Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "vilania" dins totes les àrees temàtiques

infraestructura viària infraestructura viària

<Jardineria. Paisatgisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  infraestructura viària, n f

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició
Conjunt de les vies d'una àrea determinada amb els seus serveis corresponents.

Nota

  • Inclou les vies públiques i les vies fèrries.
infraestructura viària infraestructura viària

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>

  • ca  infraestructura viària, n f
  • es  infraestructura vial
  • fr  équipement routier
  • fr  infrastructure routière
  • en  roading

<Trànsit > Via>

Definició
Conjunt de les vies d'una àrea determinada amb els seus serveis corresponents.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  irània, n f
  • ca  pit-roig gorjablanc, n m sin. compl.
  • es  petirrojo de Irán
  • fr  iranie à gorge blanche
  • en  white-throated irania
  • en  white-throated robin
  • de  Weißkehlsänger
  • nc  Irania gutturalis

<36.100 Ocells > Passeriformes > Muscicàpids>

irània irània

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  irània, n f
  • ca  pit-roig gorjablanc, n m sin. compl.
  • es  petirrojo de Irán
  • fr  iranie à gorge blanche
  • en  white-throated irania
  • en  white-throated robin
  • de  Weißkehlsänger
  • nc  Irania gutturalis

<36.100 Ocells > Passeriformes > Muscicàpids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  iranià, n m
  • ca  irànic, n m
  • es  iranio
  • fr  iranien
  • en  iranian

<Lingüística>

Definició
Grup de llengües indoeuropees parlades en una àmplia zona centrada en l'Iran.
iranià -ana iranià -ana

<Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  iranià -ana, adj
  • ca  irànic -a, adj
  • es  iranio -nia
  • fr  iranien
  • en  iranian

<Lingüística>

Definició
Relatiu o pertanyent a l'irànic o iranià.
jardinera viària jardinera viària

<Jardineria. Paisatgisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  jardinera viària, n f
  • es  jardinera viaria, n f

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició
Jardinera que es col·loca en carrers urbans, generalment estrets.

Nota

  • Les jardineres viàries poden ser mòbils o fixades al terra. També hi ha models de jardineres viàries per a penjar.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  jull, n m
  • ca  zitzània, n f sin. compl.
  • ca  agram bord, n m alt. sin.
  • ca  cugula, n f alt. sin.
  • ca  embriaga, n f alt. sin.
  • ca  espigadella, n f alt. sin.
  • ca  margall, n m alt. sin.
  • ca  ratja, n f alt. sin.
  • ca  càgola, n f var. ling.
  • ca  cogula, n f var. ling.
  • ca  jui, n m var. ling.
  • ca  lull, n m var. ling.
  • ca  sisanya, n f var. ling.
  • ca  zizània, n f var. ling.
  • nc  Lolium temulentum L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  jull, n m
  • ca  zitzània, n f sin. compl.
  • ca  agram bord, n m alt. sin.
  • ca  cugula, n f alt. sin.
  • ca  embriaga, n f alt. sin.
  • ca  espigadella, n f alt. sin.
  • ca  margall, n m alt. sin.
  • ca  ratja, n f alt. sin.
  • ca  càgola, n f var. ling.
  • ca  cogula, n f var. ling.
  • ca  jui, n m var. ling.
  • ca  lull, n m var. ling.
  • ca  sisanya, n f var. ling.
  • ca  zizània, n f var. ling.
  • nc  Lolium temulentum L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llentia, n f
  • ca  llentia d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  llentia geperuda, n f alt. sin.
  • ca  llenties d'aigua, n f pl alt. sin.
  • ca  llentilla d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  llentilles d'aigua, n f pl alt. sin.
  • ca  pa de granota, n m alt. sin.
  • ca  pa de granotes, n m alt. sin.
  • ca  vianda, n f alt. sin.
  • ca  llentia d'aigo, n f var. ling.
  • ca  llentilla d'aigo, n f var. ling.
  • nc  Lemna gibba L.

<Botànica > lemnàcies>