Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "vel" dins totes les àrees temàtiques
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca interpolació pel veí més proper, n f
- es interpolación por el vecino más próximo
- en nearest neighbor interpolation
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Georeferenciació>
Definició
Si la distància és superior es pren un sensedades.
Aquest remostreig és el més ràpid i no suposa cap alteració dels ND originals, cosa que fa que sigui especialment indicat en imatges destinades a classificació digital d'imatges per a obtenir mapes categòrics i que sigui el procediment d'elecció en imatges en pseudocolor. El seu principal inconvenient rau en l'aspecte poc estètic que introdueix en les entitats lineals de la imatge (carreteres, vores de làmines d'aigua, etc.), que poden aparèixer en la imatge corregida amb una aparença trencada.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Física > Física d'altes energies>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA. SERVEI DE LLENGÜES I TERMINOLOGIA. Vocabulari d'acceleradors de partícules. Barcelona: Edicions UPC, 2007. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8301-936-8
Els especialistes que han elaborat aquest vocabulari són Iouri Koubychine i Josep Campmany Guillot.
Les dades originals, contingudes a l'UPCTERM (www.upc.edu/slt/upcterm), poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca làser d'electrons lliures, n m
- ca FEL, n m sigla
- es láser de electrones libres
- es FEL sigla
- en free electron laser
- en FEL sigla
<Acceleradors de partícules>
<Química>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.
- ca n m
- ca n m
- ca n m
- es n m
- es n m
- es n m
- en n
- en n
- en n
- en n
- en n
- en n
- en n
- en n sigla
- en n sigla
<Química > Enginyeria química>
Definició
Nota
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.
La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lleó marí sud-americà, n m
- nc Otaria flavescens
- auct (Shaw 1800)
- cod SEL
- es lobo común
- fr lion de mer d'Amérique du Sud
- en South American sea lion
<Mamífers marins > Carnívors > Pinnípedes > Otàrids>
<Zoologia > Mamífers > Mamífers marins>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.
La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lleó marí sud-americà, n m
- nc Otaria flavescens
- auct (Shaw 1800)
- cod SEL
- es lobo común
- fr lion de mer d'Amérique du Sud
- en South American sea lion
<Mamífers marins > Carnívors > Pinnípedes > Otàrids>
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca lloc geomètric de la vertical, n m
- es lugar geométrico de la vertical
- en vertical line locus
- en VLL sigla
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
- La tècnica per a conèixer el lloc geomètric de la vertical va ser proposada per Maurice Gyer el 1981. Un cop fixada la posició planimètrica, es calcula l'elevació que proporciona la millor correspondència en un parell estereoscòpic projectant els punts en les imatges mitjançant la tècnica de correspondència per mínims quadrats. S'utilitza com a constricció geomètrica en l'aproximació a l'espai de cerca en la correspondència d'imatges.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca lloc geomètric de la vertical, n m
- es lugar geométrico de la vertical
- en vertical line locus
- en VLL sigla
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
- La tècnica per a conèixer el lloc geomètric de la vertical va ser proposada per Maurice Gyer el 1981. Un cop fixada la posició planimètrica, es calcula l'elevació que proporciona la millor correspondència en un parell estereoscòpic projectant els punts en les imatges mitjançant la tècnica de correspondència per mínims quadrats. S'utilitza com a constricció geomètrica en l'aproximació a l'espai de cerca en la correspondència d'imatges.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca lloc geomètric de la vertical, n m
- es lugar geométrico de la vertical
- en vertical line locus
- en VLL sigla
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
- La tècnica per a conèixer el lloc geomètric de la vertical va ser proposada per Maurice Gyer el 1981. Un cop fixada la posició planimètrica, es calcula l'elevació que proporciona la millor correspondència en un parell estereoscòpic projectant els punts en les imatges mitjançant la tècnica de correspondència per mínims quadrats. S'utilitza com a constricció geomètrica en l'aproximació a l'espai de cerca en la correspondència d'imatges.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<TIC > Telecomunicacions > Fibra òptica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la fibra òptica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/299/>
- ca localitzador visual de fallades, n m
- es detector visual de fallos, n m
- es localizador visual de fallos, n m
- fr localisateur visuel de défauts, n m
- en visual fault identifier, n
- en visual fault locator, n
- en VFI, n sigla
- en VFL, n sigla
<Fibra òptica > Instal·lació>
Definició
<Ciències de la salut > Malalties minoritàries>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de malalties minoritàries [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/279>
- ca malaltia de Von Hippel - Lindau, n f
- es enfermedad de Von Hippel-Lindau, n f
- es síndrome de Von Hippel-Lindau, n m
- es angiomatosis cerebelo-retiniana familiar, n f sin. compl.
- es VHL, n f sigla
- fr maladie de von Hippel-Lindau, n f
- fr angiomatose cérébellorétinienne de von Hippel-Lindau, n f sin. compl.
- fr angiomatose rétinocérébelleuse de von Hippel-Lindau, n f sin. compl.
- fr VHL, n f sigla
- en Von Hippel-Lindau disease, n
- en Von Hippel-Lindau syndrome, n sin. compl.
- en VHL, n sigla
- cod 892
<Malalties minoritàries > Malalties endocrines>
