Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "ventrellut" dins totes les àrees temàtiques

colibrí ermità ventreclar

<Zoologia > Ocells>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca colibrí ermità ventreclar, n m
es ermitaño ventripálido
fr ermite anthophile
en pale-bellied hermit
de Fleckenkehl-Schattenkolibri
nc Phaethornis anthophilus

<11.08 Ocells > Caprimulgiformes > Troquílids>

colibrí ermità ventreclar

<Ciències de la vida>

ca colibrí ermità ventreclar, n m
es ermitaño ventripálido
fr ermite anthophile
en pale-bellied hermit
de Fleckenkehl-Schattenkolibri
nc Phaethornis anthophilus

<11.08 Ocells > Caprimulgiformes > Troquílids>

crema de mandarina, pastisset d'anís estrellat, gelat de gingebre i plàtan caramel·litzat

<Gastronomia > Plats a la carta>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca crema de mandarina, pastisset d'anís estrellat, gelat de gingebre i plàtan caramel·litzat
es crema de mandarina, pastelito de anís estrellado, helado de jengibre y plátano caramelizado
fr crème de mandarine, petit gâteau d'anis étoilé, glace au gingembre et banane caramélisée
it crema di mandarino, pasticcino di anice stellata, gelato di zenzero e banana caramellata
en cream of tangerine soup, star anis little cake, ginger ice cream and caramelized banana
de Mandarinencreme, kleiner Sternaniskuchen, Ingwereis und karamellisierte Banane

crespinell

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca crespinell, n m
ca crespinell estrellat, n m alt. sin.
ca sèdum estelat, n m alt. sin.
ca sèdum estel·lat, n m var. ling.
nc Sedum stellatum L.

<Botànica > crassulàcies>

crespinell

<Botànica>

ca crespinell, n m
ca crespinell estrellat, n m alt. sin.
ca sèdum estelat, n m alt. sin.
ca sèdum estel·lat, n m var. ling.
nc Sedum stellatum L.

<Botànica > crassulàcies>

enventrellat -ada

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca enventrellat -ada, adj

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició

Empatxat, enfitat.

eritròcit crenat

<Anatomia > Citologia>, <Hematologia i hemoteràpia>

ca eritròcit crenat, n m
ca crenòcit, n m sin. compl.
ca eritròcit estrellat, n m sin. compl.
es crenocito
fr crénocyte
en crenated erythrocyte
en crenocyte

<Anatomia > Citologia>, <Hematologia i hemoteràpia>

Definició

Eritròcit de vores fistonades o dentades i retret per haver estat en contacte amb una solució hipertònica (crenació). El seu perfil ha estat comparat als fruits de l'herba talpera. Fou observat en malalts tuberculosos tractats amb tiosemicarbazones.

espina-xoca

<Botànica>

ca espina-xoca, n f
ca floravia, n f sin. compl.
ca gafet, n m sin. compl.
ca gossets, n m pl sin. compl.
ca gossos, n m pl sin. compl.
ca gutxets, n m pl sin. compl.
ca herba de tres claus, n f sin. compl.
ca llagasta, n f sin. compl.
ca narriola, n f sin. compl.
ca abriülls, n m alt. sin.
ca aferragós, n m alt. sin.
ca aferragosos, n m pl alt. sin.
ca arrancamonyos, n m/f alt. sin.
ca arrencamonyos, n m/f alt. sin.
ca baconets, n m pl alt. sin.
ca blanquiella, n f alt. sin.
ca cadells, n m pl alt. sin.
ca cadiretes, n f pl alt. sin.
ca caparrera, n f alt. sin.
ca caparres (fruit), n f pl alt. sin.
ca card estrellat, n m alt. sin.
ca cardassina, n f alt. sin.
ca cardigassa borda, n f alt. sin.
ca cardigassos, n m pl alt. sin.
ca catxurrera, n f alt. sin.
ca catxurreres, n f pl alt. sin.
ca catxurros, n m pl alt. sin.
ca catxurros (fruit), n m pl alt. sin.
ca coscorros, n m pl alt. sin.
ca enganxadones, n m alt. sin.
ca enganxadones (fruit), n m alt. sin.
ca enganxagossos, n m alt. sin.
ca enganxamonyos, n m alt. sin.
ca escardot bord, n m alt. sin.
ca escorpins, n m pl alt. sin.
ca espinacal, n m alt. sin.
ca floravies, n f pl alt. sin.
ca gafets, n m pl alt. sin.
ca gafets petits, n m pl alt. sin.
ca garrinets, n m pl alt. sin.
ca herba catxurrera, n f alt. sin.
ca herba de l'hepatitis, n f alt. sin.
ca herba de les espines, n f alt. sin.
ca herba de les punxes, n f alt. sin.
ca herba del fetge, n f alt. sin.
ca herba dels tres claus, n f alt. sin.
ca herba espitllera, n f alt. sin.
ca herba fetgera, n f alt. sin.
ca herba pollosa, n f alt. sin.
ca herba xoca, n f alt. sin.
ca llagastes, n f pl alt. sin.
ca llapassa, n f alt. sin.
ca llapassa menuda, n f alt. sin.
ca llapassa petita, n f alt. sin.
ca llufes, n f pl alt. sin.
ca obriülls, n m alt. sin.
ca punxera, n f alt. sin.
ca rastellera, n f alt. sin.
ca rialla, n f alt. sin.
ca rialles, n f pl alt. sin.
ca rioles espinoses, n f pl alt. sin.
ca te de garrot, n m alt. sin.
ca te de punxes, n m alt. sin.
ca violes espinoses, n f pl alt. sin.
ca xoca, n f alt. sin.
ca xoques, n f pl alt. sin.
ca espina xoca, n f var. ling.
ca ferragosos, n m pl var. ling.
ca flor-i-dia, n f var. ling.
ca garrutxera, n f var. ling.
ca guixets, n m pl var. ling.
ca llipasses, n f pl var. ling.
ca riaia, n f var. ling.
ca sobrevia, n f var. ling.
ca xaques, n f pl var. ling.
nc Xanthium spinosum L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

espina-xoca

<Ciències de la vida>

ca espina-xoca, n f
ca floravia, n f sin. compl.
ca gafet, n m sin. compl.
ca gossets, n m pl sin. compl.
ca gossos, n m pl sin. compl.
ca gutxets, n m pl sin. compl.
ca herba de tres claus, n f sin. compl.
ca llagasta, n f sin. compl.
ca narriola, n f sin. compl.
ca abriülls, n m alt. sin.
ca aferragós, n m alt. sin.
ca aferragosos, n m pl alt. sin.
ca arrancamonyos, n m/f alt. sin.
ca arrencamonyos, n m/f alt. sin.
ca baconets, n m pl alt. sin.
ca blanquiella, n f alt. sin.
ca cadells, n m pl alt. sin.
ca cadiretes, n f pl alt. sin.
ca caparrera, n f alt. sin.
ca caparres (fruit), n f pl alt. sin.
ca card estrellat, n m alt. sin.
ca cardassina, n f alt. sin.
ca cardigassa borda, n f alt. sin.
ca cardigassos, n m pl alt. sin.
ca catxurrera, n f alt. sin.
ca catxurreres, n f pl alt. sin.
ca catxurros, n m pl alt. sin.
ca catxurros (fruit), n m pl alt. sin.
ca coscorros, n m pl alt. sin.
ca enganxadones, n m alt. sin.
ca enganxadones (fruit), n m alt. sin.
ca enganxagossos, n m alt. sin.
ca enganxamonyos, n m alt. sin.
ca escardot bord, n m alt. sin.
ca escorpins, n m pl alt. sin.
ca espinacal, n m alt. sin.
ca floravies, n f pl alt. sin.
ca gafets, n m pl alt. sin.
ca gafets petits, n m pl alt. sin.
ca garrinets, n m pl alt. sin.
ca herba catxurrera, n f alt. sin.
ca herba de l'hepatitis, n f alt. sin.
ca herba de les espines, n f alt. sin.
ca herba de les punxes, n f alt. sin.
ca herba del fetge, n f alt. sin.
ca herba dels tres claus, n f alt. sin.
ca herba espitllera, n f alt. sin.
ca herba fetgera, n f alt. sin.
ca herba pollosa, n f alt. sin.
ca herba xoca, n f alt. sin.
ca llagastes, n f pl alt. sin.
ca llapassa, n f alt. sin.
ca llapassa menuda, n f alt. sin.
ca llapassa petita, n f alt. sin.
ca llufes, n f pl alt. sin.
ca obriülls, n m alt. sin.
ca punxera, n f alt. sin.
ca rastellera, n f alt. sin.
ca rialla, n f alt. sin.
ca rialles, n f pl alt. sin.
ca rioles espinoses, n f pl alt. sin.
ca te de garrot, n m alt. sin.
ca te de punxes, n m alt. sin.
ca violes espinoses, n f pl alt. sin.
ca xoca, n f alt. sin.
ca xoques, n f pl alt. sin.
ca espina xoca, n f var. ling.
ca ferragosos, n m pl var. ling.
ca flor-i-dia, n f var. ling.
ca garrutxera, n f var. ling.
ca guixets, n m pl var. ling.
ca llipasses, n f pl var. ling.
ca riaia, n f var. ling.
ca sobrevia, n f var. ling.
ca xaques, n f pl var. ling.
nc Xanthium spinosum L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

espina-xoca

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca espina-xoca, n f
ca aferragós, n m sin. compl.
ca card estrellat, n m sin. compl.
ca floravia, n f sin. compl.
ca herba de tres claus, n f sin. compl.
ca narriola, n f sin. compl.
nc Xanthium spinosum

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 30 a 80 cm d'alçària, que es fa en erms, runes i vores de camins de les comarques mediterrànies del Principat, el País Valencià i les Illes. Les tiges i les fulles, en infusió, són diürètiques i astringents.