Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "vilania" dins totes les àrees temàtiques

cua d'oreneta cua d'oreneta

<Construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  cua d'oreneta, n f
  • ca  cua de milà, n f sin. compl.
  • ca  cudornella, n f sin. compl.
  • ca  coa de milana (balear), n f var. ling.
  • es  cola de milano, n f
  • fr  queue d'aronde, n f
  • fr  queue d'hironde, n f
  • it  coda di rondine, n f
  • en  dovetail, n
  • en  swallow tail, n
  • de  Schwalbenschwanz, n m

<Construcció>

Definició
Unió de dues peces de fusta en què una té un o diversos elements trapezials que s'encasten en l'encaix o encaixos de l'altra de manera que pot resistir esforços de tracció.

Nota

  • N'hi ha de dues classes: cues d'oreneta cegues (quan l'encaix o encaixos d'una de les peces de fusta no la travessa, de manera que no es veu la testa de l'altra) i cues d'oreneta passades (quan l'encaix o encaixos d'una de les peces de fusta la travessa, de manera que es veu la testa de l'altra.
cudornella cudornella

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  cudornella, n f
  • ca  cua d'oreneta, n f sin. compl.
  • ca  cua de milà, n f sin. compl.
  • ca  encaix de cudornella, n m sin. compl.
  • ca  coa de milana (balear), n f var. ling.
  • es  cola de milano
  • es  ensamble de cola de milano
  • fr  queue d'aronde
  • fr  queue d'hironde
  • en  dovetail
  • en  swallow tail

<Fusteria > Construccions > Unions>

Definició
Unió de dues peces de fusta en què una té un o diversos elements trapezials que s'encasten en l'encaix o encaixos de l'altra de manera que pot resistir esforços de tracció.

Nota

  • N'hi ha de dues classes: cudornelles cegues (quan l'encaix o encaixos d'una de les peces de fusta no la travessa, de manera que no es veu la testa de l'altra) i cudornelles passades (quan l'encaix o encaixos d'una de les peces de fusta la travessa, de manera que es veu la testa de l'altra).
disciplina viària disciplina viària

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>

  • ca  disciplina viària, n f
  • es  disciplina vial
  • en  road discipline

<Trànsit > Seguretat viària > Prevenció>

Definició
Conjunt de disposicions normatives sobre la manera de circular a la via pública, i el compliment d'aquestes disposicions.
educació viària educació viària

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  educació viària, n f
  • es  educación vial
  • en  traffic education

<Policia > Funcions i tècnica > Policia de trànsit>

Definició
Conjunt d'instruccions i recomanacions sobre la manera d'actuar a les vies públiques.
educació viària educació viària

<Ciències socials > Educació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  educació viària, n f
  • es  educación vial
  • fr  éducation à la sécurité routière
  • en  traffic safety education

<Educació > Pedagogia social > Educació no formal>

Definició
Educació destinada a transmetre coneixements sobre seguretat viària i actituds de responsabilitat i convivència amb relació a l'ús de les vies, com a conductor o com a vianant.
educació viària educació viària

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>

  • ca  educació viària, n f
  • es  educación vial
  • fr  éducation en sécurité routière
  • en  traffic safety education

<Trànsit > Seguretat viària > Prevenció>

Definició
Procés d'ensenyament i aprenentatge que té la finalitat de transmetre coneixements sobre seguretat viària i actituds de responsabilitat i convivència amb relació a l'ús de les vies.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  enciam bord, n m
  • ca  enciam verinós, n m alt. sin.
  • ca  herba lletera, n f alt. sin.
  • ca  lletuga d'ase, n f alt. sin.
  • ca  lletuga vimínia, n f alt. sin.
  • nc  Lactuca viminea (L.) J. et C. Presl

<Botànica > compostes / asteràcies>

enciam bord enciam bord

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  enciam bord, n m
  • ca  enciam verinós, n m alt. sin.
  • ca  herba lletera, n f alt. sin.
  • ca  lletuga d'ase, n f alt. sin.
  • ca  lletuga vimínia, n f alt. sin.
  • nc  Lactuca viminea (L.) J. et C. Presl

<Botànica > compostes / asteràcies>

escurçana escurçana

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  escurçana, n f
  • ca  escurçó, n m sin. compl.
  • ca  ferrassa, n f sin. compl.
  • ca  milà, n m sin. compl.
  • ca  milana, n f sin. compl.
  • ca  tòtina, n f sin. compl.
  • es  milano
  • es  pastinaca
  • es  raya látigo común
  • fr  pastenague commune
  • fr  raie pastenague
  • en  common stingray
  • en  stingray
  • nc  Dasyatidae
  • nc  Dasyatis pastinaca

<Peixos>

Definició
Peix dels condrictis, de l'ordre dels raïformes, que té forma de disc romboidal i posseeix un agulló verinós a la base de la cua.
escurçana escurçana

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escurçana, n f
  • ca  escurçana comuna, n f sin. compl.
  • ca  escurçana ferrassa, n f sin. compl.
  • ca  escurçó, n m sin. compl.
  • ca  ferrassa, n f sin. compl.
  • ca  marina pastinaca, n f sin. compl.
  • ca  milà, n m sin. compl.
  • ca  milana, n f sin. compl.
  • ca  pastinaca, n f sin. compl.
  • ca  pastinaca marina, n f sin. compl.
  • ca  pastinaques, n f pl sin. compl.
  • ca  serreta, n f sin. compl.
  • ca  tòtina, n f sin. compl.
  • ca  corçana, n f var. ling.
  • ca  cursana, n f var. ling.
  • ca  es cursó, n m var. ling.
  • ca  escorçana, n f var. ling.
  • ca  escorçana ferrassa, n f var. ling.
  • ca  escorçó, n m var. ling.
  • ca  escursana, n f var. ling.
  • ca  escursana ferrassa, n f var. ling.
  • ca  escursó, n m var. ling.
  • ca  farrasa, n f var. ling.
  • ca  farrassa, n f var. ling.
  • ca  milá, n m var. ling.
  • ca  raya vaca, n f var. ling.
  • ca  totana, n f var. ling.
  • ca  tòtana, n f var. ling.
  • ca  totina, n f var. ling.
  • nc  Dasyatis pastinaca
  • nc  Dasiatis pastinaca var. ling.
  • nc  Desyatis pastinaca var. ling.
  • nc  Raia pastinaca var. ling.
  • nc  Raja pastinaca var. ling.
  • nc  Raya Pastinaca var. ling.
  • nc  Trygon pastinaca var. ling.
  • nc  Trygon vulgaris var. ling.
  • es  milano
  • es  pastenaca, n f
  • es  pastinaca, n f
  • es  pez obispo, n m
  • es  raya
  • es  raya látigo común
  • es  raya-vaca, n f
  • fr  pastenague
  • fr  pastenague commune
  • fr  raie pastenague
  • it  pastinaca
  • en  common stingray
  • en  sting ray
  • en  stingray
  • de  Gemeine Heich roche

<Rajades i milanes > Dasiàtids>