Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "vidrier" dins totes les àrees temàtiques

agricultura de subsistència agricultura de subsistència

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  agricultura de subsistència, n f
  • es  agricultura de subsistencia
  • fr  agriculture de subsistance
  • fr  agriculture vivrière
  • en  subsistence agriculture

<Agricultura>

Definició
Agricultura en què es dedica l'essencial del sòl i del treball a produccions d'autoconsum.
alga de vidriers alga de vidriers

<Botànica>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  alga de vidriers, n f
  • ca  alga dels vidriers, n f
  • ca  altina, n f sin. compl.
  • es  alga de vidrieros
  • fr  posidonie méditerranéenne
  • en  Neptunegrass
  • nc  Posidonia oceanica

<Botànica>

alga dels vidriers alga dels vidriers

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alga dels vidriers, n f
  • ca  altina, n f sin. compl.
  • ca  posidònia, n f sin. compl.
  • ca  alga, n f alt. sin.
  • ca  alga de fulla ampla, n f alt. sin.
  • ca  alga de vidriers, n f alt. sin.
  • ca  alga marina, n f alt. sin.
  • ca  algues, n f pl alt. sin.
  • ca  bolos (massa fibrosa), n m pl alt. sin.
  • ca  gallots (massa fibrosa), n m pl alt. sin.
  • ca  pets de monja, n m pl alt. sin.
  • ca  pilotes (massa fibrosa), n f pl alt. sin.
  • ca  pilotes de mar (massa fibrosa), n f pl alt. sin.
  • ca  àliga, n f var. ling.
  • nc  Posidonia oceanica (L.) Delile
  • nc  Posidonia caulini K.D. Koenig sin. compl.

<Botànica > posidoniàcies>

alga dels vidriers alga dels vidriers

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alga dels vidriers, n f
  • ca  altina, n f sin. compl.
  • ca  posidònia, n f sin. compl.
  • ca  alga, n f alt. sin.
  • ca  alga de fulla ampla, n f alt. sin.
  • ca  alga de vidriers, n f alt. sin.
  • ca  alga marina, n f alt. sin.
  • ca  algues, n f pl alt. sin.
  • ca  bolos (massa fibrosa), n m pl alt. sin.
  • ca  gallots (massa fibrosa), n m pl alt. sin.
  • ca  pets de monja, n m pl alt. sin.
  • ca  pilotes (massa fibrosa), n f pl alt. sin.
  • ca  pilotes de mar (massa fibrosa), n f pl alt. sin.
  • ca  àliga, n f var. ling.
  • nc  Posidonia oceanica (L.) Delile
  • nc  Posidonia caulini K.D. Koenig sin. compl.

<Botànica > posidoniàcies>

arbre de la cera arbre de la cera

<Botànica>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  arbre de la cera, n m
  • es  mirica cerífera
  • fr  arbre à cire
  • fr  cirier
  • it  albero della cera
  • it  lauro selvatico
  • it  mortella cerifera
  • it  piante della cera
  • en  bayberry
  • en  candleberry
  • en  Northern bayberry
  • en  wax mirtle
  • de  Wachsbeerstranch
  • de  Wachsgagel
  • nc  Myrica cerifera

<Botànica>

arnès arnès

<Esport > Muntanyisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  arnès, n m
  • es  arnés
  • es  budrier
  • fr  baudrier
  • en  harness

<Esport > Muntanyisme>

Definició
Cinyell format per diverses cintes i tirants que, subjectat a l'escalador, serveix per a unir-lo a la corda i repartir, en cas de caiguda, l'efecte de l'estrebada.
arnès arnès

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  arnès, n m
  • es  arnés
  • es  budrier
  • fr  baudrier
  • en  harness

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Alpinisme>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Raquetes de neu>, <Neu i esports d'hivern > Salvaments>

Definició
Cinyell format per diverses cintes i tirants que, subjectat al cos d'una persona, serveix per a unir-lo a una corda d'escalada i repartir, en cas de caiguda, l'efecte de l'estrebada.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  arnès, n m
  • es  arnés
  • es  budrier
  • fr  baudrier
  • en  harness

<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Material esportiu>

arnès arnès

<Esport > Muntanyisme > Escalada esportiva>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BESORA i LLADÓ, Jordi [et al.]. Diccionari d'escalada esportiva. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993. 71 p
ISBN 84-393-2661-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  arnès, n m
  • es  arnés
  • es  budrier completo
  • fr  baudrier complet
  • en  full-harness

<Escalada esportiva>

Definició
Talabard que lliga el tors i les cames de l'escalador.
arnès arnès

<16 Esports aeris>, <11 Esports nàutics > 01 Vela>, <18 Muntanyisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  arnès, n m
  • ca  talabard, n m sin. compl.
  • es  arnés, n m
  • es  budrier [MUNTANYISME], n m
  • fr  baudrier [MUNTANYISME], n m
  • fr  harnais, n m
  • en  harness, n

<Esport > 16 Esports aeris>, <Esport > 11 Esports nàutics > 01 Vela>, <Esport > 18 Muntanyisme>

Definició
Estructura flexible i resistent de cinyells i tirants que envolta el tronc d'un esportista subjectant-lo estretament per a mantenir-lo unit a un element segur, com a mesura de prevenció o bé com a manera d'aconseguir la suspensió en l'aire.

Nota

  • En vela, l'arnès es fixa a l'embarcació en cas de males condicions meteorològiques o de necessitat de descans; en escalada, es fixa a una corda d'escalada en previsió de possibles caigudes, i, en esports aeris, es fixa a les cordes d'un paracaigudes o dels planadors que es piloten en suspensió.