Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "vilania" dins totes les àrees temàtiques
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca escurçana, n f
- ca escurçana comuna, n f sin. compl.
- ca escurçana ferrassa, n f sin. compl.
- ca escurçó, n m sin. compl.
- ca ferrassa, n f sin. compl.
- ca marina pastinaca, n f sin. compl.
- ca milà, n m sin. compl.
- ca milana, n f sin. compl.
- ca pastinaca, n f sin. compl.
- ca pastinaca marina, n f sin. compl.
- ca pastinaques, n f pl sin. compl.
- ca serreta, n f sin. compl.
- ca tòtina, n f sin. compl.
- ca corçana, n f var. ling.
- ca cursana, n f var. ling.
- ca es cursó, n m var. ling.
- ca escorçana, n f var. ling.
- ca escorçana ferrassa, n f var. ling.
- ca escorçó, n m var. ling.
- ca escursana, n f var. ling.
- ca escursana ferrassa, n f var. ling.
- ca escursó, n m var. ling.
- ca farrasa, n f var. ling.
- ca farrassa, n f var. ling.
- ca milá, n m var. ling.
- ca raya vaca, n f var. ling.
- ca totana, n f var. ling.
- ca tòtana, n f var. ling.
- ca totina, n f var. ling.
- nc Dasyatis pastinaca
- nc Dasiatis pastinaca var. ling.
- nc Desyatis pastinaca var. ling.
- nc Raia pastinaca var. ling.
- nc Raja pastinaca var. ling.
- nc Raya Pastinaca var. ling.
- nc Trygon pastinaca var. ling.
- nc Trygon vulgaris var. ling.
- es milano
- es pastenaca, n f
- es pastinaca, n f
- es pez obispo, n m
- es raya
- es raya látigo común
- es raya-vaca, n f
- fr pastenague
- fr pastenague commune
- fr raie pastenague
- it pastinaca
- en common stingray
- en sting ray
- en stingray
- de Gemeine Heich roche
<Rajades i milanes > Dasiàtids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca escurçana violeta, n f
- ca escurçana, n f sin. compl.
- ca escurçana violàcia, n f sin. compl.
- ca escurçó, n m sin. compl.
- ca escurçó violeta, n m sin. compl.
- ca ferrassa, n f sin. compl.
- ca ferrassa violeta, n f sin. compl.
- ca milà, n m sin. compl.
- ca milana, n f sin. compl.
- ca tòtina, n f sin. compl.
- ca tòtina violeta, n f sin. compl.
- ca escorçana, n f var. ling.
- ca escorçana violeta, n f var. ling.
- ca escorçó violeta, n m var. ling.
- ca escursana, n f var. ling.
- ca escursó, n m var. ling.
- ca totana, n f var. ling.
- ca totina, n f var. ling.
- nc Pteroplatytrygon violacea
- nc Dasyatis violacea var. ling.
- nc Tryggon violacea var. ling.
- nc Trygon violacea var. ling.
- es escorsana, n f
- es pastinaca espinosa
- es pez obispo, n m
- es raya látigo violeta
- fr pastenague violette
- en violet stingray
<Rajades i milanes > Dasiàtids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca escurçana violeta, n f
- ca escurçana, n f sin. compl.
- ca escurçana violàcia, n f sin. compl.
- ca escurçó, n m sin. compl.
- ca escurçó violeta, n m sin. compl.
- ca ferrassa, n f sin. compl.
- ca ferrassa violeta, n f sin. compl.
- ca milà, n m sin. compl.
- ca milana, n f sin. compl.
- ca tòtina, n f sin. compl.
- ca tòtina violeta, n f sin. compl.
- ca escorçana, n f var. ling.
- ca escorçana violeta, n f var. ling.
- ca escorçó violeta, n m var. ling.
- ca escursana, n f var. ling.
- ca escursó, n m var. ling.
- ca totana, n f var. ling.
- ca totina, n f var. ling.
- nc Pteroplatytrygon violacea
- nc Dasyatis violacea var. ling.
- nc Tryggon violacea var. ling.
- nc Trygon violacea var. ling.
- es escorsana, n f
- es pastinaca espinosa
- es pez obispo, n m
- es raya látigo violeta
- fr pastenague violette
- en violet stingray
<Rajades i milanes > Dasiàtids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espunyidella berrugosa, n f
- ca formatgera, n f alt. sin.
- ca herba del formatge, n f alt. sin.
- ca herba pegalosa, n f alt. sin.
- ca rabosa, n f alt. sin.
- ca rèvola, n f alt. sin.
- ca rèvola berrugosa, n f alt. sin.
- ca rèvola confitera, n f alt. sin.
- ca rèbola, n f var. ling.
- ca rèbola confitera, n f var. ling.
- ca rèvula, n f var. ling.
- nc Galium verrucosum Huds.
- nc Galium saccharatum All. var. ling.
- nc Galium valantia Weber var. ling.
<Botànica > rubiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espunyidella berrugosa, n f
- ca formatgera, n f alt. sin.
- ca herba del formatge, n f alt. sin.
- ca herba pegalosa, n f alt. sin.
- ca rabosa, n f alt. sin.
- ca rèvola, n f alt. sin.
- ca rèvola berrugosa, n f alt. sin.
- ca rèvola confitera, n f alt. sin.
- ca rèbola, n f var. ling.
- ca rèbola confitera, n f var. ling.
- ca rèvula, n f var. ling.
- nc Galium verrucosum Huds.
- nc Galium saccharatum All. var. ling.
- nc Galium valantia Weber var. ling.
<Botànica > rubiàcies>
<Psicologia > Processos mentals. Processos sensorials>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca estrès traumàtic secundari, n m
- ca traumatització vicària, n f
- es estrés traumático secundario, n m
- es fatiga por compasión, n f
- es traumatización vicaria, n f
- fr stress vicariant, n m
- fr traumatisation secondaire, n f
- fr usure de compassion, n f
- en compassion fatigue, n
- en secondary traumatic stress, n
- en secondary traumatic stress disorder, n
- en secondary victimization, n
- en vicarious traumatization, n
<Psicologia > Processos mentals. Processos sensorials>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca eufònia violàcia, n f
- es eufonia violácea
- fr organiste teité
- en violaceous euphonia
- de Veilchenorganist
- nc Euphonia violacea
- nc Fringilla violacea alt. sin.
<36.123 Ocells > Passeriformes > Fringíl·lids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca eufònia violàcia, n f
- es eufonia violácea
- fr organiste teité
- en violaceous euphonia
- de Veilchenorganist
- nc Euphonia violacea
- nc Fringilla violacea alt. sin.
<36.123 Ocells > Passeriformes > Fringíl·lids>
<Malalties i síndromes>, <Microbiologia i patologia infecciosa>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca febre de les trinxeres, n f
- ca febre de Volínia, n f sin. compl.
- ca febre del Mosa, n f sin. compl.
- ca febre dels cinc dies, n f sin. compl.
- ca febre quintana, n f sin. compl.
- ca malaltia de His, n f sin. compl.
- ca malaltia de His-Werner, n f sin. compl.
- ca malaltia de les trinxeres, n f sin. compl.
- ca malaltia de Werner-His, n f sin. compl.
<Malalties i síndromes>, <Microbiologia i patologia infecciosa>
Definició
<.FITXA REVISADA>, <Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca febre de les trinxeres, n f
- ca febre de Volínia, n f
- ca febre del Mosa, n f
- ca febre dels cinc dies, n f
- ca febre quintana, n f
- ca malaltia de His-Werner, n f
- es fiebre de las trincheras, n f
- es fiebre de los cinco días, n f
- es fiebre de Meuse, n f
- es fiebre de Wolhynia, n f
- es fiebre quintana, n f
- es fiebre tibial, n f
- fr fièvre aiguë tibialgique, n f
- fr fièvre d'Ukraine, n f
- fr fièvre de la Meuse, n f
- fr fièvre de Volhynie, n f
- fr fièvre des cinq jours, n f
- fr fièvre des tranchées, n f
- fr fièvre quintane, n f
- en trench fever, n
<.FITXA REVISADA>, <Ciències de la salut>
Definició
Nota
-
Febre observada en els soldats atrinxerats en les guerres del 1914-1918 i 1939-1945.
El bacteri causant de la malaltia és Rochalimae quintana.