Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "vellesa" dins totes les àrees temàtiques

senilitat senilitat

<Geografia > Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  senilitat, n f
  • ca  vellesa, n f
  • es  senectud
  • es  vejez
  • fr  senilité
  • fr  vieillesse
  • en  old age
  • en  senility

<Geografia física > Geomorfologia>

Definició
Estadi final del cicle d'erosió, que segueix la maduresa i es caracteritza per la manca de vigor del relleu, l'anorreament dels interfluvis i l'expansió de l'al·luvionament.

Nota

  • Vegeu també joventut i maduresa.
vellesa vellesa

<Ciències de la salut > Infermeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'infermeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/>

  • ca  vellesa, n f
  • ca  ancianitat, n f sin. compl.
  • es  ancianidad
  • es  vejez
  • fr  vieillesse
  • en  old age
  • en  oldness

<Infermeria > Infermeria bàsica>

Definició
Estat de la persona adulta al qual condueix el deteriorament progressiu dels òrgans i de les seves funcions pel pas dels anys.

Nota

  • El grau de vellesa real no depèn exclusivament dels anys viscuts: tot i tenir la mateixa edat, unes persones són més velles que unes altres en funció de les seves peculiaritats genètiques i dels factors externs que han actuat al llarg de la seva vida. És per això que es distingeix entre vellesa real i vellesa cronològica.
vellesa vellesa

<Psicologia > Psicologia evolutiva>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  vellesa, n f
  • ca  senectut, n f sin. compl.
  • ca  senilitat, n f sin. compl.
  • es  vejez
  • fr  vieillesse
  • en  old age

<Psicologia > Psicologia evolutiva>

Definició
Etapa de la vida que segueix a l'adultesa.

Nota

  • Si bé és difícil establir un límit entre edat adulta i vellesa, moltes instàncies han establert uns límits arbitraris.
vellesa vellesa

<Ciències socials > Sociologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
Aquesta obra és un avançament del diccionari complet, en curs d'elaboració.

  • ca  vellesa, n f
  • es  vejez
  • en  old age

<Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics>, <Cicles de vida i salut > Grups d'edat>

Definició
Última etapa del cicle vital, caracteritzada per factors biològics, psicològics, culturals i socials.

Nota

  • 1. En l'aspecte biològic i psicològic, en la vellesa es distingeix una minva de les facultats pròpies, amb tendència a la dependència i a la irreversibilitat.
  • 2. En l'aspecte social, en la vellesa la representativitat de l'individu dins el grup està relacionada amb el marc cultural en el qual viu. Així, en determinats tipus de societats, la vellesa marca un trencament relacional, laboral o emocional que pot modificar el seu estatus.
vellesa vellesa

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  vellesa, n f
  • es  vejez, n f
  • fr  vieillesse, n f
  • en  oldness, n

<Infermeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  vellesa, n f
  • es  vejez
  • fr  vieillesse
  • en  oldness

<Geriatria>

Definició
Estat dels éssers vius al qual condueix el progressiu deteriorament dels òrgans i de les seves funcions pel pas dels anys. El grau de vellesa real no depèn exclusivament dels anys viscuts: en igualtat d'anys d'edat, uns individus són més vells que uns altres, en funció de les seves peculiaritats genètiques i dels factors externs que han actuat al llarg de la seva vida. És per això que hom distingeix entre la vellesa real i la vellesa cronològica. Entre els canvis anatòmics hom considera la reducció de la talla, la desaparició de greix en algunes parts del cos, la disminució del pèl, l'aparició d'una línia blanca entorn de la còrnia, la caiguda de les dents, la reabsorció de l'os dels maxil·lars i, en general, la disminució dels òrgans; i en el terreny fisiològic, la disminució de l'activitat d'aquests òrgans.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  vellesa, n f
  • es  vejez, n f

<Dret civil>

vellesa vellesa

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  vellesa
  • en  old age

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Símptomes, signes i afeccions difícils de definir>

vellesa vellesa

<Ciències socials > Serveis socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>

  • ca  vellesa, n f
  • ca  ancianitat, n f sin. compl.
  • es  ancianidad
  • es  vejez
  • fr  vieillesse
  • en  old age

<Serveis socials > Marc de referència > Motius d'intervenció>

Definició
Última etapa del cicle vital, caracteritzada per factors biològics i, sobretot, culturals i socials.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  xenixell, n m
  • ca  apagallums, n m sin. compl.
  • ca  cap d'ocell, n m sin. compl.
  • ca  flor d'onze mesos, n f sin. compl.
  • ca  herba conillera, n f sin. compl.
  • ca  herba de foc, n f sin. compl.
  • ca  herba de les cardines, n f sin. compl.
  • ca  herba pelada, n f sin. compl.
  • ca  morruts, n m pl sin. compl.
  • ca  senixó, n m sin. compl.
  • ca  apagallum, n m alt. sin.
  • ca  bròquil bord, n m alt. sin.
  • ca  bufallums, n m alt. sin.
  • ca  caps d'ocell, n m pl alt. sin.
  • ca  citró, n m alt. sin.
  • ca  conillera, n f alt. sin.
  • ca  engreixaconills, n m alt. sin.
  • ca  herba cana, n f alt. sin.
  • ca  herba cardina, n f alt. sin.
  • ca  herba de cardina, n f alt. sin.
  • ca  herba de cardines, n f alt. sin.
  • ca  herba de la cardina, n f alt. sin.
  • ca  herba gavatxa, n f alt. sin.
  • ca  herba sana, n f alt. sin.
  • ca  herba-sana, n f alt. sin.
  • ca  lletsó bord, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de foc, n m alt. sin.
  • ca  matafoc, n m alt. sin.
  • ca  matafocs, n m pl alt. sin.
  • ca  morro de conill, n m alt. sin.
  • ca  morrut, n m alt. sin.
  • ca  morruts de bou, n m pl alt. sin.
  • ca  puputs, n m pl/f pl alt. sin.
  • ca  vellesa, n f alt. sin.
  • ca  xenixells, n m pl alt. sin.
  • ca  card munjoni bord, n m var. ling.
  • ca  llensó de foc, n m var. ling.
  • ca  serixell, n m var. ling.
  • ca  xerixell, n m var. ling.
  • ca  xinxerinxó, n m var. ling.
  • ca  xinxirinxó, n m var. ling.
  • ca  xinxirinxons, n m pl var. ling.
  • nc  Senecio vulgaris L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • En relació amb la denominació card munjoni bord, munjoni és un nom alguerès provinent del sard mudzone, bundzone.