Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "veixiga" dins totes les àrees temàtiques

àngel àngel

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àngel, n m
  • ca  escat, n m sin. compl.
  • ca  escat ocel·lat, n m sin. compl.
  • ca  escat veixigal, n m sin. compl.
  • ca  escató, n m sin. compl.
  • ca  esquadró, n m sin. compl.
  • ca  angel, n m var. ling.
  • ca  escat vegigal, n m var. ling.
  • nc  Squatina oculata
  • es  pez ángel
  • fr  ange de mer ocellé
  • en  smoothback angelshark

<Taurons > Esquatínids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - angel: (FAUNAICT) Tarragona

    - escat: (FAUNAICT) Tarragona

    - escat vegigal: (FAUNAICT) Menorca
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àngel, n m
  • ca  escat, n m sin. compl.
  • ca  escat ocel·lat, n m sin. compl.
  • ca  escat veixigal, n m sin. compl.
  • ca  escató, n m sin. compl.
  • ca  esquadró, n m sin. compl.
  • ca  angel, n m var. ling.
  • ca  escat vegigal, n m var. ling.
  • nc  Squatina oculata
  • es  pez ángel
  • fr  ange de mer ocellé
  • en  smoothback angelshark

<Taurons > Esquatínids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - angel: (FAUNAICT) Tarragona

    - escat: (FAUNAICT) Tarragona

    - escat vegigal: (FAUNAICT) Menorca
àngel àngel

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àngel, n m
  • ca  àngel de mar, n m sin. compl.
  • ca  angelot, n m sin. compl.
  • ca  angelot comú, n m sin. compl.
  • ca  escat, n m sin. compl.
  • ca  escat bord, n m sin. compl.
  • ca  escat comú, n m sin. compl.
  • ca  escat jueu, n m sin. compl.
  • ca  escat veixigal, n m sin. compl.
  • ca  peix àngel, n m sin. compl.
  • ca  angel, n m var. ling.
  • ca  ángel, n m var. ling.
  • ca  angel de mar, n m var. ling.
  • ca  escat bobià, n m var. ling.
  • ca  escat-comú, n m var. ling.
  • ca  escat-jueu, n m var. ling.
  • nc  Squatina squatina
  • nc  Rhina equatina var. ling.
  • nc  Rhina squatina var. ling.
  • nc  Squalus squatina var. ling.
  • nc  Squatina angelus var. ling.
  • nc  Squatina laevis var. ling.
  • nc  Squatina vulgaris var. ling.
  • es  angel, n m
  • es  ángel, n m
  • es  angelote, n m
  • es  escualo, n m
  • es  lija, n f
  • es  pescado angel
  • es  pez angel, n m
  • es  pez ángel, n f
  • es  villano
  • fr  ange de mer commun
  • fr  angel
  • fr  angelot
  • fr  requin-raie
  • it  pesce angelo
  • it  squadro
  • en  angel shark
  • en  angelfish
  • en  angelshark
  • en  monk fish
  • de  Engelhai
  • de  gemeiner Meerengel
  • de  Meerengel

<Taurons > Esquatínids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - àngel (EMMDENIA): Dénia

    - àngel (FAUNAICT): Barcelona, Llevant, Menorca, Tarragona

    - escat (DCVB): Balears

    - escat (EMMDENIA): Dénia

    - escat (FAUNAICT): Menorca, Tarragona

    - escat (RANDA11): Eivissa, Mallorca, Menorca

    - escat bord (RANDA11): Formentera

    - escat veixigal (RANDA11): Menorca

    - escat-comú (RPCE3): Balears

    - escat-jueu (RANDA11): Mallorca

    - escat-jueu (RPCE3): Mallorca
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àngel, n m
  • ca  àngel de mar, n m sin. compl.
  • ca  angelot, n m sin. compl.
  • ca  angelot comú, n m sin. compl.
  • ca  escat, n m sin. compl.
  • ca  escat bord, n m sin. compl.
  • ca  escat comú, n m sin. compl.
  • ca  escat jueu, n m sin. compl.
  • ca  escat veixigal, n m sin. compl.
  • ca  peix àngel, n m sin. compl.
  • ca  angel, n m var. ling.
  • ca  ángel, n m var. ling.
  • ca  angel de mar, n m var. ling.
  • ca  escat bobià, n m var. ling.
  • ca  escat-comú, n m var. ling.
  • ca  escat-jueu, n m var. ling.
  • nc  Squatina squatina
  • nc  Rhina equatina var. ling.
  • nc  Rhina squatina var. ling.
  • nc  Squalus squatina var. ling.
  • nc  Squatina angelus var. ling.
  • nc  Squatina laevis var. ling.
  • nc  Squatina vulgaris var. ling.
  • es  angel, n m
  • es  ángel, n m
  • es  angelote, n m
  • es  escualo, n m
  • es  lija, n f
  • es  pescado angel
  • es  pez angel, n m
  • es  pez ángel, n f
  • es  villano
  • fr  ange de mer commun
  • fr  angel
  • fr  angelot
  • fr  requin-raie
  • it  pesce angelo
  • it  squadro
  • en  angel shark
  • en  angelfish
  • en  angelshark
  • en  monk fish
  • de  Engelhai
  • de  gemeiner Meerengel
  • de  Meerengel

<Taurons > Esquatínids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - àngel (EMMDENIA): Dénia

    - àngel (FAUNAICT): Barcelona, Llevant, Menorca, Tarragona

    - escat (DCVB): Balears

    - escat (EMMDENIA): Dénia

    - escat (FAUNAICT): Menorca, Tarragona

    - escat (RANDA11): Eivissa, Mallorca, Menorca

    - escat bord (RANDA11): Formentera

    - escat veixigal (RANDA11): Menorca

    - escat-comú (RPCE3): Balears

    - escat-jueu (RANDA11): Mallorca

    - escat-jueu (RPCE3): Mallorca
àngel àngel

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àngel, n m
  • ca  peix d'escat, n m
  • ca  escat, n m sin. compl.
  • ca  escat jueu, n m sin. compl.
  • ca  escat veixigal, n m sin. compl.
  • ca  peix àngel, n m sin. compl.
  • ca  angel, n m var. ling.
  • ca  ángel, n m var. ling.
  • ca  escat-jueu, n m var. ling.
  • ca  scat, n m var. ling.
  • nc  Squatina spp.
  • es  angel, n m
  • es  lija, n f
  • es  malgacho, n m
  • es  pintarroja, n f

<Taurons > Esquatínids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - escat-jueu: (DCVB) Mallorca
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àngel, n m
  • ca  peix d'escat, n m
  • ca  escat, n m sin. compl.
  • ca  escat jueu, n m sin. compl.
  • ca  escat veixigal, n m sin. compl.
  • ca  peix àngel, n m sin. compl.
  • ca  angel, n m var. ling.
  • ca  ángel, n m var. ling.
  • ca  escat-jueu, n m var. ling.
  • ca  scat, n m var. ling.
  • nc  Squatina spp.
  • es  angel, n m
  • es  lija, n f
  • es  malgacho, n m
  • es  pintarroja, n f

<Taurons > Esquatínids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - escat-jueu: (DCVB) Mallorca
acumulador hidràulic de bufeta acumulador hidràulic de bufeta

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Sistemes i màquines de fluids>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  acumulador hidràulic de bufeta, n m
  • es  acumulador de vejiga
  • es  calderín de vejiga
  • fr  accumulateur à vessie
  • en  bag-type accumulator
  • en  bladder accumulator

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Sistemes i màquines de fluids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  alquequengi, n m
  • es  alquequenje, n m
  • es  uchuva, n f
  • es  uvilla, n f
  • es  vejiga de perro, n f
  • fr  alkékenge, n m
  • fr  physalis, n m
  • nc  Physalis alkekengi
  • nc  Physalis peruviana

<Botànica>

Definició
Planta herbàcia vivaç, de fulles ovades o lanceolades, flors axil·lars blanques i calze i fruit d'un carbassa vermellós, que es fa en clarianes dels boscos humits de la terra baixa.

Nota

  • El calze de l'alquequengi és acrescent.
angle d'eixida angle d'eixida

<Esport>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  angle d'eixida, n m
  • es  ángulo de salida, n m
  • fr  angle de départ, n m
  • en  take-off angle, n

<Esport>

Definició
Angle format pel cos del saltador i el trampolí o la palanca, en la posició d'eixida.
banderí d'eixida banderí d'eixida

<Esport>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  banderí d'eixida, n m
  • es  banderín de salida, n m
  • fr  fanion de départ, n m
  • en  starting flag, n

<Esport>

Definició
En hípica, banderí de límit que indica l'inici del recorregut d'una prova de salt d'obstacles o de concurs complet.