Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "vell" dins totes les àrees temàtiques
<Informació. Documentació>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI llibre antic o llibre vell?
- es (llibre antic) libro antiguo, n m
- es (llibre vell) libro viejo, n m
- fr (llibre antic) livre ancien, n m
- fr (llibre antic) vieux livre, n m
- en (llibre antic) ancient book, n
- en (llibre antic) early printed book, n
<Informació. Documentació > Biblioteconomia>
Definició
- Un llibre antic és un llibre que es va elaborar abans de 1801 (segons algunes catalogacions, abans de 1820) o bé que, tot i ser posterior, està elaborat a mà o amb mètodes iguals o semblants als de la impremta manual.
. L'equivalent castellà és libro antiguo; els francesos, livre ancien i vieux livre, i els anglesos, ancient book i early printed book.
- Un llibre vell és un llibre esgotat que no s'ha reeditat ni reimprès en els últims vint-i-cinc anys i que no supera els cent anys des de la primera edició.
. L'equivalent castellà és libro viejo.
Nota
-
1. El terme oposat a llibre antic és llibre modern, que designa tots aquells llibres publicats després de 1801 amb mètodes diferents de la impremta manual. Segons l'època d'elaboració, doncs, els llibres es divideixen en llibres antics i llibres moderns.
El terme oposat a llibre vell és llibre nou, que, amb un significat menys fixat, designa bàsicament els llibres encara en catàleg. - 2. Podeu consultar les fitxes completes de llibre antic, llibre vell i llibre modern al Cercaterm, i també el document de criteri original, És el mateix un llibre antic que un llibre vell?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/mateix-llibre-antic-que-llibre-vell).
<Ramaderia > Explotació animal>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca animal vell d'escorxador, n m
- es animal de desvieje
- fr animal réforme
- en cull
- en culling
<Ramaderia > Explotació animal>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bosc vell, n m
- ca bosc antic, n m sin. compl.
- es bosque viejo, n m
- fr forêt ancienne, n f
- en old forest, n
<Enginyeria forestal>
<Indústria > Indústria de la pell>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca calciner vell, n m
- ca calciner dolç, n m sin. compl.
- ca calciner gris, n m sin. compl.
- es encalador gris
- es encalador viejo
<Indústria > Indústria de la pell>
Definició
Nota
- Noció obsoleta. Per a fer tornar vell un calciner nou se li afegia cendra passada per un sedàs i es remenava.
<Música>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca cant vell romà, n m
- es canto viejo romano, n m
- fr chan vieux romain, n m
- en old Roman chant, n
<Música>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca caps de vell, n m pl
- nc Cephalocereus senilis (Haw.) Pfeiff.
<Botànica > cactàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca caps de vell, n m pl
- nc Cephalocereus senilis (Haw.) Pfeiff.
<Botànica > cactàcies>
<Numismàtica>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca compte vell, n m
- es cuenta vieja
<Numismàtica>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
El juny del 1653 els sisens foren primer rebaixats al valor d'un diner i mig i després desmonetitzats. Els dipositaris d'aquestes monedes en reclamaren l'equivalent en moneda bona, a raó del preu dels sisens en el moment d'efectuar la imposició (sis diners). Les taules es trobaren que els creditors els exigien la devolució de les quantitats dipositades lliura per lliura, manifestant que la rebaixa dels sisens havia estat posterior a llurs operacions. Aleshores, el Consell de Cent barceloní decidí deixar en suspens els comptes vells, és a dir, els anteriors al mes de juny del 1653, ja que les quantitats que es devien en concepte de comptes dipositats en sisens arribaven a xifres descomunals, superiors al milió de lliures. Tot i que alguns dictàmens jurídics afirmaven que era de llei restituir el valor dels dipòsits lliura per lliura (és a dir, comptant sis diners per sisè dipositat), altres afirmaven que les taules només estaven obligades a tornar el just valor d'allò dipositat (és a dir, un diner i mig per sisè).
L'any 1659, mitjançant una Reial pragmàtica, el rei obligà a restituir, a tots els qui ho demanessin, el valor de llurs dipòsits lliura per lliura. Tot i que les taules optaren per arribar a acords amb els creditors, no es va poder fer front a curt termini al deute que en resultava i alguns comptes s'arrossegaren fins a principis del segle XVIII.
<Economia > Finances > Assegurances>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca deducció de nou a vell, n f
- es deducción de nuevo a viejo
- en deduction new for old
<Assegurances > Sinistre>
Definició
Nota
- En cas de reparació de l'objecte assegurat a càrrec de l'entitat asseguradora, el cost de la reparació es calcularà havent restat prèviament el valor dels materials nous utilitzats.
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca espàrrecs verds i blancs amb vinagreta de vinagre balsàmic vell
- es espárragos verdes y blancos a la vinagreta de vinagre balsámico viejo
- fr asperges vertes et blanches à la vinaigrette de vinaigre balsamique vieux
- it asparagi verdi e bianchi con vinaigrette di aceto balsamico invecchiato
- en green and white asparagus with old balsamic vinegar vinaigrette
- de grüner und weißer Spargel mit alter Balsamessigvinaigrette
<Plats a la carta. Verdures, hortalisses i llegums>
