Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "ventalla" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca acabacases, n m/f
- ca centaura, n f alt. sin.
- ca centauri de fulla estreta, n m alt. sin.
- ca clavells de pastor, n m pl alt. sin.
- ca flor de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca herba centaura, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Paula, n f alt. sin.
- ca herba del Pilar, n f alt. sin.
- ca herba prima, n f alt. sin.
- ca pericó, n m alt. sin.
- ca pericó fi, n m alt. sin.
- ca pericó roig, n m alt. sin.
- ca pericó vermell, n m alt. sin.
- ca pericot, n m alt. sin.
- ca pericot roig, n m alt. sin.
- ca Santa Àgueda, n f alt. sin.
- ca caba-cases, n m/f var. ling.
- ca centaula, n f var. ling.
- ca centaurea, n f var. ling.
- ca herba santaula, n f var. ling.
- ca perico, n m var. ling.
- ca perico roig, n m var. ling.
- ca pericó rollo, n m var. ling.
- ca sanpaula, n f var. ling.
- ca santaula, n f var. ling.
- ca santaura, n f var. ling.
- ca sentaula, n f var. ling.
- ca tintaurea, n f var. ling.
- nc Centaurium quadrifolium (L.) G. López et C.E. Jarvis
- nc Centaurium linariifolium (Lam.) Beck var. ling.
<Botànica > gencianàcies>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca bisbe cua de ventall, n m
- es obispo de abanico
- fr euplecte à épaules orangées
- en fan-tailed widowbird
- de Stummelweber
- nc Euplectes axillaris
<36.118 Ocells > Passeriformes > Ploceids>
<Bricolatge > Ferreteria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca broqueta d'entallar, n f
- es brocheta de entallar
<Bricolatge > Ferreteria>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca buidar, v tr
- es entallar, v tr
- fr entailler, v tr
- en rabbet, to, v tr
- en rebate, to, v tr
- eu janguneak egin
<Fusteria > Tècniques i procediments>
<Escultura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GINER i ROURICH, Matilde. Vocabulari dels oficis d'art. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. 164 p.
ISBN 84-393-0947-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cabàs, n m
- ca senalla, n f sin. compl.
- es capacho
<Arts > Escultura>
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca cabàs, n m
- ca senalla, n f sin. compl.
- es capacho
- es espuerta
<Construcció>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca cabàs, n m
- ca cove, n m sin. compl.
- ca senalla, n f sin. compl.
- es capazo
- es cesto
- en basket
<Jardineria>
Definició
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cabàs, n m
- ca senalla, n f sin. compl.
- es capacho
- es espuerta
- fr cabas
- en labourer's work basket
- de biegsamer Arbeitskorb
- de Kiepe
<Construcció>
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cabra, n f
- ca boc, n m sin. compl.
- ca cabrot, n m sin. compl.
- ca cranca, n f sin. compl.
- es centolla
- es centolla europea
- fr araignée europèene
- en spider crab
- en spinous
- nc Maja squinado
<Peixos>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca calta, n f
- ca flor del mal d'ulls, n f sin. compl.
- ca ram de Sant Isidre, n m sin. compl.
- ca viola groga, n f sin. compl.
- ca flor de mal d'ulls, n f alt. sin.
- ca flor de Sant Isidre, n f alt. sin.
- ca flor de tots mesos, n f alt. sin.
- ca herba centella, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Pau, n f alt. sin.
- ca viola d'aigua, n f alt. sin.
- ca viola groga d'aigua, n f alt. sin.
- nc Caltha palustris L.
<Botànica > ranunculàcies>
Nota
- MASCLANS recull la denominació herba centella procedent d'una obra de Colmeiro (Catálogo metódico de plantas observadas en Cataluña, 1846) en la qual s'indica que el nom és balear, tot i que la planta no es fa a les illes Balears.
