Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "verinar" dins totes les àrees temàtiques
<Informació. Documentació>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI seminari web i bibliografia web o bé webinar / webinari i webgrafia / webliografia / webografia?
<Informació. Documentació > Biblioteconomia>
Definició
Els motius de la tria de seminari web i bibliografia web (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) Són formes descriptives i d'interpretació senzilla, que prenen el nucli del significat i hi afegeixen la referència a la virtualitat com a element caracteritzador, per mitjà de l'aposició web.
(2) Aquesta construcció ja s'utilitza en un bon grapat de formes catalanes; per exemple correu web, canal web, formulari web, pàgina web, etc.
(3) Es prefereix la forma web a en línia per a assegurar la identificació amb les formes angleses originals i també per no afegir-hi matisos de significat diferents. (De tota manera, en línia també és un complement correcte i molt freqüent, present per exemple a aprenentatge en línia, catàleg en línia, curs en línia, etc.)
(4) Ja es documenten en català, al costat de les formes angleses originals.
(5) En altres llengües es documenten formes similars, encara que siguin menys freqüents que els manlleus anglesos.
En canvi, *webinar, *webinari, *webgrafia, *webliografia i *webografia són formes menys adequades, pels motius següents:
(1) Són formes creades a partir de parts dels sintagmes anglesos originals (web seminar > *webinar / *webinari; web bibliography > *webgrafia / *webliografia / *webografia), de manera que no respecten l'ordre habitual del català de posar primer el nom i després l'adjectiu que el complementa.
(2) En el cas de *webinari, *webgrafia, *webliografia i *webografia, hi ha una adaptació morfològica de la forma original anglesa al català, que porta a fer modificacions en la terminació i l'ortografia però que no canvia l'ordre adjectiu+nom esmentat, tot i ser estrany al català.
. Un seminari web és un seminari multimèdia, interactiu i accessible en línia que es pot seguir a través d'un web, sigui en directe o en diferit.
. Una bibliografia web, al seu torn, és una bibliografia que només recull referències a documents disponibles a internet.
. Els equivalents castellans de seminari web són un ciberseminario, un seminario en línea, un seminario virtual, un seminario web, un webinar i un webinario; els francesos, un cyberséminaire, un séminaire en ligne, un séminaire Web i un webinaire, i els anglesos, a cyberseminar, a e-seminar, a online seminar, a web seminar, a web-based seminar i a webinar (clarament, el més freqüent de tots).
. Els equivalents castellans de bibliografia web són una bibliografía web, una webgrafía, una webliografía i una webografía; els francesos, une bibliographie Web, une réseaugraphie, une webliographie i une webographie, i els anglesos, a Web bibliography, a webliography i a webography.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI bibliografia web, bibliografia electrònica o bibliografia en línia?
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de seminari web i bibliografia web al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, No creem mots rars: fem seminari web del webinar, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/no-creem-mots-rars-fem-seminari-web-del-webinar).
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI seminari web i bibliografia web o bé webinar / webinari i webgrafia / webliografia / webografia?
<Tecnologies de la informació i la comunicació > Telecomunicacions>
Definició
Els motius de la tria de seminari web i bibliografia web (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) Són formes descriptives i d'interpretació senzilla, que prenen el nucli del significat i hi afegeixen la referència a la virtualitat com a element caracteritzador, per mitjà de l'aposició web.
(2) Aquesta construcció ja s'utilitza en un bon grapat de formes catalanes; per exemple correu web, canal web, formulari web, pàgina web, etc.
(3) Es prefereix la forma web a en línia per a assegurar la identificació amb les formes angleses originals i també per no afegir-hi matisos de significat diferents. (De tota manera, en línia també és un complement correcte i molt freqüent, present per exemple a aprenentatge en línia, catàleg en línia, curs en línia, etc.)
(4) Ja es documenten en català, al costat de les formes angleses originals.
(5) En altres llengües es documenten formes similars, encara que siguin menys freqüents que els manlleus anglesos.
En canvi, *webinar, *webinari, *webgrafia, *webliografia i *webografia són formes menys adequades, pels motius següents:
(1) Són formes creades a partir de parts dels sintagmes anglesos originals (web seminar > *webinar / *webinari; web bibliography > *webgrafia / *webliografia / *webografia), de manera que no respecten l'ordre habitual del català de posar primer el nom i després l'adjectiu que el complementa.
(2) En el cas de *webinari, *webgrafia, *webliografia i *webografia, hi ha una adaptació morfològica de la forma original anglesa al català, que porta a fer modificacions en la terminació i l'ortografia però que no canvia l'ordre adjectiu+nom esmentat, tot i ser estrany al català.
. Un seminari web és un seminari multimèdia, interactiu i accessible en línia que es pot seguir a través d'un web, sigui en directe o en diferit.
. Una bibliografia web, al seu torn, és una bibliografia que només recull referències a documents disponibles a internet.
. Els equivalents castellans de seminari web són un ciberseminario, un seminario en línea, un seminario virtual, un seminario web, un webinar i un webinario; els francesos, un cyberséminaire, un séminaire en ligne, un séminaire Web i un webinaire, i els anglesos, a cyberseminar, a e-seminar, a online seminar, a web seminar, a web-based seminar i a webinar (clarament, el més freqüent de tots).
. Els equivalents castellans de bibliografia web són una bibliografía web, una webgrafía, una webliografía i una webografía; els francesos, une bibliographie Web, une réseaugraphie, une webliographie i une webographie, i els anglesos, a Web bibliography, a webliography i a webography.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI bibliografia web, bibliografia electrònica o bibliografia en línia?
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de seminari web i bibliografia web al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, No creem mots rars: fem seminari web del webinar, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/no-creem-mots-rars-fem-seminari-web-del-webinar).
<Disciplines de suport > Química>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca àcid ceròtic, n m
- ca cerina, n f sin. compl.
<Disciplines de suport > Química>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àrabis vernal, n f
- ca juliana de primavera, n f alt. sin.
- nc Arabis verna (L.) R. Br.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àrabis vernal, n f
- ca juliana de primavera, n f alt. sin.
- nc Arabis verna (L.) R. Br.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acabar, v tr
- ca eixugar, v tr sin. compl.
- ca esgotar, v tr sin. compl.
- ca exhaurir, v tr sin. compl.
- es acabar
- es agotar
- es apurar
- es consumir
- es terminar
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: Han acabat els diners de la subvenció.
Ex.: L'empresa ha eixugat els beneficis que havia obtingut durant l'any.
Ex.: Un cop exhaurida la guerra s'establiren a Barcelona.
Ex.: Van esgotar el pressupost que havien assignat al projecte abans del que estava previst.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca adonis primaveral, n m
- ca adonis vernal, n m alt. sin.
- ca gota de sang, n f alt. sin.
- ca ull d'àngel, n m alt. sin.
- ca ull de perdiu, n m alt. sin.
- nc Adonis vernalis L.
<Botànica > ranunculàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca adonis primaveral, n m
- ca adonis vernal, n m alt. sin.
- ca gota de sang, n f alt. sin.
- ca ull d'àngel, n m alt. sin.
- ca ull de perdiu, n m alt. sin.
- nc Adonis vernalis L.
<Botànica > ranunculàcies>
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca afectació del limbe en la conjuntivitis primaveral
- en limbar involvement in vernal conjunctivitis
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits>
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia a la vacuna antipertússica, n f
- ca al·lèrgia a la vacuna contra la tos ferina, n f sin. compl.
- en pertussis vaccine allergy, n
- cod 294651001
<Al·lergologia>
