Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "verdejant" dins totes les àrees temàtiques

alaestès petit alaestès petit

<Zoologia > Insectes > Odonats>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Oxygastra. Grup d'Estudi dels Odonats de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

MARTÍN, Ricard [et al.]. Les libèl·lules de Catalunya. Figueres: Brau, 2016.
ISBN 978-84-15885-46-7

Les fitxes amb noms de famílies i gèneres d'odonats han estat completades posteriorment pel TERMCAT amb informació facilitada pel grup Oxygastra i amb informació extreta d'altres fonts de referència.

  • ca  alaestès petit, n m
  • fr  leste verdoyant
  • en  small spreadwing
  • de  kleine Binsenjungfer
  • nc  Lestes virens

<Odonats > Zigòpters > Lèstids > Lestes>

capverdià -ana capverdià -ana

<Antropologia > Etnologia. Etnografia>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  capverdià -ana, adj
  • es  caboverdiano
  • fr  Cap-Verdien
  • en  Cape Verdean

<Antropologia > Etnologia. Etnografia>

Definició
Habitant de Cap Verd.
crioll capverdià crioll capverdià

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  crioll capverdià
  • ca  capverdià sin. compl.
  • ca  crioulo sin. compl.
  • ca  kabuverdianu sin. compl.
  • ca  kriolu sin. compl.
  • cod  kabuverdianu
  • ar  كريول الرأس الأخضر
  • cy  Creoliaith Cabo Verde
  • cy  Capverdià sin. compl.
  • cy  Crioulo sin. compl.
  • cy  Kabuverdianu sin. compl.
  • cy  Kriolu sin. compl.
  • de  Kapverdisches Kreol
  • de  Crioulo Cabo-Verdiano sin. compl.
  • de  Kabuverdianu sin. compl.
  • de  Kapverdisch sin. compl.
  • de  Kriolu sin. compl.
  • en  Cape Verdean Creole
  • en  Caboverdiano sin. compl.
  • en  Cabuverdiánu sin. compl.
  • en  Cape Verdean sin. compl.
  • en  Creole sin. compl.
  • en  Kabuverdianu sin. compl.
  • es  criollo caboverdiano
  • es  caboverdiano sin. compl.
  • es  crioulo sin. compl.
  • es  kabuverdianu sin. compl.
  • es  kriolu sin. compl.
  • eu  cabo Verdeko kreolera
  • eu  crioulo sin. compl.
  • eu  kabuverdianu sin. compl.
  • eu  kriolu sin. compl.
  • fr  créole capverdien
  • fr  capverdien sin. compl.
  • fr  crioulo sin. compl.
  • fr  kabuverdianu sin. compl.
  • fr  kriolu sin. compl.
  • fr  langue capverdienne sin. compl.
  • gl  crioulo caboverdiano
  • gl  caboverdiano sin. compl.
  • gl  crioulo sin. compl.
  • gl  kabuverdianu sin. compl.
  • gl  kriolu sin. compl.
  • gn  krióllo Kavoverdiáno
  • gn  kabuverdianu sin. compl.
  • gn  kavoverdiáno sin. compl.
  • gn  kriolu sin. compl.
  • gn  krioulo sin. compl.
  • it  creolo capoverdiano
  • it  creolo sin. compl.
  • it  kabuverdianu sin. compl.
  • it  kriolu capoverdiano sin. compl.
  • ja  カ-ボベルデのクレオ-ル語
  • ja  クレオ-ル語 sin. compl.
  • nl  Kaapverdisch Creools
  • nl  Crioulo sin. compl.
  • nl  Kaapverdiaans sin. compl.
  • nl  Kabuverdianu sin. compl.
  • nl  Kriolu sin. compl.
  • pt  crioulo cabo-verdiano
  • pt  caboverdiano sin. compl.
  • pt  crioulo sin. compl.
  • pt  kabuverdianu sin. compl.
  • pt  kriolu sin. compl.
  • ru  Креольский язык Кабо-Верде
  • zh  佛得角克里奥尔语
  • zh  克里奥尔、佛得角语 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Crioll de base portuguesa>, <Àfrica > Cap Verd>

Definició
A més dels parlants que té la llengua a Cap Verd, on és la primera llengua de la gran majoria de població, n'hi ha prop de 600.000 més que el parlen com a segona llengua a Angola, el Brasil, Guinea Bissau, Portugal i el Senegal. És el crioll de base portuguesa amb més parlants.

L'illa de Santiago va ser ocupada pels portuguesos al segle XV. La nova llengua criolla es va començar a gestar en aquell moment.

Les diverses illes de l'arxipèlag de Cap Verd han desenvolupat la seva pròpia variant de crioll. Els especialistes agrupen aquestes variants en dos grups dialectals principals: el meridional o grup de Sotavento (que inclou les varietats de Brava, Fogo, Santiago i Maio) i el septentrional o grup de Barlovento (que inclou les de Boa Vista, Sal, São Nicolau, São Vicente i Santo Antâo).

No existeix un estàndard de la llengua, és a dir, encara no ha estat codificada. Es treballa en l'elaboració d'una normativa per al bloc dialectal de Sotavento i una altra per al de Barlovento.
desemborsament desemborsament

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  desemborsament, n m
  • ca  desembors, n m sin. compl.
  • es  desembolso
  • fr  déboursement
  • fr  versement
  • en  disbursement
  • en  outlay

<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Estructura de gestió>

espora espora

<Anatomia > Citologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  espora, n f
  • ca  espora perdurant, n f sin. compl.
  • es  espora
  • fr  spore
  • en  spore

<Anatomia > Citologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Cèl·lula endògena que es forma en determinades condicions en certs bacteris, després de dues divisions successives del nucleoide, degeneració de tres dels quatre nucleoides formats, concentració i deshidratació del citoplasma entorn del quart d'aquests i formació d'una membrana resistent. Són formes d'abiosi, molt més resistents a les temperatures elevades, a la dessecació, als desinfectants, etc, que les cèl·lules actives. És coneguda com a espora rentada la que ha estat netejada de toxines per rentada.

Nota

  • La denominació espora prové del grec sporos 'llavor'.
gemma perdurant gemma perdurant

<Jardineria. Paisatgisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  gemma perdurant, n f
  • ca  gemma de resistència, n f sin. compl.
  • es  yema de resistencia, n f
  • es  yema perdurante, n f

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició
Gemma destinada a la supervivència d'algunes plantes en èpoques desfavorables.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  litigant, n m, f
  • ca  pledejant, n m, f sin. compl.
  • es  litigante, n m, f
  • es  pleiteador | pleiteadora, n m, f sin. compl.

<Dret processal>

pagament periòdic pagament periòdic

<Economia > Finances>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  pagament periòdic, n m
  • ca  pagament recurrent, n m
  • es  pago periódico, n m
  • es  pago recurrente, n m
  • fr  paiement échelonné, n m
  • fr  paiement périodique, n m
  • fr  versement, n m
  • fr  versement périodique, n m
  • en  periodic payment, n
  • en  recurrent payment, n
  • en  recurring payment, n

<Economia > Finances>

Definició
Pagament que s'efectua en intervals regulars.
pledejador | pledejadora pledejador | pledejadora

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  pledejador | pledejadora, adj
  • ca  pledejant, adj sin. compl.
  • es  pleiteador | pleiteadora

<Dret penal>

Definició
Que pledeja.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: La part pledejadora entén que s'estan restringint els drets dels treballadors.

    Ex.: La part pledejant ha retirat la denúncia.
pledejador | pledejadora pledejador | pledejadora

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  pledejador | pledejadora, n m, f
  • ca  pledejant, n m, f sin. compl.
  • es  pleiteador | pleiteadora
  • es  pleiteante

<Dret>

Definició
Persona que pledeja.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic