLE), n m
- ca A1. Formes descriptives d'ús internacional: porc lampinyo (EXCEPCIÓ), n m
- ca A2. Formes descriptives que delimiten variants: gos schnauzer gegant (EXEMPLE), n m
- ca A2. Formes descriptives que delimiten variants: vaca shorthon de llet (EXEMPLE), n f
- ca B. Majúscula en nom propi de complement: cavall Camarga (EXEMPLE), n m
- ca B. Majúscula en nom propi de complement: gallina Prat (EXEMPLE), n f
- ca B. Minúscula en nom propi de base: camarga (EXEMPLE), n m
- ca B. Minúscula en nom propi de base: prat (EXEMPLE), n f
- ca C. Ordenació en manlleus no adaptats: gordon setter (EXEMPLE), n m
- ca C. Ordenació en manlleus que s'adapten: setter irlandès (EXEMPLE), n m
- ca C. Ordenació en manlleus que tenen nom propi: terrier de Yorkshire (EXEMPLE), n m
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació dels noms de les diverses races d'animals domèstics al català, pel que fa al tractament dels manlleus descriptius, la utilització de majúscules i minúscules i l'ordenació interna dels noms:
A. TRADUCCIÓ DE FORMES DESCRIPTIVES
A.1 Formes d'ús internacional
En general es mantenen les formes de les denominacions que descriuen característiques de la raça quan són d'ús internacional. (Per al cas dels gentilicis, vegeu la fitxa CRITERI Denominació de races domèstiques (1).)
Ex.: (ànec) kaki Campbell; (ase) americà Mammoth Jack; (cavall) paso fino; (conill) chamois de Turíngia; (gat) bobtail japonès; (gos) bullmastiff; (haca) acchetta sarda; (ovella) milchschaf; (porc) edelschwein alemany; (vaca) retinta andalusa
Excepció: porc lampinyo (en comptes de porc lampiño); porc entrepelat (en comptes de porc entrepelado); porc camús vitorià (en comptes de porc chato vitorià)
[Per l'absència d'algunes grafies en català, per la proximitat entre català i castellà i per tradició.]
Tots aquests manlleus mantenen la grafia original, excepte si estan recollits en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex.: pòinter (en anglès, pointer)
A2. Delimitació de variant
En canvi, es tradueixen els sintagmes que delimiten una variant d'una raça per mitjà d'una característica física.
Ex.: gos schnauzer gegant - gos schnauzer nan (variants de la raça schnauzer); vaca shorthon de llet (en anglès, Milking Shorthorn); vaca Hereford escornada (en anglès, Polled Hereford)
En cas de coexistència d'una forma amb manlleu descriptiu i una forma adaptada al català, es dona prioritat a la forma adaptada.
Ex.: Welsh poni / poni gal·lès --> poni gal·lès; Kentucky Saddlebred / cavall de sella americà --> cavall de sella americà; Missouri Fox Trotting / trotador de Missouri --> trotador de Missouri
B. MAJÚSCULES I MINÚSCULES
Les denominacions completes de races s'escriuen amb minúscula inicial.
Pel que fa als noms propis, tenen un tractament singular:
- S'escriuen amb majúscula inicial quan no funcionen sols sinó que tenen davant el nom referit al tipus d'animal, una característica de la raça, etc.
Ex.: ànec Orpington; cavall Camarga; conill Beveren; gallina Prat; ovella Hampshire; porc Berkshire; vaca Durham
- S'escriuen amb minúscula inicial quan funcionen tots sols en el discurs.
Ex.: un orpington; un camarga; un beveren; una prat; una hampshire; un berkshire; una durham
C. ORDENACIÓ INTERNA DE PARAULES
L'ordenació interna de les diverses paraules que componen una denominació de raça domèstica depèn del grau d'adaptació de la denominació:
(1) Quan s'agafa una denominació estrangera sense adaptar, es manté l'ordre de la llengua original.
Ex.: gordon setter (anglès, Gordon Setter)
(2) Quan se'n tradueix un gentilici o una característica al català, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: setter anglès (anglès, English Setter); setter irlandès (anglès, Irish Setter)
(3) Quan contenen un nom propi, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: terrier de Yorkshire (anglès, Yorkshire Terrier)
A. TRADUCCIÓ DE FORMES DESCRIPTIVES
A.1 Formes d'ús internacional
En general es mantenen les formes de les denominacions que descriuen característiques de la raça quan són d'ús internacional. (Per al cas dels gentilicis, vegeu la fitxa CRITERI Denominació de races domèstiques (1).)
Ex.: (ànec) kaki Campbell; (ase) americà Mammoth Jack; (cavall) paso fino; (conill) chamois de Turíngia; (gat) bobtail japonès; (gos) bullmastiff; (haca) acchetta sarda; (ovella) milchschaf; (porc) edelschwein alemany; (vaca) retinta andalusa
Excepció: porc lampinyo (en comptes de porc lampiño); porc entrepelat (en comptes de porc entrepelado); porc camús vitorià (en comptes de porc chato vitorià)
[Per l'absència d'algunes grafies en català, per la proximitat entre català i castellà i per tradició.]
Tots aquests manlleus mantenen la grafia original, excepte si estan recollits en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex.: pòinter (en anglès, pointer)
A2. Delimitació de variant
En canvi, es tradueixen els sintagmes que delimiten una variant d'una raça per mitjà d'una característica física.
Ex.: gos schnauzer gegant - gos schnauzer nan (variants de la raça schnauzer); vaca shorthon de llet (en anglès, Milking Shorthorn); vaca Hereford escornada (en anglès, Polled Hereford)
En cas de coexistència d'una forma amb manlleu descriptiu i una forma adaptada al català, es dona prioritat a la forma adaptada.
Ex.: Welsh poni / poni gal·lès --> poni gal·lès; Kentucky Saddlebred / cavall de sella americà --> cavall de sella americà; Missouri Fox Trotting / trotador de Missouri --> trotador de Missouri
B. MAJÚSCULES I MINÚSCULES
Les denominacions completes de races s'escriuen amb minúscula inicial.
Pel que fa als noms propis, tenen un tractament singular:
- S'escriuen amb majúscula inicial quan no funcionen sols sinó que tenen davant el nom referit al tipus d'animal, una característica de la raça, etc.
Ex.: ànec Orpington; cavall Camarga; conill Beveren; gallina Prat; ovella Hampshire; porc Berkshire; vaca Durham
- S'escriuen amb minúscula inicial quan funcionen tots sols en el discurs.
Ex.: un orpington; un camarga; un beveren; una prat; una hampshire; un berkshire; una durham
C. ORDENACIÓ INTERNA DE PARAULES
L'ordenació interna de les diverses paraules que componen una denominació de raça domèstica depèn del grau d'adaptació de la denominació:
(1) Quan s'agafa una denominació estrangera sense adaptar, es manté l'ordre de la llengua original.
Ex.: gordon setter (anglès, Gordon Setter)
(2) Quan se'n tradueix un gentilici o una característica al català, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: setter anglès (anglès, English Setter); setter irlandès (anglès, Irish Setter)
(3) Quan contenen un nom propi, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: terrier de Yorkshire (anglès, Yorkshire Terrier)
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació de races d'animals domèstics en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-races-animals-domestics.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació
0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació
- ca A1. Formes descriptives d'ús internacional: cavall paso fino (EXEMPLE), n m
- ca A1. Formes descriptives d'ús internacional: gat bobtail japonès (EXEMPLE), n m
- ca A1. Formes descriptives d'ús internacional: gos bullmastiff (EXEMPLE), n m
- ca A1. Formes descriptives d'ús internacional: porc lampinyo (EXCEPCIÓ), n m
- ca A2. Formes descriptives que delimiten variants: gos schnauzer gegant (EXEMPLE), n m
- ca A2. Formes descriptives que delimiten variants: vaca shorthon de llet (EXEMPLE), n f
- ca B. Majúscula en nom propi de complement: cavall Camarga (EXEMPLE), n m
- ca B. Majúscula en nom propi de complement: gallina Prat (EXEMPLE), n f
- ca B. Minúscula en nom propi de base: camarga (EXEMPLE), n m
- ca B. Minúscula en nom propi de base: prat (EXEMPLE), n f
- ca C. Ordenació en manlleus no adaptats: gordon setter (EXEMPLE), n m
- ca C. Ordenació en manlleus que s'adapten: setter irlandès (EXEMPLE), n m
- ca C. Ordenació en manlleus que tenen nom propi: terrier de Yorkshire (EXEMPLE), n m
<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Ramaderia>
Definició
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació dels noms de les diverses races d'animals domèstics al català, pel que fa al tractament dels manlleus descriptius, la utilització de majúscules i minúscules i l'ordenació interna dels noms:
A. TRADUCCIÓ DE FORMES DESCRIPTIVES
A.1 Formes d'ús internacional
En general es mantenen les formes de les denominacions que descriuen característiques de la raça quan són d'ús internacional. (Per al cas dels gentilicis, vegeu la fitxa CRITERI Denominació de races domèstiques (1).)
Ex.: (ànec) kaki Campbell; (ase) americà Mammoth Jack; (cavall) paso fino; (conill) chamois de Turíngia; (gat) bobtail japonès; (gos) bullmastiff; (haca) acchetta sarda; (ovella) milchschaf; (porc) edelschwein alemany; (vaca) retinta andalusa
Excepció: porc lampinyo (en comptes de porc lampiño); porc entrepelat (en comptes de porc entrepelado); porc camús vitorià (en comptes de porc chato vitorià)
[Per l'absència d'algunes grafies en català, per la proximitat entre català i castellà i per tradició.]
Tots aquests manlleus mantenen la grafia original, excepte si estan recollits en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex.: pòinter (en anglès, pointer)
A2. Delimitació de variant
En canvi, es tradueixen els sintagmes que delimiten una variant d'una raça per mitjà d'una característica física.
Ex.: gos schnauzer gegant - gos schnauzer nan (variants de la raça schnauzer); vaca shorthon de llet (en anglès, Milking Shorthorn); vaca Hereford escornada (en anglès, Polled Hereford)
En cas de coexistència d'una forma amb manlleu descriptiu i una forma adaptada al català, es dona prioritat a la forma adaptada.
Ex.: Welsh poni / poni gal·lès --> poni gal·lès; Kentucky Saddlebred / cavall de sella americà --> cavall de sella americà; Missouri Fox Trotting / trotador de Missouri --> trotador de Missouri
B. MAJÚSCULES I MINÚSCULES
Les denominacions completes de races s'escriuen amb minúscula inicial.
Pel que fa als noms propis, tenen un tractament singular:
- S'escriuen amb majúscula inicial quan no funcionen sols sinó que tenen davant el nom referit al tipus d'animal, una característica de la raça, etc.
Ex.: ànec Orpington; cavall Camarga; conill Beveren; gallina Prat; ovella Hampshire; porc Berkshire; vaca Durham
- S'escriuen amb minúscula inicial quan funcionen tots sols en el discurs.
Ex.: un orpington; un camarga; un beveren; una prat; una hampshire; un berkshire; una durham
C. ORDENACIÓ INTERNA DE PARAULES
L'ordenació interna de les diverses paraules que componen una denominació de raça domèstica depèn del grau d'adaptació de la denominació:
(1) Quan s'agafa una denominació estrangera sense adaptar, es manté l'ordre de la llengua original.
Ex.: gordon setter (anglès, Gordon Setter)
(2) Quan se'n tradueix un gentilici o una característica al català, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: setter anglès (anglès, English Setter); setter irlandès (anglès, Irish Setter)
(3) Quan contenen un nom propi, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: terrier de Yorkshire (anglès, Yorkshire Terrier)
A. TRADUCCIÓ DE FORMES DESCRIPTIVES
A.1 Formes d'ús internacional
En general es mantenen les formes de les denominacions que descriuen característiques de la raça quan són d'ús internacional. (Per al cas dels gentilicis, vegeu la fitxa CRITERI Denominació de races domèstiques (1).)
Ex.: (ànec) kaki Campbell; (ase) americà Mammoth Jack; (cavall) paso fino; (conill) chamois de Turíngia; (gat) bobtail japonès; (gos) bullmastiff; (haca) acchetta sarda; (ovella) milchschaf; (porc) edelschwein alemany; (vaca) retinta andalusa
Excepció: porc lampinyo (en comptes de porc lampiño); porc entrepelat (en comptes de porc entrepelado); porc camús vitorià (en comptes de porc chato vitorià)
[Per l'absència d'algunes grafies en català, per la proximitat entre català i castellà i per tradició.]
Tots aquests manlleus mantenen la grafia original, excepte si estan recollits en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex.: pòinter (en anglès, pointer)
A2. Delimitació de variant
En canvi, es tradueixen els sintagmes que delimiten una variant d'una raça per mitjà d'una característica física.
Ex.: gos schnauzer gegant - gos schnauzer nan (variants de la raça schnauzer); vaca shorthon de llet (en anglès, Milking Shorthorn); vaca Hereford escornada (en anglès, Polled Hereford)
En cas de coexistència d'una forma amb manlleu descriptiu i una forma adaptada al català, es dona prioritat a la forma adaptada.
Ex.: Welsh poni / poni gal·lès --> poni gal·lès; Kentucky Saddlebred / cavall de sella americà --> cavall de sella americà; Missouri Fox Trotting / trotador de Missouri --> trotador de Missouri
B. MAJÚSCULES I MINÚSCULES
Les denominacions completes de races s'escriuen amb minúscula inicial.
Pel que fa als noms propis, tenen un tractament singular:
- S'escriuen amb majúscula inicial quan no funcionen sols sinó que tenen davant el nom referit al tipus d'animal, una característica de la raça, etc.
Ex.: ànec Orpington; cavall Camarga; conill Beveren; gallina Prat; ovella Hampshire; porc Berkshire; vaca Durham
- S'escriuen amb minúscula inicial quan funcionen tots sols en el discurs.
Ex.: un orpington; un camarga; un beveren; una prat; una hampshire; un berkshire; una durham
C. ORDENACIÓ INTERNA DE PARAULES
L'ordenació interna de les diverses paraules que componen una denominació de raça domèstica depèn del grau d'adaptació de la denominació:
(1) Quan s'agafa una denominació estrangera sense adaptar, es manté l'ordre de la llengua original.
Ex.: gordon setter (anglès, Gordon Setter)
(2) Quan se'n tradueix un gentilici o una característica al català, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: setter anglès (anglès, English Setter); setter irlandès (anglès, Irish Setter)
(3) Quan contenen un nom propi, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: terrier de Yorkshire (anglès, Yorkshire Terrier)
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació de races d'animals domèstics en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-races-animals-domestics.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques
0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques
- ca A1. Norma general per a totes les varietats vitivinícoles: mandó (EXEMPLE), n m
- ca A2. Norma general per a les variants locals de denominacions vitivinícoles: gironet (EXEMPLE), n m
- ca A2. Norma general per a les variants locals de denominacions vitivinícoles: moscatell romà (EXEMPLE), n m
- ca A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals amb reconeixement legal: cartoixà (EXCEPCIÓ), n m
- ca A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals amb reconeixement legal: marseguera (EXCEPCIÓ), n m/f
- ca A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals de zona de producció: lledoner blanc (EXCEPCIÓ), n m
- ca A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals de zona de producció: pansa blanca (EXCEPCIÓ), n m/f
- ca A3. Norma general sobre variants de pronúncia de denominacions vitivinícoles: granatxa (EXEMPLE), n f
- ca A4. Norma general sobre variants ortogràfiques de denominacions vitivinícoles: *bobal (EXEMPLE)
- ca B. Prevalença de la denominació vitivinícola desenvolupada: cabernet sauvignon (EXEMPLE), n m
- ca B. Prevalença de la denominació vitivinícola desenvolupada: garnatxa negra (EXEMPLE), n m/f
- ca C. Desestimació de denominacions vitivinícoles d'altres llengües si hi ha forma catalana: *cot (EXEMPLE)
- ca C. Desestimació de denominacions vitivinícoles d'altres llengües si hi ha forma catalana: *tempranillo (EXEMPLE)
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
Els noms de les varietats vitivinícoles poden plantejar dubtes en català pel que fa a l'atribució del gènere, l'ús de majúscules i minúscules, la inclusió de la sinonímia i la grafia dels manlleus.
Amb relació a la inclusió de la sinonímia, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. NORMA GENERAL
En una llista amb voluntat estandarditzadora, es recomana:
A1. Establir una única forma com a denominació principal de cada varietat i atribuir un valor complementari a les altres formes que tinguin una certa extensió.
Ex.: mandó - sin. compl. garró; chenin - sin. compl. chenin blanc
Excepció única: carinyena - samsó [considerades sinònims absoluts per recomanació dels especialistes i per les restriccions legals sobre carinyena]
A2. Recollir en una nota les denominacions considerades poc esteses o locals.
Ex.: gironet (en la nota de garnatxa negra); mataró (en la nota de monestrell); moscatell romà (en la nota de moscatell d'Alexandria)
. Excepció 1: Les formes documentades en textos legals es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: marseguera (sinònim complementari de sumoll blanc); cartoixà (sinònim complementari de xarel·lo)
. Excepció 2: Les formes utilitzades en les zones de producció més habituals de la varietat es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: lledoner blanc (forma de l'Empordà per a la garnatxa blanca); pansa blanca (forma d'Alella per al xarel·lo)
A3. Recollir en una nota les variants que reflecteixen una pronúncia diferent d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: granatxa, vernassa i vernatxa, recollides en la nota de garnatxa
A4. No recollir les variants només ortogràfiques (sense reflex en la pronúncia) d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: *garnatja no es recull com a variant de garnatxa; *bobal no es recull com a variant de boval
B. SINONÍMIA ENTRE UNA FORMA COMPLEXA I UNA FORMA ESCURÇADA
En cas de coexistència de dues formes amb la mateixa base, l'una amb complement i l'altra sense, es dona prioritat a la forma amb complement si es pot considerar que el complement hi aporta precisió.
Ex.: cabernet sauvignon és forma principal respecte a cabernet (perquè també hi ha cabernet franc); garnatxa negra és forma principal respecte a garnatxa (perquè també hi ha garnatxa blanca, garnatxa peluda, garnatxa roja i garnatxa tintorera)
Excepció única: chenin i chenin blanc són sinònims absoluts (perquè la varietat negra no es conrea a Catalunya)
C. FORMES D'ALTRES LLENGÜES
No es recullen com a formes catalanes les formes preses d'altres llengües quan coexisteixen amb formes tradicionals catalanes. Aquestes formes no catalanes es documenten com a equivalents de la llengua en qüestió.
Ex.: *viura només es recull com a equivalent castellà del macabeu; *graciano, com a equivalent castellà del morastell; tempranillo, com a equivalent castellà de l'ull de llebre; cot, com a equivalent francès del malbec
Amb relació a la inclusió de la sinonímia, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. NORMA GENERAL
En una llista amb voluntat estandarditzadora, es recomana:
A1. Establir una única forma com a denominació principal de cada varietat i atribuir un valor complementari a les altres formes que tinguin una certa extensió.
Ex.: mandó - sin. compl. garró; chenin - sin. compl. chenin blanc
Excepció única: carinyena - samsó [considerades sinònims absoluts per recomanació dels especialistes i per les restriccions legals sobre carinyena]
A2. Recollir en una nota les denominacions considerades poc esteses o locals.
Ex.: gironet (en la nota de garnatxa negra); mataró (en la nota de monestrell); moscatell romà (en la nota de moscatell d'Alexandria)
. Excepció 1: Les formes documentades en textos legals es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: marseguera (sinònim complementari de sumoll blanc); cartoixà (sinònim complementari de xarel·lo)
. Excepció 2: Les formes utilitzades en les zones de producció més habituals de la varietat es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: lledoner blanc (forma de l'Empordà per a la garnatxa blanca); pansa blanca (forma d'Alella per al xarel·lo)
A3. Recollir en una nota les variants que reflecteixen una pronúncia diferent d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: granatxa, vernassa i vernatxa, recollides en la nota de garnatxa
A4. No recollir les variants només ortogràfiques (sense reflex en la pronúncia) d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: *garnatja no es recull com a variant de garnatxa; *bobal no es recull com a variant de boval
B. SINONÍMIA ENTRE UNA FORMA COMPLEXA I UNA FORMA ESCURÇADA
En cas de coexistència de dues formes amb la mateixa base, l'una amb complement i l'altra sense, es dona prioritat a la forma amb complement si es pot considerar que el complement hi aporta precisió.
Ex.: cabernet sauvignon és forma principal respecte a cabernet (perquè també hi ha cabernet franc); garnatxa negra és forma principal respecte a garnatxa (perquè també hi ha garnatxa blanca, garnatxa peluda, garnatxa roja i garnatxa tintorera)
Excepció única: chenin i chenin blanc són sinònims absoluts (perquè la varietat negra no es conrea a Catalunya)
C. FORMES D'ALTRES LLENGÜES
No es recullen com a formes catalanes les formes preses d'altres llengües quan coexisteixen amb formes tradicionals catalanes. Aquestes formes no catalanes es documenten com a equivalents de la llengua en qüestió.
Ex.: *viura només es recull com a equivalent castellà del macabeu; *graciano, com a equivalent castellà del morastell; tempranillo, com a equivalent castellà de l'ull de llebre; cot, com a equivalent francès del malbec
Nota
-
1. Per a l'aplicació d'aquests criteris de sinonímia a les varietats vitivinícoles catalanes, el Consell Supervisor del TERMCAT s'ha basat en les recomanacions dels especialistes i la llista de varietats autoritzades a Catalunya pel Reial Decret 740/2015-CA.
. Això ha permès resoldre dos grans inconvenients de la sinonímia:
(1) La dificultat d'establir l'equivalència real de diverses formes, ja que n'hi ha que són considerades designacions sinònimes per algunes fonts i designacions de varietats diferents per d'altres.
(2) L'existència de moltes denominacions diferents per a determinades variants.
Ex.: garnatxa negra = garnatxa = granatxa = vernassa = vernatxa = gironet = lledoner negre - 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus.
- 3. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques
0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques
<Alimentació. Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques
- ca A1. Norma general per a totes les varietats vitivinícoles: mandó (EXEMPLE), n m
- ca A2. Norma general per a les variants locals de denominacions vitivinícoles: gironet (EXEMPLE), n m
- ca A2. Norma general per a les variants locals de denominacions vitivinícoles: moscatell romà (EXEMPLE), n m
- ca A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals amb reconeixement legal: cartoixà (EXCEPCIÓ), n m
- ca A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals amb reconeixement legal: marseguera (EXCEPCIÓ), n m/f
- ca A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals de zona de producció: lledoner blanc (EXCEPCIÓ), n m
- ca A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals de zona de producció: pansa blanca (EXCEPCIÓ), n m/f
- ca A3. Norma general sobre variants de pronúncia de denominacions vitivinícoles: granatxa (EXEMPLE), n f
- ca A4. Norma general sobre variants ortogràfiques de denominacions vitivinícoles: *bobal (EXEMPLE)
- ca B. Prevalença de la denominació vitivinícola desenvolupada: cabernet sauvignon (EXEMPLE), n m
- ca B. Prevalença de la denominació vitivinícola desenvolupada: garnatxa negra (EXEMPLE), n m/f
- ca C. Desestimació de denominacions vitivinícoles d'altres llengües si hi ha forma catalana: *cot (EXEMPLE)
- ca C. Desestimació de denominacions vitivinícoles d'altres llengües si hi ha forma catalana: *tempranillo (EXEMPLE)
<Alimentació. Gastronomia > Begudes>
Definició
Els noms de les varietats vitivinícoles poden plantejar dubtes en català pel que fa a l'atribució del gènere, l'ús de majúscules i minúscules, la inclusió de la sinonímia i la grafia dels manlleus.
Amb relació a la inclusió de la sinonímia, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. NORMA GENERAL
En una llista amb voluntat estandarditzadora, es recomana:
A1. Establir una única forma com a denominació principal de cada varietat i atribuir un valor complementari a les altres formes que tinguin una certa extensió.
Ex.: mandó - sin. compl. garró; chenin - sin. compl. chenin blanc
Excepció única: carinyena - samsó [considerades sinònims absoluts per recomanació dels especialistes i per les restriccions legals sobre carinyena]
A2. Recollir en una nota les denominacions considerades poc esteses o locals.
Ex.: gironet (en la nota de garnatxa negra); mataró (en la nota de monestrell); moscatell romà (en la nota de moscatell d'Alexandria)
. Excepció 1: Les formes documentades en textos legals es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: marseguera (sinònim complementari de sumoll blanc); cartoixà (sinònim complementari de xarel·lo)
. Excepció 2: Les formes utilitzades en les zones de producció més habituals de la varietat es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: lledoner blanc (forma de l'Empordà per a la garnatxa blanca); pansa blanca (forma d'Alella per al xarel·lo)
A3. Recollir en una nota les variants que reflecteixen una pronúncia diferent d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: granatxa, vernassa i vernatxa, recollides en la nota de garnatxa
A4. No recollir les variants només ortogràfiques (sense reflex en la pronúncia) d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: *garnatja no es recull com a variant de garnatxa; *bobal no es recull com a variant de boval
B. SINONÍMIA ENTRE UNA FORMA COMPLEXA I UNA FORMA ESCURÇADA
En cas de coexistència de dues formes amb la mateixa base, l'una amb complement i l'altra sense, es dona prioritat a la forma amb complement si es pot considerar que el complement hi aporta precisió.
Ex.: cabernet sauvignon és forma principal respecte a cabernet (perquè també hi ha cabernet franc); garnatxa negra és forma principal respecte a garnatxa (perquè també hi ha garnatxa blanca, garnatxa peluda, garnatxa roja i garnatxa tintorera)
Excepció única: chenin i chenin blanc són sinònims absoluts (perquè la varietat negra no es conrea a Catalunya)
C. FORMES D'ALTRES LLENGÜES
No es recullen com a formes catalanes les formes preses d'altres llengües quan coexisteixen amb formes tradicionals catalanes. Aquestes formes no catalanes es documenten com a equivalents de la llengua en qüestió.
Ex.: *viura només es recull com a equivalent castellà del macabeu; *graciano, com a equivalent castellà del morastell; tempranillo, com a equivalent castellà de l'ull de llebre; cot, com a equivalent francès del malbec
Amb relació a la inclusió de la sinonímia, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. NORMA GENERAL
En una llista amb voluntat estandarditzadora, es recomana:
A1. Establir una única forma com a denominació principal de cada varietat i atribuir un valor complementari a les altres formes que tinguin una certa extensió.
Ex.: mandó - sin. compl. garró; chenin - sin. compl. chenin blanc
Excepció única: carinyena - samsó [considerades sinònims absoluts per recomanació dels especialistes i per les restriccions legals sobre carinyena]
A2. Recollir en una nota les denominacions considerades poc esteses o locals.
Ex.: gironet (en la nota de garnatxa negra); mataró (en la nota de monestrell); moscatell romà (en la nota de moscatell d'Alexandria)
. Excepció 1: Les formes documentades en textos legals es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: marseguera (sinònim complementari de sumoll blanc); cartoixà (sinònim complementari de xarel·lo)
. Excepció 2: Les formes utilitzades en les zones de producció més habituals de la varietat es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: lledoner blanc (forma de l'Empordà per a la garnatxa blanca); pansa blanca (forma d'Alella per al xarel·lo)
A3. Recollir en una nota les variants que reflecteixen una pronúncia diferent d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: granatxa, vernassa i vernatxa, recollides en la nota de garnatxa
A4. No recollir les variants només ortogràfiques (sense reflex en la pronúncia) d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: *garnatja no es recull com a variant de garnatxa; *bobal no es recull com a variant de boval
B. SINONÍMIA ENTRE UNA FORMA COMPLEXA I UNA FORMA ESCURÇADA
En cas de coexistència de dues formes amb la mateixa base, l'una amb complement i l'altra sense, es dona prioritat a la forma amb complement si es pot considerar que el complement hi aporta precisió.
Ex.: cabernet sauvignon és forma principal respecte a cabernet (perquè també hi ha cabernet franc); garnatxa negra és forma principal respecte a garnatxa (perquè també hi ha garnatxa blanca, garnatxa peluda, garnatxa roja i garnatxa tintorera)
Excepció única: chenin i chenin blanc són sinònims absoluts (perquè la varietat negra no es conrea a Catalunya)
C. FORMES D'ALTRES LLENGÜES
No es recullen com a formes catalanes les formes preses d'altres llengües quan coexisteixen amb formes tradicionals catalanes. Aquestes formes no catalanes es documenten com a equivalents de la llengua en qüestió.
Ex.: *viura només es recull com a equivalent castellà del macabeu; *graciano, com a equivalent castellà del morastell; tempranillo, com a equivalent castellà de l'ull de llebre; cot, com a equivalent francès del malbec
Nota
-
1. Per a l'aplicació d'aquests criteris de sinonímia a les varietats vitivinícoles catalanes, el Consell Supervisor del TERMCAT s'ha basat en les recomanacions dels especialistes i la llista de varietats autoritzades a Catalunya pel Reial Decret 740/2015-CA.
. Això ha permès resoldre dos grans inconvenients de la sinonímia:
(1) La dificultat d'establir l'equivalència real de diverses formes, ja que n'hi ha que són considerades designacions sinònimes per algunes fonts i designacions de varietats diferents per d'altres.
(2) L'existència de moltes denominacions diferents per a determinades variants.
Ex.: garnatxa negra = garnatxa = granatxa = vernassa = vernatxa = gironet = lledoner negre - 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus.
- 3. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques
0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques
- ca A1. Norma general per a totes les varietats vitivinícoles: mandó (EXEMPLE), n m
- ca A2. Norma general per a les variants locals de denominacions vitivinícoles: gironet (EXEMPLE), n m
- ca A2. Norma general per a les variants locals de denominacions vitivinícoles: moscatell romà (EXEMPLE), n m
- ca A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals amb reconeixement legal: cartoixà (EXCEPCIÓ), n m
- ca A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals amb reconeixement legal: marseguera (EXCEPCIÓ), n m/f
- ca A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals de zona de producció: lledoner blanc (EXCEPCIÓ), n m
- ca A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals de zona de producció: pansa blanca (EXCEPCIÓ), n m/f
- ca A3. Norma general sobre variants de pronúncia de denominacions vitivinícoles: granatxa (EXEMPLE), n f
- ca A4. Norma general sobre variants ortogràfiques de denominacions vitivinícoles: *bobal (EXEMPLE)
- ca B. Prevalença de la denominació vitivinícola desenvolupada: cabernet sauvignon (EXEMPLE), n m
- ca B. Prevalença de la denominació vitivinícola desenvolupada: garnatxa negra (EXEMPLE), n m/f
- ca C. Desestimació de denominacions vitivinícoles d'altres llengües si hi ha forma catalana: *cot (EXEMPLE)
- ca C. Desestimació de denominacions vitivinícoles d'altres llengües si hi ha forma catalana: *tempranillo (EXEMPLE)
<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Agricultura>
Definició
Els noms de les varietats vitivinícoles poden plantejar dubtes en català pel que fa a l'atribució del gènere, l'ús de majúscules i minúscules, la inclusió de la sinonímia i la grafia dels manlleus.
Amb relació a la inclusió de la sinonímia, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. NORMA GENERAL
En una llista amb voluntat estandarditzadora, es recomana:
A1. Establir una única forma com a denominació principal de cada varietat i atribuir un valor complementari a les altres formes que tinguin una certa extensió.
Ex.: mandó - sin. compl. garró; chenin - sin. compl. chenin blanc
Excepció única: carinyena - samsó [considerades sinònims absoluts per recomanació dels especialistes i per les restriccions legals sobre carinyena]
A2. Recollir en una nota les denominacions considerades poc esteses o locals.
Ex.: gironet (en la nota de garnatxa negra); mataró (en la nota de monestrell); moscatell romà (en la nota de moscatell d'Alexandria)
. Excepció 1: Les formes documentades en textos legals es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: marseguera (sinònim complementari de sumoll blanc); cartoixà (sinònim complementari de xarel·lo)
. Excepció 2: Les formes utilitzades en les zones de producció més habituals de la varietat es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: lledoner blanc (forma de l'Empordà per a la garnatxa blanca); pansa blanca (forma d'Alella per al xarel·lo)
A3. Recollir en una nota les variants que reflecteixen una pronúncia diferent d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: granatxa, vernassa i vernatxa, recollides en la nota de garnatxa
A4. No recollir les variants només ortogràfiques (sense reflex en la pronúncia) d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: *garnatja no es recull com a variant de garnatxa; *bobal no es recull com a variant de boval
B. SINONÍMIA ENTRE UNA FORMA COMPLEXA I UNA FORMA ESCURÇADA
En cas de coexistència de dues formes amb la mateixa base, l'una amb complement i l'altra sense, es dona prioritat a la forma amb complement si es pot considerar que el complement hi aporta precisió.
Ex.: cabernet sauvignon és forma principal respecte a cabernet (perquè també hi ha cabernet franc); garnatxa negra és forma principal respecte a garnatxa (perquè també hi ha garnatxa blanca, garnatxa peluda, garnatxa roja i garnatxa tintorera)
Excepció única: chenin i chenin blanc són sinònims absoluts (perquè la varietat negra no es conrea a Catalunya)
C. FORMES D'ALTRES LLENGÜES
No es recullen com a formes catalanes les formes preses d'altres llengües quan coexisteixen amb formes tradicionals catalanes. Aquestes formes no catalanes es documenten com a equivalents de la llengua en qüestió.
Ex.: *viura només es recull com a equivalent castellà del macabeu; *graciano, com a equivalent castellà del morastell; tempranillo, com a equivalent castellà de l'ull de llebre; cot, com a equivalent francès del malbec
Amb relació a la inclusió de la sinonímia, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. NORMA GENERAL
En una llista amb voluntat estandarditzadora, es recomana:
A1. Establir una única forma com a denominació principal de cada varietat i atribuir un valor complementari a les altres formes que tinguin una certa extensió.
Ex.: mandó - sin. compl. garró; chenin - sin. compl. chenin blanc
Excepció única: carinyena - samsó [considerades sinònims absoluts per recomanació dels especialistes i per les restriccions legals sobre carinyena]
A2. Recollir en una nota les denominacions considerades poc esteses o locals.
Ex.: gironet (en la nota de garnatxa negra); mataró (en la nota de monestrell); moscatell romà (en la nota de moscatell d'Alexandria)
. Excepció 1: Les formes documentades en textos legals es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: marseguera (sinònim complementari de sumoll blanc); cartoixà (sinònim complementari de xarel·lo)
. Excepció 2: Les formes utilitzades en les zones de producció més habituals de la varietat es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: lledoner blanc (forma de l'Empordà per a la garnatxa blanca); pansa blanca (forma d'Alella per al xarel·lo)
A3. Recollir en una nota les variants que reflecteixen una pronúncia diferent d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: granatxa, vernassa i vernatxa, recollides en la nota de garnatxa
A4. No recollir les variants només ortogràfiques (sense reflex en la pronúncia) d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: *garnatja no es recull com a variant de garnatxa; *bobal no es recull com a variant de boval
B. SINONÍMIA ENTRE UNA FORMA COMPLEXA I UNA FORMA ESCURÇADA
En cas de coexistència de dues formes amb la mateixa base, l'una amb complement i l'altra sense, es dona prioritat a la forma amb complement si es pot considerar que el complement hi aporta precisió.
Ex.: cabernet sauvignon és forma principal respecte a cabernet (perquè també hi ha cabernet franc); garnatxa negra és forma principal respecte a garnatxa (perquè també hi ha garnatxa blanca, garnatxa peluda, garnatxa roja i garnatxa tintorera)
Excepció única: chenin i chenin blanc són sinònims absoluts (perquè la varietat negra no es conrea a Catalunya)
C. FORMES D'ALTRES LLENGÜES
No es recullen com a formes catalanes les formes preses d'altres llengües quan coexisteixen amb formes tradicionals catalanes. Aquestes formes no catalanes es documenten com a equivalents de la llengua en qüestió.
Ex.: *viura només es recull com a equivalent castellà del macabeu; *graciano, com a equivalent castellà del morastell; tempranillo, com a equivalent castellà de l'ull de llebre; cot, com a equivalent francès del malbec
Nota
-
1. Per a l'aplicació d'aquests criteris de sinonímia a les varietats vitivinícoles catalanes, el Consell Supervisor del TERMCAT s'ha basat en les recomanacions dels especialistes i la llista de varietats autoritzades a Catalunya pel Reial Decret 740/2015-CA.
. Això ha permès resoldre dos grans inconvenients de la sinonímia:
(1) La dificultat d'establir l'equivalència real de diverses formes, ja que n'hi ha que són considerades designacions sinònimes per algunes fonts i designacions de varietats diferents per d'altres.
(2) L'existència de moltes denominacions diferents per a determinades variants.
Ex.: garnatxa negra = garnatxa = granatxa = vernassa = vernatxa = gironet = lledoner negre - 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus.
- 3. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
0 CRITERI Formants cultes (1): Norma general i tria de variants per a la creació d'un mot complex
0 CRITERI Formants cultes (1): Norma general i tria de variants per a la creació d'un mot complex
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Formants cultes (1): Norma general i tria de variants per a la creació d'un mot complex
- ca A. Norma general: català econòmic -a < llatí oeconomicus < grec oikonomikós (EXEMPLE), adj
- ca A. Norma general: formant culte somato- < genitiu grec sómatos (EXEMPLE), pfx
- ca B1. Tria per adequació a la norma general: clistocarp (EXEMPLE de forma llatinitzada), n m
- ca B1. Tria per adequació a la norma general: megalocèfal -a (EXEMPLE de forma plena), adj
- ca B2. Tria per homogeneïtat: dipiràmide (EXEMPLE), n f
- ca B3. Tria per analogia amb altres llengües: impedància (EXEMPLE), n f
- ca B5. Tria per ús: anquilosi (EXEMPLE), n f
- ca B6. Tria per formes tradicionals: cirurgia (EXEMPLE), n f
- ca B6. Tria per formes tradicionals: quirúrgic -a (EXEMPLE), adj
<Criteris lingüístics > Formació per composició>
Definició
Els formants cultes són un dels recursos existents en català per a la creació de paraules. (Considerem formants cultes les formes procedents del llatí o del grec que no funcionen com a paraules independents en català però que sí que serveixen per a crear paraules catalanes.) A l'hora d'utilitzar aquests formants, convé tenir en compte diverses qüestions, referides a la norma general (exposada en aquesta fitxa), la grafia dels formants en contacte i l'accentuació de la paraula resultant.
A. NORMA GENERAL
Per a formar termes amb elements cultes, en català es prenen formants llatins o bé la forma llatinitzada de formants grecs.
Ex. 1: ca solecisme < la soloecismus < gr soloikismós
Ex. 2: ca econòmic < la oeconomicus < gr oikonomikós
Els formants cultes es prenen en la forma plena de l'arrel llatina, que es dona en determinats casos de la declinació (per exemple, en el cas genitiu, però no en els casos nominatiu o acusatiu).
Ex. 1: somat(o)-, forma culta del grec sôma (nominatiu), sómatos (genitiu)
Ex. 2: ginec(o)-, forma culta del grec gyné (nominatiu), gynaikós (genitiu)
B. CRITERIS DE TRIA EN CAS DE VARIANTS
En cas que un terme es presenti amb diverses variants i se'n vulgui prioritzar una, convé valorar el conjunt de criteris següents, que no són excloents entre ells:
B1. Adequació a la norma general
B1.1 Forma llatinitzada
En els termes d'origen grec, té preferència la forma llatinitzada respecte a la forma grega original.
Ex.: clistocarp (i no *cleistocarp) [perquè la forma llatinitzada és clisto-]
B1.2 Forma plena de l'arrel
Té preferència la forma plena de l'arrel (extreta del genitiu), respecte de la forma reduïda.
Ex.: megalocèfal (i no *megacèfal) [perquè l'arrel completa és megalo-]
B2. Homogeneïtat
En els compostos, tenen preferència les construccions amb formants de la mateixa llengua clàssica (grec o llatí) respecte a les construccions que barregen formants de llengües clàssiques diferents i, sobretot, respecte a construccions que barregen un formant culte i un formant de lèxic comú o d'una altra llengua actual).
Ex. 1: dipiràmide (grec + grec) i no *bipiràmide (llatí + grec)
Ex. 2: tubericultura (llatí + llatí) i no *tofonicultura (català + llatí) o *truficultura (francès + llatí)
B3. Analogia amb altres llengües
És convenient tenir en compte les formes adoptades en les llengües de referència.
Ex.: impedància, reactància, conductància i no *impedència, *reactència, *conductència [en correspondència amb les formes franceses impédance, réactance, conductance, malgrat que el sufix català corresponent seria -ència, pel pes en l'ús del català d'aquestes formes del francès]
B4. Coherència dins la mateixa família
Tenen preferència les formacions que mantenen l'accentuació de les formes ja incorporades a la llengua.
B5. Ús
Tenen preferència les formes més utilitzades.
Ex 1.: anquilosi i no *ancilosi [tot i que per etimologia seria preferible la forma amb c]
Ex. 2: plasmagel i no *plasmatogel [tot i que la forma completa de l'arrel és plasmato-]
B6. Formes tradicionals
Tenen preferència les formes tradicionals respecte a les mateixes formes esmenades.
Ex.: cirurgia i cirurgià | cirurgiana i no *quirurgia i *quirurgià | *quirurgiana [perquè les formes amb c ja són medievals]; en canvi, quirúrgic -a, perquè és una forma moderna i s'adapta a la norma general.
A. NORMA GENERAL
Per a formar termes amb elements cultes, en català es prenen formants llatins o bé la forma llatinitzada de formants grecs.
Ex. 1: ca solecisme < la soloecismus < gr soloikismós
Ex. 2: ca econòmic < la oeconomicus < gr oikonomikós
Els formants cultes es prenen en la forma plena de l'arrel llatina, que es dona en determinats casos de la declinació (per exemple, en el cas genitiu, però no en els casos nominatiu o acusatiu).
Ex. 1: somat(o)-, forma culta del grec sôma (nominatiu), sómatos (genitiu)
Ex. 2: ginec(o)-, forma culta del grec gyné (nominatiu), gynaikós (genitiu)
B. CRITERIS DE TRIA EN CAS DE VARIANTS
En cas que un terme es presenti amb diverses variants i se'n vulgui prioritzar una, convé valorar el conjunt de criteris següents, que no són excloents entre ells:
B1. Adequació a la norma general
B1.1 Forma llatinitzada
En els termes d'origen grec, té preferència la forma llatinitzada respecte a la forma grega original.
Ex.: clistocarp (i no *cleistocarp) [perquè la forma llatinitzada és clisto-]
B1.2 Forma plena de l'arrel
Té preferència la forma plena de l'arrel (extreta del genitiu), respecte de la forma reduïda.
Ex.: megalocèfal (i no *megacèfal) [perquè l'arrel completa és megalo-]
B2. Homogeneïtat
En els compostos, tenen preferència les construccions amb formants de la mateixa llengua clàssica (grec o llatí) respecte a les construccions que barregen formants de llengües clàssiques diferents i, sobretot, respecte a construccions que barregen un formant culte i un formant de lèxic comú o d'una altra llengua actual).
Ex. 1: dipiràmide (grec + grec) i no *bipiràmide (llatí + grec)
Ex. 2: tubericultura (llatí + llatí) i no *tofonicultura (català + llatí) o *truficultura (francès + llatí)
B3. Analogia amb altres llengües
És convenient tenir en compte les formes adoptades en les llengües de referència.
Ex.: impedància, reactància, conductància i no *impedència, *reactència, *conductència [en correspondència amb les formes franceses impédance, réactance, conductance, malgrat que el sufix català corresponent seria -ència, pel pes en l'ús del català d'aquestes formes del francès]
B4. Coherència dins la mateixa família
Tenen preferència les formacions que mantenen l'accentuació de les formes ja incorporades a la llengua.
B5. Ús
Tenen preferència les formes més utilitzades.
Ex 1.: anquilosi i no *ancilosi [tot i que per etimologia seria preferible la forma amb c]
Ex. 2: plasmagel i no *plasmatogel [tot i que la forma completa de l'arrel és plasmato-]
B6. Formes tradicionals
Tenen preferència les formes tradicionals respecte a les mateixes formes esmenades.
Ex.: cirurgia i cirurgià | cirurgiana i no *quirurgia i *quirurgià | *quirurgiana [perquè les formes amb c ja són medievals]; en canvi, quirúrgic -a, perquè és una forma moderna i s'adapta a la norma general.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Formants cultes (2): Grafia dels formants d'un mot complex i CRITERI Formants cultes (3): Accentuació d'un mot complex.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Formació de termes amb elements cultes en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/formacio-elements-cultes.pdf). [Aquest document és la publicació d'un criteri normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT l'any 1990.]
àrea vicària
àrea vicària
<Geografia > Geografia física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca àrea vicària, n f
- ca àrea vicariant, n f sin. compl.
- es área vicariante
- fr aire vicariante
- en vicariant
<Geografia física > Biogeografia>
Definició
Cadascuna de les àrees de distribució de tàxons vicaris.
àrea vicària
àrea vicària
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca àrea vicària, n f
- ca àrea vicariant, n f sin. compl.
- es área vicariante
- fr aire vicariante
- en vicariant
<Geografia física > Biogeografia>
Definició
Cadascuna de les àrees de distribució de tàxons vicaris.
