Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "vel" dins totes les àrees temàtiques

Guineueta Guineueta

<Ciències de la Terra > Astronomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  Guineueta, n f
  • es  Raposa, n f
  • es  Zorra, n f
  • fr  Petit Renard, n m
  • en  Fox, n
  • sbl  Vul
  • nc  Vulpecula

<Ciències de la Terra > Astronomia>

Definició
Constel·lació boreal situada entre les d'Hèrcules, la Lira, el Cigne, el Pegàs, el Dofí i la Sageta, que representa la figura d'una guineu.

Nota

  • La Guineueta conté 62 astres visibles a ull nu, dels quals no n'hi ha cap de les tres primeres magnituds i només n'hi ha un de la quarta. L'estel principal, α-Vulpeculae, és un gegant vermell de magnitud visual 4,63, situat a una distància de 270 anys llum.
helmint helmint

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  helmint, n m
  • ca  cuc, n m sin. compl.
  • ca  verm, n m sin. compl.
  • es  gusano
  • es  helminto
  • es  verme
  • fr  helminthe
  • fr  ver
  • en  helminth
  • en  worm

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Definició
Animal invertebrat no artròpode amb el cos tou i allargat.

Nota

  • Els helmints paràsits pertanyen als fílums Platyhelminthes, Nemathelminthes i Acanthocephala, i en l'estadi adult són majoritàriament gastrointestinals, tot i que poden tenir localitzacions molt diverses.
helmint helmint

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  helmint, n m
  • ca  cuc, n m sin. compl.
  • ca  verm, n m sin. compl.
  • es  gusano
  • es  helminto
  • es  verme
  • fr  helminthe
  • fr  ver
  • en  helminth
  • en  worm

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Definició
Animal invertebrat no artròpode amb el cos tou i allargat.

Nota

  • Els helmints paràsits pertanyen als fílums Platyhelminthes, Nemathelminthes i Acanthocephala, i en l'estadi adult són majoritàriament gastrointestinals, tot i que poden tenir localitzacions molt diverses.
helmint helmint

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  helmint, n m
  • ca  cuc, n m sin. compl.
  • ca  verm, n m sin. compl.
  • es  gusano
  • es  helminto
  • es  verme
  • fr  helminthe
  • fr  ver
  • en  helminth
  • en  worm

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Definició
Animal invertebrat no artròpode amb el cos tou i allargat.

Nota

  • Els helmints paràsits pertanyen als fílums Platyhelminthes, Nemathelminthes i Acanthocephala, i en l'estadi adult són majoritàriament gastrointestinals, tot i que poden tenir localitzacions molt diverses.
helmint helmint

<.FITXA REVISADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Disciplines de suport > Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  helmint, n m
  • ca  cuc, n m sin. compl.
  • ca  verm, n m sin. compl.
  • es  gusano, n m
  • es  helminto, n m
  • es  verme, n m
  • fr  helminthe, n m
  • fr  ver, n m
  • en  helminth, n
  • en  worm, n

<.FITXA REVISADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Disciplines de suport > Ciències de la vida>

Definició
Paràsit pluricel·lular invertebrat no artròpode, visible normalment a ull nu, amb el cos tou, que pot ser cilíndric o aplanat, llarg i prim, generalment contràctil i de vegades segmentat, que pertany a diversos grups taxonòmics.

Nota

  • El grup dels helmints està format pels nematodes (cucs cilíndrics), els cestodes (cucs plans) i els trematodes (cucs plans amb forma de fulla).

    La denominació helmint prové del grec helmins -inthos 'cuc'.
herba de la mel herba de la mel

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de la mel, n f
  • ca  herba de la prunel·la, n f alt. sin.
  • ca  herba de mel, n f alt. sin.
  • ca  herba del traïdor, n f alt. sin.
  • ca  herba mel, n f alt. sin.
  • ca  herba melera, n f alt. sin.
  • ca  herba melosa, n f alt. sin.
  • ca  herbes de paller, n f pl alt. sin.
  • ca  mel, n f alt. sin.
  • ca  meliques, n f pl alt. sin.
  • ca  prunel·la muntanyenca, n f alt. sin.
  • ca  prunella pirinenca, n f alt. sin.
  • ca  prunel·la pirinenca, n f alt. sin.
  • ca  xaiets, n m pl alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • nc  Prunella grandiflora (L.) Scholler subsp. pyrenaica (Gren. et Godr.) A. et O. Bolòs
  • nc  Prunella hastifolia Brot. sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

herba de la mel herba de la mel

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de la mel, n f
  • ca  herba de la prunel·la, n f alt. sin.
  • ca  herba de mel, n f alt. sin.
  • ca  herba del traïdor, n f alt. sin.
  • ca  herba mel, n f alt. sin.
  • ca  herba melera, n f alt. sin.
  • ca  herba melosa, n f alt. sin.
  • ca  herbes de paller, n f pl alt. sin.
  • ca  mel, n f alt. sin.
  • ca  meliques, n f pl alt. sin.
  • ca  prunel·la muntanyenca, n f alt. sin.
  • ca  prunella pirinenca, n f alt. sin.
  • ca  prunel·la pirinenca, n f alt. sin.
  • ca  xaiets, n m pl alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • nc  Prunella grandiflora (L.) Scholler subsp. pyrenaica (Gren. et Godr.) A. et O. Bolòs
  • nc  Prunella hastifolia Brot. sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

herpesvirus humà 4 herpesvirus humà 4

<Ciències de la salut > Immunodeficiències > Sida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Vocabulari multilingüe de la sida [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/134/>

  • ca  herpesvirus humà 4, n m
  • ca  virus d'Epstein-Barr, n m
  • ca  VEB, n m sigla
  • es  virus de Epstein-Barr, n m
  • es  herpesvirus humano 4 [MX], n m sin. compl.
  • es  VEB, n m sigla
  • fr  virus d'Epstein-Barr, n m
  • fr  herpèsvirus humain 4, n m sin. compl.
  • fr  VEB, n m sigla
  • gl  herpesvirus humano 4, n m
  • gl  virus de Epstein-Barr, n m
  • gl  VEB, n m sigla
  • it  virus Epstein-Barr, n m
  • it  VEB, n m sigla
  • pt  vírus de Epstein-Barr [PT], n m
  • pt  vírus Epstein Barr [BR], n m
  • pt  VEB, n m sigla
  • ro  virus Epstein-Barr, n m
  • en  Epstein-Barr virus
  • en  human herpesvirus 4
  • en  EB virus sin. compl.
  • en  EBV sigla
  • en  HHV-4 sigla

<Sida > Infecció pel VIH i sida > Signes i símptomes>

Definició
Herpesvirus amb DNA bicatenari, de simetria icosaèdrica i forma esfèrica, amb un diàmetre de 120 a 220 nm, amb embolcall, que provoca síndromes limfoproliferatives en persones que pateixen alguna immunodeficiència.

Nota

  • 1. El Comité Internacional de Taxonomia de Virus recomana l'ús del terme herpesvirus humà 4 (Human herpesvirus 4) com a nom del virus. La forma virus d'Epstein-Barr, però, és la més estesa entre els especialistes i la més usada en les obres de divulgació. 2. L'herpesvirus humà 4 és el causant de la mononucleosi infecciosa.
herpesvirus humà 4 herpesvirus humà 4

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'immunologia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/189/>

  • ca  herpesvirus humà 4, n m
  • ca  virus d'Epstein-Barr, n m
  • ca  VEB, n m sigla
  • es  virus de Epstein-Barr
  • es  VEB sigla
  • fr  virus d'Epstein-Barr
  • fr  EBV sigla
  • fr  VEB sigla
  • en  Epstein-Barr virus
  • en  human herpesvirus 4
  • en  EBV sigla
  • en  HHV-4 sigla

<Immunologia > Metodologia i experimentació > Tècniques de diagnòstic i de recerca>

Definició
Virus del gènere Lymphocryptovirus que es caracteritza perquè infecta i transforma els limfòcits B, per la qual cosa s'utilitza en immunologia experimental per a establir i perpetuar línies cel·lulars de limfòcits B.

Nota

  • El virus d'Epstein-Barr causa la mononucleosi infecciosa.
herpesvirus humà 4 herpesvirus humà 4

<Ciències de la vida > Immunologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'immunologia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/189/>

  • ca  herpesvirus humà 4, n m
  • ca  virus d'Epstein-Barr, n m
  • ca  VEB, n m sigla
  • es  virus de Epstein-Barr
  • es  VEB sigla
  • fr  virus d'Epstein-Barr
  • fr  EBV sigla
  • fr  VEB sigla
  • en  Epstein-Barr virus
  • en  human herpesvirus 4
  • en  EBV sigla
  • en  HHV-4 sigla

<Immunologia > Metodologia i experimentació > Tècniques de diagnòstic i de recerca>

Definició
Virus del gènere Lymphocryptovirus que es caracteritza perquè infecta i transforma els limfòcits B, per la qual cosa s'utilitza en immunologia experimental per a establir i perpetuar línies cel·lulars de limfòcits B.

Nota

  • El virus d'Epstein-Barr causa la mononucleosi infecciosa.