Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca berbena, n f
ca cuquets, n m pl alt. sin.
ca cura-ho-tot, n m alt. sin.
ca espiga de Sant Joan, n f alt. sin.
ca herba berbena, n f alt. sin.
ca herba de Santa Anna, n f alt. sin.
ca herba de Santa Caterina, n f alt. sin.
ca herba dels fetillers, n f alt. sin.
ca planta sagrada, n f alt. sin.
ca barbena, n f var. ling.
ca barbera, n f var. ling.
ca berbera, n f var. ling.
ca herba barbera, n f var. ling.
ca herba berbera, n f var. ling.
ca herba ververa, n f var. ling.
ca verbena, n f var. ling.
nc Verbena officinalis L.

<Botànica > verbenàcies>

Nota

La denominació cura-ho-tot és probablement una adaptació del castellà curalotodo.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca berbena, n f
ca cuquets, n m pl alt. sin.
ca cura-ho-tot, n m alt. sin.
ca espiga de Sant Joan, n f alt. sin.
ca herba berbena, n f alt. sin.
ca herba de Santa Anna, n f alt. sin.
ca herba de Santa Caterina, n f alt. sin.
ca herba dels fetillers, n f alt. sin.
ca planta sagrada, n f alt. sin.
ca barbena, n f var. ling.
ca barbera, n f var. ling.
ca berbera, n f var. ling.
ca herba barbera, n f var. ling.
ca herba berbera, n f var. ling.
ca herba ververa, n f var. ling.
ca verbena, n f var. ling.
nc Verbena officinalis L.

<Botànica > verbenàcies>

Nota

La denominació cura-ho-tot és probablement una adaptació del castellà curalotodo.

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca berbena, n f
ca herba santa, n f sin. compl.
es verbena
fr verbeine

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Gènere de plantes herbàcies (Verbena sp) de la família de les verbenàcies, procedents sobretot d'Amèrica, moltes espècies del qual són conreades en jardineria. La V. officinalis té una acció astringent, vulnerària i antiespasmòdica i és emprada en el tractament de l'epilèpsia.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca marialluïsa, n f
ca berbena, n f alt. sin.
ca berbena de nucs florits, n f alt. sin.
ca herba de la princesa, n f alt. sin.
ca herba de marialluïsa, n f alt. sin.
ca herba marialluïsa, n f alt. sin.
ca herballuïsa, n f alt. sin.
ca menta marialluïsa, n f alt. sin.
ca reinalluïsa, n f alt. sin.
ca herba llauisa, n f var. ling.
ca herba Lluïsa, n f var. ling.
ca herbaluïsa, n f var. ling.
ca Maria lluïsa, n f var. ling.
ca Maria-Lluïsa, n f var. ling.
ca reina Lluïsa, n f var. ling.
ca verbena, n f var. ling.
nc Lippia citriodora (Ortega et Paláu) Kunth in Humb., Bonpl. et Kunth
nc Aloysia citriodora Ortega et Paláu sin. compl.
nc Aloysia triphylla Britton var. ling.
nc Lippia triphylla L'Hér. var. ling.

<Botànica > verbenàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca marialluïsa, n f
ca berbena, n f alt. sin.
ca berbena de nucs florits, n f alt. sin.
ca herba de la princesa, n f alt. sin.
ca herba de marialluïsa, n f alt. sin.
ca herba marialluïsa, n f alt. sin.
ca herballuïsa, n f alt. sin.
ca menta marialluïsa, n f alt. sin.
ca reinalluïsa, n f alt. sin.
ca herba llauisa, n f var. ling.
ca herba Lluïsa, n f var. ling.
ca herbaluïsa, n f var. ling.
ca Maria lluïsa, n f var. ling.
ca Maria-Lluïsa, n f var. ling.
ca reina Lluïsa, n f var. ling.
ca verbena, n f var. ling.
nc Lippia citriodora (Ortega et Paláu) Kunth in Humb., Bonpl. et Kunth
nc Aloysia citriodora Ortega et Paláu sin. compl.
nc Aloysia triphylla Britton var. ling.
nc Lippia triphylla L'Hér. var. ling.

<Botànica > verbenàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca tàrrec, n m
ca berbena, n f alt. sin.
ca cresta de gall, n f alt. sin.
ca cresta de gallina, n f alt. sin.
ca herba de Santa Llúcia, n f alt. sin.
ca herba del mal d'ulls, n f alt. sin.
ca herba esquellera, n f alt. sin.
ca rosa de Santa Anna, n f alt. sin.
ca sàlvia de cresta, n f alt. sin.
ca tàrrec comú, n m alt. sin.
ca tàrrecs, n m pl alt. sin.
ca tàrrega, n f alt. sin.
ca tarró, n m alt. sin.
ca tarrons, n m pl alt. sin.
ca càrrec, n m var. ling.
ca herba de Santa Lucía, n f var. ling.
ca tarec, n m var. ling.
ca targa, n f var. ling.
ca terra, n f var. ling.
ca tèrrec, n m var. ling.
ca terri, n m var. ling.
ca tèrric, n m var. ling.
ca verbena, n f var. ling.
nc Salvia verbenaca L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca tàrrec, n m
ca berbena, n f alt. sin.
ca cresta de gall, n f alt. sin.
ca cresta de gallina, n f alt. sin.
ca herba de Santa Llúcia, n f alt. sin.
ca herba del mal d'ulls, n f alt. sin.
ca herba esquellera, n f alt. sin.
ca rosa de Santa Anna, n f alt. sin.
ca sàlvia de cresta, n f alt. sin.
ca tàrrec comú, n m alt. sin.
ca tàrrecs, n m pl alt. sin.
ca tàrrega, n f alt. sin.
ca tarró, n m alt. sin.
ca tarrons, n m pl alt. sin.
ca càrrec, n m var. ling.
ca herba de Santa Lucía, n f var. ling.
ca tarec, n m var. ling.
ca targa, n f var. ling.
ca terra, n f var. ling.
ca tèrrec, n m var. ling.
ca terri, n m var. ling.
ca tèrric, n m var. ling.
ca verbena, n f var. ling.
nc Salvia verbenaca L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "verbena" dins totes les àrees temàtiques

Nota

Nota

Definició