Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "vici" dins totes les àrees temàtiques

despuntadora de sarments despuntadora de sarments

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  despuntadora de sarments, n f
  • es  recortadora de cepas
  • fr  rogneuse de vigne
  • it  potatrice per viti
  • en  vineyard tipping machine
  • de  Gipfelmaschine für Rebstöcke
  • de  Kreiselaubschneider
  • de  Rebgipfelmaschine

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició
Màquina agrícola que s'utilitza per a eliminar les puntes dels sarments mitjançant barres de tall, ganivetes o serres circulars, la posició de les quals pot adaptar-se a la forma del cep.
despuntadora de sarments despuntadora de sarments

<Maquinària agrícola>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  despuntadora de sarments, n f
  • es  recortadora de cepas
  • fr  rogneuse de vigne
  • it  potatrice per viti
  • en  vineyard tipping machine
  • de  Gipfelmaschine für Rebstöcke
  • de  Kreiselaubschneider
  • de  Rebgipfelmaschine

<Indústria > Indústria mecànica > Maquinària agrícola>

edo edo

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  edo
  • ca  addo sin. compl.
  • ca  benin sin. compl.
  • ca  bini sin. compl.
  • ca  oviedo sin. compl.
  • ca  ovioba sin. compl.
  • cod  èdó
  • ar  إيدو
  • cy  Edo
  • cy  Addo sin. compl.
  • cy  Benin sin. compl.
  • cy  Bini sin. compl.
  • cy  Oviedo sin. compl.
  • cy  Ovioba sin. compl.
  • de  Edo
  • de  Addo sin. compl.
  • de  Benin sin. compl.
  • de  Bini sin. compl.
  • de  Oviedo sin. compl.
  • de  Ovioba sin. compl.
  • en  Edo
  • en  Addo sin. compl.
  • en  Benin sin. compl.
  • en  Bini sin. compl.
  • en  Oviedo sin. compl.
  • en  Ovioba sin. compl.
  • es  edo
  • es  addo sin. compl.
  • es  benin sin. compl.
  • es  bini sin. compl.
  • es  oviedo sin. compl.
  • es  ovioba sin. compl.
  • eu  edoera
  • eu  addo sin. compl.
  • eu  benin sin. compl.
  • eu  bini sin. compl.
  • eu  edo sin. compl.
  • eu  oviedo sin. compl.
  • eu  ovioba sin. compl.
  • fr  édo
  • fr  addo sin. compl.
  • fr  benin sin. compl.
  • fr  bini sin. compl.
  • fr  oviedo sin. compl.
  • fr  ovioba sin. compl.
  • gl  edo
  • gl  addo sin. compl.
  • gl  benin sin. compl.
  • gl  bini sin. compl.
  • gl  oviedo sin. compl.
  • gl  ovioba sin. compl.
  • gn  edo
  • gn  addo sin. compl.
  • gn  oviedo sin. compl.
  • gn  ovioba sin. compl.
  • gn  venin sin. compl.
  • gn  vini sin. compl.
  • it  edo
  • it  addo sin. compl.
  • it  benin sin. compl.
  • it  bini sin. compl.
  • it  oviedo sin. compl.
  • it  ovioba sin. compl.
  • ja  エド語
  • ja  アッド語、ベニン語、ビニ語、オビエド語、オビオバ語 sin. compl.
  • nl  Edo
  • nl  Addo sin. compl.
  • nl  Benin sin. compl.
  • nl  Bini sin. compl.
  • nl  Oviedo sin. compl.
  • nl  Ovioba sin. compl.
  • pt  edo
  • pt  addo sin. compl.
  • pt  benin sin. compl.
  • pt  bini sin. compl.
  • pt  oviedo sin. compl.
  • pt  ovioba sin. compl.
  • ru  Эдо
  • ru  Бини sin. compl.
  • ru  Аддо sin. compl.
  • ru  Овейдо sin. compl.
  • ru  Овиоба sin. compl.
  • zh  埃多语
  • zh  比尼、贝宁、阿多、奥维耶多、奥维奥巴 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Benue-congo>, <Àfrica > Nigèria>

Definició
A més de l'edo, a l'estat d'Edo s'hi parlen unes disset llengües, de les quals les més parlades són l'esan, l'afemai i l'ijaw.

L'edo és una llengua força homogènia, és a dir, té poca variació dialectal.

Al centre-oest de Nigèria, l'edo té una certa difusió com a llengua franca. Té presència a l'ensenyament primari i secundari, i també a la ràdio i la televisió.
entenalls entenalls

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  entenalls, n m
  • es  entenalla, n f
  • es  prensilla de sujeción, n f sin. compl.
  • es  tenaza de sujeción, n f sin. compl.
  • fr  étau à main, n m
  • en  hand vice, n
  • eu  atxikitzeko kurrika, n

<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  erb, n m
  • ca  veça petita, n f alt. sin.
  • ca  xítxeros, n m pl alt. sin.
  • ca  edro, n m var. ling.
  • ca  er, n m var. ling.
  • ca  erp, n m var. ling.
  • ca  ervelles, n f pl var. ling.
  • ca  evo, n m var. ling.
  • ca  hedro, n m var. ling.
  • ca  herb, n m var. ling.
  • ca  herp, n m var. ling.
  • ca  iero, n m var. ling.
  • ca  yero, n m var. ling.
  • nc  Vicia ervilia (L.) Willd.
  • nc  Ervum ervilia L. sin. compl.
  • nc  Ervilia sativa Link var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  erb, n m
  • ca  veça petita, n f alt. sin.
  • ca  xítxeros, n m pl alt. sin.
  • ca  edro, n m var. ling.
  • ca  er, n m var. ling.
  • ca  erp, n m var. ling.
  • ca  ervelles, n f pl var. ling.
  • ca  evo, n m var. ling.
  • ca  hedro, n m var. ling.
  • ca  herb, n m var. ling.
  • ca  herp, n m var. ling.
  • ca  iero, n m var. ling.
  • ca  yero, n m var. ling.
  • nc  Vicia ervilia (L.) Willd.
  • nc  Ervum ervilia L. sin. compl.
  • nc  Ervilia sativa Link var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escanyagats, n m
  • ca  veça, n f alt. sin.
  • ca  veces, n f pl alt. sin.
  • ca  veces bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  veçó, n m alt. sin.
  • ca  veçó hirsut, n m alt. sin.
  • ca  vícia hirsuta, n f alt. sin.
  • ca  essos, n m pl var. ling.
  • nc  Vicia hirsuta (L.) Gray
  • nc  Ervum hirsutum L. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

escanyagats escanyagats

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escanyagats, n m
  • ca  veça, n f alt. sin.
  • ca  veces, n f pl alt. sin.
  • ca  veces bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  veçó, n m alt. sin.
  • ca  veçó hirsut, n m alt. sin.
  • ca  vícia hirsuta, n f alt. sin.
  • ca  essos, n m pl var. ling.
  • nc  Vicia hirsuta (L.) Gray
  • nc  Ervum hirsutum L. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

estria de Vicq d'Azyr estria de Vicq d'Azyr

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  estria de Vicq d'Azyr, n f
  • ca  banda de Vicq d'Azyr, n f sin. compl.
  • ca  cinta de Vicq d'Azyr, n f sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>

Definició
Estria externa de Baillarger a nivell del lòbul occipital.
fascicle de Vicq d'Azyr fascicle de Vicq d'Azyr

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  fascicle de Vicq d'Azyr, n m
  • ca  fascicle mamil·lotalàmic, n m sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>

Definició
Fibres nervioses que es desprenen del nucli intern del cos mamil·lar de l'hipotàlem òptic.