Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "vell�s" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Cognoms amb de, du, di, von o van: Amb majúscula o amb minúscula? 0 CRITERI Cognoms amb de, du, di, von o van: Amb majúscula o amb minúscula?

<Aspectes generals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Cognoms amb de, du, di, von o van: Amb majúscula o amb minúscula?
  • ca  De: esquirol llistat de De Winton (EXEMPLE), n m
  • ca  De: malaltia de De Quervain (EXEMPLE), n f
  • ca  De: mètode de De Leenheer (EXEMPLE), n m
  • ca  Di: malaltia de Di Guglielmo (EXEMPLE), n f
  • ca  Di: síndrome de Di George (EXEMPLE), n f
  • ca  Van: accelerador de Van de Graaff (EXEMPLE), n m
  • ca  Van: anàlisi de Van Soest (EXEMPLE), n f
  • ca  Van: equació de Van Deemter (EXEMPLE), n f
  • ca  Van: projecció de Van der Grinten (EXEMPLE), n f
  • ca  Van: síndrome d'Ellis - Van Creveld (EXEMPLE), n f
  • ca  Von: línia de Von Ebner (EXEMPLE), n f
  • ca  Von: malaltia de Von Economo (EXEMPLE), n f
  • ca  Von: màquina de Von Neumann (EXEMPLE), n f
  • ca  Von: quocient de Von Weirmarn (EXEMPLE), n m
  • ca  Von: síndrome de Von Hippel - Lindau (EXEMPLE), n f

<Criteris lingüístics > Aspectes generals>

Definició
Tant la grafia amb majúscula inicial de la preposició dels cognoms com la grafia amb minúscula inicial poden ser adequades, però es considera convenient fer-hi una distinció:

- La grafia amb majúscula és adequada quan no s'especifica el nom de fonts de la persona.
Ex.: malaltia de De Quervain, mètode de De Leenheer; malaltia de Di Guglielmo, síndrome de Di George; accelerador de Van de Graaff, anàlisi de Van Soest, equació de Van Deemter, projecció de Van der Grinten, síndrome d'Ellis - Van Creveld; línia de Von Ebner, malaltia de Von Economo, màquina de Von Neumann, quocient de Von Weirmarn, síndrome de Von Hippel - Lindau.

- La grafia amb minúscula és adequada quan s'especifica el nom de fonts de la persona.
Ex: Fritz de Quervain, autoritat en el camp de les malalties de la tiroides, ha donat nom a la malaltia de De Quervain; Robert Jemison van de Graaff va inventar l'accelerador de Van de Graaff; La màquina de Von Neumann és un concepte teòric formulat pel matemàtic John von Neumann.

Nota

  • En els casos de coincidència en una frase de la preposició de del català i la preposició de com a partícula inicial d'un cognom, s'han de mantenir totes dues preposicions, ja que fan funcions diferents; la preposició del cognom, però, d'acord amb el criteri exposat, s'haurà d'escriure amb majúscula inicial per l'absència del nom de fonts.
    Ex.: esquirol llistat de De Winton [Diferent de musaranya de muntanya de Hodgson, en què el cognom Hodgson no té cap preposició inicial.]
100 m tanques 100 m tanques

<Esport > Atletisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'atletisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/19/>

  • ca  100 m tanques, n m pl
  • ca  cursa de 100 m tanques, n f sin. compl.
  • es  100 m vallas
  • fr  100 m haies
  • en  100m hurdles

<Esport > Atletisme>

Definició
Cursa de tanques femenina en què les tanques estan situades al llarg de 100 m, de tal manera que la primera és a 13 m de la línia de sortida, les següents estan separades per intervals de 8,5 m i l'última és a 10,5 m de la meta.
100 m tanques 100 m tanques

<03 Atletisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  100 m tanques, n m pl
  • ca  cursa de 100 m tanques, n f sin. compl.
  • es  100 m vallas, n m pl
  • fr  100 m haies, n m pl
  • en  100m hurdles, n pl

<Esport > 03 Atletisme>

Definició
Cursa de tanques femenina en què les tanques estan situades al llarg de 100 m, de tal manera que la primera és a 13 m de la línia de sortida, les següents estan separades per intervals de 8,5 m i l'última és a 10,5 m de la meta.
110 m tanques 110 m tanques

<Esport > Atletisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'atletisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/19/>

  • ca  110 m tanques, n m pl
  • ca  cursa de 110 m tanques, n f sin. compl.
  • es  110 m vallas
  • fr  110 m haies
  • en  110m hurdles

<Esport > Atletisme>

Definició
Cursa de tanques masculina en què les tanques estan situades al llarg de 110 m, de tal manera que la primera és a 13,72 m de la línia de sortida, les següents estan separades per intervals de 9,14 m i l'última és a 14,02 m de la meta.
110 m tanques 110 m tanques

<03 Atletisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  110 m tanques, n m pl
  • ca  cursa de 110 m tanques, n f sin. compl.
  • es  110 m vallas, n m pl
  • fr  110 m haies, n m pl
  • en  110m hurdles, n pl

<Esport > 03 Atletisme>

Definició
Cursa de tanques masculina en què les tanques estan situades al llarg de 110 m, de tal manera que la primera és a 13,72 m de la línia de sortida, les següents estan separades per intervals de 9,14 m i l'última és a 14,02 m de la meta.
400 m tanques 400 m tanques

<Esport > Atletisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'atletisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/19/>

  • ca  400 m tanques, n m pl
  • ca  cursa de 400 m tanques, n f sin. compl.
  • es  400 m vallas
  • fr  400 m haies
  • en  400m hurdles

<Esport > Atletisme>

Definició
Cursa de tanques en què les tanques estan situades al llarg de 400 m, de tal manera que la primera és a 45 m de la línia de sortida, les següents estan separades per intervals de 35 m i l'última és a 40 m de la meta.
400 m tanques 400 m tanques

<03 Atletisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  400 m tanques, n m pl
  • ca  cursa de 400 m tanques, n f sin. compl.
  • es  400 m vallas
  • fr  400 m haies
  • en  400m hurdles

<Esport > 03 Atletisme>

Definició
Cursa de tanques en què les tanques estan situades al llarg de 400 m, de tal manera que la primera és a 45 m de la línia de sortida, les següents estan separades per intervals de 35 m i l'última és a 40 m de la meta.
èczema asteatòtic dels vells èczema asteatòtic dels vells

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  èczema asteatòtic dels vells, n m
  • ca  èczema craquelé, n m sin. compl.
  • ca  èczema de la vellesa, n m sin. compl.
  • ca  èczema hiemal, n m sin. compl.
  • ca  èczema hiemalis, n m sin. compl.
  • ca  èczema xeròtic, n m sin. compl.
  • ca  eczemàtide de dessecació, n f sin. compl.
  • ca  pell seca hivernal, n f sin. compl.
  • ca  pruïja hiemal, n f sin. compl.
  • ca  pruïja hiemalis, n f sin. compl.
  • ca  pruïja hivernal, n f sin. compl.
  • ca  pruïja senil, n f sin. compl.
  • ca  xerosi hivernal, n f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>

Definició
Dermatosi que es presenta en gent gran, caracteritzada per pruïja, descamació pitiriasiforme, eritema i canvis cutanis eczematoides distribuïts sobre una pell molt seca, finament clivellada (fr craquelé), en els braços, cames i dors de les mans. És originat per la disminució de la secreció sebàcia de la pell de les extremitats (asteatosi), pròpia de la vellesa, combinada amb el costum de banyar-se o rentar-se prolongadament amb sabons alcalinitzants. Es presenta especialment a l'hivern, quan la humitat de les habitacions és escassa per un excés de calefacció.
adenocarcinoma en adenoma vellós (anomalia morfològica) adenocarcinoma en adenoma vellós (anomalia morfològica)

<Ciències de la salut > Anatomia patològica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'un assessorament dut a terme pel TERMCAT per validar la versió catalana del subconjunt d'Anatomia Patològica de SNOMED CT, en curs d'elaboració pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

  • ca  adenocarcinoma en adenoma vellós (anomalia morfològica)
  • en  Adenocarcinoma in villous adenoma (morphologic abnormality)
  • cod  36087009

<Anatomia patològica (SNOMED CT)>

adenocarcinoma in situ en adenoma vellós (anomalia morfològica) adenocarcinoma in situ en adenoma vellós (anomalia morfològica)

<Ciències de la salut > Anatomia patològica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'un assessorament dut a terme pel TERMCAT per validar la versió catalana del subconjunt d'Anatomia Patològica de SNOMED CT, en curs d'elaboració pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

  • ca  adenocarcinoma in situ en adenoma vellós (anomalia morfològica)
  • en  Adenocarcinoma in situ in villous adenoma (morphologic abnormality)
  • cod  4935000

<Anatomia patològica (SNOMED CT)>