Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "vermell��s" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca bulbul d'ulleres vermelles, n m
- es bulbul de anteojos
- fr bulbul oeil-de-feu
- en spectacled bulbul
- de Brillenbülbül
- nc Ixidia erythropthalmos
- nc Pycnonotus erythropthalmos alt. sin.
<36.082 Ocells > Passeriformes > Picnonòtids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca bulbul d'ulleres vermelles, n m
- es bulbul de anteojos
- fr bulbul oeil-de-feu
- en spectacled bulbul
- de Brillenbülbül
- nc Ixidia erythropthalmos
- nc Pycnonotus erythropthalmos alt. sin.
<36.082 Ocells > Passeriformes > Picnonòtids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca càdec, n m
- ca ginebrissa, n f sin. compl.
- ca càdec de fruit gros, n m alt. sin.
- ca gargulls (gàlbul), n m pl alt. sin.
- ca ginebre, n m alt. sin.
- ca ginebre d'oli, n m alt. sin.
- ca ginebre de lledons vermells, n m alt. sin.
- ca ginebre femella, n m alt. sin.
- ca ginebre roig, n m alt. sin.
- ca ginebre rojal, n m alt. sin.
- ca ginebrer, n m alt. sin.
- ca ginebrera, n f alt. sin.
- ca ginebró, n m alt. sin.
- ca ginebró fals, n m alt. sin.
- ca ginebrons, n m pl alt. sin.
- ca oxícedre, n m alt. sin.
- ca pilotetes de ginebre (gàlbul), n f pl alt. sin.
- ca sivina, n f alt. sin.
- ca cade, n m var. ling.
- ca gayubas (gàlbul), n f pl var. ling.
- ca genebre, n m var. ling.
- ca genebró, n m var. ling.
- ca ginebra, n f var. ling.
- ca ginebre de llirons vermells, n m var. ling.
- ca ginebro, n m var. ling.
- ca nebrina, n f var. ling.
- ca oxicedre, n m var. ling.
- nc Juniperus oxycedrus L.
<Botànica > cupressàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca càdec, n m
- ca ginebrissa, n f sin. compl.
- ca càdec de fruit gros, n m alt. sin.
- ca gargulls (gàlbul), n m pl alt. sin.
- ca ginebre, n m alt. sin.
- ca ginebre d'oli, n m alt. sin.
- ca ginebre de lledons vermells, n m alt. sin.
- ca ginebre femella, n m alt. sin.
- ca ginebre roig, n m alt. sin.
- ca ginebre rojal, n m alt. sin.
- ca ginebrer, n m alt. sin.
- ca ginebrera, n f alt. sin.
- ca ginebró, n m alt. sin.
- ca ginebró fals, n m alt. sin.
- ca ginebrons, n m pl alt. sin.
- ca oxícedre, n m alt. sin.
- ca pilotetes de ginebre (gàlbul), n f pl alt. sin.
- ca sivina, n f alt. sin.
- ca cade, n m var. ling.
- ca gayubas (gàlbul), n f pl var. ling.
- ca genebre, n m var. ling.
- ca genebró, n m var. ling.
- ca ginebra, n f var. ling.
- ca ginebre de llirons vermells, n m var. ling.
- ca ginebro, n m var. ling.
- ca nebrina, n f var. ling.
- ca oxicedre, n m var. ling.
- nc Juniperus oxycedrus L.
<Botànica > cupressàcies>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca camembert arrebossat amb salsa de fruites vermelles
- es camembert rebozado con salsa de frutos rojos
- fr camembert pané à la sauce de fruits rouges
- it camembert impanati con salsa ai frutti rossi
- en camembert in breadcrumbs with red berry sauce
- de gebackener Camembert mit Beerensauce
<Plats a la carta. Tapes>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca captinyós, n m
- ca cadernera, n f sin. compl.
- ca cap vermellós, n m sin. compl.
- ca escorpinyola, n f sin. compl.
- ca escorpinyot de fons, n m sin. compl.
- ca escórpora, n f sin. compl.
- ca escórpora de cap tinyós, n f sin. compl.
- ca escórpora de fang, n f sin. compl.
- ca escórpora de roquer, n f sin. compl.
- ca rasclot, n m sin. compl.
- ca rufina, n f sin. compl.
- ca tiraguisó, n m sin. compl.
- ca ullot, n m sin. compl.
- ca cadarnera, n f var. ling.
- ca cap tinyós, n m var. ling.
- ca cap vermellos, n m var. ling.
- ca cap-tinyos, n m var. ling.
- ca cap-tinyós, n m var. ling.
- ca escorpa de fang, n f var. ling.
- ca escorpora de roques, n f var. ling.
- ca rascaso, n m var. ling.
- ca resclot, n m var. ling.
- ca uot, n m var. ling.
- nc Scorpaena notata
- nc Scorpaena notata afimbria var. ling.
- nc Scorpaena ustulata var. ling.
- es escorpaena
- es escorpora
- es escórpora
- es rascacio
- es raya bramante
- es raya pintada
- fr petite rascasse
- fr rascasse pustuleuse
- en small grooper
- en small red scorpion fish
- en small red scorpionfish
- de kleiner roter
<Peixos > Escorpènids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca captinyós, n m
- ca cadernera, n f sin. compl.
- ca cap vermellós, n m sin. compl.
- ca escorpinyola, n f sin. compl.
- ca escorpinyot de fons, n m sin. compl.
- ca escórpora, n f sin. compl.
- ca escórpora de cap tinyós, n f sin. compl.
- ca escórpora de fang, n f sin. compl.
- ca escórpora de roquer, n f sin. compl.
- ca rasclot, n m sin. compl.
- ca rufina, n f sin. compl.
- ca tiraguisó, n m sin. compl.
- ca ullot, n m sin. compl.
- ca cadarnera, n f var. ling.
- ca cap tinyós, n m var. ling.
- ca cap vermellos, n m var. ling.
- ca cap-tinyos, n m var. ling.
- ca cap-tinyós, n m var. ling.
- ca escorpa de fang, n f var. ling.
- ca escorpora de roques, n f var. ling.
- ca rascaso, n m var. ling.
- ca resclot, n m var. ling.
- ca uot, n m var. ling.
- nc Scorpaena notata
- nc Scorpaena notata afimbria var. ling.
- nc Scorpaena ustulata var. ling.
- es escorpaena
- es escorpora
- es escórpora
- es rascacio
- es raya bramante
- es raya pintada
- fr petite rascasse
- fr rascasse pustuleuse
- en small grooper
- en small red scorpion fish
- en small red scorpionfish
- de kleiner roter
<Peixos > Escorpènids>
<Arts > Arts menors>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca ceràmica de figures roges, n f
- ca ceràmica de figures vermelles, n f
- es cerámica de figuras rojas, n f
- fr céramique à figures rouges, n f
- en red-figure pottery, n
<Arts > Arts menors>
Definició
Nota
- La ceràmica de figures roges va aparèixer a Atenes cap als anys 530-510 aC en substitució de la ceràmica de figures negres.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca clavellines vermelles, n f pl
- nc Matthiola fenestralis R. Br.
- nc Cheiranthus fenestralis L. var. ling.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca clavellines vermelles, n f pl
- nc Matthiola fenestralis R. Br.
- nc Cheiranthus fenestralis L. var. ling.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>