Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "vespre" dins totes les àrees temàtiques

a posteriori a posteriori

<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>

  • la  a posteriori, adv
  • ca  a posteriori, adv
  • ca  després, adv
  • ca  posteriorment, adv
  • es  a posteriori, adv
  • es  de lo posterior, adv
  • es  después, adv
  • es  posteriormente, adv
  • es  tras comprobación, adv

<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>

Definició
Significat literal: A partir de l'experiència, després d'ésser comprovat.

Nota

  • Locució entrada com a llatinisme en el diccionari normatiu de l'IEC. S'utilitza preferentment amb valor lògic de posterioritat. Si es fa servir amb valor temporal, és preferible recórrer a una forma equivalent. Es complementa semànticament amb a priori.
    Exemple: Perquè correm el risc d'haver d'actuar després a posteriori, com ens ha passat amb les empreses de treball temporal, que poden ser un bon mecanisme per actuar en unes necessitats que té el mercat i que la seva deriva negativa ha donat lloc a situacions que ningú volem.
    També és possible l'ús adjectiu d'aquesta locució.
    Exemple: Un raonament a posteriori.
abdomen abdomen

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  abdomen, n m
  • ca  ventre, n m sin. compl.
  • es  abdomen
  • es  vientre
  • en  abdomen
  • en  belly
  • en  venter
  • TA  abdomen

<Anatomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abellera, n f
  • ca  abelles, n f pl sin. compl.
  • ca  botons de gos, n m pl sin. compl.
  • ca  flor d'abella, n f sin. compl.
  • ca  herba abellera, n f sin. compl.
  • ca  herba melera, n f sin. compl.
  • ca  mosquera, n f sin. compl.
  • ca  mosques, n f pl sin. compl.
  • ca  sabatetes de la Mare de Déu, n f pl sin. compl.
  • ca  sabatetes del Nen Jesús, n f pl sin. compl.
  • ca  abelleres, n f pl alt. sin.
  • ca  botonets de gos, n m pl alt. sin.
  • ca  mosques d'ase, n f pl alt. sin.
  • ca  sabatetes, n f pl alt. sin.
  • ca  vespes, n f pl alt. sin.
  • nc  Ophrys sp. pl.

<Botànica > orquidàcies>

abellera groga abellera groga

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abellera groga, n f
  • ca  vespes, n f pl sin. compl.
  • ca  abella groga, n f alt. sin.
  • ca  abellera, n f alt. sin.
  • ca  abelles grogues, n f pl alt. sin.
  • ca  abelletes grogues, n f pl alt. sin.
  • ca  mosques grogues, n f pl alt. sin.
  • ca  sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • nc  Ophrys lutea Cav.

<Botànica > orquidàcies>

acció coercitiva acció coercitiva

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  acció coercitiva, n f
  • ca  mesura coercitiva, n f
  • es  acción coercitiva
  • es  medida coercitiva
  • fr  action coercitive
  • fr  mesure coercitive
  • en  coercive action
  • en  enforcement action
  • en  enforcement measure

<Àmbits de cooperació i conflicte > Manteniment de la pau i la seguretat internacionals>

Definició
Acció que té com a objectiu provocar un canvi sobre una situació determinada o sobre el comportament d'un actor internacional.

Nota

  • 1. Són exemples d'accions coercitives la ruptura de relacions diplomàtiques o l'ús de la força militar.
  • 2. D'acord amb el capítol VII de la Carta de les Nacions Unides, en els casos més greus aquesta organització pot recórrer a una acció coercitiva per a restablir o mantenir la pau internacional.
acumulador hidràulic de bufeta acumulador hidràulic de bufeta

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Sistemes i màquines de fluids>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  acumulador hidràulic de bufeta, n m
  • es  acumulador de vejiga
  • es  calderín de vejiga
  • fr  accumulateur à vessie
  • en  bag-type accumulator
  • en  bladder accumulator

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Sistemes i màquines de fluids>

agulla mesura agulla mesura

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  agulla mesura, n f
  • es  aguja medida, n f
  • fr  aiguille mesure, n f
  • en  needle measurement, n
  • de  Nadel Messung, n f

<Enginyeria>

agulleta espinosa agulleta espinosa

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulleta espinosa, n f
  • ca  agulleta d'alta mar, n f sin. compl.
  • ca  bruixa, n f sin. compl.
  • ca  serp, n f sin. compl.
  • ca  serpetí, n m sin. compl.
  • ca  sèrp, n f var. ling.
  • nc  Syngnathus phlegon
  • nc  Siphostoma pelagica var. ling.
  • es  aguja
  • fr  anguille vesarde
  • en  pipe-fish
  • de  Seenadel

<Peixos > Singnàtids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - serp (DCVB-E): Mallorca

    - sèrp (RPCE3): Mallorca

    - serpetí (RPCE3): Mallorca
alció venerat alció venerat

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  alció venerat, n m
  • es  alción venerado de Tahití
  • fr  martin-chasseur vénéré
  • en  Tahiti kingfisher
  • de  Tahitiliest
  • nc  Todiramphus veneratus

<31.06 Ocells > Coraciformes > Alcedínids>

aligot vesper cuallarg aligot vesper cuallarg

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  aligot vesper cuallarg, n m
  • es  milano colilargo
  • fr  bondrée à longue queue
  • en  long-tailed honey-buzzard
  • de  Langschwanzweih
  • nc  Henicopernis longicauda

<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>