Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "vicari" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  vicari, n m
  • es  vicario

<Història>

Definició
A l'alta edat mitjana, funcionari comtal, inferior al vescomte, que tenia per missió la defensa d'un territori adscrit a un castell.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  vicari, n m

<Religions > Cristianisme > Catolicisme>

Definició
Sacerdot que ajuda el rector en una parròquia i es troba sota la seva autoritat.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  vicari, n m

<Religions > Cristianisme > Catolicisme>

Definició
Persona que assisteix un superior en les seves funcions i el substitueix en cas d'absència o per delegació.

Nota

  • La denominació vicari s'aplica a diversos càrrecs de la jerarquia eclesiàstica.
vicari vicari

<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  vicari, n m
  • es  vicario, n m

<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  vicari, n m
  • es  vicario

<Dret canònic>

Definició
Eclesiàstic que substitueix un altre en les seves funcions.

Nota

  • El Codi de dret canònic (CDC) determina una sèrie d'organismes i de persones que col·laboren amb el bisbe en el govern de la diòcesi anomenada cúria diocesana; principalment la cúria assumeix activitat en la direcció de l'activitat pastoral, l'administració de la diòcesi i en l'exercici de la potestat judicial. És tasca del bisbe nomenar els qui han de desenvolupar oficis en aquesta cúria.
    Cal destacar els oficis de vicari general i de vicari episcopal, aquest darrer de més recent creació, pel que fa a l'exercici de la potestat executiva. Tots dos són oficis de col·laboració amb el bisbe diocesà i són subordinats seus; no obstant això, no actuen simplement per delegació, sinó que duen a terme una funció pròpia, que no exerceixen en nom propi sinó en nom del bisbe.
    Correspon al bisbe diocesà la tasca de coordinar l'activitat pastoral dels vicaris i, si fa falta, es pot nomenar un moderador de la cúria, el qual ha de ser sacerdot, i serà qui coordinarà el tractament dels assumptes administratius i vigilarà que la resta de personal de la cúria compleixi les seves obligacions. Aquest moderador, tret que el bisbe consideri una altra opció, sol ser el vicari general i, en el cas que n'hi hagi uns quants, un d'ells.
    El bisbe també pot recórrer a la creació d'un consell episcopal, per a fomentar l'acció pastoral, format pels vicaris generals i els vicaris episcopals.
    D'altra banda, tot bisbe diocesà també ha de nomenar un vicari judicial o oficial, qui disposa de la potestat ordinària de jutjar. Aquest ha de ser un sacerdot diferent del vicari general, llevat que es justifiqui per la dimensió reduïda de la diòcesi o per altres causes. El vicari judicial constitueix un sol tribunal juntament amb el bisbe, però no pot jutjar causes que aquest darrer s'hagi reservat.
    De forma general, el CDC estableix que els vicaris han de ser sacerdots de com a mínim trenta anys, amb bona consideració i amb amplis coneixements de dret canònic.
    Com que, per definició, es tracta d'un ofici en què el designat substitueix una altra persona en les funcions que té atribuïdes, es poden trobar, a la pràctica, vicaris que assumeixen les funcions en àrees encara més específiques de funcionament d'una diòcesi.
  • V. t.: vicari episcopal n m
  • V. t.: vicari general n m
  • V. t.: vicari judicial n m
  • V. t.: vicaria n f