Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ve��natge" dins totes les àrees temàtiques

adjacència adjacència

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  adjacència, n f
  • ca  veïnatge, n m
  • es  adyacencia
  • es  vecindad
  • en  adjacency

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Informació espacial>

Definició
Relació espacial de contacte entre dos polígons que comparteixen un mateix límit o entre dues cel·les d'un ràster que comparteixen costat.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
anàlisi de veïnatge anàlisi de veïnatge

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Sistemes d'Informació Geogràfica [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2009. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/149/149374_geografia.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  anàlisi de veïnatge, n f
  • es  análisis de vecindad, n m
  • en  neighborhood analysis, n

<Sistemes d'informació geogràfica>

bon veïnatge bon veïnatge

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  bon veïnatge, n m
  • es  buena vecindad, n f
  • fr  bon voisinage, n m
  • en  good-neighborliness, n
  • en  good-neighbourliness, n

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Definició
Principi general de dret internacional que regeix la relació entre estats limítrofs que imposa tant límits en l'exercici de la competència territorial com la cooperació amistosa per a la gestió de problemes comuns.
bon veïnatge bon veïnatge

<Dret internacional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bon veïnatge, n m
  • es  buena vecindad, n f

<Dret internacional>

caldera de refinació caldera de refinació

<Instal·lacions, màquines i aparells d'aliments sòlids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  caldera de refinació, n f
  • ca  caldera de refinatge, n f sin. compl.
  • es  caldera de refino
  • en  refining pan

<Indústria > Indústria alimentària > Aliments sòlids > Instal·lacions, màquines i aparells d'aliments sòlids>

debanament debanament

<Procediments i processos tèxtils>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  debanament, n m
  • ca  debanatge, n m
  • es  devanado
  • fr  dévidage
  • en  unwinding

<Indústria > Indústria tèxtil i de la confecció > Procediments i processos tèxtils>

mecenatge mecenatge

<Economia. Empresa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  mecenatge, n m
  • es  mecenazgo
  • en  patronage

<Economia i empresa>

Definició
Suport financer o material que una persona física o jurídica dona a una activitat d'interès públic, generalment de caràcter social, cultural o educatiu, amb la finalitat d'obtenir en contrapartida un benefici d'imatge.
mecenatge mecenatge

<Empresa > Comunicació empresarial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  mecenatge, n m
  • es  mecenazgo
  • fr  mécénat
  • en  patronage

<Comunicació empresarial > Comunicació > Relacions públiques>

Definició
Suport financer o material que una persona física o jurídica dona a una activitat d'interès públic, generalment de caràcter social, cultural o educatiu, amb la finalitat d'obtenir en contrapartida un benefici d'imatge.
mecenatge mecenatge

<Ciències socials > Sociologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
Aquesta obra és un avançament del diccionari complet, en curs d'elaboració.

  • ca  mecenatge, n m
  • es  mecenazgo
  • en  patronage

<Mitjans de comunicació social > Comunicació política i corporativa>

Definició
Suport financer o material que una persona física o jurídica dona a una activitat d'interès públic, generalment de caràcter social, cultural o educatiu, amb la finalitat d'obtenir en contrapartida un benefici d'imatge.
patrocini patrocini

<Dret mercantil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 11a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2021.<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  patrocini, n m
  • ca  mecenatge, n m sin. compl.
  • es  mecenazgo
  • es  patrocinio

<Dret mercantil>

Definició
Suport financer o material que una persona física o jurídica dona a una organització o a una activitat amb la finalitat d'obtenir en contrapartida un benefici publicitari o d'imatge.

Nota

  • Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífic
  • La figura del patrocini o mecenatge, en el sentit més pur, té l'origen en l'activitat protectora d'artistes i d'escriptors duta a terme pel patrici romà Gai Cilni Mecenes, conseller de l'emperador August. Des d'aleshores, el mecenatge s'ha utilitzat per a fer referència a les actuacions desinteressades a favor de la cultura i de l'art, i al llarg de la història se'n poden trobar molts exemples.
    En el segle XIII, el rei Alfons X el Savi va donar un gran impuls a la cultura i la ciència de l'època i es va convertir en un dels grans mecenes del seu temps. Durant el segle XV va destacar la tasca duta a terme pels Medici a Itàlia, que van fer aportacions generoses i van protegir els artistes durant tot el primer període del Renaixement. Durant el mateix segle també es va produir el que alguns autors han anomenat el patrocini internacional d'Estat, és a dir, el suport econòmic de les diferents corones europees a les expedicions de descobriment i d'exploració de nous continents. Durant els segles XVI, XVII i XVIII els monarques van tenir un paper essencial (concretament, les cases regnants a Espanya, França i Anglaterra, i també els senyors i els prínceps italians i alemanys) i els papes (Juli II, Lleó X i Climent VII), els quals es van convertir en importants mecenes i protectors d'artistes reconeguts universalment (per exemple, Miquel Àngel, Diego Rodríguez de Silva y Velázquez, Rafael i Leonardo da Vinci).
    Aquesta idea de protecció d'artistes en el sentit històric ja no està present, tret de casos puntuals. Es pot dir que s'han obert noves vies per a canalitzar la voluntat filantròpica dels ciutadans, mitjançant donacions a favor d'ens que, per la seva naturalesa, persegueixen fins d'interès general en benefici de tota la col·lectivitat (com ara fundacions, associacions d'utilitat pública, i administracions i organismes públics). Al costat d'aquestes aportacions desinteressades que posen de manifest el mecenatge que es duu a terme en la societat actual, també tenen molta importància les actuacions de patrocini. En el patrocini, si bé és cert que també s'entreguen béns o diners a favor d'activitats d'interès general, també es rep una contraprestació molt important en forma de publicitat (en són exemples clars els Jocs Olímpics de Barcelona i l'Exposició Universal de Sevilla).
    En els darrers anys s'han utilitzat indistintament i amb un grau de vaguetat elevat, tant en l'àmbit doctrinal com normatiu, els mots mecenatge i patrocini per a fer referència a les aportacions fetes per persones físiques i jurídiques a favor d'activitats d'interès general (en àmbits com ara la cultura, l'educació, l'esport i el medi ambient). La frontera entre aquests dos fenòmens no és clara, però, amb tot, es poden identificar dues línies doctrinals diferenciades. D'una banda, hi ha autors que consideren que el mecenatge fa referència a totes les aportacions fetes per persones físiques i jurídiques adreçades al foment de determinades activitats o sectors, sense establir una distinció explícita entre el patrocini i el mecenatge (alguns d'aquests autors són Francisco Cánovas Sánchez, Andrés Jiménez Díaz i Javier Martín Fernández, per bé que el darrer autor distingeix entre el mecenatge en sentit estricte i el mecenatge en sentit ampli). D'altra banda, hi ha un grup majoritari d'autors que estableix diferències entre els dos fenòmens sobre la base de diferents criteris: la intencionalitat del subjecte que fa l'aportació i l'objecte o l'activitat que es vol fomentar amb l'aportació. Pel que fa a la voluntat de la persona donant, les actuacions de mecenatge es defineixen majoritàriament pel caràcter desinteressat i altruista de l'aportació. Per contra, el patrocini es caracteritza per tenir caràcter onerós i interessat, atès que es persegueix l'obtenció d'una contrapartida publicitària per l'acció duta a terme. Amb relació a l'objecte o l'activitat finançada, el mecenatge s'associa a iniciatives de naturalesa cultural, cívica, humanitària, educativa o científica, mentre que el patrocini està lligat a activitats esportives.
    Tenint en compte la Llei 30/1994, del 24 de novembre, de fundacions i d'incentius fiscals a la participació privada en activitats d'interès general, de l'Estat, i l'article 24 de la Llei 34/1988, de l'11 de novembre, general de publicitat, de l'Estat, es considera que es poden distingir tres tipus d'activitats. En primer lloc, hi ha les actuacions de mecenatge, que són donacions desinteressades a favor d'entitats que persegueixen fins d'interès general, sense perseguir l'obtenció de beneficis econòmics directes (regulades en els articles del 59 al 66 de la Llei 30/1994). En segon lloc, hi ha el patrocini empresarial, caracteritzat per la realització de donacions de persones físiques (empresaris o professionals) i persones jurídiques a entitats d'interès general, a canvi de les quals reben publicitat de l'acció duta a terme, a pesar del fet que aquesta no és la finalitat primordial dels donants (la figura està regulada en l'article 68 de la Llei 30/1994, en els convenis de col·laboració empresarial). En darrer lloc, hi ha el patrocini publicitari, per mitjà del qual els patrocinadors financen activitats diverses sense necessitat que l'aportació es canalitzi mitjançant una entitat sense finalitat lucrativa i amb un marcat caràcter divulgatiu, fins al punt que es regeix per la normativa aplicable a la difusió publicitària. En aquest cas, els patrocinadors pretenen obtenir de manera directa i immediata un benefici relacionat amb la publicitat o la notorietat de l'empresa que fa l'aportació, i és aquest l'objectiu principal que motiva l'acció (aquesta modalitat de patrocini és regulada per l'article 24 de la Llei 34/1988).
    Finalment, des del punt de vista fiscal, aquestes figures tenen una rellevància considerable, atès que la normativa vigent estableix diferents beneficis fiscals per als subjectes que duguin a terme aquests tipus d'accions. La quantia, la forma d'aplicació dins l'estructura del tribut i els límits d'aquests incentius depenen del tipus d'activitat duta a terme i dels subjectes (segons si són persones físiques o persones jurídiques).