Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "vespre" dins totes les àrees temàtiques
<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>
- la a posteriori, adv
- ca a posteriori, adv
- ca després, adv
- ca posteriorment, adv
- es a posteriori, adv
- es de lo posterior, adv
- es después, adv
- es posteriormente, adv
- es tras comprobación, adv
<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>
Definició
Nota
-
Locució entrada com a llatinisme en el diccionari normatiu de l'IEC. S'utilitza preferentment amb valor lògic de posterioritat. Si es fa servir amb valor temporal, és preferible recórrer a una forma equivalent. Es complementa semànticament amb a priori.
Exemple: Perquè correm el risc d'haver d'actuar després a posteriori, com ens ha passat amb les empreses de treball temporal, que poden ser un bon mecanisme per actuar en unes necessitats que té el mercat i que la seva deriva negativa ha donat lloc a situacions que ningú volem.
També és possible l'ús adjectiu d'aquesta locució.
Exemple: Un raonament a posteriori.
<Ciències de la salut > Anatomia humana>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>
- ca abdomen, n m
- ca ventre, n m sin. compl.
- es abdomen
- es vientre
- en abdomen
- en belly
- en venter
- TA abdomen
<Anatomia>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca abellera, n f
- ca abelles, n f pl sin. compl.
- ca botons de gos, n m pl sin. compl.
- ca flor d'abella, n f sin. compl.
- ca herba abellera, n f sin. compl.
- ca herba melera, n f sin. compl.
- ca mosquera, n f sin. compl.
- ca mosques, n f pl sin. compl.
- ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl sin. compl.
- ca sabatetes del Nen Jesús, n f pl sin. compl.
- ca abelleres, n f pl alt. sin.
- ca botonets de gos, n m pl alt. sin.
- ca mosques d'ase, n f pl alt. sin.
- ca sabatetes, n f pl alt. sin.
- ca vespes, n f pl alt. sin.
- nc Ophrys sp. pl.
<Botànica > orquidàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca abellera groga, n f
- ca vespes, n f pl sin. compl.
- ca abella groga, n f alt. sin.
- ca abellera, n f alt. sin.
- ca abelles grogues, n f pl alt. sin.
- ca abelletes grogues, n f pl alt. sin.
- ca mosques grogues, n f pl alt. sin.
- ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- nc Ophrys lutea Cav.
<Botànica > orquidàcies>
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca acció coercitiva, n f
- ca mesura coercitiva, n f
- es acción coercitiva
- es medida coercitiva
- fr action coercitive
- fr mesure coercitive
- en coercive action
- en enforcement action
- en enforcement measure
<Àmbits de cooperació i conflicte > Manteniment de la pau i la seguretat internacionals>
Definició
Nota
- 1. Són exemples d'accions coercitives la ruptura de relacions diplomàtiques o l'ús de la força militar.
- 2. D'acord amb el capítol VII de la Carta de les Nacions Unides, en els casos més greus aquesta organització pot recórrer a una acció coercitiva per a restablir o mantenir la pau internacional.
<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Sistemes i màquines de fluids>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca acumulador hidràulic de bufeta, n m
- es acumulador de vejiga
- es calderín de vejiga
- fr accumulateur à vessie
- en bag-type accumulator
- en bladder accumulator
<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Sistemes i màquines de fluids>
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca agulla mesura, n f
- es aguja medida, n f
- fr aiguille mesure, n f
- en needle measurement, n
- de Nadel Messung, n f
<Enginyeria>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulleta espinosa, n f
- ca agulleta d'alta mar, n f sin. compl.
- ca bruixa, n f sin. compl.
- ca serp, n f sin. compl.
- ca serpetí, n m sin. compl.
- ca sèrp, n f var. ling.
- nc Syngnathus phlegon
- nc Siphostoma pelagica var. ling.
- es aguja
- fr anguille vesarde
- en pipe-fish
- de Seenadel
<Peixos > Singnàtids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- serp (DCVB-E): Mallorca
- sèrp (RPCE3): Mallorca
- serpetí (RPCE3): Mallorca
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca alció venerat, n m
- es alción venerado de Tahití
- fr martin-chasseur vénéré
- en Tahiti kingfisher
- de Tahitiliest
- nc Todiramphus veneratus
<31.06 Ocells > Coraciformes > Alcedínids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca aligot vesper cuallarg, n m
- es milano colilargo
- fr bondrée à longue queue
- en long-tailed honey-buzzard
- de Langschwanzweih
- nc Henicopernis longicauda
<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>
