Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "vilania" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI viari -ària o vial? 0 CRITERI viari -ària o vial?

<Transports>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI viari -ària o vial?
  • ca  disciplina viària (EXEMPLE), n f
  • ca  educació viària (EXEMPLE), n f
  • ca  seguretat viària (EXEMPLE), n f
  • es  (disciplina viària) disciplina vial (EXEMPLE), n f
  • es  (educació viària) educación vial (EXEMPLE), n f
  • es  (seguretat viària) seguridad vial (EXEMPLE), n f
  • es  (vial) vial, n f
  • fr  (disciplina viària) discipline routière (EXEMPLE), n f
  • fr  (educació viària) éducation en sécurité routière (EXEMPLE), n f
  • fr  (seguretat viària) sécurité routière (EXEMPLE), n f
  • fr  (vial) allée, n f
  • en  (disciplina viària) road discipline (EXEMPLE), n
  • en  (educació viària) traffic safety education (EXEMPLE), n
  • en  (seguretat viària) road safety (EXEMPLE), n
  • en  (vial) avenue, n

<Transports > Transport per carretera>

Definició
Tant viari -ària (adjectiu) com vial (nom) es consideren formes adequades, encara que tenen significats i categories lèxiques diferents; en canvi, no es considera adequada la forma *vial com a adjectiu.

- Una activitat o un element viari (forma recollida com a adjectiu en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és una activitat o un element que té relació amb el trànsit o amb una via de comunicació.
. Així, per a casos com disciplina viària, educació viària i seguretat viària, els equivalents castellans són disciplina vial, educación vial i seguridad vial, respectivament; els francesos, discipline routière, éducation en sécurité routière i sécurité routière, i els anglesos, road discipline, traffic safety education i road safety.
. En canvi, *vial té l'inconvenient que no és un adjectiu acceptat en català, per tal com ja hi ha la forma viari -ària creada sobre el nom via.

- Un vial (forma recollida com a nom en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un caminal ample, generalment amb arbres a banda i banda.
. L'equivalent castellà és vial; el francès, allée, i l'anglès, avenue.

Nota

àguila negra àguila negra

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  àguila negra, n f
  • es  águila milana
  • fr  aigle noir
  • en  black eagle
  • en  Indian black eagle sin. compl.
  • de  Malaienadler
  • nc  Ictinaetus malaiensis
  • nc  Ictinaetus malayensis alt. sin.

<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>

àguila negra àguila negra

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  àguila negra, n f
  • es  águila milana
  • fr  aigle noir
  • en  black eagle
  • en  Indian black eagle sin. compl.
  • de  Malaienadler
  • nc  Ictinaetus malaiensis
  • nc  Ictinaetus malayensis alt. sin.

<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>

àrea vicària àrea vicària

<Geografia > Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  àrea vicària, n f
  • ca  àrea vicariant, n f sin. compl.
  • es  área vicariante
  • fr  aire vicariante
  • en  vicariant

<Geografia física > Biogeografia>

Definició
Cadascuna de les àrees de distribució de tàxons vicaris.
àrea vicària àrea vicària

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  àrea vicària, n f
  • ca  àrea vicariant, n f sin. compl.
  • es  área vicariante
  • fr  aire vicariante
  • en  vicariant

<Geografia física > Biogeografia>

Definició
Cadascuna de les àrees de distribució de tàxons vicaris.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  adelfa, n f
  • ca  alegria, n f alt. sin.
  • ca  alegries, n f pl alt. sin.
  • ca  baladret, n m alt. sin.
  • ca  baladrina, n f alt. sin.
  • ca  cacauereta, n f alt. sin.
  • ca  dominica, n f alt. sin.
  • ca  garroferet, n m alt. sin.
  • ca  garrofereta borda, n f alt. sin.
  • ca  herba donzella, n f alt. sin.
  • ca  pastoreta, n f alt. sin.
  • ca  pervinca de Madagascar, n f alt. sin.
  • ca  pruenga de jardí, n f alt. sin.
  • ca  vicària, n f alt. sin.
  • ca  proenga de jardí, n f var. ling.
  • nc  Catharanthus roseus (L.) G. Don
  • nc  Vinca rosea L. sin. compl.

<Botànica > apocinàcies>

adelfa adelfa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  adelfa, n f
  • ca  alegria, n f alt. sin.
  • ca  alegries, n f pl alt. sin.
  • ca  baladret, n m alt. sin.
  • ca  baladrina, n f alt. sin.
  • ca  cacauereta, n f alt. sin.
  • ca  dominica, n f alt. sin.
  • ca  garroferet, n m alt. sin.
  • ca  garrofereta borda, n f alt. sin.
  • ca  herba donzella, n f alt. sin.
  • ca  pastoreta, n f alt. sin.
  • ca  pervinca de Madagascar, n f alt. sin.
  • ca  pruenga de jardí, n f alt. sin.
  • ca  vicària, n f alt. sin.
  • ca  proenga de jardí, n f var. ling.
  • nc  Catharanthus roseus (L.) G. Don
  • nc  Vinca rosea L. sin. compl.

<Botànica > apocinàcies>

ager viasii vicani [la] ager viasii vicani [la]

<Dret romà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ager viasii vicani [la], n m

<Dret romà>

Definició
Terra de titularitat pública que limitava amb un camí i que es concedia a qui hi vivia a canvi de mantenir el camí en bon estat.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • ('camp d'un vilatà que viu ran d'un camí')
aladern de fulla ampla aladern de fulla ampla

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aladern de fulla ampla, n m
  • ca  aladern fals, n m sin. compl.
  • es  labiérnago, n m
  • fr  filaria à feuilles larges, n m
  • en  mock-privet, n
  • nc  Phillyrea latifolia

<Enginyeria forestal>

aladern de fulla estreta aladern de fulla estreta

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aladern de fulla estreta, n m
  • es  labiérnago blanco, n m
  • fr  filaria à feuilles étroites, n m
  • en  narrow-leaf phillyrea, n
  • nc  Phillyrea angustifolia

<Enginyeria forestal>