Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "vespre" dins totes les àrees temàtiques

document mestre document mestre

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  document mestre
  • en  master document

<Localització > Fraseologia>

element de sortida element de sortida

<Empresa > Gestió de la qualitat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 9000:2015 Sistemes de gestió de la qualitat. Principis bàsics i vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 9000:2015).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic CTN 66 Gestió de la Qualitat i Avaluació de la Conformitat, la secretaria del qual és a càrrec d'UNE. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb UNE per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de la Càtedra UNESCO de Direcció Universitària de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Els equivalents italians, gallecs, portuguesos i romanesos procedeixen de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Terminologia de gestió de la qualitat [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/113/>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca  element de sortida, n m
  • es  salida, n f
  • fr  élément de sortie, n m
  • gl  elemento de saída, n m
  • it  risultato, n m
  • pt  resultado, n m
  • ro  element de ieşire, n n
  • en  output, n

<Gestió de la qualitat > Sistemes de gestió>

Definició
Resultat d'un procés.

Nota

  • El fet que un element de sortida d'una organització sigui un producte o un servei depèn de la preponderància de les característiques relacionades; per exemple, una pintura que es posa en venda en una galeria és un producte, mentre que el subministrament d'una pintura encarregada és un servei; una hamburguesa comprada en una botiga minorista és un producte, mentre que una hamburguesa que es demana i se serveix en un restaurant forma part d'un servei.
esperi's un moment si us plau, que vaig a buscar l'encarregat esperi's un moment si us plau, que vaig a buscar l'encarregat

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  esperi's un moment si us plau, que vaig a buscar l'encarregat
  • es  espere un momento por favor, voy a buscar al encargado
  • fr  attendez un moment s'il vous plaît, je vais appeler le gérant
  • pt  aguarde um momento, por favor Vou chamar o chefe
  • en  could you wait a moment, please? I'll go and get the manager

<Grans Magatzems > Conversa>

esprue esprue

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  esprue
  • en  sprue

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell digestiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  esprue, n m
  • en  sprue

<Odontoestomatologia>

Definició
En odontologia, forat a través del qual és abocat un metall o cera fosa per tal d'omplir un motlle protètic.

Nota

  • La denominació esprue prové de l'holandès spruw 'afta'.
esprue esprue

<Malalties i síndromes>, <Endocrinologia i nutrició>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  esprue, n m
  • ca  caquèxia aftosa, n f sin. compl.
  • ca  psilosi, n f sin. compl.
  • en  sprue

<Malalties i síndromes>, <Endocrinologia i nutrició>

Definició
Síndrome produïda per una mala absorció dels greixos, amb acumulació d'aquests als budells i esteatorrea. Apareixen també aftes bucals, estomatitis, meteorisme i aprimament.

Nota

  • La denominació esprue prové de l'holandès spruw 'afta'.
  • La denominació es considera obsoleta.
esprue no tropical esprue no tropical

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  esprue no tropical
  • en  nontropical sprue

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell digestiu>

esprue tropical esprue tropical

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  esprue tropical
  • en  tropical sprue

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell digestiu>

estómac estómac

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  estómac, n m
  • ca  gaster, n m sin. compl.
  • ca  ventre, n m sin. compl.
  • ca  ventrell, n m sin. compl.
  • es  estómago
  • fr  estomac
  • en  stomach

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>

Definició
Porció dilatada del tub digestiu on s'esdevé la quimificació dels aliments. En l'home té forma de gaita i és entre l'esòfag i el duodè. És un òrgan distendible, amb una capacitat d'entre 1.000 i 1.500 ml. La part proximal, el càrdies, és muscular i fa la funció d'esfínter gastroesofàgic. A la porció perifèrica hi ha una zona rica en glàndules enzímiques, el fons. La resta és anomenada cos. La part distal, el pílor, també conté moltes fibres musculars i fa d'esfínter gastroduodenal. L'estómac, en conjunt, és corbat; la seva vora dreta, superior, còncava, és la curvatura menor, i l'esquerra, inferior, convexa, la curvatura major. La seva paret té quatre capes, de fora a dintre: capa serosa (peritoneu), capa muscular (amb fibres longitudinals, obliqües i circulars), capa submucosa i capa mucosa (que conté les glàndules). La missió de l'estómac consisteix a rebre els aliments ja mastegats i insalivats, barrejar-los amb el suc gàstric (compost d'àcid clorhídric, pepsina i altres enzims), retenir-los el temps suficient per a facilitar l'acció d'aquest suc i buidar-los a un ritme apropiat a través del pílor; el peristaltisme contribueix tant a la barreja de l'aliment com al buidatge del quim format.

Nota

  • La denominació estómac prové del grec stómachos.
  • La denominació gaster és un hel·lenisme.
estomatitis de l'esprue estomatitis de l'esprue

<Endocrinologia i nutrició>, <Odontoestomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  estomatitis de l'esprue, n f

<Endocrinologia i nutrició>, <Odontoestomatologia>

Definició
Estomatitis localitzada a la punta de la llengua, que hom observa en l'esprue, caracteritzada per la presència de plaques atròfiques amb les papil·les llises i, ocasionalment d'úlceres.