Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "vilania" dins totes les àrees temàtiques

blinis amb caviar iranià

<Gastronomia > Plats a la carta>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca blinis amb caviar iranià
es blinis con caviar iraní
fr blinis au caviar iranien
it blinis con caviale iraniano
en blinis with Iranian caviar
de Blinis mit iranischem Kaviar

bora

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca bora
ca boro sin. compl.
ca miranha sin. compl.
ca mirãnha sin. compl.
ca miraña sin. compl.
cod mïamuna
ar بورية
cy Bora
cy Boro sin. compl.
cy Miranha sin. compl.
cy Mirãnha sin. compl.
cy Miraña sin. compl.
de Bora
de Boro sin. compl.
de Miranha sin. compl.
de Mirãnha sin. compl.
de Miraña sin. compl.
en Bora
en Boro sin. compl.
en Mirana sin. compl.
en Miranha sin. compl.
en Mirãnia sin. compl.
en Miranna sin. compl.
en Miraña sin. compl.
es bora
es boro sin. compl.
es miranha sin. compl.
es mirãnha sin. compl.
es miraña sin. compl.
eu borera
eu boro sin. compl.
eu miranha sin. compl.
eu mirãnha sin. compl.
eu miraña sin. compl.
fr bora
fr boro sin. compl.
fr miranha sin. compl.
fr mirãnha sin. compl.
fr miraña sin. compl.
gn vora
gn boro sin. compl.
gn miranha sin. compl.
gn mirãnha sin. compl.
gn miraña sin. compl.
it bora
it boro sin. compl.
it miranha sin. compl.
it mirãnha sin. compl.
it miraña sin. compl.
ja ボラ語
ja ボロ語 sin. compl.
ja ミラニャ語 sin. compl.
nl Bora
nl Boro sin. compl.
nl Miranha sin. compl.
nl Mirãnha sin. compl.
nl Miraña sin. compl.
pt bora
pt boro sin. compl.
pt miranha sin. compl.
pt mirãnha sin. compl.
pt miraña sin. compl.
ru Бора
ru Боро sin. compl.
ru Миранья sin. compl.
zh 博拉语
zh 博罗、米拉尼亚、米兰哈、米朗哈 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Huitoto > Bora>, <Amèrica > Colòmbia>, <Amèrica > Perú>

Definició

Alguns lingüistes escindeixen la família huitoto en dues famílies independents, la huitoto i la bora. Les comparacions interlingüístiques, però, mostren que el bora i les altres llengües huitoto estan genèticament emparentades, és a dir, que formen una única família.

Els bores que viuen actualment al Perú hi van migrar des de Colòmbia fugint dels explotadors europeus de matèries primeres. S'observa molta barreja ètnica de bores, huitotos i ocaines.

Un altre grup de 350 bores, del subgrup miraña, va moure's riu Caquetá avall fins al Brasil a l'inici del segle XX, però ja han abandonat completament la llengua. No obstant això, saben que a Colòmbia encara es parla la seva llengua ancestral i voldrien que s'ensenyés a les escoles.

Tota la comunitat bora del Perú i Colòmbia parla espanyol, llengua necessària per a les relacions comercials. En alguns pobles els infants ja no aprenen la llengua pròpia.

El bora té diverses manifestacions dialectals que corresponen a les varietats parlades pels diferents clans tradicionals. El bloc dialectal més gran és el miraña, parlat per un grup ètnic que es diu diferent dels bores i que habita majoritàriament a Colòmbia i al Brasil (al Brasil, com dèiem més amunt, els mirañes ja no parlen la llengua pròpia).

La llengua bora ha manllevat força vocabulari del resígaro (llengua arauac).

campanya de seguretat viària

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>

ca campanya de seguretat viària, n f
es campaña de seguridad vial
fr campagne de sécurité routière
en road safety campaign
en traffic safety campaign

<Trànsit > Seguretat viària > Prevenció>

Definició

Conjunt d'accions planificades i desenvolupades durant un període de temps determinat amb l'objectiu de reduir el nombre d'accidents de trànsit o les seves conseqüències.

caviar iranià

<Gastronomia > Plats a la carta>

ca caviar iranià
es caviar iraní
fr caviar iranien
it caviale iraniano
en Iranian caviar
de iranischer Kaviar

cebuano

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca cebuano
ca sebuano sin. compl.
ca sugboanon sin. compl.
ca visaia sin. compl.
cod sinugboanon
cod visaia
ar سيبوانو
cy Cebuano
cy Sebuano sin. compl.
cy Sugboanon sin. compl.
cy Sugbuhanon sin. compl.
cy Visaia sin. compl.
de Cebuano
de Binisaya sin. compl.
de Bisaya sin. compl.
de Sebuano sin. compl.
de Sugbuanon sin. compl.
de Visayan sin. compl.
en Cebuano
en Bisayan sin. compl.
en Sebuano sin. compl.
en Sugbuanon sin. compl.
en Sugbuhanon sin. compl.
en Visayan sin. compl.
es cebuano
es bisaya sin. compl.
es sebuano sin. compl.
es sugboanon sin. compl.
es sugbuhanon sin. compl.
eu cebuera
eu sebuano sin. compl.
eu sugboanon sin. compl.
eu sugbuhanon sin. compl.
eu visayera sin. compl.
fr cebuano
fr cébouano sin. compl.
fr visayan ou bisaya sin. compl.
gl cebuano
gl sebuano sin. compl.
gl sugboanon sin. compl.
gl sugbuhanon sin. compl.
gl visaia sin. compl.
gn sevuáno
gn sebuano sin. compl.
gn sugvoanon sin. compl.
gn sugvuhanon sin. compl.
gn visaia sin. compl.
it cebuano
it sebuano sin. compl.
it sugboanon sin. compl.
it sugbuhanon sin. compl.
ja セブアノ語
ja セブ語、ヴィサヤ語、ビサヤ語 sin. compl.
nl Cebuano
nl Sebuano sin. compl.
nl Sugboanon sin. compl.
nl Sugbuhanon sin. compl.
nl Visaya sin. compl.
pt cebuano
pt sebuano sin. compl.
pt sugboanon sin. compl.
pt sugbuhanon sin. compl.
pt visaiano sin. compl.
ru Себуанский
ru Бисая sin. compl.
ru Висая sin. compl.
ru Сугбу sin. compl.
ru Себуано sin. compl.
ru Сугбуанон sin. compl.
zh 宿务
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí>, <Àsia > Filipines>

Definició

El cebuano és la segona llengua en nombre de parlants de les Filipines (15.150.000 parlants nadius), després del tagal (16.000.000). Cal comentar, però, que fins a la dècada dels anys vuitanta, el cebuano era el major grup lingüístic de les Filipines i sobrepassava el tagal en nombre de parlants.

El cebuano es parlava originàriament a l'illa de Cebu i posteriorment es va estendre a la part oriental de l'illa de Negros, Bohol, Leyte i a la costa nord de Mindanao. Actualment, a més del territori d'on és la llengua pròpia, el cebuano és utilitzat com a llengua franca al centre de Filipines i Mindanao.

Hi ha força confusió al voltant del terme cebuano, ja que sovint s'identifica el cebuano, el hiligaynon i el waray com una sola llengua, anomenada visaia.

El nom cebuano prové del nom de l'illa Cebu, on el conqueridor Fernão Magalhães va desembarcar l'any 1521. Històricament, Cebu és una de les ciutats més antigues de les Filipines. Va ser fundada pel conqueridor Legazpi el 1565 i fou el primer assentament permanent espanyol a les Filipines i capital de la colònia espanyola fins al 1571.

comportament viari

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

ca comportament viari, n m
ca conducta viària, n f
es comportamiento vial
es conducta vial
fr comportement des usagers de la route
en behaviour of road users

<Trànsit > Usuaris > Comportament>

Definició

Manera d'actuar d'un conductor o un vianant mentre circula.

cornella violàcia

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca cornella violàcia, n f
es cuervo violáceo
fr corneille violacée
en violet crow
de Seramkrähe
nc Corvus violaceus
nc Corvus enca violaceus alt. sin.

<36.055 Ocells > Passeriformes > Còrvids>

cornella violàcia

<Zoologia > Ocells>

ca cornella violàcia, n f
es cuervo violáceo
fr corneille violacée
en violet crow
de Seramkrähe
nc Corvus violaceus
nc Corvus enca violaceus alt. sin.

<36.055 Ocells > Passeriformes > Còrvids>

crugia dels murs

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca crugia dels murs, n f
nc Valantia hispida L.

<Botànica > rubiàcies>

crugia dels murs

<Botànica>

ca crugia dels murs, n f
nc Valantia hispida L.

<Botànica > rubiàcies>