Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "venturer" dins totes les àrees temàtiques
<TIC > Àmbit: Oci i entreteniment>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels videojocs [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/9>
- ca aventura gràfica, n f
- es aventura gráfica
- fr aventure graphique
- en graphic adventure
- de Grafik-Adventure
<Videojocs > Jocs > Tipus>
Definició
<Història>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca aventurer -a, n m, f
- es aventurero
<Història>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bacoreta ratllada, n f
- ca bonítol, n m sin. compl.
- ca bonítol de ventre ratllat, n m sin. compl.
- ca bonítol ratllat, n m sin. compl.
- ca llistat, n m sin. compl.
- ca palomida, n f sin. compl.
- ca bonito, n m var. ling.
- ca bonitol, n m var. ling.
- ca bonyítol listado, n m var. ling.
- nc Katauwonus pelamis
- nc Euthynnus (Katsuwonus) pelamis var. ling.
- nc Euthynnus pelamis var. ling.
- nc Katsuwonus pelamis var. ling.
- nc Katsuwonus pelamys var. ling.
- nc Scomber Pelamis var. ling.
- nc Thynnus pelamys var. ling.
- nc Tynnus pelamys var. ling.
- es bonito
- es listado
- fr bonite à ventre rayé
- en skipjack tuna
<Peixos > Escòmbrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bacoreta ratllada, n f
- ca bonítol, n m sin. compl.
- ca bonítol de ventre ratllat, n m sin. compl.
- ca bonítol ratllat, n m sin. compl.
- ca llistat, n m sin. compl.
- ca palomida, n f sin. compl.
- ca bonito, n m var. ling.
- ca bonitol, n m var. ling.
- ca bonyítol listado, n m var. ling.
- nc Katauwonus pelamis
- nc Euthynnus (Katsuwonus) pelamis var. ling.
- nc Euthynnus pelamis var. ling.
- nc Katsuwonus pelamis var. ling.
- nc Katsuwonus pelamys var. ling.
- nc Scomber Pelamis var. ling.
- nc Thynnus pelamys var. ling.
- nc Tynnus pelamys var. ling.
- es bonito
- es listado
- fr bonite à ventre rayé
- en skipjack tuna
<Peixos > Escòmbrids>
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca base protètica, n f
- es base de prótesis
- fr base de prothèse
- en denture base
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca bec de flauta, n m
- es pico de flauta, n m
- fr enture à sifflet, n f
- eu flauta-aho, n
- eu txirula-moko, n
<Fusteria > Construccions>
<13 Ciclisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca bicicleta de grava, n f
- ca bicicleta d'aventura, n f sin. compl.
- es bicicleta de aventura, n f
- es bicicleta de grava, n f
- fr vélo d'aventure, n m
- fr vélo de gravier, n m
- fr vélo de route tout-terrain, n m
- fr vélo toute-route, n m
- it bici da ghiaia, n f
- it bici gravel, n f
- en adventure bike, n
- en gravel bicycle, n
- en gravel bike, n
- en gravel road bike, n
<Esport > 13 Ciclisme>
Definició
Nota
- La bicicleta de grava es presenta com un híbrid de models diferents de bicicleta per ampliar al màxim el seu rang d'utilització: així, de la bicicleta de carretera pren l'estabilitat i la lleugeresa, fonamentals per a realitzar llargs recorreguts; de la bicicleta tot terreny, la maniobrabilitat, la rigidesa i l'amplada de pneumàtics necessàries per a desplaçar-se sobre superfícies no asfaltades, i de la bicicleta de cicloturisme, la preparació per a portar equipatge que permeti seguir rutes de més d'un dia.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blet laciniat, n m
- ca herba de ventre, n f alt. sin.
- ca osagra, n f var. ling.
- nc Atriplex laciniata L.
- nc Atriplex arenaria J. Woods var. ling.
- nc Atriplex sabulosa Rouy var. ling.
<Botànica > quenopodiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blet laciniat, n m
- ca herba de ventre, n f alt. sin.
- ca osagra, n f var. ling.
- nc Atriplex laciniata L.
- nc Atriplex arenaria J. Woods var. ling.
- nc Atriplex sabulosa Rouy var. ling.
<Botànica > quenopodiàcies>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bonítol, n m
- ca albacora, n f sin. compl.
- ca bonítol de ventre ratllat, n m sin. compl.
- ca bonítol petit, n m sin. compl.
- ca bonitolet, n m sin. compl.
- ca bonitoló [petit], n m sin. compl.
- ca fumadell [petit], n m sin. compl.
- ca llampuga, n f sin. compl.
- ca melva, n f sin. compl.
- ca palometa, n f sin. compl.
- ca palomida, n f sin. compl.
- ca vapora, n f sin. compl.
- ca biza, n f var. ling.
- ca bonítalo, n m var. ling.
- ca bonito, n m var. ling.
- ca bonitol, n m var. ling.
- ca bonitol de ventre ratllat, n m var. ling.
- ca bonitol petit, n m var. ling.
- ca bonitu, n m var. ling.
- ca bonyitol, n m var. ling.
- ca bonyítol, n m var. ling.
- ca bronítol, n m var. ling.
- ca lista, n f var. ling.
- ca palomita, n f var. ling.
- ca palumida, n f var. ling.
- nc Sarda sarda
- nc Pelamys sarda var. ling.
- nc Scomber sarda var. ling.
- es bonito
- es bonito atlántico
- es listado
- fr bonite à dos rayé
- fr bonitou
- fr pélamide
- it palamita
- en Atlantic bonito
- en belted bonito
- de pelamid
<Peixos > Escòmbrids>
