Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "vellura" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI préstec a risc de mar, préstec a risc marítim, préstec a ventura de mar, préstec a la ventura, canvi a risc de mar o canvi marítim? 0 CRITERI préstec a risc de mar, préstec a risc marítim, préstec a ventura de mar, préstec a la ventura, canvi a risc de mar o canvi marítim?

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat per aquest servei.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  0 CRITERI préstec a risc de mar, préstec a risc marítim, préstec a ventura de mar, préstec a la ventura, canvi a risc de mar o canvi marítim?
  • es  (préstec a risc de mar) préstamo a la gruesa, n m
  • es  (préstec a risc de mar) préstamo a la gruesa ventura, n m
  • es  (préstec a risc de mar) préstamo a riesgo, n m
  • fr  (préstec a risc de mar) prêt à la grosse aventure, n m
  • en  (préstec a risc de mar) bottomage, n
  • en  (préstec a risc de mar) bottomry, n
  • en  (préstec a risc de mar) bottomry loan, n

<Dret > Dret mercantil>

Definició
Tant préstec a risc de mar, préstec a risc marítim i préstec a ventura de mar, com canvi a risc de mar i canvi marítim (tots, noms masculins) són formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, es considera menys adequada la forma *préstec a la ventura.

- Un préstec a risc de mar, o els sinònims complementaris préstec a risc marítim i préstec a ventura de mar, és un préstec que es retorna juntament amb la retribució convinguda només en cas d'arribar a port els efectes motivadors del contracte o el valor obtingut en cas de sinistre.
. Els motius de la tria d'aquestes formes, amb preferència per préstec a risc de mar, són els següents:
(1) Préstec a risc de mar és la forma més clarament establerta en català, documentada ja el 1335 (GARCIA, Arcadi; FERRER i MALLOL, M. Teresa. Assegurances i canvis marítims medievals a Barcelona I) i també en el Llibre de Consolat de Mar (edició de Germà COLON, estudi d'Arcadi GARCIA).
(2) Préstec a risc de mar s'ajusta a la tipologia medieval dels riscos en el comerç marítim: risc de mar (en llatí, risicum maris 'danys deguts al mar'), risc de gents (risicum gentium 'danys deguts a l'acció humana: pirateria, cors, embargaments, etc.') i risc de Déu (risicum Dei 'catàstrofes naturals no estrictament marines').
(3) Préstec a ventura de mar conté la forma a ventura de mar, que en diversos contextos funciona com a sinònima de a risc de mar, per exemple en el Llibre de Consolat de Mar. (No es documenta, però, la seqüència exacta préstec a ventura de mar.)
(4) Préstec a risc marítim es documenta en la traducció moderna del Codi de comerç espanyol, com a equivalent de préstamo a riesgo marítimo.
(5) *Préstec a la ventura té com a primera font el Diccionari jurídic català, però no ha estat documentat en obres medievals; podria ser una lectura errònia de préstec a ventura de mar.
. Els equivalents castellans són préstamo a la gruesa, préstamo a la gruesa ventura i préstamo a riesgo; el francès, prêt a la grosse aventure, i els anglesos, bottomage, bottomry i bottomry loan.

- Un canvi a risc de mar o canvi marítim (tots dos, noms masculins) és un contracte molt similar en què s'acorda que el pagament es fa per mitjà d'una transferència en un altre lloc amb canvi de moneda.
èczema asteatòtic dels vells èczema asteatòtic dels vells

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  èczema asteatòtic dels vells, n m
  • ca  èczema craquelé, n m sin. compl.
  • ca  èczema de la vellesa, n m sin. compl.
  • ca  èczema hiemal, n m sin. compl.
  • ca  èczema hiemalis, n m sin. compl.
  • ca  èczema xeròtic, n m sin. compl.
  • ca  eczemàtide de dessecació, n f sin. compl.
  • ca  pell seca hivernal, n f sin. compl.
  • ca  pruïja hiemal, n f sin. compl.
  • ca  pruïja hiemalis, n f sin. compl.
  • ca  pruïja hivernal, n f sin. compl.
  • ca  pruïja senil, n f sin. compl.
  • ca  xerosi hivernal, n f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>

Definició
Dermatosi que es presenta en gent gran, caracteritzada per pruïja, descamació pitiriasiforme, eritema i canvis cutanis eczematoides distribuïts sobre una pell molt seca, finament clivellada (fr craquelé), en els braços, cames i dors de les mans. És originat per la disminució de la secreció sebàcia de la pell de les extremitats (asteatosi), pròpia de la vellesa, combinada amb el costum de banyar-se o rentar-se prolongadament amb sabons alcalinitzants. Es presenta especialment a l'hivern, quan la humitat de les habitacions és escassa per un excés de calefacció.
a risc i perill a risc i perill

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  a risc i perill, adv
  • ca  a risc i ventura, adv sin. compl.
  • es  a riesgo y ventura

<Dret>

Definició
Sotmetent-se voluntàriament a la influència de la sort o dels esdeveniments.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Han engegat una iniciativa empresarial a risc i perill.

    Ex.: Va signar un contracte a risc i ventura.
adipòcit adipòcit

<Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia > Sinologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CULELL, Pere; FANDOS, Adelaida; NIETO, Maribel. Diccionari de sinologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/117/>

  • ca  adipòcit, n m
  • ca  cèl·lula adiposa, n f sin. compl.
  • es  adipocito
  • es  célula adiposa
  • fr  adipocyte
  • fr  cellule adipeuse
  • it  adipocita
  • it  cellula adiposa
  • en  adipocyte
  • en  fat cell

<Sinologia > Tècniques diagnòstiques > Microscòpia>

Definició
Cèl·lula del teixit connectiu especialitzada en la síntesi i l'emmagatzematge de greix.
alfàbega borda alfàbega borda

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alfàbega borda, n f
  • ca  alfàbega de pastor, n f alt. sin.
  • ca  alfabegueta, n f alt. sin.
  • ca  espinadella, n f alt. sin.
  • ca  espinadella peluda, n f alt. sin.
  • ca  fartabous, n m alt. sin.
  • ca  herba vellosa, n f alt. sin.
  • ca  malrubí negre, n m alt. sin.
  • ca  ajoca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  rabo de gat, n m var. ling.
  • nc  Stachys ocymastrum (L.) Briq.
  • nc  Stachys hirta L. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
alfàbega borda alfàbega borda

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alfàbega borda, n f
  • ca  alfàbega de pastor, n f alt. sin.
  • ca  alfabegueta, n f alt. sin.
  • ca  espinadella, n f alt. sin.
  • ca  espinadella peluda, n f alt. sin.
  • ca  fartabous, n m alt. sin.
  • ca  herba vellosa, n f alt. sin.
  • ca  malrubí negre, n m alt. sin.
  • ca  ajoca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  rabo de gat, n m var. ling.
  • nc  Stachys ocymastrum (L.) Briq.
  • nc  Stachys hirta L. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
al·lèrgia als vegetals al·lèrgia als vegetals

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia als vegetals, n f
  • ca  al·lèrgia a la verdura o a la fruita, n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia a les hortalisses o a la fruita, n f sin. compl.
  • es  alergia a vegetal, n f

<Al·lergologia>

Nota

  • Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 82901000135102
asiti vellutat asiti vellutat

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  asiti vellutat, n m
  • es  filepita aterciopelada
  • fr  philépitte veloutée
  • en  velvet asity
  • de  Seidenjala
  • nc  Philepitta castanea

<00 Fitxa il·lustrada>, <36.003 Ocells > Passeriformes > Filepítids>

asiti vellutat asiti vellutat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  asiti vellutat, n m
  • es  filepita aterciopelada
  • fr  philépitte veloutée
  • en  velvet asity
  • de  Seidenjala
  • nc  Philepitta castanea

<00 Fitxa il·lustrada>, <36.003 Ocells > Passeriformes > Filepítids>

assortiment de croquetes casolanes (pernil ibèric, brandada de bacallà, bolets i carn d'olla) assortiment de croquetes casolanes (pernil ibèric, brandada de bacallà, bolets i carn d'olla)

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  assortiment de croquetes casolanes (pernil ibèric, brandada de bacallà, bolets i carn d'olla)
  • es  surtido de croquetas caseras variadas (jamón ibérico, brandada de bacalao, setas y cocido catalán)
  • fr  croquettes variées (jambon ibérique, brandade de morue, champignons et ragoût catalan de viande, légumes et légumes secs)
  • it  assortimento di crocchette caserecce (prosciutto iberico, brandada di baccalà, funghi e lesso con verdura e legumi)
  • en  assorted croquettes (Iberian cured ham, salt cod brandade, mushrooms and Catalan stew made of meat, vegetables and pulses)
  • de  Auswahl an hausgemachten Kroketten (iberischer Rohschinken, Stockfisch-Brandada, Pilze und gekochtes Fleisch, Gemüse und Hülsenfrüchte)

<Plats a la carta. Tapes>