Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "vermellós" dins totes les àrees temàtiques
<Alimentació. Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI roibos o rooibos?
- es rooibos, n m
- es té rojo sudafricano, n m
- es té rooibos, n m
- fr buisson rougeâtre, n m
- fr rooibos, n m
- fr thé rooibos, n m
- fr thé rouge africain, n m
- it rooibos, n m
- it tè rosso africano, n m
- pt chá de rooibos, n m
- pt chá vermelho, n m
- pt rooibos, n m
- en bush tea, n
- en redbush tea, n
- en rooi tea, n
- en rooibos, n
- en rooibos tea, n
- en South African red tea, n
- de Rooibosbusch, n m
- de Rooibostee, n m
- nc Aspalathus linearis
<Alimentació. Gastronomia > Begudes>
Definició
Els motius de la tria de roibos (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) Representa una intervenció mínima sobre l'original rooibos (de l'afrikans rooi 'vermell' i bos 'arbust'), de manera que permet identificar fàcilment el terme.
(2) Facilita una lectura adequada del mot en català, a diferència de *rooibos.
La forma roibos fa referència a dos significats diferents:
(a) Un arbust perennifoli de la família de les papilionàcies originari de Sud-àfrica, que pot fer fins a 2 m d'alçària i té fulles linears i acuminades i flors grogues.
. L'equivalent castellà és rooibos; els francesos, buisson rougeâtre i rooibos; l'italià, rooibos; el portuguès, rooibos; els anglesos, bush tea, redbush tea, rooibos i rooibos tea, i els alemanys, Rooibostee i Rooibosbusch. El nom científic, d'altra banda, és Aspalathus linearis.
(b) La beguda que s'obté per infusió de les fulles d'aquest arbust.
. Els equivalents castellans són rooibos, té rojo sudafricano i té rooibos; els francesos, rooibos, thé rooibos i thé rouge africain; els italians, rooibos i tè rosso africano; els portuguesos, chá de rooibos i chá vermelho, i els anglesos, redbush tea, rooibos, rooibos tea i South Afircan red rea.
Es tracta, doncs, d'un cas paral·lel a formes ja consolidades, com ara camamilla, menta o til·la, que designen igualment la planta i la infusió que se'n fa.
Nota
- 1. La planta roibos no és un te, ja que no pertany a la família de les teàcies sinó a les papilionàcies. Per tant, des d'un punt de vista botànic, no són precises les formes te de roibos o te roibos.
- 2. Podeu consultar la fitxa completa de roibos al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Rooibos o roibos?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/125/).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI roibos o rooibos?
- es rooibos, n m
- es té rojo sudafricano, n m
- es té rooibos, n m
- fr buisson rougeâtre, n m
- fr rooibos, n m
- fr thé rooibos, n m
- fr thé rouge africain, n m
- it rooibos, n m
- it tè rosso africano, n m
- pt chá de rooibos, n m
- pt chá vermelho, n m
- pt rooibos, n m
- en bush tea, n
- en redbush tea, n
- en rooi tea, n
- en rooibos, n
- en rooibos tea, n
- en South African red tea, n
- de Rooibosbusch, n m
- de Rooibostee, n m
- nc Aspalathus linearis
<Botànica>
Definició
Els motius de la tria de roibos (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) Representa una intervenció mínima sobre l'original rooibos (de l'afrikans rooi 'vermell' i bos 'arbust'), de manera que permet identificar fàcilment el terme.
(2) Facilita una lectura adequada del mot en català, a diferència de *rooibos.
La forma roibos fa referència a dos significats diferents:
(a) Un arbust perennifoli de la família de les papilionàcies originari de Sud-àfrica, que pot fer fins a 2 m d'alçària i té fulles linears i acuminades i flors grogues.
. L'equivalent castellà és rooibos; els francesos, buisson rougeâtre i rooibos; l'italià, rooibos; el portuguès, rooibos; els anglesos, bush tea, redbush tea, rooibos i rooibos tea, i els alemanys, Rooibostee i Rooibosbusch. El nom científic, d'altra banda, és Aspalathus linearis.
(b) La beguda que s'obté per infusió de les fulles d'aquest arbust.
. Els equivalents castellans són rooibos, té rojo sudafricano i té rooibos; els francesos, rooibos, thé rooibos i thé rouge africain; els italians, rooibos i tè rosso africano; els portuguesos, chá de rooibos i chá vermelho, i els anglesos, redbush tea, rooibos, rooibos tea i South Afircan red rea.
Es tracta, doncs, d'un cas paral·lel a formes ja consolidades, com ara camamilla, menta o til·la, que designen igualment la planta i la infusió que se'n fa.
Nota
- 1. La planta roibos no és un te, ja que no pertany a la família de les teàcies sinó a les papilionàcies. Per tant, des d'un punt de vista botànic, no són precises les formes te de roibos o te roibos.
- 2. Podeu consultar la fitxa completa de roibos al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Rooibos o roibos?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/125/).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca abellera vermella, n f
- ca abellera, n f alt. sin.
- ca abellera rosada, n f alt. sin.
- ca flor d'abelles vermelles, n f alt. sin.
- ca mosques vermelles, n f pl alt. sin.
- ca sabatetes del Nen Jesús, n f pl alt. sin.
- nc Ophrys tenthredinifera Willd.
<Botànica > orquidàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca abellera vermella, n f
- ca abellera, n f alt. sin.
- ca abellera rosada, n f alt. sin.
- ca flor d'abelles vermelles, n f alt. sin.
- ca mosques vermelles, n f pl alt. sin.
- ca sabatetes del Nen Jesús, n f pl alt. sin.
- nc Ophrys tenthredinifera Willd.
<Botànica > orquidàcies>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca aligot d'espatlles vermelles, n m
- es busardo hombrorrojo
- fr buse à épaulettes
- en red-shouldered hawk
- de Rotschulterbussard
- nc Buteo lineatus
<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca aligot d'espatlles vermelles, n m
- es busardo hombrorrojo
- fr buse à épaulettes
- en red-shouldered hawk
- de Rotschulterbussard
- nc Buteo lineatus
<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca all bord, n m
- ca all d'os, n m alt. sin.
- ca all de bruixa, n m alt. sin.
- ca all de colobra, n m alt. sin.
- ca all de moro, n m alt. sin.
- ca all silvestre, n m alt. sin.
- ca all ursí, n m alt. sin.
- ca allassa vermella, n f alt. sin.
- nc Allium ursinum L.
<Botànica > liliàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca all bord, n m
- ca all d'os, n m alt. sin.
- ca all de bruixa, n m alt. sin.
- ca all de colobra, n m alt. sin.
- ca all de moro, n m alt. sin.
- ca all silvestre, n m alt. sin.
- ca all ursí, n m alt. sin.
- ca allassa vermella, n f alt. sin.
- nc Allium ursinum L.
<Botànica > liliàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca all de bruixa, n m
- ca all bord, n m sin. compl.
- ca all de bruixes, n m alt. sin.
- ca all de colobra, n m alt. sin.
- ca all de marge, n m alt. sin.
- ca all de moro, n m alt. sin.
- ca all de vinyes, n m alt. sin.
- ca all porrí, n m alt. sin.
- ca all porrit, n m alt. sin.
- ca all porro, n m alt. sin.
- ca all rosat, n m alt. sin.
- ca all silvestre, n m alt. sin.
- ca allassa vermella, n f alt. sin.
- ca calabruix, n m alt. sin.
- ca cebollí, n m alt. sin.
- ca porradell bord, n m alt. sin.
- ca porradell fi, n m alt. sin.
- ca porro, n m alt. sin.
- nc Allium roseum L.
<Botànica > liliàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca all de bruixa, n m
- ca all bord, n m sin. compl.
- ca all de bruixes, n m alt. sin.
- ca all de colobra, n m alt. sin.
- ca all de marge, n m alt. sin.
- ca all de moro, n m alt. sin.
- ca all de vinyes, n m alt. sin.
- ca all porrí, n m alt. sin.
- ca all porrit, n m alt. sin.
- ca all porro, n m alt. sin.
- ca all rosat, n m alt. sin.
- ca all silvestre, n m alt. sin.
- ca allassa vermella, n f alt. sin.
- ca calabruix, n m alt. sin.
- ca cebollí, n m alt. sin.
- ca porradell bord, n m alt. sin.
- ca porradell fi, n m alt. sin.
- ca porro, n m alt. sin.
- nc Allium roseum L.
<Botànica > liliàcies>
