Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "vergonya" dins totes les àrees temàtiques

alberginiera

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca alberginiera, n f
ca albergínia (fruit), n f sin. compl.
ca albergínia, n f alt. sin.
ca aguarginyera, n f var. ling.
ca albargenya (fruit), n f var. ling.
ca albargina, n f var. ling.
ca albargina (fruit), n f var. ling.
ca albarginera, n f var. ling.
ca albargínia, n f var. ling.
ca albargínia (fruit), n f var. ling.
ca albarginiera, n f var. ling.
ca albarginya (fruit), n f var. ling.
ca albarzínia (fruit), n f var. ling.
ca albergina, n f var. ling.
ca albergina (fruit), n f var. ling.
ca alberginera, n f var. ling.
ca alberginyera, n f var. ling.
ca arbasínia (fruit), n f var. ling.
ca arbasiniera, n f var. ling.
ca asbacínia (fruit), n f var. ling.
ca asbarginguera, n f var. ling.
ca asbarzènia (fruit), n f var. ling.
ca asbarzínia (fruit), n f var. ling.
ca asbarziniera, n f var. ling.
ca asbazínia (fruit), n f var. ling.
ca asbergini (fruit), n f var. ling.
ca asbergínia (fruit), n f var. ling.
ca aubarginiera, n f var. ling.
ca auberginera, n f var. ling.
ca aubergínia, n f var. ling.
ca aubergínia (fruit), n f var. ling.
ca auberginiera, n f var. ling.
ca auberginya (fruit), n f var. ling.
ca auberginyera, n f var. ling.
ca balginya (fruit), n f var. ling.
ca balginyera, n f var. ling.
ca bargina (fruit), n f var. ling.
ca barginera, n f var. ling.
ca bargingera, n f var. ling.
ca bargínia (fruit), n f var. ling.
ca barginier, n m var. ling.
ca barginiera, n f var. ling.
ca barginja (fruit), n f var. ling.
ca barzínia (fruit), n f var. ling.
ca basínia (fruit), n f var. ling.
ca basinier, n m var. ling.
ca basiniera, n f var. ling.
ca basinió (fruit), n m var. ling.
ca bassínia (fruit), n f var. ling.
ca bassiniera, n f var. ling.
ca bergínia, n f var. ling.
ca berginiera, n f var. ling.
ca esbarginyera, n f var. ling.
ca esbergínia, n f var. ling.
ca esbergínia (fruit), n f var. ling.
ca esberginiera, n f var. ling.
ca oberginiera, n f var. ling.
ca obreginiera, n f var. ling.
ca obresiniera, n f var. ling.
ca ubergènia (fruit), n f var. ling.
ca ubergínia (fruit), n f var. ling.
ca ubregínia (fruit), n f var. ling.
ca verginya, n f var. ling.
nc Solanum melongena L.

<Botànica > solanàcies>

Nota

PELL2000-3 recull la denominació basinió per als «fruits de la varietat rodona».

alberginiera

<Ciències de la vida>

ca alberginiera, n f
ca albergínia (fruit), n f sin. compl.
ca albergínia, n f alt. sin.
ca aguarginyera, n f var. ling.
ca albargenya (fruit), n f var. ling.
ca albargina, n f var. ling.
ca albargina (fruit), n f var. ling.
ca albarginera, n f var. ling.
ca albargínia, n f var. ling.
ca albargínia (fruit), n f var. ling.
ca albarginiera, n f var. ling.
ca albarginya (fruit), n f var. ling.
ca albarzínia (fruit), n f var. ling.
ca albergina, n f var. ling.
ca albergina (fruit), n f var. ling.
ca alberginera, n f var. ling.
ca alberginyera, n f var. ling.
ca arbasínia (fruit), n f var. ling.
ca arbasiniera, n f var. ling.
ca asbacínia (fruit), n f var. ling.
ca asbarginguera, n f var. ling.
ca asbarzènia (fruit), n f var. ling.
ca asbarzínia (fruit), n f var. ling.
ca asbarziniera, n f var. ling.
ca asbazínia (fruit), n f var. ling.
ca asbergini (fruit), n f var. ling.
ca asbergínia (fruit), n f var. ling.
ca aubarginiera, n f var. ling.
ca auberginera, n f var. ling.
ca aubergínia, n f var. ling.
ca aubergínia (fruit), n f var. ling.
ca auberginiera, n f var. ling.
ca auberginya (fruit), n f var. ling.
ca auberginyera, n f var. ling.
ca balginya (fruit), n f var. ling.
ca balginyera, n f var. ling.
ca bargina (fruit), n f var. ling.
ca barginera, n f var. ling.
ca bargingera, n f var. ling.
ca bargínia (fruit), n f var. ling.
ca barginier, n m var. ling.
ca barginiera, n f var. ling.
ca barginja (fruit), n f var. ling.
ca barzínia (fruit), n f var. ling.
ca basínia (fruit), n f var. ling.
ca basinier, n m var. ling.
ca basiniera, n f var. ling.
ca basinió (fruit), n m var. ling.
ca bassínia (fruit), n f var. ling.
ca bassiniera, n f var. ling.
ca bergínia, n f var. ling.
ca berginiera, n f var. ling.
ca esbarginyera, n f var. ling.
ca esbergínia, n f var. ling.
ca esbergínia (fruit), n f var. ling.
ca esberginiera, n f var. ling.
ca oberginiera, n f var. ling.
ca obreginiera, n f var. ling.
ca obresiniera, n f var. ling.
ca ubergènia (fruit), n f var. ling.
ca ubergínia (fruit), n f var. ling.
ca ubregínia (fruit), n f var. ling.
ca verginya, n f var. ling.
nc Solanum melongena L.

<Botànica > solanàcies>

Nota

PELL2000-3 recull la denominació basinió per als «fruits de la varietat rodona».

caragol de Borgonya

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca caragol de Borgonya, n m
es caracol de Borgoña, n m
es caracol de huerta, n m
es caracol romano, n m
fr escargot de Bourgogne, n m
fr escargot des vignes, n m
fr escargot gros blanc, n m
nc Helix pomatia

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Definició

Caragol de la família dels helícids molt apreciat en gastronomia, especialment a França.

herba de Santa Rosa

<Botànica>

ca herba de Santa Rosa, n f
ca herba maleïda, n f alt. sin.
ca llampoina, n f alt. sin.
ca peònia, n f alt. sin.
ca peònia de muntanya, n f alt. sin.
ca piorna, n f alt. sin.
ca piorna de muntanya, n f alt. sin.
ca realgar, n m alt. sin.
ca rosa albardera, n f alt. sin.
ca rosa d'ase, n f alt. sin.
ca rosa de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca rosa de muntanya, n f alt. sin.
ca rosa de Santa Clara, n f alt. sin.
ca rosa montesca, n f alt. sin.
ca rosa muntesa, n f alt. sin.
ca ampoina, n f var. ling.
ca ampoinera, n f var. ling.
ca celònia, n f var. ling.
ca celòria, n f var. ling.
ca empoina, n f var. ling.
ca peronya, n f var. ling.
ca piorn, n m var. ling.
ca piürna, n f var. ling.
ca salòria, n f var. ling.
nc Paeonia officinalis L. subsp. microcarpa (Boiss. et Reut.) Nyman
nc Paeonia humilis Retz. sin. compl.
nc Paeonia microcarpa Boiss. et Reut. var. ling.
nc Paeonia officinalis L. subsp. humilis (Retz.) Cullen et Heywood var. ling.

<Botànica > peoniàcies>

herba de Santa Rosa

<Ciències de la vida>

ca herba de Santa Rosa, n f
ca herba maleïda, n f alt. sin.
ca llampoina, n f alt. sin.
ca peònia, n f alt. sin.
ca peònia de muntanya, n f alt. sin.
ca piorna, n f alt. sin.
ca piorna de muntanya, n f alt. sin.
ca realgar, n m alt. sin.
ca rosa albardera, n f alt. sin.
ca rosa d'ase, n f alt. sin.
ca rosa de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca rosa de muntanya, n f alt. sin.
ca rosa de Santa Clara, n f alt. sin.
ca rosa montesca, n f alt. sin.
ca rosa muntesa, n f alt. sin.
ca ampoina, n f var. ling.
ca ampoinera, n f var. ling.
ca celònia, n f var. ling.
ca celòria, n f var. ling.
ca empoina, n f var. ling.
ca peronya, n f var. ling.
ca piorn, n m var. ling.
ca piürna, n f var. ling.
ca salòria, n f var. ling.
nc Paeonia officinalis L. subsp. microcarpa (Boiss. et Reut.) Nyman
nc Paeonia humilis Retz. sin. compl.
nc Paeonia microcarpa Boiss. et Reut. var. ling.
nc Paeonia officinalis L. subsp. humilis (Retz.) Cullen et Heywood var. ling.

<Botànica > peoniàcies>

lleonat de Borgonya

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races de conills > Mida: mitjana>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca lleonat de Borgonya
es leonado de Borgoña
fr fauve de Bourgogne
en Bourgogne Golden

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races de conills > Mida: mitjana>

Definició

Raça cunícola d'origen francès, de mida mitjana, rústica, prolífica, de fàcil engreixement i productora d'una carn de textura ferma i gens filamentosa, molt suculenta i que es caracteritza pel cos massís, arrodonit i de color rogenc.

lleonat de Borgonya

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races de conills > Mida: mitjana>

ca lleonat de Borgonya
es leonado de Borgoña
fr fauve de Bourgogne
en Bourgogne Golden

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races de conills > Mida: mitjana>

Definició

pega blanca

<Disciplines de suport > Química>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca pega blanca, n f
ca pega de Borgonya, n f sin. compl.

<Disciplines de suport > Química>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Resina aromàtica extreta de l'avet oriünd de Noruega Abies excelsa, emprada com a emol·lient o en emplastres.

tòfona de la Borgonya

<Botànica>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca tòfona de la Borgonya, n f
es trufa gris de Borgoña
fr truffe de Bourgogne
en burgundy truffle
en french truffle
nc Tuber uncinatum

<Botànica>

terra verda

<Arts > Pintura > Colors>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca terra verda, n f
ca terra de Verona, n f sin. compl.
ca verd de Xipre, n m sin. compl.
es tierra verde, n f
es verdacho, n m
fr terre verte, n f
en green earth, n
en terre verte, n
en Verona green, n

<Arts > Pintura > Colors>

Definició

Argila de color verd clar a causa del silicat de ferro que conté, emprada com a pigment natural en la pintura al tremp.