Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "venir" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca altimira, n f
- ca altamira, n f alt. sin.
- ca altamira vera, n f alt. sin.
- ca altimires, n f pl alt. sin.
- ca artemisa, n f alt. sin.
- ca artemisa vulgar, n f alt. sin.
- ca artemísia, n f alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca cintes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
- ca donzell, n m alt. sin.
- ca donzell blanc, n m alt. sin.
- ca donzell bord, n m alt. sin.
- ca donzell fals, n m alt. sin.
- ca donzell mascle, n m alt. sin.
- ca donzell salvatge, n m alt. sin.
- ca donzell vulgar, n m alt. sin.
- ca herba de fer venir les regles, n f alt. sin.
- ca herba de la bonadona, n f alt. sin.
- ca herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- ca herba de les regles, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca herba menuda, n f alt. sin.
- ca herba pansera, n f alt. sin.
- ca herba pulmonera, n f alt. sin.
- ca pulmonera, n f alt. sin.
- ca rivet de Sant Joan, n m alt. sin.
- ca altamisa, n f var. ling.
- ca altimera, n f var. ling.
- ca altimiri, n f var. ling.
- ca altimiris, n f pl var. ling.
- ca altimisa, n f var. ling.
- ca alzamires, n f pl var. ling.
- ca artemega, n f var. ling.
- ca artemeia, n f var. ling.
- ca artemenya, n f var. ling.
- ca artemèsia, n f var. ling.
- ca artemexa, n f var. ling.
- ca artemia, n f var. ling.
- nc Artemisia vulgaris L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca altimira, n f
- ca altamira, n f alt. sin.
- ca altamira vera, n f alt. sin.
- ca altimires, n f pl alt. sin.
- ca artemisa, n f alt. sin.
- ca artemisa vulgar, n f alt. sin.
- ca artemísia, n f alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca cintes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
- ca donzell, n m alt. sin.
- ca donzell blanc, n m alt. sin.
- ca donzell bord, n m alt. sin.
- ca donzell fals, n m alt. sin.
- ca donzell mascle, n m alt. sin.
- ca donzell salvatge, n m alt. sin.
- ca donzell vulgar, n m alt. sin.
- ca herba de fer venir les regles, n f alt. sin.
- ca herba de la bonadona, n f alt. sin.
- ca herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- ca herba de les regles, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca herba menuda, n f alt. sin.
- ca herba pansera, n f alt. sin.
- ca herba pulmonera, n f alt. sin.
- ca pulmonera, n f alt. sin.
- ca rivet de Sant Joan, n m alt. sin.
- ca altamisa, n f var. ling.
- ca altimera, n f var. ling.
- ca altimiri, n f var. ling.
- ca altimiris, n f pl var. ling.
- ca altimisa, n f var. ling.
- ca alzamires, n f pl var. ling.
- ca artemega, n f var. ling.
- ca artemeia, n f var. ling.
- ca artemenya, n f var. ling.
- ca artemèsia, n f var. ling.
- ca artemexa, n f var. ling.
- ca artemia, n f var. ling.
- nc Artemisia vulgaris L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca arribar, v intr
- es arribar
- fr lofer
- fr venir au lof
- en luff, to
<Ports > Accions>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blauet, n m
- ca angelets, n m pl sin. compl.
- ca capblau, n m sin. compl.
- ca clavell de Sant Jaume, n m sin. compl.
- ca estel, n m sin. compl.
- ca angelet, n m alt. sin.
- ca angelina, n f alt. sin.
- ca blauets, n m pl alt. sin.
- ca blaus, n m pl alt. sin.
- ca blavet, n m alt. sin.
- ca blavets, n m pl alt. sin.
- ca bracera, n f alt. sin.
- ca caps blaus, n m pl alt. sin.
- ca clavell de Sant Isidre, n m alt. sin.
- ca clavellina de moro, n f alt. sin.
- ca clavells blaus, n m pl alt. sin.
- ca clavells de blat, n m pl alt. sin.
- ca clavells de moro, n m pl alt. sin.
- ca escombra, n f alt. sin.
- ca escombrera, n f alt. sin.
- ca flor de blat, n f alt. sin.
- ca granera, n f alt. sin.
- ca graneres, n f pl alt. sin.
- ca herba blava, n f alt. sin.
- ca herba de la diabetis, n f alt. sin.
- ca herba per a fer venir llet, n f alt. sin.
- ca herba per al sucre, n f alt. sin.
- ca llum, n m alt. sin.
- ca llums, n m pl alt. sin.
- ca peu de colom, n m alt. sin.
- ca xarampió, n m alt. sin.
- ca xarampions, n m pl alt. sin.
- ca aujalets, n m pl var. ling.
- ca cap-blau, n m var. ling.
- ca xarrampió, n m var. ling.
- nc Centaurea cyanus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blauet, n m
- ca angelets, n m pl sin. compl.
- ca capblau, n m sin. compl.
- ca clavell de Sant Jaume, n m sin. compl.
- ca estel, n m sin. compl.
- ca angelet, n m alt. sin.
- ca angelina, n f alt. sin.
- ca blauets, n m pl alt. sin.
- ca blaus, n m pl alt. sin.
- ca blavet, n m alt. sin.
- ca blavets, n m pl alt. sin.
- ca bracera, n f alt. sin.
- ca caps blaus, n m pl alt. sin.
- ca clavell de Sant Isidre, n m alt. sin.
- ca clavellina de moro, n f alt. sin.
- ca clavells blaus, n m pl alt. sin.
- ca clavells de blat, n m pl alt. sin.
- ca clavells de moro, n m pl alt. sin.
- ca escombra, n f alt. sin.
- ca escombrera, n f alt. sin.
- ca flor de blat, n f alt. sin.
- ca granera, n f alt. sin.
- ca graneres, n f pl alt. sin.
- ca herba blava, n f alt. sin.
- ca herba de la diabetis, n f alt. sin.
- ca herba per a fer venir llet, n f alt. sin.
- ca herba per al sucre, n f alt. sin.
- ca llum, n m alt. sin.
- ca llums, n m pl alt. sin.
- ca peu de colom, n m alt. sin.
- ca xarampió, n m alt. sin.
- ca xarampions, n m pl alt. sin.
- ca aujalets, n m pl var. ling.
- ca cap-blau, n m var. ling.
- ca xarrampió, n m var. ling.
- nc Centaurea cyanus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca caps blaus, n m pl
- ca centàurea, n f alt. sin.
- ca centàurea jàcea, n f alt. sin.
- ca herba de la diabetis, n f alt. sin.
- ca herba per a fer venir llet, n f alt. sin.
- ca herba per al sucre, n f alt. sin.
- ca centaura, n f var. ling.
- ca centaurea, n f var. ling.
- ca sepillo, n m var. ling.
- nc Centaurea jacea L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca caps blaus, n m pl
- ca centàurea, n f alt. sin.
- ca centàurea jàcea, n f alt. sin.
- ca herba de la diabetis, n f alt. sin.
- ca herba per a fer venir llet, n f alt. sin.
- ca herba per al sucre, n f alt. sin.
- ca centaura, n f var. ling.
- ca centaurea, n f var. ling.
- ca sepillo, n m var. ling.
- nc Centaurea jacea L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca corona de rei, n f
- ca altimira, n f sin. compl.
- ca herba cossiada, n f sin. compl.
- ca herba cossiera, n f sin. compl.
- ca herba de cingle, n f sin. compl.
- ca herba de fer venir les regles, n f sin. compl.
- ca herba de Sant Joan, n f sin. compl.
- ca herba de tall, n f sin. compl.
- nc Saxifraga longifolia
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Definició
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca fer venir salivera, v tr
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>
Definició
<Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca sancionar, v tr
- es sancionar
- es venir en sancionar
<Dret públic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: El monarca té el poder de sancionar les lleis aprovades per les Corts.
- Ex.: Les Corts Generals han aprovat la Llei orgànica següent i jo la sanciono.
